La mà al cul

Sona lleig, però és així. Si fins ara dels homes sempre m'havia cridat l'atenció el cul, les mans i els dits, a partir d'avui encara ho tindré més en compte tot plegat: pobre Sam!

Perquè?

Doncs, per la reacció que he tingut al llegir aquesta notícia "Un estudi conclou que la longitud dels dits mostraria la mida del penis".

Ja ho sabeu, nenes, que ens hem de fixar en "un dit índex (el segon de la mà) més curt que l'anular (el quart) revelaria un penis més llarg".

Quines coses!

El meu boli verd de cada dia, dona'ns senyor el dia d'avui

Ahir dijous, al vespre, vaig tenir el gust de veure els monòlegs els quals formaven part del Premi de Teatre Unnim organitzat a Manlleu. Ja fa alguns anys que els intento seguir, és una estona que et parteixes de riure. I aquest any, gent amb renom i assidus a la jornada: en Peyu, en Xevi Font, en Xevi Gómez ... 

El riure estava assegurat. I així va ser.

El meu preferit, un any més, va ser l'últim en actuar, en Xevi Font. I un any més, també, vaig riure fins al final. I aquesta vegada, va comentar un tema, entre molts d'altres, que m'afecta de molt aprop: el boli verd.

Va explicar la vida d'un boli de color verd, aquell que ningú vol, que tothom aparca dins l'estoitx, aquell bolígraf que mai farà res de bo a la vida, que mai signarà un xec, ni una hipoteca; en definitiva, segons ell, aquell boli que s'hauria d'eliminar del mercat, de la vida, i el qual no significa res més que una xacra i una despesa per la societat.

DISCREPO!!!! I MOLT !!!!

SALVEM ELS BOLIS VERDS!!!!

Mireu la meva col·lecció, de totes les mides i formes, i aquests són només els de la feina, a casa en tinc molts més, molts! El boli verd per mi, i pels nens segons el discurs del monòleg, significa llibertat, és exòtic. Li hauria de donar la raó perquè és cert que el faig servir perquè sempre és dins del pot, mai ningú me'l "roba" !!! I també que mai signaré un xec (i menys una hipoteca, de moment gràcies a Déu -bé, gràcies als meus pares!-), perquè la societat no el veu bé, no el té en consideració. Però la resta, el dia a dia, els meus apunts, a les meves reunions, les meves notes, el boli verd forever!
Estic segura que les millors pàgines de la meva vida, les he escrit amb un boli verd! Res més. Un plaer escoltar els monòlegs.

"Españistan, un país que se'n va a la merda"

Ja fa dies, remenant per la xarxa, vaig trobar aquest vídeo del dibuixant Aleix Saló que resumeix molt bé el que ha passat en aquest país ... 

i la història continua aquí

L'endemà

Vista la campanya i els arguments que han fet servir, l’ensurt estava servit en safata. Ja fa molts mesos que des de Vic s’anunciava una revifalla des de les ultratombes d’un tipus d’individu xenòfob i fatxa per definició, racista de mena i amb els insults per bandera. Molts d'ells són immigrants que fa uns anys estaven en aquesta situació; d'altres, joves (o no tant joves) amb poca personalitat, molt influenciables, i amb uns ideals poc humanitzats. 
Ja s’apuntava des d’Osona que l’innombrable PxC atacaria per les municipals tota Catalunya i faria mal. Era un perill. Es va acusar l’ajuntament vigatà de racista, per proposar provar de canviar part d’un tràmit d’empadronament, i no se li va donar la raó quan anunciava el que ara s’ha fet realitat: la resurrecció, revifalla i alça apoteòsica dels militants plataformistes a molts pobles i ciutats del nostre país... els regidors de PxC tripliquen la representació!

Òstia! Ahir al vespre, a Vic era acollonant el ritme amb el qual apareixien els vots d’aquest partit amb la creu hitleriana per bandera, i el ritme s’encomanà cap als pobles més grans de la comarca i de les rodalies de la capital catalana.

Al meu poble, Taradell, han aconseguit un regidor. I quin un! Buf! Ja patirem. No ho entenc. El seu ditxós lema “Primer els de casa” em recórrer les entranyes i continuo sense entendre-ho, per molt que m’ho expliquin, no ho entenc; només tenim gairebé un 7% d’immigració, de fa anys, i està controlada. Bé, el cas és que CIU continua al capdavant, però perd la majoria. També ha aparegut SI i ha reculat ERC, com arreu de Catalunya. El gran derrotat. La mort anunciada després de tots els problemes dels tripartits catalans ....

