diumenge, 28 de febrer del 2010

Les veus de Lo Pamano, cap de setmana a Altron

Finalment, les "uoqueres" vam trobar data. Aquest últim cap de setmana de febrer ens l'hem passat a Altron i rodalies, terres de Les veus del Pamano, a la Vall d'Àsua. La Martí hi té un palauet i l'hem invadit. Quina tranquilitat! Quanta misericòrdia! I quanta aigua caiguda del cel. No ens ha deixat fer la ruta literària, ni passejar massa (quina llàstima, oi Martí ?!). Però hem trobat una solució alternativa: ruta gastronòmica darrera els camions d'avis. Dinar a Ca La ... la .... Iris? Agnès? Ca La Joana! Sopar a l'Hostal Roch. I ben tipes, una volta al poble (uns dos minuts jajaja) i molles com ànecs! Mmmmm ... el millor de la nit ... la ratafia !!! Hem esmorzat coques de tots els tipus haguts i per haver, hem donat un tomb pels voltants d'Altron (fotos) i hem comprat formatge casolà amb explicacions incloses. Tot seguit un dinar fet a mà (amanida i camarrons) i apa som-hi! carretera i manta! Noes !!! això s'ha de repetir! I pensar que hi ha gent que paga per unes sessions de risoteràpia ... nosaltres l'hem fet gratis i en excés! Santa arruga! Gràcies per tot. Una abraçada.

dimarts, 23 de febrer del 2010

23-F

Un altre 23-F més al sac. 1981.
Qui no recorda aquelles imatges dels tricornis entrant de la mà d'en Tejero al Congrés dels Diputats. Qui no recorda aquell famós "Todos al suelo, coño!"

Ara he recordat que La Trinca tenia una cançó que en parlava, La dansa del sabre (lletra)
Tants anys ... i hi ha coses que encara no han canviat!

diumenge, 21 de febrer del 2010

Les primeres passes del nostre Honda S800


Sí! Ja el tenim a casa. Li hem fet els primers quilòmetres de rodatge, però haurà de tornar al metge i poc a poc anar fent la recuperació. Després de tant de temps a la uci, pobret, necessita anar lent, amb molts mimus.


dijous, 18 de febrer del 2010

Pànic!

Mmmmmm ... no tinc la imatge d'haver anat mai al dentista, des dels catorze anys aproximadament quan des de l'escola et matxacaven que si raspallar bé, que si fluor, que si dents ben posades.
Doncs això, que finalment em vaig decidir a caure a les mans d'aquests monstres amb bata blava i tapats fins les celles.

Recompensa? Ara tinc les dents ben netes i més blanquetes, sense ronya!

Alegria? "Que no estamos tan mal!". No hi ha càries, no hi ha res fora de lloc.

Problema? Hi he de tornar!!!! aviat!!! ggggggrrrrrrrr i lo pitjor, que hauré de pagar! Ara hi he anat pagant poquet amb el RACC però després com tot quisqui, pagar i callar.

Quina angunia, redéu ! Tenia la imatge del mister Bean amb l'eina aquella que fa brrrrsseesssiiinsssrrrrr .... aaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhh ! bbbbbbrrrrrrrrrrr!!! no puc recordar-ho! He patit molt!


dimecres, 17 de febrer del 2010

Està al caure ... llamp de part !!!!

Sí ! sí ! sí !!!! El petitó vermell és a punt d'arribar a casa, li falten quatre punts de sutura i viam si demà o divendres li donen l'alta. No sé si hi ha algú capaç d'imaginar-se amb quina il·lusió l'estem esperant (assimilable possiblement a esperar el naixement d'un fill, amb la diferència que no han passat 9 mesos, sinó més de dos anys i tres mesos !!!!) És una sensació de llibertat -fins ara continguda- que sembla explotar ...

Pensava ... saps què seria genial? dissabte poder seguir els participants del Ral·li de la Llana amb el petitó i seguir-los, al Joan Cales, la Fina i els altres que coneixem, i fer-los fotos des de la "cuneta"... viam si pot ser ... ens haurem d'encomanar als sants de l'estil del Pare nostre que estàs a la costa, la mare de déu de l'empenta, a sant pancràs dels màrtirs penjats, sant fristidi ...
Amén !

dimarts, 16 de febrer del 2010

Paisatge emblanquinat versus paisatge melanconiós



Aquest matí tornant de Girona, l'estampa paisatgística era aquesta ... blanc, humit i fredós. Que bucòlic!


(Espinelves al fons)

I a més, m'he parat a sota el pont llarg de l'eix transversal, on hi ha (hi havia!!!!) el mític, i estimat, revolt de "La Cantina" ... sí, sí, on tothom tirava de fre i per on amb tots els ral·lis de tots els tipus hi acabaves passant un o varis cops ... doncs sí, dic hi havia ... perquè això és el que en queda :(
Si proveu de fer el revolt .... us en aneu marge avall.



