El sopar del 5è aniversari del Tastet deGospel al restaurant Terra Endins de Taradell va ser tot un èxit: bon ambient,
bona teca, bona música i, sobretot, bona gent. Apa som-hi, cal anar sumant més
anys!
Una nit més en blanc no ve d’aquí, dormint poc
més de tres hores, a les vuit del matí estava de peus a terra per anar d’excursió
pels voltants de Taradell.
Gairebé quatre hores de PR, GR i ruta alternativa by
Dolo passant per l’hort del pare, ctra. Viladrau, l’Alzina del Pujol, La Roca,
L’Enclusa, el Castell de Taradell (d’en Boix), urbanització de Goitallops,
Plaça Everest, l’Esquís, bosc de Les Pinediques i cap a casa. Fantàstic! I un
dia conya! I molt bona companyia.
Un dinar un xic improvisat a casa (pica pica,
amanida i un bon entrecot) i de postres un pastís de mouse de xocolata d’El Xocolater de Taradell. Sense paraules!
I per acabar de rematar el dia, visita guiada
al fantàstic “El màgic món del tren” a Sta. Eugènia on en Josep, en Josep
Maria i la Dolors et fan viure el que per ells han sigut els últims sis anys de
la seva vida. Una exposició magnífica. Una distribució de la maqueta amb mil i un detalls on fins i
tot es fa de nit. Dues hores que han passat volant. Gràcies! Val la pena!
Allò de “la vida
te da sorpresas, sorpresas te da la vida” ... mai m’ho havia acabat de creure
però últimament ho viscut en primera persona.
He de confessar
que moltes d’aquestes sorpreses han estat, i estant essent “sorprenentment”
bones, molt bones. Però sempre n’hi ha alguna que s’acaba convertint en
decepció, en una mala passada, i t’ho tomba tot, t’ataca els fonaments malgrat
et trobis bé, en un estat bo, més o menys feliç, voltat de bona gent i amb bones
vibracions. I t’amarga l’existència.
No hauria de ser
així ... però! ho és. I em fa molta ràbia! Molta!
I més quan la
decepció ve per part d’una persona (o més d’una) amb qui havies confiat,
treballat junts, rigut, haver pres un cafè junts.... I que tot d’una et trobis
amb una punyalada (o dues, o tres, o ... bé, últimament moltes) a l’esquena,
sense volta ni solta, i ets al mig de tot, apunt d’explotar ... putus diners!
putus gelos i putu egoisme! putu egocentrisme! putes crítiques!
I el pitjor de
tot és que no és la primera vegada que em passa. Tonta! Suposo
que aquest és un dels meus grans defectes, confiar d’entrada en què tothom és
bona persona i podem ser amics fins que no em demostra el contrari. Cagada!
Intento no
esperar res de ningú i més o menys em va bé, però encara sembla ser que no n’aprenc. Jo sóc
feliç pensant així, creient-m’ho, vivint amb els meus problemes, compartint amb
els meus amics i família, sense posar-me en la vida dels altres i menys si no
viuen a casa meva. Viu i deixa viure... si en féssim un lema, el món seria més
feliç!
Sempre m’ha agradat
tenir present allò del Capità Enciam quan deia, en veu baixa, que “els petits
canvis són poderosos”. Jo ho aplico a les petites coses, al dia a dia, a les
mirades, a les abraçades, a unes dolces paraules, una trucada, als gestos més
insignificants. Els que em coneixen saben que quan jo em poso en una cosa, m’hi
poso a tope. Ara li ha tocat el torn al Tastet de Gospel.
Doncs, dimecres
vaig sortir de la feina que estava per anar-me’n a dormir. Vaig plorar de Vic a
Taradell com si hagués perdut el millor tresor del món o m’hi anés la vida. Vaig
perdre’m la classe d’anglès. Vaig parar a la benzinera i no hi havia gasoil! Un
cop a casa no se m’obria la porta de l'entrada. Alguna cosa més ?
Vaig refrescar-me
i rentar-me la cara, vaig menjar-me una poma, vaig agafar la carpeta de les
cançons, i evitant plorar una altra vegada, vaig anar a l’assaig de gospel amb
els tastets. En menys de cinc minuts, vaig ser capaç d’oblidar el que durant
tot el dia m’havia amargat. No sé definir si és la música, si són les lletres, o
si potser és el grup de gent, de persones, cadascuna d’elles, o no és més que
el que es respira allà, però hi ha una mena de força que no sabria com definir
que m’ho fa viure d’una manera molt especial. M’omple. Em realitza. Em carrega
les piles.