Però no sé si em fa més por l’alça de PxC o la derrota a les espanyes del PSOE a favor del PP !!! Tremoleu catalans si aquests tornen a la Moncloa! Tinc malsons amb la musiqueta de fons d’aquests que ja demanen eleccions anticipades al país... ZP no baixis del burro! No cedeixis. I ara què? Ja no em servirà de res estudiar a fons la meva llengua, el català?! Què hauré de parlar a la meva terra? No vull ser protagonista d'una història com la que m'explicaven els meus avis i els meus pares, no vull! 

Ens hauríem d’atrinxerar de l’Ebre amunt...

De tot plegat, en quedaran frases les quals tant de bo poguéssim esborrar, llàgrimes i rialles contingudes, cors accelerats, nervis a flor de pell; però també en queden imatges inesborrables i comentaris a “ou” -alguns molt bons- per l’infracció del cap visible d’aquesta colla. Aparcant en una plaça per a discapacitats?! [noticia]

Que Déu ens agafi confessats a tots plegats!

Cinema en la intimitat

De cinema n'hi ha de molts tipus. Cinema mut. Cinema en blanc i negre -fa poca estona he vist que avui és el 122è anniversari del naixement d'una estrella, d'un ídol meu, de Charlie Chaplin, Charlot!-. Modernitzant-nos una mica, tenim el cinema sonor, el cinema en color, l'auto-cinema ple de parelletes, cinema en 3D, i, amb l'arribada del bon temps, cinema a la fresca...

Però ahir divendres, vaig descobrir el que és el "cinema íntim". Sí, sí. En Sam i jo vam anar a veure una peli que ens va comentar en Sami, "Nada para declarar" (trailer), una comedia franco-belga en la que es veu l'evolució de la desaparició de les fronteres entre països europeus, concretament entre França i Bèlgica, i, sobretot, de les mil-i-una artimanyes dels "contrabandistes" per continuar fent de les seves ....

El millor de la peli, és el vehicle amb el que es mouen aquest parell d'aduaners, un 4L que serà transformat en un 4L de ral·li ! jejeje

El cas és que va començar la peli, al Cinema Nou de Vic, a la sessió de 3/4 de 10 i teniem el cinema per nosaltres dos! Al cap d'una mica, va entrar una altra parella. Ningú més! Flipant! I això que per Vic es veia gent voltant eh! 
Cinema en la intimitat.

El món dels GPS

Per mi, GPS és l'abreviatura de Gilip.lles (perdó, però és així) i per tant, sóc tossuda com una mula a caure en la temptació d'utilitzar-ne (igual que el ditxós Facebook). Sí, sé que és lluitar contra corrent, però tinc assumit que he nascut per això! Quan necessito arribar a un lloc, agafo un mapa i ho localitzo, o ho miro per internet, tinc aquesta sort, m'oriento, ja veus!

De fet, avui ha sigut la primera vegada, i per necessitat imposada, que he "parlat" amb un Tomtom d'aquests, me l'ha deixat l'Ariel. Aquest matí al sortir del garatge, l'he endollat al cotxe, he deixat que la dona aquesta es situés... [per cert! perquè sempre és veu de dona? No s'ha dit sempre que les dones no ens sabem orientar ? hehehe] ... el cas és que he aconseguit posar-hi l'adreça de la feina i he iniciat el trajecte. 

Només de sortir a la primera rotonda, ja dona aquesta ja m'ha volgut portar pel centre del poble i després m'indicava direcció Sta.Eugènia. És a dir, pretenia fer-me travessar TOT Vic !? Au va! Així que, com que ja anava una mica justa, li he abaixat el volum (com ratlla !) i he passat d'ella. He anat controlant la pantalla i algun cop es resituava i semblava que fins i tot sabia on era! jajaja. Cony! A la C17, l'antiga N152 de tota la vida, mossa!

El tema està en: Dolo perquè el necessites? Doncs resulta que des de demà dijous anem amb l'organització del Rally Costa Brava Historic i ens toca posar i treure el sistema de cronometratge, i aquesta vegada ens donaran els concrets amb georeferències, latituds i longituds. Així que, toca posar-se al dia amb la tecnologia.

