Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de febrer del 2012

Quan portes el futbol a la sang ... San Lorenzo de Almagro, Argentina.

A mi m'agrada molt el futbol. Molt! Però no suporto tot el que comporta al seu voltant. Gens. Per tant, com a "salmó" que sóc en aquesta societat, no estic al dia en aquest esport. Ja ho fa l'Elisa per mi.
Fa dies que amb l'Ariel, el meu cunyat argentí de naixement i català d'adopció -un apassionat del futbol, i un incondicional del seu San Lorenzo de Almagro, amb tatuatge inclòs!-, parlavem de publicar la història del seu equip i donar-la a conèixer, i fer saber els problemes que tenen amb el seu camp de tota la vida. Amb la "sogra" s'entenen molt, més que res perquè tenen els mateixos colors que el Barça, perquè si no ....
Així que he pensat que podia ser una bona manera de començar el mes de febrer. Aquí va!

"El fútbol te ofrece historias maravillosas, conmovedores relatos que merecen ser contados. San Lorenzo de Almagro es todo romanticismo. Pero también es una especie de gigante fornido, capaz de aguantar todo lo que le echen, capaz de levantarse cuando le zancadillean, de gritar, de seguir caminando. A pesar de que nace en Almagro, en la parroquia de San Antonio y toma el nombre del sacerdote que apadrinó a ese grupo de chavales que peloteaba en la calle, Lorenzo Massa, el epicentro del sentimiento cuervo (cuervo por la indumentaria negra de los sacerdotes) radica en el barrio Boedo, en la Avenida de la Plata, entre las calles Inclán y Las Casas, todo bajo la atenta mirada de la esquina que cantó Homero Manzi en uno de los tangos más representativos de Buenos Aires.
Entre esas calles anteriormente mencionadas, en la Avenida de la Plata, se levantó en 1916 el Gasómetro. Era el primer estadio de San Lorenzo, que a penas contaba con ocho años de historia. Boedo, al Sur de Almagro, se convirtió desde entonces en la casa del equipo santero, denominado así por su origen ‘divino’. El campo, de tablones como todos los que se hacían en esa época, se parecía a los antiguos gasómetros, de ahí al sobrenombre. El estadio no se terminó hasta 1929, llegando a alcanzar entonces una capacidad de 75.000 espectadores y convirtiéndose en el coliseo con más lumbre del país.
La selección nacional no tardó tiempo en hacerlo su sede por más de treinta años. El Gasómetro se conocía por aquel entonces como el ‘Wembley porteño’. Allí la albiceleste dio grandes tardes de fútbol. Allí se lució Isidro Lángara, allí deslumbro el famoso trío compuesto por Farro, Pontoni y Martino o la línea ofensiva más gloriosa que se recuerda en aquel país, los ‘Carasucias’. Allí San Lorenzo confirmó la supuesta grandeza que se le otorgó al inicio de la era profesional. El Cuervo levantó campeonatos en ese Boedo que ya era conocido en el mundo no sólo por el grupo literario de izquierdas que tomó su nombre en los años 20, sino por su equipo de fútbol, una alternativa real en Buenos Aires a River y Boca.
Nunca pensó San Lorenzo ni Boedo, que su apacible vida allá por los años setenta, conllevada con una difícil situación económica, como ocurría con la mayoría de los clubes argentinos, se tornaría en una pesadilla con la llegada del Mundial en 1978. El Gasómetro estaba ciertamente deteriorado. Muchos creyeron que con la cita mundialista se le cambiaría la cara al que había sido hasta ese momento el templo del fútbol argentino. Pero no fue así. La dictadura prefirió obviar al Sur de la ciudad, quiso esconder esa realidad obrera, esas clases trabajadoras, a los periodistas y empresarios internacionales que venían a la capital. Por ello optó por potenciar otros estadios, en zonas más acomodadas, volcándose sobre el todo en el Norte, con River.
Era el comienzo de un fin orquestado por el alcalde de la ciudad, el Brigadier Cacciatore, alcalde bonarense en aquella época dictatorial. Este militar acondicionó las inmediaciones del Monumental, eliminó, por ejemplo, el barrio de chavolas del Bajo Belgrano. Además, renovó y terminó el estadio de los millonarios, lo puso bonito, lo convirtió en una maravilla… Y mientras todo eso ocurría, el Gasómetro, el mítico Gasómetro, veía impotente como el ominoso regimen amenazaba con extinguir su tradicional resplandor.
Terminado el Mundial, el Brigadier Cacciatore quiso aprovecharse de la situación de debilidad de San Lorenzo. Los terrenos del Gasómetro eran muy golosos y comenzó una auténtica maniobra de expropiación sin precedentes, ante la que nada pudieron hacer los hinchas cuervos. Primero se alegó que había que hacer una reordenación urbana y se necesitaba una apertura de las calles Muñiz y Salcedo, para lo cual había que tirar el estadio. En este terreno el ayuntamiento se propone construir viviendas, prohibiéndose expresamente la construcción de supermercados. Se dicta una ley que obliga a que se lleve a cabo tal reordenación urbana. San Lorenzo se resiste a aceptar, se resiste a decir adiós al estadio de toda su vida, a su barrio, al lugar donde también estaba una de las sedes deportivas más completas del país. Pero nada se pudo hacer, porque las presiones de Cacciotere eran imposibles de soportar. En diciembre de 1979 jugó su último partido contra Boca. Luego el campo se echó abajo. San Lorenzo se quedó con 900.000 sucios dólares de consuelo que le pagó una sociedad fantasma, constituida pocos días ante de la venta.
La canallada de la dictadura llega a su punto álgido con el devenir del tiempo. Pasaron los años y no hubo apertura de calles, tampoco se construyeron viviendas. En 1983 se establece una ordenanza que anulaba la prohibición de establecer un supermercado en esa zona y los terrenos se le venden a Carrefour por ocho millones de dólares. ¿Dónde van a parar? Pregunta sin resolver.
Y ese es el final de la historia. Donde estaba el Gasómetro, donde se levantaba el orgullo del fútbol argentino, hay ahora un Carrefour, justo al lado de la sede del Club, que sigue allí, en plena avenida de La Plata. La desaparición del Gasómetro trajo la crisis deportiva cuerva más grave de toda su historia, por primera vez bajó a Segunda por un año y vendia mas entradas que river y boca en primera,y tambien estuvo 14 años sin estadio, peregrinando por diversos campos de la ciudad, soportando la vergüenza de no tener casa en contra de su voluntad. En 1993 se construyó el estadio Pedro Bideguain, en el Bajo Flores, más al Sur de Boedo, en una zona nada representativa para los azlgranas. Allí San Lorenzo, no obstante, ha conseguido volver a sonreír y levantar títulos, el último el anterior Clausura de la mano del Pelado Díaz. Ni siquiera el cruel destino ha impedido que el gigante siga en pie.
Se da la circunstancia de que todos los triunfos importantes logrados por San Lorenzo se siguen celebrando en la mítica esquina de San Juan y Boedo, la esquina de Homero Manzi, la esquina por la que las masas cuervas deambulaban con sonrisas después de disfrutar en el Gasómetro antes de que esa dictadura cruel mezclara fútbol y política. Sí, la esquina por la que, puede, vuelvan a circular los aficionados azulgranas en las tardes de domingo. Eso ya lo contaremos mañana, porque no hay que olvidar que esa parte de Boedo es tierra santa para los sanlorencistas. Y ya se mueven los hilos para recuperar lo que siempre fue suyo".


