Cap de setmana "motero"

Sobre dues rodes ja fa anys que m'hi moc, i no vull dir en bici, sinó amb ciclomotor. Primer una Rieju herència de ma mare que pesava més que un tanc de l'exèrcit; i més tard el típic "xupinu" Vespino que va acabar destrossant la meva germana. Tant que em va costar de mantenir! hehehe
Així, fins que amb els canvis de lleis, em van donar automàticament el permís per portar una 125. I em vaig llençar de cap a una Honda Scoopy, manejable 100x100, còmode, fiable i amb roda gran. Una canya!
Després va arribar el dia que, enganyada per en Sam i el venedor de la Honda de Vic, em van deixar provar una Scoopy 300. No s'hi vaaaaaaaaaaal! Això és una passada li vaig dir a en Sam, però ostres! no tinc carnet.
Solució: em vaig treure el carnet de moto gran per poder portar-la hehehehe (gas i freno i encara gràcies). Ara bé, des del dia de l'examen el març del 2008 mai més he tocat una moto amb marxes fins ara fa un parell de mesos, fent pràctiques amb la petitona Honda CB125X.

Sortida pel Vallès per fer pràctiques.

La qüestió és que em feia respecte el tema aquest de canviar les marxes, però ja he vist que això és com tot: se n'aprèn i endavant les atxes! I què millor que fer quilòmetres i carreteres conegudes per donar-li forma a la cosa. 

I perquè en Sam no quedés així de guapo amb una servidora al darrere (hehehehe) 

... fa uns dies, vam adquirir dues joies més de més de vint-i-un anys cadascuna i posar-les apunt, finalment hem tingut unes hores per passejar-nos pel nostre estimat i magnífic país. 

Superada la nova manera de conduir (embrague, gas i freno igual que un cotxe però sense cuirassa ni volant, ziu ziu), només em faltava superar el pes de la moto. Així que el divendres -després de "poligonejar" una mica i fer una mica de pràctiques de moure la moto en parat, notar el pes, el seu moviment, tots els comandaments, el tacte del gas, tot una mica-, ja vam sortir cap al nostrat i més que conegut Lluçanès. 

Objectiu: agafar confiança a la suzuki per poder sortir de cap de setmana. 
No !!!! Bé, sí, però com a segon objectiu, perquè el primer era, un cop més, esmorzar a Perafita ! hahaha

Tots aquests dies de la santa setmana no pintaven gaire bé, però vès per on que ens la vam jugar i ens va sortir prou bé. Plantaríem la base a l'Escala per moure'ns cap al nord de l'Empordà si l'aigua i el vent ens ho permetien.
Així que el dissabte, vam preparar una mica de motxilleta, ens vam equipar i cap a l'Alt Empordà falta gent! El temps ens va permetre arribar sans i estalvis a lloc, però a mi em va "putejar" una mica perquè era la segona vegada que agafava aquesta bèstia i amb la feina que ja tenia per dominar-la només em va faltar haver d'estar més pendent que mai del trànsit, del vent i de l'aigua. Bona estrena, mossa!
Ara bé, en Sam diu que m'aprova amb un notable alt hehehehe
El diumenge era el dia estrella del llarg cap de setmana, s'havia d'aguantar el temps, així que ens vam llevar d'hora (amb canvi horari inclòs) i vam iniciar la ruta improvitzant un xic: L'Escala-Roses-Port de la Selva-Llançà-Portbou-Sant Pere de Rodes-Vilajuïga-Sant Pere Pescador-L'Escala.

Descansant una mica a El Port de la Selva.

L'experiència molt enriquidora. Fer coses de "motargdsss" que diu en JC, m'agrada hehehe. Ara paro aquí i em desentumeixo. Ara em cago amb la mare que va p.... el tiu del cotxe que acaba de fer una imprudència... ara paro i faig unes fotos en aquesta fantàstica platja... ara m'hidrato... ara estiro les cames...

Un cap de setmana fantàstic i examen aprovat! Només ens faltava tornar a casa i aquí estem, sans i estalvis i contents com uns gínjols. Una altra per explicar!

Passejada per la Serra de l’Obac

El dissabte vam aprofitar el bo que feia, i vam sortir a donar un tomb per anar agafant pràctica a això de canviar marxes motorístiques. Ja tinc ganes d’agafar la Suzuki 500 però no sense abans haver-me “barallat” una mica més amb la petita i manejable Honda CB125X de més de trenta anyets ... que dòcil és ! M’ho passo teta malgrat porti la “L” a l’esquena! Hehehe

El recorregut? Taradell, Tona, Centelles, St.Feliu de Codines, Gallifa, Monistrol de Calders, per Estenalles i fins a Navarcles, on hem anat a dinar a l'Hostal Muntané regentat per la família de la Sara i l’Ale. 

Una abraçada!

El diumenge teníem cita familiar, una bona passejada per la Serra de l’Obac al Parc de Sant Llorenç dels Munts al matí en companyia de la Núria i en Sami, i després a dinar tots plegats amb la família per celebrar l’anniversari d’en Sami. Gràcies per aquest diumenge!

Quatre fotos que representen una mica la volta circular que vam fer des de l’aparcament de la Font del Salari, pujant cap a la l’Alzina bonica, Castell Sapera i donant un tomb per aquests magnífics raconets amb paisatges ben variats que s’amaguen en aquesta zona tant especial. 

Aquí també hi ha el track de la ruta, per aquells qui s’hi vulguin perdre una matinal tranquil·lament...

