Aquesta nit hem pogut dormir una hora més, per tot això del canvi d'hora, i per això ens hem llevat d'hora i hem enfilat direcció des de Taradell, cap a Moià, Navarcles i fins a Coll d'Estenalles. Allà hem aparcat el cotxe i hem escalfat motors amb una bona pujadeta.
Ben aviat ha tret el cap el Montcau, coronat per una filera de persones que, de lluny, semblaven formiguetes, i des d'on ben aviat hem deixat la primera gota de suor.
De pujada era un continuo de gent, de totes les edats. I desfeien el camí una bona corrua de corredors amb pitralls ben identificats que participaven en algun tipus de mitja marató de muntanya, venien del cim de La Mola i descendien cap a Mura o rodalies ... Hem volgut acabar pujant el cim amb la panxa plena per això, just en el moment de tenir-la al davant nostra, hem fet un mos.
L'última pujada ha sigut distreta, malgrat hi havia algun tros ben moll i relliscós.
Un cop a dalt, ens hem idratat, hem contemplat la meravellosa vista cap a tots els punts cardinals i ben aviat hem iniciat la baixada -el cert és que hi havia una mica massa de gent pel meu gust-.
Foto de família i avall va que fa baixada. Un matí fantàstic!
Doncs sí! finalment, després de més de dos anys a la uvi ... el petitó de la família ja ronca! Aquesta setmana l'han engegat i funciona. Ara a posar pedaços. Quina ilu!
Video del soroll un cop engegat
Aquests dies, quan ja tot gairebé estava al seu lloc i preveia poder posar-me les piles en temes que tinc pendents (entre ells, la Uoc) ... ha arribat de nou la tempesta.
El cel de Mallorca que vaig fotografiar fa quatre anys m'ha recordat com ho veig tot avui. Malgrat tot, una certa sensació de pau m'envaeix. Deu ser que en el fons vull creure que tot anirà bé, que tot funcionarà i l'èxit ens envairà.
Jo sé que vull creure-hi, però sempre em queda aquell "però" ....
Aquesta és la imatge que he trobat al sant google quan he entrat per buscar una informació. Avui és el dia que es va inventar el codi de barres -sovint penso que nosaltres també l'acabarem portant-.
Ja em veia havent de pagar per googuejar ....
Fa mal als ulls, es veu estrany.
El dissabte en Sam i jo vam participar al nostre segon ral·li de regularitat. En Sam de "copi" i jo al volant... Encara no havíem arribat a Cassà i el pobre Autobianchi ja es queixava: l'embrague patinava! Casumlolla! Aquestes coses emprenyen, perquè ara ja sortiríem ben bé a passejar, a intentar arribar sense perdre'ns i a fer que el cotxe aguanti els gairebé 180 quilòmetres de ral·li.
Apunt de sortir ... Mmmmm ... i el nostre trasponder¿?!! Gggggrrrrrr !!! No hem estat al lloru duran el brifing aquest dels dimonis i mira ... correm a posar-lo i ens diuen que si arribem a l'hora a la sortida de tramu, bé, sinó, tranquils, hora nova i narinant.
Els trams tenien bona pinta: els Àngels, Santa Pelaia ... Estem cansats de fer-los sempre per davant dels cotxes, o per darrera, pendents de 1000 coses. Aquesta vegada, per fi, només havíem de seguir la mitjana. NOMÉS !!!
Hi havia un bon gruix de cotxes, els uns fent regularitat i els altres "passejant". Al primer tram ja ens han aparegut els "turístics" aquests per darrera i no ens els hem tret de sobre. Clar! ells no havien de seguir la mitja, per tant, als revolts jo els treia una mica d'avantatge, però a les rectes ens arrancaven les enganxines!
Doncs bé, després de tot plegat ... després de dinar ... han donat els premis als guanyadors, i aquesta vegada la Botadevi s'ha emportat el primer premi! Sí, sí! Hem guanyat en Sam i jo.
M'he quedat amb el mal gust de boca pensant que els altres ho han fet molt malament, oi ?
Crònica d'en Sam (al final de la pàgina)
