dimarts, 1 de gener del 2013

Un 2012 fàcil de superar. Imatges per recordar!


No m’agrada fer balanç anual, només ho faig en comptabilitat i amb els números a la mà, però tampoc serveix de massa.
Primer de gener. 2013. Plovisqueja. Sentiments de nostàlgia. Estreno ulleres.
Però em demano... cal fer un llistat de coses negatives que han passat al món, que l’han desgraciat, que han castigat milions de persones a ser menys feliç ? Cal fer una llista de tot el que “se'ns ha retallat” com a ciutadans? Cal fer una llista de tot el que ja no hi és i s’ha acabat? Cal fer una llista de tot allò que ara veig que he fet malament, o podria haver fet diferent? Cal fer una llista dels familiars, amics i coneguts amb qui ja no compartiré cap més cafè, cap dinar, ni un “bon dia” pel carrer?

Escric això i em venen al cap un seguit de moments concrets, una llarga llista de noms coneguts, unes noticies alarmants. Segurament per això la llista seria massa llarga i tampoc m’aportaria res de bo.

Per altra banda, crec que el millor és recordar i emportar-se les coses positives, i ara mateix, a ritme dels valsos del concert d’Any Nou des de Viena (i que tant em recorden a la iaia Maria, un petó!), prefereixo posar èmfasi en prendre apunts de tot això altre.

Amb en Sam hem fet algunes escapadetes per carregar piles:
Còrsega ! on vam canviar d’any cap al 2012 i hi vam passejar fins a Reis, gairebé sols, entre revolts i castanyers! Quina canya! El món és meu!


L’escapada a dues rodes el mes de juny fins a Formentera, una illa de contrastos i plena de racons sorprenentment captivadors!


Les vacances d’estiu a la França dels Alps, Gap (visita inclosa a la Benz) i Briançon, a cavall de la frontera italiana, passejant entre llacs i cims impossibles de reproduir!


La descoberta de l’Itàlia més ferrarista i bolonyesa (ho dic per la ciutat eh, no per la salsa) de fa un parell de mesos, entre vinyes i castells.
L’anada i tornada gairebé fugaç per veure uns quants ral·lis (amb tots els Botadeviracingteam, Joan Carles, Fina, Rafel, Martí ...) i compartint àpats, a tot el territori català i francès, fent fotos des de la cuneta, sota la pluja ... 


I parlant de cotxes, ara mateix ens veig dalt del podi havent guanyat la categoria sense aparells en la Copa Catalana de Ral·lis (La Nocturna, el Volcans, el Vallespir i la Volta Osona), amb el nostre estimat Autobianchi. Sí, senyor! Ser regular i constant té recompensa.


Sóc incapaç de fer una llista del pilot de sortides, descobertes i excursions (jo soleta, amb en Sam, o amics i familiars) que he fet aquest 2012, per compartir amb la natura el millor que ens han donat, la vida! Tot Taradell i voltants del PRC-42, a peu i en bici, i les escapades amb btt per la comarca fent proves amb el nou GPS; 


tot el Montseny, Sant Segimon, el Matagalls, les Agudes; els Gorgs de la Cabana de Campdevànol, glaçats al febrer o amarats d’aigua al maig; 


la Foradada de Cantonigros; la nevada del febrer a Taradell; la visita al Món Màgic del Tren a Santa Eugènia; la pujada a Cabrera; la Serra del Montsant; els llacs de les Bouillouses;



una ruta per la Tosca i el Molí de Brotons del Moianès; la Cala Montjoi de Roses; una matinal a Sant Martí Xic; les anades a buscar bolets; el fantàstic Puigsacalm; la Creu de Gurb; i l’escapada a la Mola per tancar l’any...


Una de les millors vivències d’aquest 2012, per descomptat, l’adopció d’en Muffin, ara el rei de la casa !!!  


I una altra notícia que ens alegrà el dia, va ser la il·lusió de l’anunci del naixement del meu primer nebot, un argentino-catalanet que serà amb nosaltres a cavall entre el març i l’abril. Quins nervis! 
I com no, tota la moguda catalana de la Diada del 11 de setembre per la independència del nostre país, Catalunya!

