Està el poble genial. Genial per les imatges i els raconets que es poden fotografiar. Però perillós pel gel que hi ha a tots els carrers i a moltes voreres. Alguns veïns l'hem anat netejant per deixar pas als vianants. D'altres esperen a que passi alguna màquina ... que s'esperin asseguts!
El sol ja comença a fondre part dels turons de neu, ja es pot començar a circular, malgrat per alguns carrers està complicada la cosa. Mireu, mireu, Taradell de postal :)
Una mica abans de 2/4 de 8 del matí he anat baixant cap a Vic, no hi havia cap problema ni als carrers de Taradell ni a la C17.
A l'arribar a les pistes d'atletisme, m'esperaca aquesta estampa. Les escales "verges" i al fons les pistes blanques. Com no! Al migdia he tornat a arribar a Taradell, i a la mateixa entrada ja pintava la cosa divertida.
He arribat a casa, m'he canviat i he sortit a fer fotos amb ma germana. Et voilà! Al voltant del golf, seguint el PR42 la cosa estava així...
Hem caminat poc més d'una hora fent un munt de fotos. Arribant a casa ens hem trobat aquest curiós personatge abandonat a qui hem saludat. Simpàtic ell!
Mentrestant seguia nevant, amb força i no tenia pinta de parar. El petit Autobianchi, en poc menys duna hora i mitja (temps de dinar) ha quedat així de decorat. Apunt per qualsevol rally d'hivern !!!!
I una última mostra del que ha caigut a dalt a la terrassa, una mica més de 45 centímetres damunt la taula !!!
8 de març. Dia de la dona treballadora. I una servidora és a la feina! com tooooooooooooota una dona! A 30 per hora per la carretera, xino xano i a primera hora cap a Vic falta gent. Aquestes són les imatges que m'he trobat pel camí.
Ahir, primer de març, vam començar de veritat el compte enrere (the final count down), estampant les nostres signatures en un paperot. Gràcies Auro i Jordi.
Finalment, les "uoqueres" vam trobar data. Aquest últim cap de setmana de febrer ens l'hem passat a Altron i rodalies, terres de Les veus del Pamano, a la Vall d'Àsua. La Martí hi té un palauet i l'hem invadit. Quina tranquilitat! Quanta misericòrdia! I quanta aigua caiguda del cel. No ens ha deixat fer la ruta literària, ni passejar massa (quina llàstima, oi Martí ?!). Però hem trobat una solució alternativa: ruta gastronòmica darrera els camions d'avis. Dinar a Ca La ... la .... Iris? Agnès? Ca La Joana! Sopar a l'Hostal Roch. I ben tipes, una volta al poble (uns dos minuts jajaja) i molles com ànecs!Mmmmm ... el millor de la nit ... la ratafia !!!Hem esmorzat coques de tots els tipus haguts i per haver, hem donat un tomb pels voltants d'Altron (fotos) i hem comprat formatge casolà amb explicacions incloses. Tot seguit un dinar fet a mà (amanida i camarrons) i apa som-hi! carretera i manta!Noes !!! això s'ha de repetir! I pensar que hi ha gent que paga per unes sessions de risoteràpia ... nosaltres l'hem fet gratis i en excés! Santa arruga!Gràcies per tot. Una abraçada.
Un altre 23-F més al sac. 1981. Qui no recorda aquelles imatges dels tricornis entrant de la mà d'en Tejero al Congrés dels Diputats. Qui no recorda aquell famós "Todos al suelo, coño!"
Ara he recordat que La Trinca tenia una cançó que en parlava, La dansa del sabre (lletra) Tants anys ... i hi ha coses que encara no han canviat!
Sí! Ja el tenim a casa. Li hem fet els primers quilòmetres de rodatge, però haurà de tornar al metge i poc a poc anar fent la recuperació. Després de tant de temps a la uci, pobret, necessita anar lent, amb molts mimus.
8 de març.
Ahir, primer de març, vam començar de veritat el compte enrere (the final count down), estampant les nostres signatures en un paperot.
Finalment, les "uoqueres" vam trobar data. Aquest últim cap de setmana de febrer ens l'hem passat a Altron i rodalies, terres de Les veus del Pamano, a la Vall d'Àsua. La Martí hi té un palauet i l'hem invadit. Quina tranquilitat! Quanta misericòrdia! I quanta aigua caiguda del cel. No ens ha deixat fer la ruta literària, ni passejar massa (quina llàstima, oi Martí ?!). Però hem trobat una solució alternativa: ruta gastronòmica darrera els camions d'avis. Dinar a Ca La ... la .... Iris? Agnès? Ca La Joana! Sopar a l'Hostal Roch. I ben tipes, una volta al poble (uns dos minuts jajaja) i molles com ànecs! Mmmmm ... el millor de la nit ... la ratafia !!! Hem esmorzat coques de tots els tipus haguts i per haver, hem donat un tomb pels voltants d'Altron (fotos) i hem comprat formatge casolà amb explicacions incloses. Tot seguit un dinar fet a mà (amanida i camarrons) i apa som-hi! carretera i manta! Noes !!! això s'ha de repetir! I pensar que hi ha gent que paga per unes sessions de risoteràpia ... nosaltres l'hem fet gratis i en excés! Santa arruga! Gràcies per tot. Una abraçada.