Bé, el cas és que al migdia, després d'haver buscat per internet així com saber les coordenades de casa (molt útil, sí), he tornat a saludar la dona aquesta del Tomtom. Li he enxufat les dades i amunt! 

Mmmmmm ... només de sortir de Vic, ja s'ha liat una mica, crec que per culpa de no estar del tot actualitzat. Això li perdonaré. Però el que no li perdono, és que a la C17 a l'alçada de la sortida de Malla (Esclat-Taradell, hi ha un cartell ben gros que ho diu eh!), doncs res, que la dona aquesta m'ha dit que seguis recta, direcció Tona. Em volia fer arribar a Taradell per Balenyà! Ah! i en castellà, clar.

Aleshores, he fet cop de volant i ha començat el turment. De l'Esclat a Taradell hi ha uns 4 quilòemetres i uns quants trencalls a dreta i esquerra per accedir a diferents masies i a Montrodon. Doncs la dona aquesta m'ha fet voler girar a cadascun d'aquestes opcions! jajaja

I jo, tossuda! Amunt! Quan he arribat a la rotonda de l'entrada del poble, l'he marejat una mica més perquè m'he arribat al caixer un segon, i just després, ha semblat que es reubicava i m'ha acabat marcant "força bé" com arribar a casa. Tot i així, segons ella, ara hauria d'estar escrivint això i preparant el dinar des del camp de blat que hi ha al costat del carrer jajajaja

Déu meu! No hi ha res com un bon mapa i una Dolo al seient del copilot! Oi, Sam?! 

Viam si aquesta tarda ens entenem amb la dona.

Polseres vermelles. Intesament vius

 

Quan vaig veure anunciar aquesta sèrie, no sé, vaig pensar que em faria gràcia veure-la per l’entorn “sensible” en el que es presentava: una colla de nois i noies malalts dins d’un hospital infantil. Un tema prou sensible com per arrencar més d’una llàgrima i, alhora, més d’una rialla. No és una sèrie sensiblera en sentit negatiu, sinó que la tendresa, la vida i el sentit de l’humor presents en cada situació la fa especial.

Vaig veure el primer episodi, i, efectivament, així va ser: vaig riure i vaig plorar.

Tenia ganes de que arribés el proper episodi, el proper dilluns, però no el vaig veure.

El segon me’l vaig perdre. I he hagut de mirar-lo per internet per no perdre’m el fil de les historietes d’aquest “grup” de nois i noies malalts que han de conviure cadascú amb els seus problemes físics en un hospital, però tots amb unes ganes de viure i de superació altament contagioses.

Pors. Mals. Sensacions. Sentiments. Pensaments. Una veu en off, un dels protagonistes que està en coma és qui t’acaba posant la pell de gallina. Sent i pensa en silenci.

Músiques, lletres i cançons de grups catalans acaben d’ajudar a posar la sensibilitat a flor de pell i ens fa negar els ulls.

M’agrada!

Estadístiques!!!

Des de fa anys, quan sento una frase semblant a la de “9 de cada 10 ginecòlegs recomanen … bla bla bla bla”, m’esgarrifo! MAI apareixo dins de les estadístiques. Bé, de fet, gairebé sempre me n’alegro eh, la majoria d’estadístiques són dolentes, i normalment prefereixo ser al costat “bo”.

Si busqueu al gooble en trobareu un munt, i amb tots els números (un de cada deu, dos de cada vint, tres de cada quinze .... etc). Últimament he sentit o vist les següents frases:

- "Els catalans gastaran 67,23 euros de mitjana al sorteig de Nadal" [+més] i també que “Cada català es gasta gairebé 18 euros en dècims per la rifa de Reis” [+més] -> mmmm, jo 20€ per demà, però en la de Nadal, estava per sota de la mitjana, i déu ni do els que he recuperat, jeje

- “Vuit de cada deu internautes fan servir el mòbil per organitzar els seus viatges” [+més] -> ni en broma! els portàtils em fan aquesta feina.

- “Un de cada deu alumnes de segon d’ESO és víctima d’assetjament dels seus companys” [+més] -> quan jo estudiava, això no passava

- "Dos de cada deu joves tenen mala salut per l'abús d'alcohol i drogues o per estrés i ansietat" [+més] -> tinc la gran sort de no fumar, ni beure!