A nivell d’emocions, negatives per descomptat, no puc deixar de pensar en tota la moguda que vaig tenir al CAVIC amb la nova junta amb qui no vaig congeniar i van acabar acomiadant-me i posant-me a la llarga i densa llista de l’atur. Van ser uns mesos molt dolents, molt. La sort és que és un lloc on vaig passar molts bons moments, amb molta gent que encara estimo i amb qui vam compartir molt (Montse, Víctor, Roser, Teresa, Joan, Jordi, Dan, Tomàs, Montse, Judit, Sandra, Toni, i una llarga llista de noms amb cara i ulls....) I això, i els bons moments i èxits de tot el que vam organitzar és el que m’emporto! 

Mig any després de tota la moguda, estic tancant ferides i el millor és que ja torno a ser dins del mercat laboral. Una altra cosa positiva !

El 2012 tampoc el podré oblidar per una fita prou important en la vida d’una persona, i és el fet de traspassar la barrera psicològica dels 40 !!!! 

I l’acompanyament de la lectura d’uns quants llibres, sobretot penso en la descoberta de l’escriptora Sarah Lark amb les novel·les de Nova Zelanda, “El país del núvol blanc” i “La cançó dels maorís”...



Buf! I com a emocions positives i que m’estan donant els millors moments de la meva vida, em venen al cap cadascun dels assajos compartits amb els tastets de Gospel; el meu primer concert a l’espai ETC de Vic; la participació en un parell de tallers i concerts de fantàstics grups com Gospel Viu; i cadascun dels concerts d’enguany, però sobretot, el concert a Taradell amb la presentació del CD (que vam gravar el mes de maig, quin cap de setmana!). 


El gospel és més que música, és més que paraules, és més que notes, és companyonia, és amor, són quilos i quilos d’emocions que treuen de cadascú de nosaltres el millor i que ens permet compartir-ho.
Visca el Tastet de Gospel de Taradell !

Em deixo coses. Em deixo moments. Em deixo persones, i em deixo cares. Però sé que ho tinc dins meu i que m’ho emporto amb mi, vagi on vagi.
Del 2013 no espero res, no té bona pinta, però el que tinc clar és que el que m’aporti, i jo doni, serà el millor de mi, d’una Dolo forta, amb coratge i amb empenta, alegre, amb il·lusió, amb ganes de ser millor persona, millor esposa, millor filla, millor germana, millor cunyada, millor neboda, millor cosina, millor jove, millor amiga!

Feliç Any Nou ! 

divendres, 23 de novembre del 2012

De nou al mercat laboral

Dijous passat em van cridar per fer una entrevista, en una empresa càrnica i escorxador, i després de parlar una bona estona -i de fer-me moltes preguntes de l'època en què vaig treballar al món de la comptabilitat i els costos dels pagesos-, vaig sortir de l'oficina amb bones vibracions. Ho vaig comentar a casa. No volia esperar res per no emportar-me una decepció, però alguna cosa em deia que "aquesta sí!".
Et voilà! Aquest dilluns passat em van trucar que si jo volia, la feina era meva. I aquí estic! Avui he començat, amb la meva bata blanca, a comptabilitzar quilos de pinso, porcs d'engreix, garrins, truges, medicaments ... és com un "dejavue". Però jugo amb avantatge!
Després de poc més de 4 mesos i mig de formar part de les estadístiques dels aturats, he aconseguit deixar el mal temps enrere i tornar entrar a la roda del mercat laboral.
La feina té bona pinta, potser un xic massa d'hores i el sou massa ajustat, però és el que hi ha. Hi ha bon ambient. I si tot va bé, ja hi haurà opcions de fer canvis. Així que, endavant les atxes !

diumenge, 18 de novembre del 2012

De dol per un pallasso


Avui diumenge, un dia trist, fosc, fresquet, de plena tardor ... m'he despertat amb una mala notícia. Estic de dol per un pallasso. Un pallasso de la tele. Sí, "Miliki" ha mort [notícia Diari Ara], l'últim de la saga dels "pallassos de la tele" dels anys 70... ídols d'infància que mai s'oblidaran, i de la boca dels quals va sortir allò de "cómo estan usteeeeedeeessss ???!!!!" Inoblidable!


Això sí, sempre ens quedarà un disc editat fa uns anys. Que aixequi el dit qui no el tingui !



dijous, 15 de novembre del 2012

dissabte, 3 de novembre del 2012

Ullades de sol entre els núvols...

Sí, ullades de sol entre els núvols ... i no precisament em refereixo al temps físicament, metereològicament, si no al meu estat físic-psíquic. Des que ha començat la tardor encara no l'he pogut gaudir, amb el que a mi m'agrada sortir a passejar !!!! M'ha tocat viure'n el seu aspecte més negatiu, de manca de llum, de temps canviant, de tristesa, de canvis...
Ja fa tres setmanes que he anat arreplegant un encostipat rere un altre, sense cursar-se'm, com em va passar fa gairebé dos anys. I el resultat final ha estat el mateix: porto una setmana sense sortir de casa per culpa de la pneumònia dels dallonses!!!