Este
http://restitucionhistorica.blogspot.com/p/antecedentes-historicos.html   
es el blog de los impulsores de la ley de restitucion historica presentada al gobierno de la ciudad de Buenos Aires para sacar a Carrefour de los terrenos de San Lorenzo. 

Y un video para ilustrarlo un poco más .... 8 marzo, el dia que los hinchas juegan! Nadie puede faltar!

dilluns, 30 de gener del 2012

Posa't en forma al Gimnàs "Josep M. Vilà" del Club Atlètic Vic

Aquest mes de febrer, posa't en forma al Gimnàs "Josep M. Vilà" del CavicClub Atlètic Vic, a les pistes d'atletisme de Vic.
Matrícula't per només 10€. Preus molt assequibles.
Sauna i jacuzzi. Activitats dirigides. Rutina personalitzada.
Vine a provar-ho.
Comparteix l'enllaç i aquesta informació, per donar-lo a conèixer.
A la zona esportiva de Vic, fàcil aparcament i transport públic.

dimecres, 17 d’agost del 2011

Televisió. Exercici físic. Fe. Una regla de tres.

Avui m'he donat d'alta al contingut premium del diari ARA, que et permet llegir cada dia tres articles a fons. I vès per on que, a més del que ja havia vist comentat a la xarxa el qual parla un cop més del lliurament per capítols d'aquest estiu de les mil i una de l'Anglada i el seu exèrcit de PxC a tot el territori català, n'he vist un que m'ha cridat l'atenció, i es titula així "15 minuts al dia d'exercici físic allarguen 3 anys la vida, i 6 hores de televisió l'escurcen 5 anys".

