Amb moto pel Berguedà i el Solsonès

Aprofitant la bonança d'avui, i que les dues motos estan posades a punt per la temporada, ens liem la manta al cap. Ens proposem una sortida cap al Berguedà i Solsonès. 
Hem passat per uns indrets fantàstics, uns racons genials i tranquils, com per quedar-s'hi una bona estona.
Hem parat a fer fotos a un paisatge català impressionant. 
I al final, ens han sortit més de 300 km !!! Tant la VFR com la petita GSE s'han portat de conya! Es tracta d'anar sumant experiència.

Fantàstic forn autèntic ... on els "pixapins" compren pa a kgs per tot el mes.

un raconet al Solsonès ...

... Pont del Clop

i .... avall ... cap a Tuixent...

amb dues paraules ... Pedra ... Forca .... em deixa sense alè.
Magnífic! Solemne! Visca Catalunya !!!

Serra de Busa i la Mola del Lord

El passat dissabte l'havien pintat passat per aigua i no ens vam voler arriscar massa, així que vam pujar amb el "toi" fins a dalt del Pla de Busa, des d'on vam començar l'excursioneta. 

Vam fer un mos amb aquestes vistes i ben vigilats!

Després de passejar-nos per entre el bosc, vam treure el nas just davant la petita església de St. Cristòfol on unes bones banyes ens donaven el bon dia...

Seguint les indicacions de la Ruta de la Vall d'Ora i el Pla de Busa, recorrem la pista que ens aproparà a uns paratges impressionants, entre ells la presó del Capolatell -només d'imaginar-te les guerres i les experiències dels francesos en aquests racons, se't posa la pell de gallina-. Just quan traiem el nas al Mirador, una explosió de llum i d'immensitat em deixa encantada per uns moments. Sense paraules!

Travessat el pont construït a finals de 1991 tal com indica una mica de ciment al final del mateix pont, seguim les indicacions cap a la presó i cap al que anomenen Cova del diable. Perquè serà ? Es veu un tercer individu, a part dels dos Sams?

Ja de retorn cap al cotxe, desfent la ruta i ben a prop de la font de Busa, ens trobem les meves amigues.

Baixem per una pista un xic enfangadota, pel dret, cap al magnífic Sant Llorenç de Morunys, on busquem una petita fonda per dinar, La Catalana. I què millor per pair el menú que una caminadeta? Ens dirigim a les escales que ens pujaran a dalt el Santuari de Lord, un llogaret reclòs, allunyat, amb bones vistes, en silenci, perfecte per a una bona meditació. 

Ens hi apropem, fem quatre fotos per tal d'admirar la zona des d'on el matí havíem fet les fotografies. Impressionant! Al final, una bona jornada de dissabte esquivant la pluja i gaudint, en família, del nostra paisatge català. Visca Catalunya i el català! Una abraçada Sami i Núria. Busquem data per la propera ....

La vida en un no res

Aquest matí, plujós, mentre pujava direcció Solsona per assistir a un curs de costos, m'he trobat al bell mig d'un accident múltiple que ens ha tingut parats gairebé dues hores. Jo he estat allà a primera fila veient l'espectacle però encara no em se avenir de com ha anat tot plegat.
La qüestió és que, per un moment, quan he hagut d'esquivar el camió del meu davant per no picar-hi també, he pensat: "Ostres! una altra per explicar!".
Sirenes. Ambulàncies. Grues. Bombers. Mossos. Un concert un xic desagradable. El resultat? Aquest el pitjor.

I... 5 cotxes més també força malparats. I això rai, és el de menys. I els qui anaven dins què ? Els airbags hi han deixat la virginitat però no sé si han fet servei o no ... m'agradaria pensar que sí.

Per compensar el dia m'he passejat, tornant cap a casa, entre el Solsonès i el Berguedà. M'he parat a fer fotos, i entre elles, unes del magnífic i tranquil "Cementiri Modernista d'Olius".

Si no hi heu estat, realment val la pena per la curiositat que desprèn el lloc. Passeu i veieu.