Una altra joia de la corona decora l’entrada de casa, un quadre de Miquel Angelo. Un cop més la casa Clementoni em captivà amb aquesta preciositat de trencaclosques, “La creació de l’home”. 1000 peces entrelligades en 65,5 x 47,8 centímetres de paret. La seva textura i colors envellits el fan digne d’admirar, i per poc més de 20 € de cost, aquestes mans donen la benvinguda als amics a la nostra llar. Sigueu benvinguts!
Senzillament, fantàstic. Aquest nou personatges a Polònia, és impressionant, un Vila d'Abadal gairebé perfecte, li exagera TOTS els defectes. Com m'agrada !
Avui es publica a El 9 nou (Osona i Ripollès) apareix una història que conec de prop i que he seguit amb il·lusió.
Ja fa un any que el peque és aquí i està super adaptat a Ripoll i a la seva nova família, a l'escola i al seu nou entorn. Des de Ripoll s'estan recollint diners per ajudar l'orfenat d'on va venir ell. Una abraçada des de Taradell !
Uns estan pendents de les llistes de l'atur. D'altres estan pendents d'obtenir els corresponents papers que els permetin viure i treballar sense l'etiqueta "sense papers". Però encara per sort, la gran majoria dels treballadors d'aquest món viu pendent d'una data molt esperada per molts: la jubilació! Aneu esborrant del vostre somriure aquesta imatge. Això no arribarà així.
Avui m'he llevat amb aquesta notícia. Jo ja tenia clar que de calers per anar d'excursió amb l'Imserso no n'hi haurien per mi, per això animo als meus pares a fotre el camp tant com puguin i que ho facin en el meu nom i amb els meus calers. Però llevar-me sabent que hauré de treballar dos anys més !!! ostres!!! no sé.A partir del 2013, tots els qui es jubilaran, ho aniran fent 2 mesos més tard de lo normal per any que vagi passant, fins arribar als 2 anys. Així, els nascuts el 1959 ja pringuen. Jo també. On seré l'any 2039 ¿?!!No tinc cap més sortida. Per si les mosques, continuaré posant calers sota les rajoles! A Els matins d'en Cuní demanen si ens sap greu jubilar-nos als 67. Personalment, "matins.no", sempre i quan tingui, malgrat sigui un tòpic, salud, amor i algun caleró. Pel que anat llegint i sentint, el problema més greu han sigut les pre-jubilacions !!! Les que han existit des de fa molts anys en caixes i bancs, empreses públiques, etc ... deixant de banda la crisi que en molts casos n'ha tingut la culpa d'avançar aquesta edat. Sempre he pensat que darrera d'una cosa bona n'hi ha una altra que és curiosa i diferent. Què hi veieu realment en aquesta imatge de la vellesa ?
L'esperança de vida cada cop més enllà. Els sous són més alts. Les entrades de calers de seguretat social cada vegada són més petites. I tenint en compte que la mitjana d'edat de jubilació es mou entre els 61 anys per les dones i els 63 pels homes, totes dues lluny de l'edat legal 65 anys .... i veient que m'han canviat les regles del joc un cop he començat el partit i m'havien promès això, i que malgrat tot d'aquesta manera m'asseguren una pensió digne quan em toqui ... què em queda per fer ?! Treballar i callar !
.........................
Si et poses a pensar, realment, perquè ens hem de preocupar quin dia ens jubilarem mentre passa el que passa pel món? Estic pensant en com canvia a marxes forçades la imatge del nostre món. Estic pensant en múltiples malalties. Estic pensant en Haití... no tinc paraules.
Avui l'agenda estava buida, gairebé no m'ho crec. Així que, a part de sortir a entrenar una estona, m'ha captivat el sofà. He quedat atrapada pel balancí, un llibre, la llar de foc i el bàsquet de fons.
Una tarda de dissabte hivernal ben diferent. De tant en tant, també van bé. Encara he tingut temps de pensar eh! això sempre, el meu cap no deixa de funcionar gaire sovint. Cada dia estic més segura d'haver decidit fer un temps sabàtic de la uoc, ho necessito, malgrat em sap greu perdre el ritme i em queda un raconet de por pensant que quan hi vulgui tornar potser em costarà. A saber. Ara ja està decidit, només queda esperar l'última nota d'aquí uns dies.
Durant el ral·li d'Hivern ens va tocar fer de cotxe escombra recollint el sistema de cronometratge, com a la foto, el pobre Sam enfonsat un bon tros ... i "xupar-nos" tots els trams, amb neu, amb vent, amb gel, amb rocs al mig de la traçada, amb gossos .... és molt cansat, però és divertit anar atrapant els participants abans de la sortida.
La veritat és que vam disfrutar molt, sobretot en Sam, conduint pel tram d'Ordino que vam fer de nit i de dia, quatre vegades, tancat al trànsit, amb un bon gruix de neu donant la sensació de disputar el ral·li de Suècia com a mínim! Deixo quatre moments del que vam poder gaudir. Apa siau!
Pujant des de la Seu cap al Berguedà La posta de sol des de Rasos amb Montserrat al fons ... El Pedraforca al caure la nit
Una altra joia de la corona decora l’entrada de casa, un quadre de Miquel Angelo.