Segons un estudi on participaven 20938430984 mil persones i bla bla bla ... un publicat a The Lancet a Taiwan, i l'altre al British Journal of Sports Medicine

Resumint: per una banda, ens diuen que "mirar la televisió una mitjana de sis hores al dia pot reduir l'esperança de vida de la persona fins a cinc anys"; i per l'altra, tenim que "per cada hora de televisió vista després dels 25 anys es redueixen 22 minuts de l'esperança de vida de la persona, que acaben sent una mitjana de 5 anys menys si la dosi de televisió diària és d'unes 6 hores".

Com porteu les mates? Ja heu fet la regla de tres? En funció de l'edat que tingueu, ja esteu perdent minuts de vida aquí asseguts llegint aquesta collonada ... sort que aquest matí ja he fet els meus 45 minuts d'exercici. Quantes hores puc mirar la tele, doncs, aquest vespre?! Oh! les hores sedentàries davant l'ordinador, sumen eh! i fort! Ostres! Em dóna negatiu? Qui sap si ara mateix dec anys de vida?!

Res! Natura, esport, fe i esperança; la resta, ja vindrà!

diumenge, 19 de juny del 2011

Memorial "Pep Vilà"

Ahir dissabte dia 18 de juny vam celebrar a les pistes d'atletisme del Club Atlètic Vic una nova edició del Memorial d'en Pep Vilà, el nostre entrenador, president i ànima dels colors blancs i vermells de l'atletisme català. En Pep ens va deixar el juny del 2000. 
Aquesta vegada també l'hem fet coincidir amb el Campionat de Catalunya Cadet en el qual han participat set joves atletes vigatans, i s'han emportat més d'una medalla (resultats)

Molts de nosaltres ENCARA estem fent atletisme, o voltem pel club, per culpa d'ell, per culpa d'En Pep! Ens va inculcar uns valors que cultivem any rere any, i la veritat és que es nota en el tarannà del club. Al final de la jornada d'ahir, es va fer lliurament d'una medalla del Memorial atorgada als dos millors atletes, masculí i femení, que amb la seva marca a la seva prova i per punts de taula internacional, aconseguien millor puntuació.

Pep, una abraçada des de Taradell! 



Al migdia, també vam aprofitar per fer un petit gest d'homenatge del 25è anniversari de la inauguració de les pistes d'atletisme i, entre tots, vam plantar un llorer, el qual volem veure créixer tota la família atlètica del club.

dimecres, 11 de maig del 2011

6a Cursa de Policia de Catalunya, a Vic


Ja hi tornem a ser. Des del Club Atlètic Vic i Oson@corre liats fins a les celles. 
Aquesta vegada, amb l'organització de la 6a Cursa de la Policia de Catalunya. Diumenge 15 de maig. Sortida a les 10 del matí.
Cursa popular per asfalt de 10 quilòmetres amb sortida a Manlleu i arribada a les pistes d'atletisme de Vic. 
Inscripcions encara obertes, fins el dia 12 aquí.
Hi ha servei d'autocars a primera hora des de Vic. 
Avituallament a mig camí. 
I a l'arribada, una bossa amb productes, samarreta tècnica de record i un entrepà de butifarra!
Busqueu-m'hi, repartint entrepans!

dimarts, 12 d’abril del 2011

Sequera

Segons el DIEC, defineix sequera com a "Absència o deficiència prolongada de precipitació, que pot causar desequilibris hidrològics greus". 


Això és el que tinc: sequera. Sequera d'empatia, d'energia, sequera intel·lectual. Sí, és això. Després de la pneumònia del mes passat, encara em molesten alguns símptomes secundaris (tos, mocositat, falta d'aire al respirar a fons .... )
El cas és que no he fet net. I això em reventa! Perquè en aquesta època és quan la meva activitat atlètica esportiva sol brillar més que mai: s'allarga l'horari de llum solar, sortides en bici, bons entrenaments, competicions d'atletisme a diferents nivells, sortides a muntanya... i, de moment, m'ho ha està fotent tot enlaire! Bbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrr !!!!