Els últims mesos m'han passat coses. Les he viscut, algunes en directe i d'altres en la distància. Algunes les he assumit i, pel que sembla, d'altres no tant, o gens. I aquí estan. Manifestant-se ! Obligant-me a parar. Sí, reposaré, oi tant, jo que sóc tant activa i moguda, però ho faré, sí, per força, per prescripció mèdica! Que trist! 

Avui escric perquè veig ullades de sol entre els núvols que hi ha a Taradell, sí. Malgrat tot, cada dia surt el sol. Respiracions forçades, amb xiulet inclòs. Mocositats. Tos. I més tos. Monotonia. La sort és que aquests dies també han passat algunes coses diferents: concerts de "Tastet de gospel" a Calldetenes i a Alpens, algun ral·li, el lliurament dels meus exercicis de la UOC, activitats amb els nanos del centre obert, partides inacabables de parxís, tardes llarguíssimes davant la llar de foc ...., fins i tot l'operació d'esterilització d'en Muffin...

Aix! Ser una "fàbrica de mocs" amb potes no és gens agradable. Em sento malament quant contínuament m'ofego i necessito treure les mocositats com fan alguns avis amb aspiracions sorollosa i fastigosament enèrgiques. Perdoneu, però algú ho havia de dir. M'hi va la vida, la respiració. 



I bé, demà diumenge dia 4 de novembre, el Cirviànum de Torelló vestirà elegantment de negre i vermell, acollint un altre concert gratuït de Tastet de Gospel. Sí, sí, a Torelló, al Cirviànum! Us hi esperem a les 7. Veniu a gaudir-ne! Bé, jo hi seré entre el públic si tot va bé, i si la tos em respecta... Endavant les atxes!

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Retorn a la UOC

Avui estic com una nena el dia del retorn a l'escola ... nerviosa? alegre? acollonida? em caurà bé el/la profe? Sí, sí, torno al "cole" !!!!
Ja fa un temps vaig iniciar els estudis de Filologia Catalana a la UOC, però els vaig deixar uns mesos i encara no els he reiniciat.
Aquesta vegada, però, els estudis són uns altres. Concretament, el Màster de Fiscalitat. Perquè? Doncs d'entrada -i pel fet d'estar a l'atur- per tenir el  temps lliure (massa pel meu gust) ocupat, i en segon lloc, perquè ho crec necessari per omplir currículum i acabar essent una opció més de trobar un treball que no sigui d'auxiliar administratiu, entrar factures, despenjar el telèfon i fer cas al teu suposat "jefe" ... bbbbbrrrrr!!!!



En total, són 60 crèdits i pensats per fer en dos anys. Doncs res, que m'he liat la manta al cap, he trencat la guardiola (perquè no és pas barat eh tot plegat !!!!) i m'he matriculat d'unes quantes assignatures i intentaré fer-ho un xic més ràpid. Endavant les atxes, Dolo, que tu pots!

Alidò!

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Tastet de Gospel a Calldetenes.


Un altre. Ja en tenim un altre, i sembla ser que cada cop ens superem. No, no tinc àvia. Però és el que em transmeten aquells qui ens acompanyen concert rere concert, fins i tot els qui aterren al nostre espectacle per primera vegada. A Taradell ja vam créixer, però aquest és el millor, i de tros. Tots sabem el perquè, té un nom i cognoms, hi ha una certa mística darrere de tot plegat, una connexió amb el més enllà, amb l’amor, amb les persones, amb la música....  i això ens ha d’ajudar a creure que necessitem, i podem!, treure tot el que portem a dins i compartir-ho amb els nostres.

Porto un refredat de mil dimonis, el mal de coll m’ha respectat just fins el concert i ha tingut la decència de deixar-me’n gaudir. Ara ja pot sortir tot! Aquest matí aquí casa -entre mocadors, eixabuiros i mal de coll-, i mentre hem descarregat les fotos i les hem penjat al facebook, he anat descarregant els vídeos de les cançons. Ja les he reescoltat una a una un munt de vegades... la Vane s’ha deixat anar quan compartia el solo amb “el Senyor la Veu”..., la Letícia s’ha crescut..., els músics s’han reinventat.... i en Guillem ha deixat de tocar de peus a terra –diria que l’he vist volar i tot-. I a mi, no m’ha faltat gaire, no. De fet, m’he emocionat en dos moments.