- "Quatre de cada cinc espanyols respira aire perjudicial per la seva salut" [+més] -> aix! ni sóc espanyola ni respiro aire d'aquest dolent. Visc a Catalunya! Visc a Taradell !

- "Quatre de cada deu aturats tenen poques opcions de trobar treball" [+més] -> mutis! tots ens hi podem trobar.

- "Vint de cada cent naixements a Catalunya són de pares immigrants" [+més] -> els resultats ho deixen clar: els primers nadons d'aquest 2011, són magrebí el català i de Ghana l'osonenc.

- "Nou de cada deu correus electrònics són spam" -> no m'estranya! amb la de virus i merda que córre per la xarxa!

- "Nou de cada deu fps (estudiants de formació professional) treballen d'allò que han estudiat" [+més] -> veus! ja deia jo que no calia anar a la universitat ! jejeje

- "Sis de cada deu dones creuen que els fills són un obstacle per a la seva carrera" -> això és que no tenen avis que els cuidin...

- "Nou de cada deu dones que es prostitueixen vol deixar de fer-ho" [+més] -> doncs no ho sembla, les carreteres cada dia n'està més ple! Segur que és culpa dels qui en demanen els serveis ...

- "Una de cada tres dones pensa a ser mare després dels 45 anys" -> mai és tard, doncs.

- "Només tres de cada deu persones que ocupen càrrecs directius són dones" [+més] -> Almenys que en alguna de les frases sigui en el costat que toca!!!

- "Set de cada deu dones no usen la talla adequada de sostenidor" [+més] -> Ostres! no? Jo que em pensava que ....

- "Set de cada deu dones valoren amb un notable la qualitat de la seva vida sexual" [+més] -> jejeje, i les altres 3 ?!!!!! Coi d'homes que no fan el que han de fer!

No sé què pensar, si és que aquest cony d'estadístiques (i ja no et dic les que surten a nivell espanyol!) no són més que farses, o bé que fan servir uns programes informàtics d'estadística en els que apareixen resultats aleatoris, o bé que coincideix que MAI m'han demanat RES per poder aparèixer en una d'aquestes estadístiques!!!! No tenen credibilitat.

Perdoneu ! però algú ho havia de dir!

Bons Reis !!!

Xec nadó

Ostres! aquest matí escoltant la radio, m'he adonat de que he fet tard en una cosa "bona" que havia fet el govern d'en ZP: el xec nadó! 

Casumlolla! Ja vaig tard. 1 de gener de 2011. Bbbbbrrrrrr !!!! Tinc 2 dies per intentar quedar prenyada, fer-ho realitat i que neixi la criatura, tot abans del dia 1 de gener que s'acaba això del "xec nadó", són 2500 euros !!! eh !!! Per una banda el govern s'estalviarà una pasta, però ja hi ha associacions de comerciants i de pares i mares que estan que treuen foc pels caixals. 
També n'hi ha de molt bèsties que volen avançar el part per no perdre aquests calers, posant en perill la vida de la mare i del nadó! En quin cony de societat vivim !!! [noticia Avui+]


De totes maneres, tampoc sé si al final ha servit per alguna cosa aquest incentiu econòmic: realment ha pujat la natalitat? Alguns mitjans de comunicació anuncien gairebé el mateix número de parts que el 2009. Ja em diràs!


Caaaaaaaaatxisssssssssss !!! Però és ben bé que m'ha passat per alt! Com pot ser?! Ara no puc formar part de les noies que havien d'haver col·laborat a fer créixer la natalitat autòctona d'aquest nostre país. 
Em sento malament. O no ?!

De fet, però, qui voldrà ser el primer nadó en néixer aquest 2011 ?! Total, perquè et recordin com a primer catalanet o primera catalaneta sense xec nadó!!!! Ja veus!!!!

Bona entrada al 2011!!!!  (amb o sense xec, i amb molt d'humor!)

Fent proves de com fer un bloc amb l'Elisa

Dia Sant Esteve, un quart d'una del matí, àtic de Can Pelic ....
l'Elisa vol aprendre a fer anar un bloc (jajajajajaja) perquè diu que s'ha apuntat a un curset i com una altra "iaia" que coneixem vol anar preparada, sobretot per la vida moderna! Els jubilats de Taradell aviat tindran pàgina web i bloc, i qui sap si Facebook !!! Com es deia en aquell anunci: "Els avis estan molt ocupats!"
Qui m'ho havia de dir que la meva mare em fotaria canya perquè no tinc el bloc actualitzat eh! otia! hehehehe
........