Està tallada la carretera. Ha desaparegut literalment. Que trista la vida del pobre revolt! I tot ... per desdoblar un eix que el "brbafzajhahizfavfafsss" (per no dir cap renec) que el va dissenyar es va oblidar de fer-lo més ample. Ggggggrrrrrrrrrr !!!!

diumenge, 14 de febrer del 2010

Sant "cupit"

Hoy es el dia ... de loooooooooos enamoraaaaaados ... buf! només faig que sentir això per tot arreu, que no ho saben tota aquesta colla de l'altre costat de l'Ebre que aquí, en tot cas, el dia dels qui s'estimen i estan enamorats és el 24 d'abril, Sant Jordi ?!
Quina mania amb els regals, amb els cors de colors, les cançons enganxoses (com la del video
aquest) ... les fletxes de coloraines, les frases maques i el senyor cupido per tot arreu !!!
Qui va fotre-li la broma a Sant Valentí de carregar-li les culpes de ser el patró d'una colla de "ni-ni's" de noves generacions que han d'aguantar el país ¿?!! No nem bé, no!



Sort que almenys els animalons tenen seny i ens ho recorden d'una altra manera, més animal, però més real. No crec en una data concreta per recordar un fet especial, i menys si està relacionat amb el consumisme irracional que algú va inventar perquè una colla d'ases comprin, comprin i comprin!!!
De totes maneres, malgrat sembli una frase feta, per mi, el dia dels enamorats és cada dia, és així com es forja el que hi ha entre dues persones, tingui o no un final feliç.
Visca els elefants !

diumenge, 7 de febrer del 2010

Elna, els clàssics ens mouen cap a França

Aquest matí hem enfilat pel tunel de Bracons cap a Figueres i cap a la Jonquera on hem arribat amb menys d'una hora i vint. Ens hem trobat amb tota la colla i hem seguit fins a Elne, a la Catalunya Nord, al sud de Perpinyà per anar a donar una ullada a aquestes màquines [fotos]



Cada primer diumenge de mes tota aquesta colla exposen els seus vehicles d'aquesta manera. Quines joies algunes! Un 356 preciós ....



Un petitó Autobianchi com el de casa ...




Un escarbat ben mimat ...




I aquest




Coses rares amb un donut de roda que m'arribava al melic ...



Després de dinar en una zona propera a Banyuls, hem tornat cap a casa fent ruta per la costa i hem trobat aquestes meravelles de paisatge.





dilluns, 1 de febrer del 2010

Millennium 2

Per què no? Davant d'un jutge ho hauria de reconèixer. M'ha enganxat. Potser pel ritme estrepidant de personatges que entren i surten. Potser per les descripcions del "gegant ros". Potser pensant que a Suècia, una societat tant freda, aquestes coses no podien passar. No ho sé. Però ha passat. Està clar que amb obres de més de sis-centes pàgines, hi ha fragments que els passes una mica de llarg i d'altres que rellegteixes per acabar de veure-hi alguna cosa més entre línies.
I la Salander en té bona part de la culpa. Té un caràcter especial, ella és especial. Surt de moltes situacions de les que sembla impossible. Treu informació de sota les pedres i sempre va per davant de tot i de tothom, fins i tot de l'investigador més punyeteru. No sé som acabarà la trilogia, però estic segura de que demà mateix m'agafaré al tercer.

GR92 Lloret-Tossa, Tossa-Lloret


Cap de setmana a Lloret, un lorito una mica mort a excepció de la zona comercial (dos carrers). Unes partides nocturnes al bowling. Un esmorzar matiner i lleuger.

El cel amenaça però els núvols que es van trencant cap a l'orient ens anima a passejar una estona pel GR92 que uneix Lloret i Tossa, poc més de 13 quilòmetres. Passem el castell, pugem unes escales dretes com una mala cosa

passem la Cala Trons

i Castell d'en Plaja ,

passem algunes urbanitzacions (un xic depriments i molt deixades), passem un golf (ja em diràs que hi fot un golf allà dalt !!!!!), a més hi ha qui ens vol impedir seguir amb una valla i un cartell al mig del camí

però el nostre instint ens guia fins a trobar de nou les marques del GR. Tot seguit passem un bosc d'alzines sureres que fan el paissatge més especial. Ens animem perquè el temps s'aguanta i el paisatge s'ho val

i aviat arribem a terme tossenc. Després de gairebé tres hores entrem dins la muralla de la vila medieval de Tossa.

Fem quatre fotos

i mirem els horaris de retorn a Lloret. Mmmmmmmmmm ... no n'hi ha fins les 6 de la tarda !!!! Ostres. Un taxi ? No! 25 € no els penso pagar! Omplim el pap amb una pizza i a les tres decidim desfer el camí d'anada. Ens la juguem eh?! Pinten bastos cap a ponent. I així ha sigut. Ens han regat una bona estona amb neu granolada. La sort és que no mulla!

Hem anat caminant així fins que ja sense massa llum natural hem alvirat Lloret de nou. Sans i estalvis, molls i suats, i cansats sobretot, però contents de l'aventura. Una altra per explicar [resum fotogràfic]