Tinc la sort de
poder fer passejadetes, i el dia que puc ajuntar les dues coses –el gospel i la
natura- arribo a casa amb les piles foses, però de massa energia hehehehe
Fa pocs mesos que
en formo part però m’hi he sentit a gust i ja he fet el meu primer
concert. Pensava que potser no estaria a l’alçada de les veus de les contralts
on em vaig col·locar, i encara no ho sé, però si més no en formo part. Gràcies!
I avui al vespre,
ens trobem tots els tastets per sopar i celebrar tots junts el 5è aniversari
del Tastet de Gospel !!! Felicitats! Així que jo ho seguiré alimentant, donant
el cent per cent i compartint-ho amb tothom a qui estimo i que m’estima.
Ningú ha inventat les paraules per descriure el que he sentit aquest
cap de setmana. No hi ha cap de les mil imatges que valgui per deixar-ho imprès... no val cap dels videos per demostrar el que
vaig cantar i sentir... Avui dilluns, ho estic escrivint, i encara se’m neguen
els ulls :) Adrenalina pura! Emocions contingudes! Emocions
expressades! Emocions compartides! Companyonia! Suposo que m’hauré d’acabar
creient que tot això és part del Gospel : )
La sessió continua va començar el divendres a la tarda
quan vam fer cap al concert del fantàstic grup “Gospel Viu Choir” amb el seu
espectacle “The Gospel X-Perience” a l’Auditori de Girona. Ja els vaig veure al
desembre a Vic, i em van quedar ganes de repetir, però aquest cop era un xic
més especial: els talleristes de la setmana anterior podríem cantar un parell
de cançons ("I give you my heart" i "He's blessing me") al mateix escenari i el mateix públic, ja escalfat, i compartir un
espatarrant “Oh happy day!” amb tots ells. Gairebé 200 persones dalt l’escenari
!
Entre el públic, amics i parents. Focus il·luminant-nos a tort i a dret i flaixos seduint-nos des de tota la platea. Càmeres gravant. Tots col·locats. Emocions a flor de pell. En Moisès mans al piano. Ens dóna el to. S’aixequen les barreres i tots plegats sortim a gaudir de l’instant. No sé què vaig cantar, ni si ho vaig fer com tocava, però el que sí sé és que en vaig gaudir moltíssim. És tant fàcil tot quan estàs en aquesta harmonia. Un cop més, gràcies Gospel Viu!
Per mi, el divendres, va ser un escalfament previ al meu debut amb el “Tastetde Gospel” que tindria lloc l’endemà dissabte 17 de març a l’espai ETC de Vic.
L’assaig de la tarda va anar bé per acabar-me de posar a to, i fer passar els
nervis mentre sopàvem alguna cosa amb els companys i on vaig tenir ocasió de
saludar la meva colla de Ripoll (Gràcies peques!!!). La veritat és que em
pensava que estaria molt nerviosa, i no. Malgrat tot, quan sortíem a escena, algú
m’havia fet un buidatge de memòria. No em sortia cap frase de cap cançó !
Xupito de Valdespino al cantu! Al final, mocador vermell. Aplaudiments. Ens
col·loquem. Sé que els meus són entre el públic, però no hi penso. Em dic per dins “Dolo, és un assaig general on al final et posaràs una nota”. En
Guillem ens va recomanar, i exigir, algunes cosetes abans de sortir i jo les
tenia clares. Però sobretot, em vaig quedar amb l’última recomanació: doneu-ho
tot, el cent per cent, canteu molt i passeu-ho bé!
Amaaaaaazziiiingggggg Graaaaceeeee !!!! ostia com ho feia
tremolar tot la veu de la
Vanessa... i des de les bandes ens hi vam afegir els quatre
grups i ja en teníem una ! Sense donar temps per aplaudir als assistents vam
enllaçar un “Everi body clap your hands” mentre ens col·locàvem a lloc dalt
l’escenari i des d’on vam dominar la sala.
No pensava que fos necessària la intervenció dels tècnics
per fer creure a la gent que això que escoltaven atentament era gospel, aquell
cant que va néixer de la mà dels esclaus de raça negra i que els va servir per
alliberar-se i expressar la seva espiritualitat que ara nosaltres també volíem
compartir... Estàvem a les fosques! Hahahahaha!!! Es van apagar tots els llums,
vam continuar cantant i fent la coreografia i va ser com sentir allò tant típic
del “càmara, llums i acció” hehehehe. És com no voler ensenyar les armes a l'enemic hehehehe. Veieu alguna cosa? Si tanqueu els ulls ens sentireu igual de bé!
Ara sí, aplaudiments sincers per tota la sala i primeres
participacions de part d’algú del públic. Anem tots per bon camí. Seguim així!