Un grup de jubilades en ple carnestoltes. Quina marxa !

Apa Elisa! la primera classe en marxa ! A veure com t'espaviles eh ara! Visca Catalunya !

Atacs de cor nadalencs

Amb tantes notícies en contra de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre país ... no m'estranya que creixi el número d'atacs de cor! Segons aquesta notícia, però, els propers dies són dels més perillosos, amb totes les característiques a favor, per morir d'un atac de cor. Menjar i beure en excés i poc exercici.
A la noticia se'm recomana un cert perímetre abdominal ... un estri més a tenir en compte! I si estic per sobre ? què ? buf!

Així que, un any més, he decidit que sortiré a fer una o altra caminada per fer lloc als canelons, l'ànec, alguna especialitat argentina, els turrons, el cava .... només de pensar-hi em poso malalta. Algú diria que quina sort que tinc, només haver de pujar o baixar un pis per les escales i fer-me passar la mona. La meva sort, en aquesta vida, és que ni bec ni fumo :) i orgullosa que me'n sento!

....  Penso en l'excursioneta. El Montseny té tots els números, per proximitat, un lloc com Matagalls o Sant Segimon .... O potser el Collsacabra ? Bé, segons el fred escolliré. 

Els qui em coneixen, saben, que no em barrufen gaire aquestes festes, no m'agraden les llargues sobretaules, ni l'abús del consumisme incontrolat -aquest any, no hi ha regals, decidit! Haurem d'esperar sa majestat els reis-. Quantes més festes seguides hi ha, segons el calendari de cada any, menys m'agraden aquestes dates. Enguany, com diuen a RAC105, les festes duren "de Nadal a Sant Esteve", just dissabte i diumenge. La vida continua.

De totes maneres, no deixaré de desitjar a tots els qui m'envolteu d'una manera o altra, unes bones festes, un bon Nadal i un millor any 2011.

Visca Catalunya! i visca el català!

Seño! seño! ... reintroduirem la "ñ" a les escoles catalanes?!!

Ostres! ostres! ostres! 

Quan sembla que tot va fent el seu camí, que poc a poc van tornant moltes coses al seu lloc .... patatxof! sentència del Tribunal Suprem dels collons i ens fot damunt la taula la patata calenta de "reintroduir el castellà com a llengua vehicular dins les escoles" des de la Generalitat .... no anem bé!!!! El català més vulnerable que mai?! La immersió de la nostra llengua a portada.

Com pot ser això ?! De quina mena d'atemptat estem parlant ? A qui se li ha girat l'olla? On s'és vist ! Aaaaaaaaarrrrrrrrggggghhhhhhhhhhh !!! No puc ni pensar-hi!!! Els únics que deuen somriure són els peperus, oi? Bbbbbrrr ! Tornar a sentir allò de .... Seño! seño! puedo ir al baño? aaaaaaaaaaiiiiii uix !!!! On anirem a parar!

[+ noticia]

Mas, diu que tant sols "és una sentència adreçada a uns casos molts concrets i particulars", que no és generalitzada. Més li val que així sigui, sino, entre els pactes que fa i el que li espera, potser no en surt tant ben parat com pugui semblar ...

L'hivern i la loteria arriben junts

Doncs això, que avui arriba l'hivern (un dia plujós) i ve de bracet de milions d'alegries, de calers, d'ampolles de cava i de crits i il·lusions posades en un número. L'afortunat és el 79.250, i podem comprovar aquí si en som una mica o bé ens hem de dedicar, un any més, a celebrar que estem sans i estalvis i commemorar el dia mundial de la salut, jejeje

Després miraré què tal, a veure si amb una mica de sort ens esquitxa alguna cosa de les pedreres .... santa innocència! ens conformem amb poc eh! 

El cert és que el número del Club Atlètic Vic, almenys!, ens tornaran els calers! I alguna cosa és alguna cosa!

Dema estaré en el món on els meus somnis es fan realitat ?

Quan vaig titular aquest bloc amb "El món on els meus somnis es fan realitat", en part, era per anar expressant quan i com tinc aquest sentiment de somniatruites (sí, sí, tots el tenim a dins, no fotem!). I demà, crec, que pot ser un gran dia (típica frase).