Si ja de sempre he dit que la meva cançó és el “Take me back”, des dels últims assajos amb en Curtis, encara la trobo més espectacular. Els dos solistes junts, una barreja de força energètica d’ell que li surt del més enllà (com una barreta d’aquestes de cereals que a voltes mengem per esmorzar) i que et fa connectar amb el cor, ho porta a dins; i la dolçor de la Letícia que, contaminada d’emoció, ho va donar tot. Les fotos i el vídeo no enganyen! Felicitats! I no puc treure’m del cap el final de la cançó, amb aquell “ha ha!” que va deixar anar en Curtis, com dient-se: que bé ho hem fet!
És que ho fa tot tant fàcil tot ! I és que fins i tot l’esperat “Happy day!” ha sonat diferent. És la nota de color. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

El moment més emotiu, crec, i de bon tros, va ser quan des del silenci en Curtis va entomar un magnífic i suau When I am down ... galina de piel! Els tastets vam contestar estrenant aquest tema amb un altiu i corprenedor “We raise me Up!” ... Tu m’aixeques! Tu em dones la força! .... com hem jugat amb els canvis de dinàmica, interioritzant el significat de la lletra, i com ens hem fet nostres els assistents a la sala. He vist llàgrimes, he notat sentiments a flor de pell.



Ai Tastets! Sabeu? Cada dia estic més contenta de formar part del grup. Sóc feliç. M’agrada la química que hi ha entre nosaltres, tant diferents els uns dels altres, però tant iguals quan ens deixem raptar per la màgia gospeliana. Dalt l’escenari tots hi tenim un lloc, i qui més qui menys en gaudeix el cent per cent.

Si un batut d’Efferalgan, Frenadol i Strepsils és candidat a donar positiu, us asseguro que ara mateix estic dopada! Només volia deixar-vos uns intents de rimes provocades per la suor de la febrada que estic covant. Des del sofà i abrigada fins les celles ...


El públic omple la sala,

comença el concert esperat

i un “Amazing Grace” sona,
-des del cor l’hem ben cantat-.

Donada la benvinguda
amb l’”Every body claps your hands”
ens guanyem una rebuda
al Parlament, fires i estands.

Jesús és la resposta
canta en Curtis, el pastor,
“Jesus is the answer”
és tot paraules d’amor.

A dues veus des de l’ermita,
lloc sagrat on tot s’hi val,
“Let me wait”, Margarita,
per una fan incondicional.

La tarda a bon ritme avança
“Lean on me”, truca’m si et cal.
símbol de la nostra aliança,
i de l’amistat musical.

Moment d’alta intensitat.
“Now behold the lamb” esclata
afrontant tota adversitat,
colorejant d’escarlata.

Afinant al màxim les veus
“Lord you are Good” entonem
la gent es posa d’empeus
i junts l’èxit acaronem.

Deixar-ho enrere és complicat.
Un cop de mà necessito
“Take me back” de complicitat
i el cel gairebé visito.

Pujo i truco a la porta del cel
buscant aquells qui estimo
“Blessed be your name” sense recel
amb cadascú d’ells intimo.

Felicitat vessa a l’auditori,
d’alegria els “tastets” gaudeixen
per curar-se, un antiinflamatori,
Happy are the people i es rendeixen.

Imponent silenci a la sala
on brollen els sentiments,
amb un espectacular “Hosanna”
ens deixem de miraments.

Segurs de nosaltres mateixos,
amb “You raise me up” contraataquem
estrenant-lo com els peixos
dins l’aigua de conya ens hi movem.

No és la paraula arrasar
però és la millor per definir
l’ambient que es va respirar
quan el final es veia venir.

Racció extra de gospel barrejat
“Go tell it” per la muntanya
“Soon and very soon” ben aviat
“Down by the riverside” enganxat
i “Amen”, cosa extranya,
la gent esperava haver acabat
amb “Oh when the Saints” xaporrejat.

Tot sonà fantàsticament bé,
un “Oh” Happy Day” aclaparador
que feu posar de peu també
fins i tot l’acomodador!

No hem trobat allò que busquem
“I still haven’t found ....
... what I am looking for” cantem
però el millor de nosaltres donem
quan amb la gent connectem.


Per tots aquells a qui 
el gospel us “ha tocat” alguna vegada, 
una abraçada takemebackera !!! 
Gràcies!