La fageda de la Grevolosa

Un matí collonut! La llum i la temperatura perfectes.
A poc més de mitja horeta, en ple tram de ral·li de Bracons hi ha la fageda de la Grevolosa, un xic amagadeta. Un caminet pel mig del bosc, per la banda sud assoleiada, ens obre les portes d'una petita raconada atapeïda d'alts i esprimatxats faigs, arbres monumentals.



Ens hi passegem una estoneta, fem quatre fotos. No se sent res, ni ningú...




Observem la natura i trobem aquest petit guardià ...



Que bonica és la tardor!!!

Una alenada d'aire del Montseny ...

Després de dinar. El sol entra eufòric per la finestra del menjador. Em crida l'atenció i d'una revolada incito a en Sam a sortir a donar un tomb amb l'scoopy 300 fins aquí al Montseny.

I ens trobem aquest paisatge ...

Gaudim dels revolts, costa trobar un sol forat buit, estan plens de cotxes aparcats a banda i banda de la carretera. Als llocs on hi ha algun restaurant (La Brita, Can Palau, Sant Marçal, Montseny, El Brull ... ) tots estan plens ! Hi ha crisi ?!



El colors estan magnífics, tot el terra ple de fulles caigudes dels seus amos ... Si un s'hi passeja, aconsegueix fer música al compàs dels peus mentre caminen suaument...


I ... amb Les Agudes al fons



Sant Martí del Brull, camí de casa ...

Comme Toi, Ishtar Alabina

He acabat un parell de les pacs de la uoc, una de Francès i una de Lingüística. Ara m'estic introduint en la Literatura Medieval del Rei Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner... i per relaxar-me m'he posat un CD del recopilatori Buddha-Bar, Vol. IV disc 2, i he pogut gaudir d'una de les cançons que més m'agraden d'aquest treball.

Comme Toi, de la cantant Ishtar Alabina, música àrab ... Aquí deixo el link de la cançó i la lletra (és en francès). A bientôt !

http://www.youtube.com/watch?v=soOUDNsaZ5U

Elle avait les yeux clairs et la robe en velours

À côté de sa mère et la famille autour
Elle pose un peu distraite au doux soleil de la fin du jour
La photo n'est pas bonne mais l'on peut y voir
Le bonheur en personne et la douceur d'un soir
Elle aimait la musique surtout Schuman et puis Mozart

Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi que je regarde tout bas
Comme toi qui dort en rêvant à quoi
Comme toi comme toi comme toi comme toi

Elle allait à l'école au village d'en bas
Elle apprenait les livres elle apprenait les lois
Elle chantait les grenouilles et les princesses qui dorment au bois
Elle aimait sa poupée elle aimait ses amis
Surtout Ruth et Anna et surtout Jérémie
Et ils se marieraient un jour peut-être à Varsovie

Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi que je regarde tout bas
Comme toi qui dort en rêvant à quoi
Comme toi comme toi comme toi comme toi

Elle s'appelait Sarah elle n'avait pas huit ans
Sa vie c'était douceur rêves et nuages blancs
Mais d'autres gens en avaient décidé autrement
Elle avait tes yeux clairs et elle avait ton âge
C'était une petite fille sans histoires et très sage
Mais elle n'est pas née comme toi ici et maintenant

Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi que je regarde tout bas
Comme toi qui dort en rêvant à quoi
Comme toi comme toi comme toi comme toi
Comme toi comme toi comme toi comme toi

La vida en un no res

Aquest matí, plujós, mentre pujava direcció Solsona per assistir a un curs de costos, m'he trobat al bell mig d'un accident múltiple que ens ha tingut parats gairebé dues hores. Jo he estat allà a primera fila veient l'espectacle però encara no em se avenir de com ha anat tot plegat.
La qüestió és que, per un moment, quan he hagut d'esquivar el camió del meu davant per no picar-hi també, he pensat: "Ostres! una altra per explicar!".
Sirenes. Ambulàncies. Grues. Bombers. Mossos. Un concert un xic desagradable. El resultat? Aquest el pitjor.

I... 5 cotxes més també força malparats. I això rai, és el de menys. I els qui anaven dins què ? Els airbags hi han deixat la virginitat però no sé si han fet servei o no ... m'agradaria pensar que sí.

Per compensar el dia m'he passejat, tornant cap a casa, entre el Solsonès i el Berguedà. M'he parat a fer fotos, i entre elles, unes del magnífic i tranquil "Cementiri Modernista d'Olius".

Si no hi heu estat, realment val la pena per la curiositat que desprèn el lloc. Passeu i veieu.

Gaudint del que ens agrada

Cap de setmana pel Delta de l'Ebre. Ens vam trobar bona part de la colla que al juliol vam anar a LeMans Classique amb els nostres cotxes, patint calor, dormint en tendes, cansats de fer quilòmetres pel circuit i de menjar poulet rostit amb una mena d'imitació de patates...

AQUEST que ve ara és un altre dels meus petits desitjos, un Herbie a tope!

L'amic d'en Jan, l'Ernesto, un juvilat suís que parla alemany, anglès, francès i xapurreja castellà i català, instal·lat al Delta de l'Ebre i la seva dona, la Margueret, una joia de dona ! em van deixar pujar-hi i passejar-nos per tot el Delta pel mig del que queda dels camps d'arròs ...

Quina colla !

Gràcies per tot!

Cotxes, ral·lis, soroll, fum i benzina...

Buf!
Quin parell de caps de setmana!
L'últim de setembre fent la "Volta a Catalunya" amb cotxes clàssics (Mini, Porsche, Autobianchi, R5 ... tots de més de 25 anys), amb seu a la Seu d'Urgell, i des d'on després de gairebé més de 1500 quilòmetres per carreteres de revolts, vam acabar la festa a Sant Feliu de Buixalleu amb un dinar de germanor.
Com a control horari certificavem l'hora que arrencava el cotxe del lloc marcat al llibre de ruta per tal d'iniciar els trams de regularitat, on hi ha vegades que un s'avorreix una mica (per anar sempre màx. a 50 km/hora) tant a poc a poc, però que altres cops, per seguir la mitjana, un ha de fer mans i mànigues per no saltar pel dret en algun revolt "apaellat". I tot això, amb la carretera oberta, és a dir, amb els corresponents "pixa-pins boletaires tot terrenerus" que no saben conduir i que invadeixen el carril contrari tot sovint ....
L'experiència de dormir tots plegats a l'alberg d'en Valira a La Seu ... quins records de colònies! quan una servidora no dormia fins que l'última mosca deixava de moure les ales ... ggggrrrr

I aquest últim cap de setmana, de control de repostatge al Ral·li de Catalunya, amb seu a PortAventura. L'experiència de veure els pilots famosos a un pam del nas i dedicar-nos mútuament un somriure i desitjant-los sort ... no té preu, per descomptat! Però la feina en sí que es va tocar, controlar-los, com a nens petits, mentre posen benzina (benzina de més de 700 peles el litre!!! bbbffff ), era una mica avorridot. El que més fot és haver-se de llevar a les 4 del matí per sortir a posar-los les carreteres, i com que anem cansats i justos de temps, no ens dóna més per poder-les-hi planxar els revolts jejejeje

Al fòrum de la Botadevi trobareu algunes fotos.
El millor de tot el cap de setmana? doncs .... la pujada GRATIS al Furios Bacus aquell !!! jajaja Quina canya ! Gràcies Fina, Joan Carles i Àlex.

Malgrat tot ... Fins la propera!