La DIADA de pensament, paraula, obra i omissió!!!

Visca Catalunya lliure i independent !!!

"L'Anglada i jo", d'Albert Om

"Vam néixer al mateix carrer de Vic, tu set anys abans que jo. Eres el pinxo del barri, el que va fumar abans que ningú, el que anava més espitregat, el que perseguia les nenes, el que era al mig de totes les baralles. El mateix milhomes d'ara.

Als anys 70, Can Grapes era un pub mític de Taradell. Els que érem nens sentíem explicar mil històries del que passava allà dins. Per això, amb 11 o 12 anys, ens passàvem tardes senceres fent guàrdia a la porta. Quan l'obrien, ens escolàvem per entre les cames dels grans i ens hi estàvem un minut amb els ulls esbatanats per impregnar-nos d'aquell ambient, fins que l'amo ens agafava de l'orella i ens feia fora. Tu ni et fixaves en aquells nens, però jo recordo haver-t'hi vist unes quantes vegades i en unes quantes trifulgues.

No et vaig retrobar fins a deu anys més tard, quan jo ja treballava de periodista a El 9 Nou i tu eres el líder de Fuerza Nueva. El rei de la ultradreta vigatana, que cada dos per tres es passejava per la ciutat amb una relíquia com Blas Piñar i organitzava viatges nostàlgics al Valle de los Caídos. Et vaig entrevistar l'any 1989 i em vas dir que sí, que amb Franco vivíem millor. Es va acabar Fuerza Nueva i després va venir una cosa que es deia Adelante España, més tard el Frente Nacional i també Dios-Patria-Justicia, sempre en la marginalitat, sempre buscant brega amb el primer que se t'encarés. El Blas Piñar es va fer gran i tu ho vas provar amb el Ruiz Mateos. També vas anar a les seves llistes electorals i també ens el vas fer venir a Vic. Misèria i companyia, una altra vegada. Continuaves buscant un espai al món i vas arribar a anar de número 2 a la candidatura del Partit Popular de Vic. Per provar que no quedi.

Fins que amb la immigració vas pensar: "Aquesta és la meva". Per això, quan ara proclames que els de fora han de respectar els nostres costums i les nostres tradicions, me'n recordo de com les respectava el teu estimat Franco. Quan et sento dir que la immigració és una amenaça per a la identitat de Catalunya, penso: però des de quan et preocupa a tu la identitat de Catalunya? Els immigrants te la porten fluixa. No hi ha cap ideologia darrere teu. Només aquell milhomes que ja eres de jove.

Ah, i no estic d'acord que primer els de casa. Vam néixer al mateix carrer, i a davant teu hi faria passar molta gent. És igual on hagin nascut.

Si vols destacar i no tens talent, has d'anar a contracorrent. Com tu tota la vida. Finalment t'has fet un nom, això és veritat. Però t'has quedat sense la teva gran promesa: ser alcalde de Vic el 2011. A Catalunya has crescut: ja tens el 0,7% del total de regidors".

Albert Om

Font: http://www.ara.cat/ara_premium/contraportada/LAnglada_0_488951127.html

+ info article.pdf

"Españistan, un país que se'n va a la merda"

Ja fa dies, remenant per la xarxa, vaig trobar aquest vídeo del dibuixant Aleix Saló que resumeix molt bé el que ha passat en aquest país ... 

i la història continua aquí

L'endemà

Vista la campanya i els arguments que han fet servir, l’ensurt estava servit en safata. Ja fa molts mesos que des de Vic s’anunciava una revifalla des de les ultratombes d’un tipus d’individu xenòfob i fatxa per definició, racista de mena i amb els insults per bandera. Molts d'ells són immigrants que fa uns anys estaven en aquesta situació; d'altres, joves (o no tant joves) amb poca personalitat, molt influenciables, i amb uns ideals poc humanitzats. 
Ja s’apuntava des d’Osona que l’innombrable PxC atacaria per les municipals tota Catalunya i faria mal. Era un perill. Es va acusar l’ajuntament vigatà de racista, per proposar provar de canviar part d’un tràmit d’empadronament, i no se li va donar la raó quan anunciava el que ara s’ha fet realitat: la resurrecció, revifalla i alça apoteòsica dels militants plataformistes a molts pobles i ciutats del nostre país... els regidors de PxC tripliquen la representació!

Òstia! Ahir al vespre, a Vic era acollonant el ritme amb el qual apareixien els vots d’aquest partit amb la creu hitleriana per bandera, i el ritme s’encomanà cap als pobles més grans de la comarca i de les rodalies de la capital catalana.

Al meu poble, Taradell, han aconseguit un regidor. I quin un! Buf! Ja patirem. No ho entenc. El seu ditxós lema “Primer els de casa” em recórrer les entranyes i continuo sense entendre-ho, per molt que m’ho expliquin, no ho entenc; només tenim gairebé un 7% d’immigració, de fa anys, i està controlada. Bé, el cas és que CIU continua al capdavant, però perd la majoria. També ha aparegut SI i ha reculat ERC, com arreu de Catalunya. El gran derrotat. La mort anunciada després de tots els problemes dels tripartits catalans ....

Però no sé si em fa més por l’alça de PxC o la derrota a les espanyes del PSOE a favor del PP !!! Tremoleu catalans si aquests tornen a la Moncloa! Tinc malsons amb la musiqueta de fons d’aquests que ja demanen eleccions anticipades al país... ZP no baixis del burro! No cedeixis. I ara què? Ja no em servirà de res estudiar a fons la meva llengua, el català?! Què hauré de parlar a la meva terra? No vull ser protagonista d'una història com la que m'explicaven els meus avis i els meus pares, no vull! 