dimecres, 12 de gener del 2011

Cros Ciutat de Vic

Diumenge 16 de gener de 2011.
A partir de les 10 del matí, a la zona esportiva de Vic, a les pistes d'atletisme del Club Atlètic Vic.
32a edició del "Cros Ciutat de Vic. Trofeu Pere Casacuberta", enguany Campionat de Catalunya de Cros curt per clubs i també 2a Lliga comarcal de Cros escolar d'Osona.
Si no sabeu què fer, i voleu suar una mica la cansalada i fer baixar els turrons d'aquests últims dies, us esperem a la primera cursa, de caire popular, on esteu tots convidats. Tot el circuit està marcat sobre zona verda i terra. 
Us hi espero fent-vos botifarra! (en un entrepà eh!)

diumenge, 19 de desembre del 2010

Solidaritat catalana

No, no és cap partit polític independentista, no vull parlar de política. Vull expressar alguna cosa més interna. El que surt (o entra, no ho tinc clar) de mi avui és, dia de la Marató de TV3, un pensament de solidaritat. Un pensament convertit en aportació econòmica que acabo de fer, amb en Sam, per col·laborar en aquesta creació catalana tant meravellosa que serveix, any rere any, per ajudar a tantes i tantes causes de diferents tipus. 
Enguany es dedica a les lesions medul·lars. Qui més qui menys tenim algun amic, conegut o familiar afectat per aquest fet que, qualsevol dia, ens pot assenyalar a nosaltres.
Aquest matí hem celebrat a Vic, la segona edició de l’Eco-Mitja Marató d’Oson@corre. Els més de 650 atletes que han pres la sortida, han ajudat també a col·laborar amb un petit percentatge de les inscripcions a la causa que comento avui.
Aquesta tarda, des del sofà, he estat mirant una bona estona l’edició de la marató solidària que retransmet la televisió catalana. Un dia molt especial, proper a les festes nadalenques, farcit d’actuacions al plató, un munt d’accions solidàries per recollir diners arreu del país, milers de col·laboracions d’entitats socials, esportives i culturals a través dels seus actes pel dia d’avui, centenars de connexions, milers de trucades i, sobretot, testimonis colpidors que m’han fet arrencar unes quantes llàgrimes : )
Com tants dels missatges que han anat arribar per sms al programa de la marató, em sento orgullosa del país on visc, Catalunya, i sentir-me part d’aquest col·lectiu de gent solidària que esmerça el temps i els diners que faci falta per ajudar per una causa, la que sigui. Igual que qualsevol nit pot sortir el sol, també es pot fer de nit sense aparèixer la lluna, i, de fet, els números són tots dins del bombo i ens pot tocar a nosaltres.
Som catalans, sóm simpàtics, som solidaris, ho estem demostrant. Qui diu que som avars? Quan ens toquen la butxaca sense una causa, potser sí, no puc demostrar el contrari, però avui sí que queda demostrat que no ho som quan se'ns toca la fibra sensible. Solidaritat catalana!

Mira que bé, escoltant i mirant el telenotícies nit, acabo de descobrir que sóc una de les protagonistes de la frase “Al món, una de cada dotze persones té facebook”. Sóc de les onze que no apareixen a la frase, eh!

Visca Catalunya!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Setmana negra de l'atletisme, el dopatge

Sempre que sento una noticia relacionada amb el dopatge, crec que mai tocarà als atletes. Sovint s'emporta la palma el ciclisme. Però això aquests dies la cosa ha canviat i aquest dijous ens ha tocat el rebre. La setmana passada va esclatar entre l'atletisme espanyol. L'"operació llebrer" ha tocat de ple a atletes, entrenadors i metges (alguns repeteixen). Commoció. Imputats. Disposició judicial. Càrrecs suspesos. No fa gaires dies va "caure" en Blanco i se l'investiga. Ho admet, a veure com s'acabarà tot plegat!. Ara, atletes com la mateixa medallista Marta Domínguez. Ella encara avui nega tot el que es diu entre els mitjans de comunicació i, de fet, no se la pot acusar de res fins que se'n demostri el contrari.
No sé com anirà la cosa. Però crec que si algú l'ha "cagat", que surti a la llum i sigui el que sigui. Si s'han d'intensificar els controls, que així sigui. Potser el problema de tot plegat és que s'han deixat passar durant molt de temps tota mena de privilegis en l'esport en general. L'esport l'elit potser està massa al límit d'aquestes permisitivitats. Qui la fa, la paga. De totes maneres, m'agradaria, però, que l'atletisme no en surti tocat perquè ja només ens faltaria això! És un esport que ja està massa de banda de tot, que no sigui ara el centre d'una cosa com aquesta. Amén!

