Folgueroles, empremtes de Mossèn Cinto

Aprofitant que avui primer de maig és festiu i ens han deixat escampar la boira, hem decidit sortir a passejar una estona per la comarca. Aquesta vegada, Folgueroles.
Sortint des de la Plaça Jacint Verdaguer ens hem dirigit cap a la carretera de Vilanova de Sau, l'hem travessat i tants sols uns metres ens separen de la Font Trobada. En aquest paratge hi trobem un homenatge a Mn.Cinto, visible però només des del cel. El torrent dibuixa el traç de la signatura de Verdaguer... ens hi haurem d'enfilar en globus!!!!

http://llenguailiteratura-cristina.blogspot.com.es/2010/04/jacint-verdaguer.html

Anem travessant camps i deixant pistes forestals, i la sorpresa la tenim quan ens trobem amb el famós "Gorg de Llitons", per on podem travessar la riera de Tavèrnoles des del Pont de les bruixes. No cal que ho busqueu al diccionari, no existeixen els llitons! D'aquest indret n'expliquen moltes llegendes i se n'han inspirat moltes històries...coses de Verdaguer!

Gorg de Llitons

A partir d'aquí, ens hem anat enfilant direcció un dels objectius de la sortida d'avui: el Salt de la Minyona i els Cingles. Tot un mirador natural del que és la meravellosa Vall de Vilanova de Sau. Guadiu-ne!

la Vall de Sau...

Fet el cim, hem desfet un tros de pista que puja als Munts, i per un corriol ens hem escapat ja direcció Masgrau, on una mil·lenària alzina ens controlava la traçada. Hem dubtat de la direcció a seguir, però uns cartells marcaven el camí cap a Foquers i Tavèrnoles, així que, endavant les atxes. Les escales de Foquers eren l'últim "entrebanc", només ho dic perquè després de més de tres hores de camí, haver de pujar uns quants graons mal formats es fa feixuc, però és l'última suada. 

Escales de Foquers

Un cop superades, i seguint part del GR151, travessant un meravellós camp d'ordi de la plana, ja hem albirat La Damunt de Verdaguer, i hem arribat al cotxe. Ja en tenim una altra, i per la nostra terra osonenca! 

Bona diada del treball!

Track al meu wikiloc.

Salt de Sallent. Rupit

Avui és festiu. Iniciem un nou mes, el maig. I per començar a posar-se en forma pel cap de setmana, aprofitem el meravellós dia que fa i ens deixem acaronar pel suau ventijol i el desitjat solet. 
Destí? El Salt de Sallent de Rupit, una volta circular d'encara no set quilòmetres (se surt des de l'aparcament de Rupit mateix) i que es fan suaument en menys de dues hores. Però que si t'encantes ara aquí, ara allà, ara faig unes fotos, ara em sedueix una flor, una abella, un petit doll d'aigua, la Font de la Pomareda, i desenes d'arbres amb arrels ben curioses, doncs ... s'allarguen un xic més! hehehe 

Ara m'aturo i investigo com travesso el rierol que baixa amb força; ara m'arribo fins al mirador i admiro una meravella més de la natura, que després de les pluges dels últims dies, ens dóna imatges que no es poden oblidar. Senyors, el Salt de Sallent de Rupit. 

No teniem alternativa, o travessàvem (descalços!)
o no acabàvem la ruta circular. Que freda!

I tot seguit, aprofitem l'avinentesa i fem un mos i visita obligada a Sant Joan de Fàbregas per retornar per la pista fins al poble, descobrint-lo d'aquesta manera més enllà del típic-tòpic pont penjant que travessa la riera i dóna accés al poble, i dels reconeguts embotits, pa i coca de forn de pagès. Gràcies Catalunya!

Ruta i track  al wikiloc.

Matinal blanca al Matagalls

El dia s'ha aixecat radiant i mirant El Montseny m'ha vingut de gust anar a trepitjar neu. Sí. He pensat que m'aproparia al Matagalls, que semblava molt emblanquinat, i ja la imatge que deixava la carretera davant meu, prometia. Però no tenia la idea de pujar-hi perquè tampoc anava equipada... el cas és que, finalment, hi he arribat pujant tot el camí cap al Coll de Bordiorol amb la neu fins als genolls !!!
Crec que mai m'havia semblat tant bona idea seguir les petjades dels altres hehehe. Sort que algú havia passat abans que jo! 
Un cop més, el millor de tot, la natura, les imatges, els paisatges ...

Les Agudes emblanquinades

I com sempre, amb la meva companya de viatge ...

Qualsevol podria pensar que és El Pirineu, Puigcerdà, La Vall d'Aran ...
i no, és El Montseny!

El track de la ruta el podeu trobar aquí