Ruixats i baixada de temperatures per començar un bon curs escolar

Faltaven poc més de 10 minuts per les quatre de la tarda d'avui 7 de setembre, inici del curs escolar. 

I a Vic, ja han arribat els anunciats "Ruixats que poden caure arreu, sobretot a la meitat nord, i temperatures més baixes" [www.3cat24.cat]

Tot fosc. Pinta tempesta. Uns quants trons. Aigua al cantu! I una mica de pedra i tot! Localment podrien ser intenses ... ja et dic jo que sí! sobretot aquí sobre les pistes. Als mapes del temps de tv3 i al meteocat, Osona, sempre surt amagada sota un llamp d'aquest de tempestes

A aquest ritme hauré de canviar d'esport, deixar l'atletisme i passar-me a la natació. Oh! i potser canviar de cotxe si me l'abonyega aquesta bèstia!

La cosa sembla que afluixa. Ah! no, falsa alarma, segueix plovent. Potser sí, doncs, que els pares recolliran els nens i nenes molls com ànecs a les escoles d'aquí una estona! Primer dia d'escola, primer embús de trànsit! No anem bé, no!

Si multipliques uns ....

Aquest migdia, buscant una informació de matemàtiques ... he trobat aquesta curiositat:

Si multipliques 111.111.111 per 111.111.111, el resultat és 12.345.678.987.654.321 

Curiositat? 

casualitat? 

ciència? 

màgia? 

"qui lo sá"!

Canvi d'imatge

Finalment, he trobat el que em defineix aquests dies i com que m'ha agradat molt el dibuix, m'identificarà en tot allò amb què en moc a la xarxa (bloc, msn, twitter i skype). Per una temporada seré una kiwibird catalana :)

 

Font: Lizartbeth

Nova Zelanda sacsejada

Otia! ara m'agafa el canguelis ... just aquests dies que estic més sensible a la informació que ve de les dues illes novazelandeses, em tiren aquest gerro d'aigua freda. 

Bbbbbbbbrrrrrr !!! Per sort, no hi ha hagut víctimes.

La reportera catalana kiwi Grau ha deixat palès al seu bloc i amb les imatges de la seva habitació que ha estat un bon ensurt però que no ha anat a més malgrat les rèpliques. Déu ni do un 7,2! Ho seguiré amb atenció, a veure com evoluciona...

[Foto NZHerald + info a 3cat24] [video]

Jugueu a bàsquet, si us plau!

Mundial de bàsquet a Turquia. L'equip prometia. Els jugadors, individualment, estaven en bona forma. O això semblava.

Però!, sempre hi ha un però. I sembla que, segons les crítiques i els entesos, fins ara no s'ha jugat a bàsquet. Es va perdre contra França i es va remuntar passant-se per la pedra als novazelandesos. 
Una de freda i una de calenta, d'aquesta manera, van deixar escapar una victòria davant Litruània, però la selecció de vermell es va animar i va matxacar als canadencs, obtenint així un bitllet cap a vuitens i finalment, fent els deures però amb dues derrotes a la motxilla. A veure si així aconsegueixen donar una altra imatge del conjunt, del que n'esperen els seus seguidors. SORT de les individualitats d'alguns dels jugadors, que són genials!
 
Ara es pot tornar a començar, de zero, passant a vuitens. I aquesta vegada, contra Grècia. A veure com anirà demà a les 9 del vespre. Ànims!

[Més info a Elsesports.cat]

Cada dia falta menys i tot comença a tremolar

Doncs sí. Cada dia falta menys ... per quedar capgirats una estona a l'altra banda del món ... Nova Zelanda ens espera, i tant de bo que sigui amb els braços oberts! 

Aquests últims mesos vaig seguint els blocs d'alguns catalans i taradellencs que hi estan una temporada estudiant i treballant, i d'altres de visita uns dies, i el cert és que va bé per anar prenent nota de llocs i coses que cal o no cal oblidar-se de visitar :) però em va "malament" perquè no deixo de pensar-hi i de canviar la ruta constantment prevista amb la furgoneta entre les dues illes.
Aix! quins nervis! Em fa una por que amb el nostre anglès no ens entengui ni cristu....

Un matí entretingut fent el "golfu"

Dimecres al matí, un cel un xic ennuvolat, però s’ha aguantat “de conya”!

M’ha recollit a casa el tiet Jaume i hem anat fins al Mas Gurumbau, el Pitch & Putt que hi davant l’Esclat de Malla.

Un silenci espatarrant. Ocells. 
Bones vistes. Estàvem sols!

Uns pals als dits, quatre consells ... 
no deixis de mirar la pilota, Dolo!  
Curiós, però si no feia cas d’això, la bola sortia disparada arran de terra o rebotant i sense seguir la trajectòria més correcte, tenint un final més aviat embardissat i fins i tot moll. 

Quina paciència que s’ha de tenir amb els que portem la “L” !!! jejejeje

Ens han atrapat un parell de grups d’avis, els homes per un costat i les dones per un altre. Els hem deixat passar perquè jo anava acumulant tocs i anava intentant entendre quin pal tocava fer servir i el perquè, em concentrava i anava fent preguntes al “Gran handicap 9” que tenim a la família!

Total, després de suar (sí, sí, es sua eh jugant al golf aquest!) i gairebé 3 hores de joc, hem acabat els 18 forats del camp amb Jaume 66 i Dolo 103. 
No està malament, oi?!

Una altra experiència. Gràcies tiuc!