dilluns, 29 de novembre del 2010

cara i creu nocturna

Avui tenia una reunió. Hem hagut d'avançar l'hora pel partit. No suporto que aquests 22 grenyuts, una pilota i tres o quatre escarbats negres paralitzin el món d'aquesta manera.
He de confessar, però, que he sentit un tros de partit per la radio, mentre anava de Vic a Seva a buscar en Sam. El cert és que en poc més de 18 minuts que ha durat el trajecte -per cert, he circulat gairebé jo sola en tota l'autovia!-, doncs el Barça ha marcat de bon principi dos primers gols. Carai! Com hi van!
Ja arribats a casa, he sentit la meva mare, dos pisos més amunt, xisclar emocionada el tercer. I de la resta, ja se n'han encarregat els veins. L'últim, també l'he sentit per la radio. Una maneta. Es veu que fins i tot hi ha hagut merder a la banqueta amb el CR9 i en Pep. Quines reaccions!

Ara estic recordant un anunci a La Sexta en el que en Cristianu aquest malgasta l'estona anunciant el Banco Espíritu Santo o algo així! Redéu! Ja és mala sort, pobret. La seva frase diu "en este banco, es donde yo siempre gano". Sí, i potser l'únic lloc! jeje. La veritat, jo no hi confiaria pas els calers!

A RAC1 des del minut 16 han pronosticat gols de Villa, es veu que amb el marcador en contra, el Madrid canviaria el seu primer plantejament i el seu defensor, el provocador de les dents grosses de Crackòvia, el deixaria mig lliure perquè és tant dolent que se li pot guanyar bé l'esquena. Bé, això deien a la radio. Eufòrics els locutors deixaven anar un "nyam, nyam, nyaaaaammmm, menja'ts aquests tres!". I el que faltava encara.
El camp nou bullia, i el públic repetia musicalment un provocador "Mourinho ... sal del banquillo"...
A la premsa ja van sortint comentaris en contra del madrid, que a més d'humilar-se al Camp Nou, i de perdre el liderat, es veu que "La impotència s'ha apoderat de les figures, més de pessebre que no pas de futbol, dels madridistes" [3cat24]
Mmmmmmmmm, també he de reconèixer que ja m'agrada aquest marcador català i que ara mateix enviaria un parell de sms a un parell de blanquets que deuen treure foc pels caixals i que molt probablement demà fingeixin estar malalts per no haver d'aguantar les bromes dels seus companys de feina blaugranes, jejejeje  A veure quins titulars s'inventaran avui els periodistes. Ja tinc ganes de veure les portades. Res. Visca el Barça i Visca Catalunya!
Ara només resta posar quatre ciris a la moreneta perquè d'aquí unes hores, tota la Rambla segueixi d'empeus i no hi hagi "gaires" destrosses ni gaires detinguts. Pobres botiguers! AIXÒ i tot el que envolta aquest món de rivalitats futbolístiques és que el que em treu de polleguera, per això em nego a seguir la moda social. Bbbbbbbbbrrrrrrrrrrr.  Si tot plegat, almenys, aquesta nit, servís per fer augmentar la natalitat autòctona d'aquí nou mesos!!!
I el més curiós de tot plegat, és que m'encanta el futbol! Si pogués, encara hi jugaria! Sovint recordo molts matins de diumenge anant a veure els partit de la U.D.Taradell amb l'avi Francisco. En silenci. Amb la bossa de pipes. Sempre lluny dels crits. Des d'una banda, observant un per un els jugadors.
Haviem compartit tantes hores de partits! Al camp, per la tele, a la radio... Ell era capaç de veure un partit de futbol, escoltar les noticies a qualsevol emissora i llegir La Vanguardia. Això sí, si em quedava a fer-li companyia (era el meu hobbi!), ni se m'acudís dir res! Podies passar per davant la tele, podies tapar-li momentaniament la jugada, però! sobretot! ell volia escoltar la jugada. Amb el que deia el locutor, els noms dels jugadors, la situació, la pilota, el camp ... ell era capaç de col·locar-los tots al terreny de joc, acertar com aniria la jugada i gairebé cantar el gol abans d'hora o xiular un fora de joc.
Quin home!
A totes les dones de casa, ens ha agradat i hem jugat a futbol, l'Elisa, jo, la Bet, la Meri, bé, menys la Gemma. L'avi estaria satisfet d'aquestes deixebles, crec. Quico! Un petó des de Taradell!

dijous, 25 de novembre del 2010

2a Eco Mitja Marató Oson@corre, Ciutat de Vic

Per tots els qui us agrada patir fent una mitja marató, el proper diumenge 19 de desembre, teniu l'oportunitat de gaudir-ne d'una a Vic. L'organitzem des del Club Atlètic Vic i Oson@corre, la nova secció de curses populars, i ho fem respectant tant com podem el tema de l'ecologia i, a més, els productes i obsequis que donem a l'arribada, són ecològics i naturals.