En Guillem explica les seves històries, mentre nosaltres, bé, mentre jo,
respiro profundament, dóno una ullada a les primeres files, i ostres!
descobreixo la Núria
i en Xavier, que bé! Pensant en la següent prova de foc .... començaven a sonar
en silenci les primeres notes d’un impressionant “Hush!”. He de reconèixer que
em va sortir la veu des de la punta del dit petit del peu. Fantàstic! La resta
de cançons van anar sortint, unes darrere les altres, amb les grans i
magnífiques aportacions dels nostres solistes: Vanessa, Letícia, Rosa, Lluís,
David, Ernest, Irene. Grans veus! Millors persones! I com no, els nostres fantàstics músics! Un abraçada molt gran!
La mitja part que vam fer, em va servir per abeurar-nos,
refrescar-nos (quina calor !) i, sobretot, relaxar-me :) Gràcies, un cop més, companys tastets!
Tornàvem a sortir, aquest cop ja col·locats dalt l’escenari i entràvem encara
amb el teló posat, amb un trepidant i potent “Hosanna” que va fer callar la
sala. El públic va participar en tot moment, tant dels silencis absoluts com
dels moviments de mans, espatlles, cap i cul que els demanava en Guillem, el dire.
Arribat aquest moment, el cor se’m va encongir. Ara havia
de sonar la meva cançó, des de la primera vegada que la vaig sentir em va
frapar fort, amb la veu de la
Letícia ... el “Take me Back”! Potser va ser aquí quan se’m va
veure emocionada? Segurament. Els qui m’envolteu ja sabeu que últimament
reparteixo “abraçades takemebackeres” ! hehe
El meu objectiu personal, passar-m’ho bé, l’estava
aconseguint. A cada cançó perdia una mica de mi. A cada instant guanyava una
mica dels altres. Les veus, al voltant de quaranta, diferents totes elles.
Entonant tant bé com sabíem. Movent-nos tant bé com podíem. Improvisant en
algun moment tant bé com el gospel ens va deixar! Hahahaha. Coses del directe. Amb
les altres cançons vam mantenir el públic actiu coreogràficament parlant amb un
expressiu "Happy are the people" i a tope fins al final amb les cançons més
populars com “Oh When the Saints” i “Oh Happy Day”. La veritat és que des del principi tot anava sortint com quan fas botifarres a pagès: la carn va apareixent
a trossets per la trituradora, però homogèniament es va endinsant dins del
budell i tota la xixa junta fan la millor botifarra del món! Visca el Tastet!
Després de passar l'examen final, jo m'aprovo. Encara no he mirat els videos, però ens servirà, un cop més, per millorar tots plegats. I ara sí, només em queda donar les gràcies per recolzar-me amb
aquesta nova afició a tota la meva família, els meus pares Elisa i Miquel, el
qui ho comparteix tot (tot, tot i tot) amb mi, en Sam, i a tots els amics que
vau venir a conèixer la música gospeliana (Aurora, Núria, Xavier, Roser, Felip,
Marta, Carla, Sara ....) ... a tots vosaltres, una abraçada takemebackera!
GRÀCIES!
La nit no podia acabar de millor manera que anant a
compartir una cervesa amb alguns dels tastets. I “nos dieron las dos, i las tres”....
no tenia son però estava cansada, massa emocions en menys de vint-i-quatre
hores! Però el seny em va envair, en menys de quatre hores havia de tornar a ser de peus a terra. Ho aguantaré? Per acabar-ho d’arreglar encara em quedava participar amb l'Autobianchi a la trobada de cotxes clàssics i d'escalextric que tenia lloc a la Plaça Major de Vic. L'altra afició d'en Sam. Una matinal perfecte! [alguna foto]
A l'arribar a casa, i després d'una dutxa i
d'un plat de pasta ... sessió continua de sofà! Els ulls em pesaven, el cor em
bategava a dos-cents i la meva boca no deixava de cantar ...
El gospel és una droga? O ho és el Tastet? Fins dimecres!
Després d’una setmana molt moguda a tots nivells, tant de feina, com d’activitats, com d’emocions que es barregen per tot el meu cos ... després de superar sense èxit una assemblea de socis on treballo i quedar-nos sense presidència i, per tant, amb un buit de poder els propers mesos ... després de donar-li voltes i més voltes a les possibles opcions de futur però sense deixar que em devori la por, el respecte, la inseguretat ... després de passar una nit més gairebé en blanc ... després de tot això, un bon esmorzar m’esperava dissabte a les vuit del matí: en Sam havia atracat la pastisseria del Forn Sant Genís de Taradell aportant-me unes quantes calories extres de croissant de xocolata. Imponent! Us el recomano (però només de tant en tant eh !)