El cava és a la nevera. I si cal, tancaré les instal·lacions! Oi tant!

Els números hi són tots dins del bombo, oi? Oi ! Doncs res, quatre ciris i creuem els dits.

El número amb el que m'he gastat més calers, per descomptat, és el del Club Atlètic Vic, el 11.380. 

Així que ja sabeu! Si toca aquest, no em busqueu! De totes maneres, si ens toca algun dels altres dècims que tenim per casa, tampoc! jejejeje
Sort!

Solidaritat catalana

No, no és cap partit polític independentista, no vull parlar de política. Vull expressar alguna cosa més interna. El que surt (o entra, no ho tinc clar) de mi avui és, dia de la Marató de TV3, un pensament de solidaritat. Un pensament convertit en aportació econòmica que acabo de fer, amb en Sam, per col·laborar en aquesta creació catalana tant meravellosa que serveix, any rere any, per ajudar a tantes i tantes causes de diferents tipus. 

Enguany es dedica a les lesions medul·lars. Qui més qui menys tenim algun amic, conegut o familiar afectat per aquest fet que, qualsevol dia, ens pot assenyalar a nosaltres.

Aquest matí hem celebrat a Vic, la segona edició de l’Eco-Mitja Marató d’Oson@corre. Els més de 650 atletes que han pres la sortida, han ajudat també a col·laborar amb un petit percentatge de les inscripcions a la causa que comento avui.

Aquesta tarda, des del sofà, he estat mirant una bona estona l’edició de la marató solidària que retransmet la televisió catalana. Un dia molt especial, proper a les festes nadalenques, farcit d’actuacions al plató, un munt d’accions solidàries per recollir diners arreu del país, milers de col·laboracions d’entitats socials, esportives i culturals a través dels seus actes pel dia d’avui, centenars de connexions, milers de trucades i, sobretot, testimonis colpidors que m’han fet arrencar unes quantes llàgrimes : )

Com tants dels missatges que han anat arribar per sms al programa de la marató, em sento orgullosa del país on visc, Catalunya, i sentir-me part d’aquest col·lectiu de gent solidària que esmerça el temps i els diners que faci falta per ajudar per una causa, la que sigui. Igual que qualsevol nit pot sortir el sol, també es pot fer de nit sense aparèixer la lluna, i, de fet, els números són tots dins del bombo i ens pot tocar a nosaltres.
Som catalans, sóm simpàtics, som solidaris, ho estem demostrant. Qui diu que som avars? Quan ens toquen la butxaca sense una causa, potser sí, no puc demostrar el contrari, però avui sí que queda demostrat que no ho som quan se'ns toca la fibra sensible. Solidaritat catalana!

Mira que bé, escoltant i mirant el telenotícies nit, acabo de descobrir que sóc una de les protagonistes de la frase “Al món, una de cada dotze persones té facebook”. Sóc de les onze que no apareixen a la frase, eh!

Visca Catalunya!

Titulars

Titulars com "Una àvia mor enverinada en un geriàtric d'Olot" [Diari de Girona], o bé "El director del geriàtric d'Olot dubta de la confessió del zelador" [Avui+], o el d' "Exumen vuit cadàvers pel cas del geriàtric d'Olot" [Nació Digital], o també "El jutge que investiga les morts al geriàtric d'Olot ordena l'exhumació de dos cossos més" [3cat24] entre tants d'altres molt semblants, fan que la notitia acabi essent un trencaclosques de proves, declaracions, judicis i analítiques de tot tipus.

Declaracions com "El monstre d'Olot: 'Em sentia Déu que els enviava a la plenitud'" fan posar els pèls de punta! I el millor era fer-los ingerir lleixiu i prenent-los el poc que els quedava? No home no!