Si en voleu saber més, us deixo l'enllaç on trobareu tota la informació i també on podeu fer les inscripcions. Animeu-vos! Us hi esperem.

Això sí, abrigueu-vos! que estareu a Vic, i serà a mig desembre, bbbrrrrr !!! Ens veiem!

diumenge, 26 de setembre del 2010

Cursa dels Volcans, Olot

Aquest matí, com a primera sortida de tardor, ens hem arribat a un dels millors territoris del nostre petit país: la Garrotxa! Amb els nous túnels de bracons, he de reconèixer que no fa gens de pal arribar-se a Olot, amb menys de 40 minuts hi erem aparcats davant del recinte firal. Des d'allà tenia lloc la sortida de la 2a Cursa dels Volcans, en la que participava en Gabi, "el professional". Un cop allà, també hi hem trobant en Jordi, en Daniel i en Santi del nostre club.

 








Amb un matí espectacular, els hem fet quatre fotos a la sortida i amb el cotxe, ràpidament, ens hem arribat fins al volcà Montsacopa, el tercer que ells pujaven. 

El recorregut, esgotador només de veure'n el perfil, amb unes vistes boniques per nassos. Quins paisatges que tenim els catalans!


Després de la cursa, ens hem arribat fins al volcà del Croscat, on hem fet quatre fotos i ens n'hem apartat una mica, en un raconet ben tranquil, on hem parat la taula i hem atacat les carmanyoles. 

El sol acompanyava a fer una becaina, però el suau vent que s'ha girat ens n'ha tret del cap la idea i l'hem canviat per una dolça parada a Can Bastants on hem atacat un volcanet de postres i un cafetonet.

Un diumenge perfecte.



Tots els integrants del pícnic... 


dimecres, 22 de setembre del 2010

1a Duató del Bandoler de Taradell

Ahir vaig penjar uns cartells de la 1a Duatló del Bandoler de Taradell el proper 3 d'octubre.
La prova l'organitza l'Associació Esportiva l'Enclusa de Taradell i forma part del circuit de Duatlons de Terra Endins. 
Aquesta primera edició constarà de 10 km en btt + 22 km córrer + 3 km en btt. Un desnivell de puja, baixa, puja, baixa ... apareixent vàries vegades a peu i dalt la bici davant la porta d'entrada del Castell d'En Boix. Pot ser un dels punts des d'on es vegi bona part del recorregut doncs, però si hi sóc per veure'ls passar, que no m'esperin allà, ja em buscaré algun altre raconet.

Més info i inscripcions a http://duatlotaradell.spaces.live.com/

dissabte, 18 de setembre del 2010

Dos vicis compartits

Tots tenim vicis, i un dels d'en Sam és l'slot (altrament conegut com a scalextric). Així que aquest matí hem matinat per agafar el Corolla direcció la capital de la Noguera (au! vinga! fem anar els cervells! - i sant google!-) per participar en un dels ral·lis d'slot en els que treiem el nas de tant en tant. A un quart de deu erem a lloc, amb els cotxes afinats unes hores abans, per gaudir d'uns quants trams, gaudir en el sentit de riure, xerrar amb els companys, fer-los assistència, cantar, sortir dels carrils el menys possible i acabar amb el temps que fós. Objectiu principal, passar-ho bé!

Com podeu veure, he "jugat" amb un dels vehicles que més m'agraden, un Volkswagen "Escarbat" clàssic de colors llampants que s'enfila per on faci falta! Com he xalat! Al meu ritme, sense ningú que m'atabali eh! I bé, això hem estat fent fins tocades les tres del migdia.

A aquelles hores ja teniem gana, i encara rai que hem endrapat un entrepà a mig matí. Així que ens han recomanat un lloc a prop del pavelló anomenat "Tecsa" i hem dinat per 15€, jo he agafat xipirons a l'andalusa, rap i gambes a la planxa, postres i beguda.