La veritat és que necessitava sortir a prendre l’aire i connectar amb la natura –i de pas, pair les calories extres-, i entre la passejada pels meus boscos, anar fins al poble a comprar un parell de coses i retre honor a la típica frase de “fer dissabte” al ritme de Rac105, doncs vaig preparar-me les coses per afrontar una nova experiència. N’esperava molt! No sé si és bo o no, però mai vaig creure que em decepcionés si jo hi anava com hi havia d’anar, a tope!
Així que ... casc, guants, jaqueta, buff, proteccions, la bossa, benzina ... i gas! Vaig agafar la moto per anar-me’n fins a Girona i participar a un altre taller de gospel amb en Moisès Sala de Gospel Viu. M’hi esperava la Sílvia i una colla més d’amics seus amb qui compartirem el cap de setmana. Que bé!
Després de les presentacions a banda i banda, l’explicació dels origens gospelians, l’escalfament previ de cos i veu.... sonava la primera nota des del piano a mans d’en Moisès. Galina de piel. “I give you my heart” amb el fantàstic principi “This is my desire....” em va tornar tocar fort, tant com quan vaig participar a la jornada de Mataró... bbbbbbbrrrrrrrrr !!!! quines esgarrifances. Llàgrimes als ulls. No ho puc evitar!
Cadascuna de les notes em posava la pell de gallina. Cadascuna de les històries que hi ha darrere cada cançó em segrestava un trosset de cor. Cadascuna de les rialles i el bon humor m’eixamplava la mirada. Cadascuna de les “cagades” m’aportava un xic més d’humilitat. Passaven les hores del taller, i es respirava senzillesa, sinceritat, amistat, emoció ... ens envoltava una aureola agermanadora de tots i totes les 120 persones tant i tant diferents entre nosaltres. Gent que no havia cantat mai gospel, i que no dominava l’anglès, va acabar descobrint igualment la potent màgia del gospel, la dimensió més espiritual i més fulminadora d’emocions i sentiments...
Ens han fet arribat l’assaig final d’aquesta cançó ... en aquest cas no compten les imatges, si no cadascuna de les notes....
També vam aprendre un espectacular “Never forget”, un potent “He’s blessing me” i un emocionant i viu “O happy day!”. Aquest taller de gospel estava dins del marc del Black Musical Festival gironí, amb el premi final de tenir el goig de poder cantar un parell de cançons dalt de l’escenari amb l’espectacular “Gospel Viu Choir” el divendres dia 16 de març al vespre a l’Auditori de Girona !!!!
Per acabar encara millor el cap de setmana, i després d'un dinar compartit amb el grup d'amics, vaig gaudir del retorn amb la moto per carreteres secundàries, de manera que vaig arribar a Taradell des de Girona sense trepitjar ni un sol metre quadrat del ditxós Eix Transversal. Esgotador! però realitzador! Pau, tranquil·litat, bons paisatges i un munt de revolts! hehehehe Gràcies companys (Sílvia C, Sílvia A, Maite, David, Miquel i Fina), gràcies per la vostra amistat i per aquesta experiència que hem pogut compartir. Ens veiem divendres dalt de l'escenari!
............
Ja a les deu de la nit, al sofà, amb en Muffin al costat compartint escalfor, els ulls se'm van negar. No em demaneu perquè. Seria el resultat final de les emocions de tot el cap de setmana, del viscut els últims dies. Llàgrimes salades. Vull pensar que positives....
I pensava ... Ostres!, el proper serà un cap de setmana esgotador. Molt esgotador. L’endemà dissabte faré el meu primer concert amb el Tastet de Gospel a les 10 de la nit a l’espai ETC de Vic. Quins neeeeeeeeeeeeeeeeeervis!!!!
I encara més! El diumenge ens esperen els companys dels cotxes clàssics i amants de l'slot a la Plaça de Vic. Ens hi veiem!
En una de les meves sortides, aquesta setmana, va tocar pujar a Cabrera. Una pujada ràpida però gens fàcil, aproximant-me des de Sant Julià de Cabrera. Tot i que primer he fet un intent des de la Font de Cabrera, però he pogut trobar el caminot que s'enfila ... A Sant Julià hi vam ser de colònies el primer any d'esplai i, la veritat, és que m'ha portat molts records tornar per aquell indret... L'entorn, per variar, meravellós. El camí solitari, no m'he trobat a ningú! [+fotos]
M'han acompanyat, de fons, els ocells esclatant de goig com si fos plena primavera.
Només quedaven les escales !!!! hehehehe buf!!!!
I un cop a dalt, un espectacle diví, celestial, el dia acompanyava.
I un cop més les cançons de gospel també. Ara, ja podem dir que el Tastet de Gospel de Taradell ha pujat a Cabrera i hi ha deixat petjada, al costat de "l'esperit sant" hehehehe
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
