Atletisme. Campionat de Catalunya de veterans

Osti noi, en plena millor etapa de la vida, amb 35 anys et classifiquen dins les categories de veterans, i després vas pujant, cada 5 anys. Ja he participat en alguns campionat d'aquests des de fa gairebé tres anys .... i aquest diumenge tocava a Sant Boi de Llobregat.

Sota una soleiada impressionant, sense una gota d'aire ni d'ombra, he anat a gaudir d'un campionat més. En llançament de pes he fet 1a de la meva categoria amb 8,39 metres  i en el llançament de disc, 2a, amb 27,41 metres (que es noti que entreno!).

La majoria "d'avis" hi competeixen, s'apunten a tot, encara que no aquella no hagi sigut mai la seva prova ... sabeu perquè? jajajaja Perquè els donin una medalla! La majoria volen guanyar allò que no van guanyar de joves. Però en el fons m'agrada veure gent de més de seixanta i setanta anys, homes i dones, amb aquella il·lusió per competir i fer-ho bé.

[La foto és del passat febrer a la pista coberta de Vilafranca]

El que sento per la Revetlla de la Nit de Sant Joan ... és odi?!

Avui, si pogués, voldria ser "víctima" (per dir-ho d'alguna manera jejeje) del Mag Lari.

Perquè ?

Doncs perquè em tanqués dins d'una de les seves caixes i per una vegada li fallés la màgia i durant unes hores jo no pogués sortir-ne, malgrat sé que em tornaria boja amb la meva claustrofòbia.
Però és que els petards poden amb mi!No els suporto! No puc! Ni tot el que es relaciona amb aquesta nit de revetlla per llarga que sigui.... Bbbbbbbbrrrrrr !!!!!

Boucle de Corsavy

Vam pujar fins a Corsavy, a l'altre costat dels pirineus, on el diumenge es va fer el Boucle de Corsavy, tres voltes i pujades amb cotxes de tot tipus (mireu les fotos).

Al matí, després d'haver descansat en un bungalow al camping Vallespir d'Arles Sur Tech, vam arribar-nos a la sortida per veure els vehicles i vam esperar-los al principi de la primera pujada.

 

A la tarda, i per salvar la tasca feta fins el moment, vam acabar fent de control secret a les carreteres. Situats en una paella, anotavem l'hora de pas de cadascuna dels participants: quin desordre!!! Crec que fent regularitat van passar poc més de 10 cotxes, qui els va ..... aquesta colla de francesos!

En Sam també hi diu la seva al bloc. Un cap de setmana més!

Memorial "Josep M. Vilà"

Doncs un any més en Pep fa que ens reunim tots els qui el vam estimar (i tots a qui ens va fer patir!) per fer-li un petit homenatge dins del món de l'atletisme i des del seu club, el nostre club.

Aquest dissabte, i en format de Campionat de Catalunya Cadet celebrarem el Memorial "Josep M. Vilà", en Pep, que se'n va anar al juny de l'any 2000. 

Un petó per tu!

Una imatge, mil silencis

Observo de lluny una de les meves últimes creacions trencaclosquítiques. 

Els meus pares el van portar de la Mancha (no sé perquè, jeje), es deurien inspirar!
El cert és que mirar-lo, relaxa. 
És una imatge amb la es respiren mil silencis... i aquesta fondària... el cel blau...terra endins.

 
Un cop més, l'obra té 1000 peces, medeix 67,7 x 47,7 cm i és de la casa Clementoni que l'ha etiquetat com a "Molinos de la Mancha" [info]

Un vici amb volant

Continuant amb "plays", aquesta tarda, celebrant l'aniversari de ma germana, hem acabat viciant-nos tots plegats: les dones, a unes quantes partides de rummy; els homes, unes quantes partides de "play station" amb el que podria gairebé semblar un cotxe.

Sí, sí. Es veu bé, oi ? Un seient de mitsubishi, un volant de play, uns pedals tots sencers, una estructura que ho aguanta tot plegat i ... tres ... dos .... un !!! a jugar !!!

VICIATS !!!!

Play Off de bàsquet

Inici en contra del Barça de bàsquet en perdre el partit de la final Play Off de la ACB contra el Caja Laboral baskonia que han donat la campanada guanyant a un equip en ratxa amb gairebé 17 mesos imbatuts... aviat és dit!

A veure com seguirà tot plegat, està emocionant!

La Laura i el seu company tornen a casa

Aquests dies en van plens els telenoticies, les radios i els diaris: l'activista taradellenca Laura Arau i el seu company Manuel anaven dins del vaixell de la llibertat. Després de dies d'incertesa, de retencions i de presó, arriben aquesta tarda a "casa".
Poso casa entre cometes perquè si a ells és el que els agrada, és el "perquè" de la seva vida, una acció solidària darrera d'altra jugant-se la vida per un poble amb problemes...

Sí, la Laura, la tinc present com aquella nena de poc més de dotze anys que tant bé jugava a bàsquet quan jo entrava l'equip, una pivot amb potència. Després va ser la Laura,una aspirant a periodista amb molta energia. Ara és una noia famosa que es juga la vida per una causa molt gran.

Estic pensant en la família i m'esgarrifo pel que deuen haver patit.
Els voltants de casa seva, el primer dia de noticia, estaven plens de càmeres i fotògrafs, ho vaig veure al tornar de l'hort amb la bici. Jo encara no n'havia sentit res. Al migdia em vaig esgarrifar al sentir el seu nom a la tele. No és la primera vegada que hi surt. Recordo pels voltants de Nadal que amb algun osonenc més ja van tenir problemes pel mateix percal de Gaza, la franja, Israel, palestins ... 

Em sap greu sentir-me'n tant lluny, però és així. Crec que si no ho vius com ells, a la resta de mortals, se'ns escapa tot plegat. Em sento "ni-ni" en aquests moments: ni ho conec, ni ho entenc. Però em salvo d'aquesta generació perquè sóc capaç de buscar-ne informació i posar-me al dia!

Ànims Laura i companys!

Ahir al vespre, l'Ajuntament de Taradell, va aprovar una moció de recolzament als dos activistes del nostre poble [noticia]

Jo de gran ... vull ser del Casal Rock

Buf! Em te ben aclaparada aquest programa. 
El "Casal Rock" m'agrada molt, cada dia més!

Penso tantes vegades en com m'agradaria arribar així a la seva edat, setanta i vuitanta anys, alegres, contents, amb empenta, amb il·lusió, prou àgils (alguns van amb bici !!!!) i amb el cap ben clar.

Surten de casa per anar a gravar les cançons que els directors del programa els han escollit, algunes en anglès! Guns N'Roses, Rolling Stones...  Pobrets, mai no han fet res d'aquest idioma, ni sentit parlar, ni molt menys entendre lletres ...   i va! i me'ls porten a gravar en un estudi a London !!! Quina enveja!!

Recordo la iaia Maria, amb aquella energia que la caracteritzava, ella sempre ballant, d'excursió aquí i allà, ara disfressada, ara ben pimpollada ... ai Maria! Segur que ara formaries part d'aquesta edició del Casal Rock!! jejeje