Amb la panxa plena, hem desfet el camí cap a casa, PERÒ, a l'alçada d'Artés, he sortit de l'eix tranversal i he enfilat la carretera vella cap a Calders i Moià. Un altre objectiu, aquest improvisat, per saciar el meu vici: la xocolata! I ens hem parat a atracar la bomboneria "Àger", al carrer principal del centre del poble. És d'uns amics d'Oriol i ja feia temps que m'havia recomanat que hi paressim, doncs bé, un altre objectiu aconseguit!  Mireu-ne el resultat. Algú vol fer una dolça partideta al domino? jejejejejeje

dissabte, 11 de setembre del 2010

De butifarra a butifarra i m'assento perquè em toca!

Buf!
Un matí de divendres entrenant a primera hora va ser el detonant d'unes sessions, esportivament parlant, molt atapeïdes. Per acabar d'esbargir-me uns quants quilòmetres amb bici em van deixar encara ganes per anar a la caminada nocturna (i sense lluna!) que organitzaven a la festa major de La Gleva. Poc més d'una hora i mitja de caminar en la fosca nit voltraganesa em van donar dret a un bon pam de butifarra i un préssec que es va posar de conya a les onze de la nit.
Aquest matí, a les 7 i encara de fosc, he canviat un costat del taulell per l'altre, fent foc a tota pastilla, tallant pa i coent butifarres per tenir uns 250 entrepans apunt pels participants i voluntaris de la nostra 2a Cursa de Muntanya Ciutat de Vic.
Ara, descansant per casa, acabo de passar una diada diferent, posant-me al dia de les noticies de totes les marxes i trobades independentistes i catalanistes d'arreu del país... Visca Catalunya!

divendres, 10 de setembre del 2010

Premi SOMVIC pel Club Atlètic Vic

Esquerra Vic entrega el Premi SOM VIC al Club Atlètic Vic i a les Mares d’Enllaç de l’Escorial [noticia]

Amb aquest titular ens despertàvem ahir al matí en algun dels mitjans de la comarca. I com molt bé expliquen els responsables d’aquesta edició “SOM VIC és un premi que potencia la cultura, les tradicions i el patrimoni dels Països Catalans, així com defensa els valors republicans democràtics i nacionals. SOM VIC expressa el sobiranisme social en la seva dimensió d’emancipació i llibertat personal al que s’encamina la societat vigatana, davant el nacionalisme conservador que ha governat la ciutat de Vic en els últims anys.

El Premi SOM VIC vol destacar aquest canvi que s’està produint de manera natural, el seu objectiu és valorar els elements públics d’aquesta nova etapa i posar de relleu els referents que marquen el traspàs al sobiranisme social i al nou vigatanisme”.

Nosaltres, el Club Atlètic Vic, fa molt de temps que treballem per la ciutat, per la comarca, per l’esport, pels valors que comporten aquest esport, per fer grup, per fer amistat, per respecte a tot i a tothom. I fa més de 80 anys que ho estem fent. Aquest juny passat vam publicar el llibre “Vic. 100 anys d’atletisme. Club Atlètic Vic. 80 anys vertebrant l’atletisme a Osona”, i aquest també ha ajudat a donar-nos un punt més per rebre el premi SOM VIC.

Molt agraïts estem i, bé, continuarem amb aquesta tasca que portem exercint des de la creació del club. Visca la ciutat de Vic, visca Catalunya i visca el Club Atlètic Vic!

divendres, 3 de setembre del 2010

Jugueu a bàsquet, si us plau!

Mundial de bàsquet a Turquia. L'equip prometia. Els jugadors, individualment, estaven en bona forma. O això semblava.
Però!, sempre hi ha un però. I sembla que, segons les crítiques i els entesos, fins ara no s'ha jugat a bàsquet. Es va perdre contra França i es va remuntar passant-se per la pedra als novazelandesos. 
Una de freda i una de calenta, d'aquesta manera, van deixar escapar una victòria davant Litruània, però la selecció de vermell es va animar i va matxacar als canadencs, obtenint així un bitllet cap a vuitens i finalment, fent els deures però amb dues derrotes a la motxilla. A veure si així aconsegueixen donar una altra imatge del conjunt, del que n'esperen els seus seguidors. SORT de les individualitats d'alguns dels jugadors, que són genials!
 

