Folgueroles, empremtes de Mossèn Cinto

Aprofitant que avui primer de maig és festiu i ens han deixat escampar la boira, hem decidit sortir a passejar una estona per la comarca. Aquesta vegada, Folgueroles.
Sortint des de la Plaça Jacint Verdaguer ens hem dirigit cap a la carretera de Vilanova de Sau, l'hem travessat i tants sols uns metres ens separen de la Font Trobada. En aquest paratge hi trobem un homenatge a Mn.Cinto, visible però només des del cel. El torrent dibuixa el traç de la signatura de Verdaguer... ens hi haurem d'enfilar en globus!!!!

http://llenguailiteratura-cristina.blogspot.com.es/2010/04/jacint-verdaguer.html

Anem travessant camps i deixant pistes forestals, i la sorpresa la tenim quan ens trobem amb el famós "Gorg de Llitons", per on podem travessar la riera de Tavèrnoles des del Pont de les bruixes. No cal que ho busqueu al diccionari, no existeixen els llitons! D'aquest indret n'expliquen moltes llegendes i se n'han inspirat moltes històries...coses de Verdaguer!

Gorg de Llitons

A partir d'aquí, ens hem anat enfilant direcció un dels objectius de la sortida d'avui: el Salt de la Minyona i els Cingles. Tot un mirador natural del que és la meravellosa Vall de Vilanova de Sau. Guadiu-ne!

la Vall de Sau...

Fet el cim, hem desfet un tros de pista que puja als Munts, i per un corriol ens hem escapat ja direcció Masgrau, on una mil·lenària alzina ens controlava la traçada. Hem dubtat de la direcció a seguir, però uns cartells marcaven el camí cap a Foquers i Tavèrnoles, així que, endavant les atxes. Les escales de Foquers eren l'últim "entrebanc", només ho dic perquè després de més de tres hores de camí, haver de pujar uns quants graons mal formats es fa feixuc, però és l'última suada. 

Escales de Foquers

Un cop superades, i seguint part del GR151, travessant un meravellós camp d'ordi de la plana, ja hem albirat La Damunt de Verdaguer, i hem arribat al cotxe. Ja en tenim una altra, i per la nostra terra osonenca! 

Bona diada del treball!

Track al meu wikiloc.

La primavera, il·lusió i ganes de tot. Benvolgut 2014...

Després de molts mesos sense escriure, sense expressar amb paraules i lletres el que sóc, el que penso, el que em passa, el que visc, el que sento .... tot aquest temps he estat al costat fosc, esperant que l'energia es renovés.
Això no vol dir que estigués inactiva, no, però a un altre ritme, amb uns altres colors, amb unes altres notes. No he deixat pas de fer res del que m'agrada (sortides a peu o amb moto, ral·lis, gospel, lectura ....) però per "a" o per "b", no ho he plasmat al bloc. 
Fins aquest passat dissabte i ara, Benvolgut 2014, ja sóc aquí!

Matinal en solitari per Oix, Sant Miquel d’Hormoier i la Mare de Déu d’Escales

Un cop més necessitava sortir a la natura, en solitari. I aquesta vegada m’he decidit per a anar a explorar els voltants d’Oix, a l’Alta Garrotxa. Per arribar-hi, direcció Olot, Castellfollit de la Roca. I passat el poble, un trencall ens indica Oix-Beget. Alidò!

La ruta comença a Oix, a les envistes del seu castell, i agafant la carretereta que mena a Beget. Ben aviat la deixem, i seguim les indicacions de la casa rural de Can Pei, uns cinc-cents metres més enllà de l’aparcament per un camí que, a hores d’ara, encara es pot passar sense un “tot terreny” –hi ha un petit espai on aparcar bé el vehicle i no molestar-.

El primer que veig són uns paisatges agrestos, escarpats i plens de cingles i engorjats, una barreja ben alegre a aquesta època de l’any, en plena primavera.

No és una volta circular, més aviat té forma “Y”. Hi ha un tros de pista comú, fins a arribar una primera decisió on has d’escollir què es fa primer si es vol fer sencera: o bé primer pujar per pista forestal fins a una petita ermita, Sant Miquel d’Hormoier ; o bé baixes i puges per una corriol força ple d’entrebancs i rocs fins a una altra ermita ben integrada al paisatge des del 1896, la Mare de Déu d’Escales.

Jo he escollit primer visitar a St. Miquel, on pel camí m’he trobat amb la sorpresa d’haver de travessar la riera un parell de vegades, amb aigua fins als genolls, essent més aviat un joc agradable, relaxant i refrescant alhora. En un moment donat, he trobat un cartell que indicava Sant Martí de Talaixà, em queda pendent!

No tinc paraules per descriure les vistes d’aquests engorjats, rierols i cingles. Així que, reposada i haver fet un mos, he volgut desfer un tros del camí, travessant de nou la riera amb les botes a la mà, i provar d’arribar fins a la segona ermita del dia, Santa Maria d’Escales. Fantàstica! Plantificada allà fa un munt d’anys, ben integrada i restaurada. Les campanes sonen!

Aquest es fotia el blat de moro!!!

Penso que per una altra vegada, ben acompanyada, l’acabaré amb una bona passejada i un dinar, o bé a Beget que amb un no res t’hi plantifiques; o bé a Castellfollit de la Roca que és allà mateix.

Una matinal fantàstica 



(Track de la ruta al meu wikiloc)

Salt de Sallent. Rupit

Avui és festiu. Iniciem un nou mes, el maig. I per començar a posar-se en forma pel cap de setmana, aprofitem el meravellós dia que fa i ens deixem acaronar pel suau ventijol i el desitjat solet. 
Destí? El Salt de Sallent de Rupit, una volta circular d'encara no set quilòmetres (se surt des de l'aparcament de Rupit mateix) i que es fan suaument en menys de dues hores. Però que si t'encantes ara aquí, ara allà, ara faig unes fotos, ara em sedueix una flor, una abella, un petit doll d'aigua, la Font de la Pomareda, i desenes d'arbres amb arrels ben curioses, doncs ... s'allarguen un xic més! hehehe 

Ara m'aturo i investigo com travesso el rierol que baixa amb força; ara m'arribo fins al mirador i admiro una meravella més de la natura, que després de les pluges dels últims dies, ens dóna imatges que no es poden oblidar. Senyors, el Salt de Sallent de Rupit. 

No teniem alternativa, o travessàvem (descalços!)
o no acabàvem la ruta circular. Que freda!

I tot seguit, aprofitem l'avinentesa i fem un mos i visita obligada a Sant Joan de Fàbregas per retornar per la pista fins al poble, descobrint-lo d'aquesta manera més enllà del típic-tòpic pont penjant que travessa la riera i dóna accés al poble, i dels reconeguts embotits, pa i coca de forn de pagès. Gràcies Catalunya!

Ruta i track  al wikiloc.