No sé què pensar-ne de tot plegat, però el cert és que és una mica esgarrifós quan reps la notícia. I, la veritat, em dóna la sensació d'estar veient un episodi més de qualsevol sèrie del tipus "Mentes criminales", "Sin rastro", "Bones", "Navy", o fins i tot de les primeres "C.S.I." i totes les seves versions...., però amb la gran diferència que tot plegat ha estat passant a Olot, a La Garrotxa, cony! a menys de mitja hora pel túnel de Bracons!!!
Tenim un assassí en serie a casa? El que està clar, és que amb això passa com en tot: se'n parla, passa, i es repeteix! Estic pensant en els piròmans just a l'inici d'un estiu. El zelador del cas en qüestió potser era fan d'algunes d'aquestes sèries i el molt macabre va voler posar en pràctica alguna de les tècniques....
Durant els últims dies hem visitat més d'una àvia en diferents residències i quan veus el que viuen i com ho viuen, és difícil creure que una persona que els cuida, que els ajuda a continuar contents vivint el que els toca, que els fa companyia, que els escolta, que els ajuda en tasques diàries que sols se'ls faria impossible de fer ... els pugui fer aquestes bestieses. Els avis són feliços voltats de companys, alguns estan pitjor de salut, i només emeten radiacions de tendresa, amor i felicitat. Em sembla impossible pensar que això d'Olot hagi pogut passar... Qualsevol de nosaltres hi podria haver tingut els avis de casa, els pares dels nostres pares, aquelles dolces mans que ens van canviar els bolquers, que ens van pentinar amb colònia i que ens van acompanyar al parvulari durant els nostres primers anys d'escola; aquella suau veu a cau d'orella que ens va cantar alguna nana i que ens van donar els primers consells per no barallar-nos amb els germans i cosins; aquells "cangurs" que ens van donar pa amb nocilla per esmorzar, pa amb oli i sucre per berenar i que, quan convenia, ens van deixar anar un bon clatellot o una cossa al cul.
Innocents i indefensos, als nostres avis, els hem d'estimar (els hem estimat) fins que els hem vist "marxar". Un petó des de Taradell!

Democràcia o dictadura irlandesa?

Llegint les notícies, he trobat aquesta de la RETALLADA que portaran a terme a Irlanda. I encara tremolo. Quina dictadura, no? Llegiu-la. Després, només em resta demanar-me: serà spain el proper a caure? Tot plegat fa fredor. Bbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrr!!!

Dublín. Irlanda reduirà el salari mínim i retallarà 25.000 llocs de treball públics, però manté en el 12,5% l'impost de societats

El govern irlandès ha confirmat els seus plans de reduir en 15.000 milions d'euros addicionals durant els quatre anys vinents el desequilibri dels comptes públics del país, dels quals 10.000 milions corresponen a una reducció de la despesa pública i els altres 5.000 milions, a la major recaptació per impostos. Tot i això, Dublín mantindrà en el 12,5% l'impost de societats i, per tant, no cedirà a les pressions de França i Alemanya perquè l'apugi. Aquestes són les propostes d'un govern que treballa coix després que els socis minoritaris l'abandonessin la setmana passada. Ara s'hauran de sotmetre aquestes propostes a la consideració del Parlament.

Entre les principals mesures previstes en el pla d'ajustament quadriennal que ha presentat el primer ministre irlandès, Brian Cowen, apareixen la reducció del salari mínim, així com la retallada de més de 24.750 llocs de treball públics i la pujada progressiva de l'IVA fins al 23% el 2014 .

D'altra banda, el pla d'ajustament del govern no preveu elevar l'impost de societats, que actualment se situa en el 12,5% i que ha estat molt criticat per diversos socis europeus d'Irlanda, especialment França i Alemanya, que el qualifiquen de competència deslleial.

Dublín nacionalitzarà la banca per aturar la crisi de l'euro 

El govern irlandès nacionalitzarà definitivament les principals entitats financeres de l'illa en un termini de 72 hores, segons fonts del govern citades per Bloomberg i per "The Irish Independent". Això suposa prendre la majoria de l'AIB i del Bank of Ireland, que ja estan parcialment nacionalitzats.

Segons els analistes, el més urgent és tapar el forat del sector financer per aturar el contagi de la crisi de l'euro, que colpeja amb força Espanya i Portugal. L'AIB i el Bank of Ireland van perdre dimarts al voltant del 30% a la borsa i necessiten una injecció immediatament per no caure. Si això passés, la crisi financera irlandesa podria arrossegar altres bancs de l'eurozona molt exposats a la banca irlandesa, com és el cas del sistema financer britànic i alemany.

[Font 3cat24. notícia]

A qui coi s'ha de votar el proper 28N ?

Després d'un parentesi d'un mes, sense televisió, sense diaris, sense noticies ... arribo aquí i, com ja m'esperava, m'ataquen per totes bandes amb la propaganda electoral ... més que res, perquè és la recta final i tots corren a prometre allò que saben que no faran per enganyar algun votant despistat.