Ens hauríem d’atrinxerar de l’Ebre amunt...

De tot plegat, en quedaran frases les quals tant de bo poguéssim esborrar, llàgrimes i rialles contingudes, cors accelerats, nervis a flor de pell; però també en queden imatges inesborrables i comentaris a “ou” -alguns molt bons- per l’infracció del cap visible d’aquesta colla. Aparcant en una plaça per a discapacitats?! [noticia]

Que Déu ens agafi confessats a tots plegats!

Volta a Osona, amb cotxes clàssics

Un cop més, el senyor Samuel va anar tard a l'hora de fer la inscripció, i ens vam quedar sense poder participar a la Volta a Osona amb el nostre petitó Autobianchi. Ara que ja és major d'edat i ja podem anar a totes!!! Bé, a veure quina serà la propera, però a mi, ja t'aviso Samuel !, m'agradaria participar al ral·lie de La Llana, que deu ser pel febrer ..... eh !!!!!

Cabaní, el guanyador d'aquesta edició. Felicitats!

Josep M. Carreras

El tema és que, com sempre, els companys que hi participaven, ens van trobar a les cunetes, de reporteros oficials, i aquí deixo unes quantes fotos que ha penjat en Sam al seu bloc. També hi ha algun video, però això ja porta més temps, viam si per festes m'hi poso i penjo toooooooooooooots els que tinc pendents.....

Vaig a donar una ullada als resums a Vilaweb de com ha anat tot plegat això de les ereccions catalanes jejeje. El pitjor de tot, és la pujada del PP.... ai Espanya que perilles!

Visca Catalunya !!!

Democràcia o dictadura irlandesa?

Llegint les notícies, he trobat aquesta de la RETALLADA que portaran a terme a Irlanda. I encara tremolo. Quina dictadura, no? Llegiu-la. Després, només em resta demanar-me: serà spain el proper a caure? Tot plegat fa fredor. Bbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrr!!!

Dublín. Irlanda reduirà el salari mínim i retallarà 25.000 llocs de treball públics, però manté en el 12,5% l'impost de societats

El govern irlandès ha confirmat els seus plans de reduir en 15.000 milions d'euros addicionals durant els quatre anys vinents el desequilibri dels comptes públics del país, dels quals 10.000 milions corresponen a una reducció de la despesa pública i els altres 5.000 milions, a la major recaptació per impostos. Tot i això, Dublín mantindrà en el 12,5% l'impost de societats i, per tant, no cedirà a les pressions de França i Alemanya perquè l'apugi. Aquestes són les propostes d'un govern que treballa coix després que els socis minoritaris l'abandonessin la setmana passada. Ara s'hauran de sotmetre aquestes propostes a la consideració del Parlament.

Entre les principals mesures previstes en el pla d'ajustament quadriennal que ha presentat el primer ministre irlandès, Brian Cowen, apareixen la reducció del salari mínim, així com la retallada de més de 24.750 llocs de treball públics i la pujada progressiva de l'IVA fins al 23% el 2014 .

D'altra banda, el pla d'ajustament del govern no preveu elevar l'impost de societats, que actualment se situa en el 12,5% i que ha estat molt criticat per diversos socis europeus d'Irlanda, especialment França i Alemanya, que el qualifiquen de competència deslleial.

Dublín nacionalitzarà la banca per aturar la crisi de l'euro 

El govern irlandès nacionalitzarà definitivament les principals entitats financeres de l'illa en un termini de 72 hores, segons fonts del govern citades per Bloomberg i per "The Irish Independent". Això suposa prendre la majoria de l'AIB i del Bank of Ireland, que ja estan parcialment nacionalitzats.

Segons els analistes, el més urgent és tapar el forat del sector financer per aturar el contagi de la crisi de l'euro, que colpeja amb força Espanya i Portugal. L'AIB i el Bank of Ireland van perdre dimarts al voltant del 30% a la borsa i necessiten una injecció immediatament per no caure. Si això passés, la crisi financera irlandesa podria arrossegar altres bancs de l'eurozona molt exposats a la banca irlandesa, com és el cas del sistema financer britànic i alemany.

[Font 3cat24. notícia]

A qui coi s'ha de votar el proper 28N ?

Després d'un parentesi d'un mes, sense televisió, sense diaris, sense noticies ... arribo aquí i, com ja m'esperava, m'ataquen per totes bandes amb la propaganda electoral ... més que res, perquè és la recta final i tots corren a prometre allò que saben que no faran per enganyar algun votant despistat.

Només tinc clara una cosa: jo vull votar.

I tinc clar a qui no votaré, claríssim! Descarto opcions espanyolistes, autonomistes i feixistes. Però, ostres! no tinc ni idea a qui votar! Algunes alternatives semblen clares, però totes acaben tenint una mica de boira que ho embruta tot... Ja veieu, indecisió total. De fet, no tenia clar anar a les urnes (a mi m'agrada poder decidir a les municipals), però veient com va tota la campanya ... crec que necessito un massatge i una bona estona de balneari per poder escollir la papereta, sino, sempre em queda fer el sistema de tancar uns quants sobres amb cadascuna de les opcions finalistes dins, barrejar-les i escollir a l'atzar... com la vida mateixa.