Ara es pot tornar a començar, de zero, passant a vuitens. I aquesta vegada, contra Grècia. A veure com anirà demà a les 9 del vespre. Ànims!
[Més info a Elsesports.cat]

dilluns, 9 d’agost del 2010

2a Cursa de Muntanya, Ciutat de Vic

El proper 11 de setembre tenim una nova cita esportiva, amb la 2a Cursa de Muntanya, Ciutat de Vic, Trofeu Comarca d'Osona.
L'organitzem conjuntament la Unió Excursionista de Vic i el Club Atlètic Vic, dues entitats que treballem conjuntament per fer créixer la unió de l'esport i la natura.
Les inscripcions ja es poden anar fent aquí i trobareu més informació a
Oson@corre [info]
Unió Excursionista de Vic [info]
Club Atlètic Vic [info]

Nous circuits i minicursa
Us hi esperem a tots!

dimarts, 3 d’agost del 2010

Crisis de valors als estadis (d'atletisme)


Els qui em coneixeu, ja sabeu que faig atletisme des dels onze anys (buf!!!) i que sempre he fet llençaments (pes, disc i martell). Sempre m'ha agradat donar-lo a conèixer i treballar perquè els joves el vagin descobrint, i he portat el nom i els colors del Club Atlètic Vic arreu on he anat.
Ara llegia les notícies i he vist un titular que diu "Crisis de valor als estadis" (d'atletisme), publicat a El Periodico [noticia]
Això ho han vist ara, després de la cita de l’europeu a Barcelona? Que falta relleu gerenacional? Així nosaltres, els petits clubs de comarques, què som? Bruixots que preveiem el futur?
Ja fa anys que per això es treballa a marxes forçades amb la mainada a les escoles i instituts, i aquí a les pistes oferint una formació a través de l’escola d’atletisme, per educar uns valors, sobretot d’esforç i constància. I per donar una alternativa a molts nois i noies que tampoc tenen un futur brillant en d’altres esports. L’atletisme és el més complert dels esports, també un dels més sacrificats, però també un dels més "econòmics" i obert a tothom (alts, baixos, prims i no tant prims, joves i grans .... )

A vegades tens pares i mares dels petits que et demanen: “I així si plou o fa fred no es fa entrenament, oi ?”. Com que no ???!!! Oi tant que sí! I amb més coratge i il·lusió que mai, per fer passar el fred!  Es deuen pensar que l’esport només es fa dins d’un pavelló ben calentonet i còmode ....

S’ha d’anar donant a conèixer poc a poc. Hi ha gent que es pensa que l’atletisme és només córrer, i clar, això sempre fa mandra! Però no és així. També hi ha curses més curtes de velocitat, salts, llançaments .... Quan ho descobreixen queden meravellats. I ara estic pensant en que gràcies a jornades i campionats com l’europeu, com les olimpíades, com els mítings que es van portant a terme de tant en tant, poc a poc, van creant aquesta altra cultura esportiva i a nosaltres ens juga a favor donant a conèixer una mica més del món atlètic.

Crec que la gent que fa, i ha fet atletisme, i que hi segueix estant relacionat d’alguna manera o d’altra, té un altre tarannà i una altra predisposició davant les adversitats que la vida ens depara a tots, estem tallats d’un altre mena de patró, n’estic segura! Ja des de jove, crec que sempre he entrenat per sentir-me bé amb mi mateixa, perquè m'agrada estar a l'aire lliure, perquè hi ha hagut sempre bon ambient a les pistes, i per superar-me a mi mateixa. Que a més a més aconseguies marca personal, marca del club o arribaves a uns campionats, doncs molt millor! Ara, de més gran, i ja amb l'etiqueta de veterana fins que em mori, doncs segueixo amb la mateixa idea: superació constant!

Bé, jo seguiré apostant i treballant fort per tirar endavant l’atletisme a la comarca, per fer més gran el Club Atlètic Vic. Ànims!

diumenge, 1 d’agost del 2010

Qüestió de "pilotes"

Acabo d'arribar de córrer els meus 40 minuts gairebé diaris que des de fa uns mesos "intento" mantenir com a entrenament personal, a part d'algun dia de tècnica de llençaments, algunes peses i abdominals i, com no, les sortides amb la meva estimada btt (que per cert, no l'he presentada mai !!!!)
Diumenge, primer d'agost, molt piju golfo dolent sueltu eh !!!!!  Sí, sí. Escric aquesta entrada perquè he arribat a casa carregada fins les celles amb això que us mostro. 

VUIT pilotes de golf !!!! I totes de diferents marques. Sovint tinc la sort de recollir-ne alguna al voltant del camp de golf quan surto a córrer, però és que com avui, mai eh ! En dec tenir una caixa plena amb més de vuitanta exemplars recollides els últims mesos. Estic pensant de posar una paradeta, jeje. Amb dues paraules:
im - pressionant!

Doncs res, seguirem mirant per televisió les finals que resten per acabar l'europeu d'atletisme.