Ja en tenim una altra per explicar ! 

Un cap de setmana ben distret.

Matinal blanca al Matagalls

El dia s'ha aixecat radiant i mirant El Montseny m'ha vingut de gust anar a trepitjar neu. Sí. He pensat que m'aproparia al Matagalls, que semblava molt emblanquinat, i ja la imatge que deixava la carretera davant meu, prometia. Però no tenia la idea de pujar-hi perquè tampoc anava equipada... el cas és que, finalment, hi he arribat pujant tot el camí cap al Coll de Bordiorol amb la neu fins als genolls !!!
Crec que mai m'havia semblat tant bona idea seguir les petjades dels altres hehehe. Sort que algú havia passat abans que jo! 
Un cop més, el millor de tot, la natura, les imatges, els paisatges ...

Les Agudes emblanquinades

I com sempre, amb la meva companya de viatge ...

Qualsevol podria pensar que és El Pirineu, Puigcerdà, La Vall d'Aran ...
i no, és El Montseny!

El track de la ruta el podeu trobar aquí

Necessitat de connectar

Ahir ens vam llevar així ....

  

i per sort, malgrat el vent deixava un ambient gèlid, el dia va ser assoleiat i vam gaudir-ne des del Lluçanès...

Fent fotos des de La Costa dels Gats -Perafita-

I aquest matí el sol ja ens ha acompanyat des de primera hora. Feia fred, però hem passejat amb sol pels voltants de Vic, Sentfores i Santa Eulàlia de Riuprimer. Dues hores i mitja estirant les cames i respirant aires de la comarca d'Osona, amb avantatges i desavantatges nassals, és clar.

Sant Sebastià i la Creu de Gurb al fons, quins turons!

Arribant a Sentfores - La Guixa -.

Sí. Mai havia tingut tant la necessitat de desconnectar, desconnectar del dia a dia a la feina –una fàbrica de fer hores mal pagades, malhumorades, amb un ambient crispat, amb llibertat i llicència per insultar i maltractar i sense respecte a les persones-.

Mai havia escoltat tantes vegades diàriament la frase “... i si no li agrada, li descomptaré!”. Tot ho arreglen així en aquell antro .... I el pitjor és que ho has d’acatar amb la frase per bandera i somrient “és el que hi ha, tal com està el pati avui en dia, és millor això que res. Què hi farem”. No! Quina mer....da!

El que no m’havia passat mai és tenir una necessitat de connectar amb la natura com aquests últims mesos. Sortir a passejar encara que sigui pel voltant del poble i descobrir nous camins i nous racons, o senzillament viure’ls amb uns colors i una mirada diferents.

Per exemple una pujada pel PR 49 amb volta circular fins la Creu de Gurb amb en Jordi i la Judit...

... una visita guiada per Sant Martí Xic amb la Vane i en Jordi ...

... visita a La Mola amb vistes a Montserrat amb en Joan Carles, la Fina, la Samba i la Targa

... un anar i tornar abans de dinar fins a la Fageda de la Grevolosa amb l’Ariel i la Bet ...

... una anada ràpida al cim del Puigsacalm ...

... i fa tres setmanes, uns 12 quilòmetres des de Sant Julià de Vilatorta a casa, pel pantà de Taradell un xic glaçadot en companyia d’en Guillem, la Letícia, la Montse, en Pep i en Bru.

I és que "El meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar, sempre es pot veure el campanar veí..." i amb els meus m'agrada compartir.

Són les 7 de la tarda, i estudiant un xic d’anglès, ja estic esperant el proper cap de setmana per respirar natura. Per poc que pugui, una mica de mar salada de l’Alt Empordà. Em ve de gust! 
Serà o no serà....

El món canvia

... doncs sí ... el món canvia ... nosaltres canviem ...els qui ens envolten canvien, i el nostre entorn també...
no sempre ens agraden els canvis, però els hem d'acceptar (siguin bons, o no tant) per continuar vivint amb el nostre estil. I això és el que estic fent aquests últims mesos.

La feina "va". M'agrada, sí, és la meva (comptabilitat, factures, IVAs, xecs, costos, quilos de pinso i porquets a dojo) ... però .... sempre hi ha d'haver aquest ditxós però ... l'ambient no em barrufa. Els qui em coneixeu sabeu què sóc treballadora, i tant me fa treballar com fer feina, però hi ha uns límits. I un respecte per les persones. I això és el que no hi ha en aquell coi d'empresota... suposo que és així com es fan els calers... 

El cas és que aquests mesos m'estic adaptant a molts canvis i poc a poc dissenyo el meu dia a dia. I just per això també he decidit fer canvis aquí, al meu raconet, "El món on els meus somnis es fan realitat". He fet canvis de disseny -possiblement no siguin els definitius-, i també canvis de contingut, afegint una secció la qual va ser l'orígen de la creació d'aquest bloc, "els trencaclosques de la Dolo". Aquests propers dies l'aniré fent gran. Al fer recompte i fotos de tots els que tinc, dels que he regalat, i dels que tinc per fer, he descobert -flipant- que són molts !!!! I el millor de tot és que molts d'ells tenen una història particular al darrere :)

I com que "Els petits canvis són poderosos", continuarem el camí de la vida, amb il·lusió i felicitat, amb senzillesa. Estimant als meus. I compartint-ho amb la música... 

"Per cada minut que estàs enfadat, perds seixanta segons de felicitat" 

(Ralph Waldo Emerson)