Només tinc clara una cosa: jo vull votar.

I tinc clar a qui no votaré, claríssim! Descarto opcions espanyolistes, autonomistes i feixistes. Però, ostres! no tinc ni idea a qui votar! Algunes alternatives semblen clares, però totes acaben tenint una mica de boira que ho embruta tot... Ja veieu, indecisió total. De fet, no tenia clar anar a les urnes (a mi m'agrada poder decidir a les municipals), però veient com va tota la campanya ... crec que necessito un massatge i una bona estona de balneari per poder escollir la papereta, sino, sempre em queda fer el sistema de tancar uns quants sobres amb cadascuna de les opcions finalistes dins, barrejar-les i escollir a l'atzar... com la vida mateixa.

Lluís Llongueras fa augmentar la llista de parats

Sí, sí, encara estic flipant quan he llegit la notícia: 

"Lluís Llongueras, acomiadat de la seva pròpia empresa per la seva filla amb un burofax" [font]

No n'he seguit mai massa cosa d'aquest personatge, però sempre l'he trobat carismàtic, curiós i en segons quines coses, envejable. Segurament que en d'altres, gens ni mica, pel que sembla de l'opinió pública del que he anat llegint avui.

Ell diu que el problema és que "Intentant ser un bon pare vaig repartir les accions" i ara tenen més poder els altres junts que un mateix. 

Recordo fa temps, una entrevista que li va fer l'Albert Om al programa "Jo vull ser" que feia a tv3 fa anys, on parlava de moltes coses del seu negoci,de la seva relació amb Dalí, de la seva família (un munt de fills per arreu) ... en la que també va sortir el tema del sexe tàntric -confesso que no n'havia sentit mai a parlar fins que ell ho va comentar-. I bé, si mirem altres programes en els que ha aparegut (Entrelinies, Divendres, El Club, No em ratllis!, Tvist...) arreu es mostra un tiu "curiós", i ja no diguem la veu característica que te.

Ai en Llongui, quin personatge! un Don Juan català! sempre amb la bandera de les dones per davant confesa que "el món que més m'agrada al món, són les dones!". I amb frases com "Voldria quedar-me embarassat" (El Club). Calla. I somriu.

Serveis mínims? Piquets?

Avui no sabia si fer vaga del bloc o no, però m'he decidit a escriure. 

De moment no hi ha hagut ningú que em parés pel camí i no em deixés arribar a les pistes. I si ve algú a treure-me'n, vaig amb xandall per dir que estic entrenant (jeje).

De totes maneres, a l'entrada sud de Vic hi havia una patrulla del mossos, no sé si controlant que els piquets no tanquessin aquest accés a la ciutat o bé per parar-te si baixaves tota la recta de Malla per sobre dels 150 km/hora, que tot pot ser.

Al polígon sí que hi ha més d'un cotxe amb megafons i banderes de tot tipus, pendents, com els pit-bulls, de rebre la senyal d'atacar.

És ben bé que tal com està muntada la societat, avui mateix, et fan sentir un animal primer, per allò de sentir-te cridar "esquirol! esquirol!" si vas a exercir un dels teus drets com és l'anar a treballar; i una merda després, si el que fas és exercir l'altre dret, fer vaga, per haver-te d'encarar un dia o altre amb la resta de companys per haver-te posat de part del món o fins i tot amb el "jefe" perquè has exercit aquest segon dret.

Algú m'ho explica?!

No estic d'acord amb la reforma laboral que han posat sobre la taula, eh!, per descomptat, però no per això m'afegeixo a la vaga d'avui 29-S, perquè crec que no servirà de res. I si al final, amb el temps, serveix d'alguna cosa, doncs ganga! 
Pensant-ho bé, el resum d'aquesta reforma seria "acomiadaments més barats i més control als parats". Mmmmmmm ... la primera part m'indigna, sí, però la segona, ja m'agrada. La de gent que rebutja cursos i proves perquè no els dóna la gana de fotre res! Cobrar a final de mes i punt. Però nois! que tot lo bo s'acaba eh! i el paro només dura 2 anys! Aquestes coses m'indignen. 

Per cert, avui és un dia especial, un dia en que els qui fan d'alliberats dels sindicats TREBALLEN !

Seguiré fent la meva...