Des de mitjans de gener que no em trec de sobre un encostipat (vulgarment, mal curat), amb febre, tos, difícil respiació, mocositats mils, cansanci, sovint amb poques ganes de fer les coses, dormir poc i malament ... tot plegat, ha anat derivant amb grip, angines, i amb un munt de diners invertits en mocadors de paper de totes les races, colors i olors existents. Aviat em faran sòcia honorària de "mocadors de butxaca, sl".
Doncs això, que finalment ahir em van donar el diagnòstic: Pneumònia!
Després de fer proves i un placa de tòrax, vaig sortir de la consulta del cap amb la recepta i la baixa als dits! Mínim 15 dies em va dir la senyora de la bata blanca i, bé, suposo, que aquesta és l'única manera de que faci bondat i pugui treure'm aquest fantasma dels pulmons.
Uf! com més hi penso, pitjor. Aquest coi de paraulota, amb la "p" al davant, sona tant fort que m'ha acollonit, així que, aquí estic, fent bondat! Sense sortir de casa, sense fer esport, sense cansar-me no fós cas que m'estressés, repòs absolut. Bbbbbbbbrrrrrrrrrrr !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada