Tastet de Gospel a Taradell, presentació del CD

El dia ‘D’ ja era aquí i confiàvem en nosaltres, tot sortiria bé. La sala tenia molt bona pinta, molt! Més de quatre-centres persones havien vingut a acompanyar-nos aquella tarda. És una mica allò de ser profeta a la teva terra, no? Cantem a casa ... i si no surt bé? I sí ? Què diran?

Traguet de Valdespino i amunt els cors!

Amb un “Amazing Grace” potent potent i des des fons de la sala, veies com la gent, sobtada i desorientada, es girava per mirar-nos. Com si d’esquena no ens escoltessin igual hehehehe. Fantàstic! Primeres vibracions i connexions. I primera condició autoimposada “No miris ningú, Dolo, no ho facis!”. De sobte, les primeres notes de la captivadora veu de la Vane dalt l’escenari fa girar tothom i es van col·locant a lloc. Buf! Comença l’espectacle!

Malgrat vam pujar tots un xics descoordinats –deu ser veritat que picar de mans, caminar i cantar és una mica massa complicat? Hehehe! A ritme d’un airós We praise You oh Lord .... we magnifiy your name .... we worship you oh Lord ... we magnify your name .... ocupem pausadament i amb palmes l’escenari. Aix! en Guillem ens indica la direcció del moviment i ens harmonitzem els uns i els altres i finalment engaltem un eufòric però controlat Every body clap your hands!

Mentre la magnífica interpretació de la Letícia com a solista dibuixava un impactant “Jesus is the answer”, el meu amic Jordi, amb el poder de la càmera de video perillosament a les seves mans, ens va anar repassant un a un a cadascú de nosaltres mentre sonava el Jesus de fons...  for the world today .... Above him there’s no other... Jesus is the answer!

Sooooomeeeeeee times ... cada vegada que canto i sento aquesta cançó penso en el meu Sam hehehe, i a Taradell un cop més, el vam tenir amb la càmera de fotos deixant-nos a tots plegats més que arretretats i preciosos.

La informalitat amb la que comença aquest “Lean on me” de la mà de la Vane i en David –felicitats companys!- va quedar plasmada dalt l’escenari.... when you are not strong .... i’ll be your friend ... I’ll help you carry on .... .. em va donar la sensació de fer prou bé els canvis que sempre ens demana en Guillem. You just call on me brother .. when you need a hand ... we all need soooomeeeee body to lean on!

Amb el merder final aconseguit amb els call me i el mercat de Calaf en pes, ja teníem una altra al sac. I l’ambient s’escalfava. Els fans incondicionals començaven a animar el cotarro!

Aprofitem per respirar a fons, relaxar-nos –que difícil!-. En Lluís i la Rosa ens van regalar un cop més un fantàstic “Let me wait” i diria que nosaltres, acaronant un angels around your soul... vam respondre amb un enèrgic waiting day and night!  ben bé a l’alçada de tota la vetllada. Genial! Let me wait for youuuuuuuuuuuuuuuu !!!! Let me see your faaaaaaaceeeeeee !!! come on Jeeeeeeeeeeeeeeeeeeesus live inside my praiiiseeeeeeeeeeee... in your holy presence I will wait.....  Uaaaauuuu !!!!

El “Now behold the lamb” el vaig sentir a flor de pell des del principi, crec que no ens vam avançar massa, potser algun moviment a deshora, però es nota que cada vegada el tenim més interioritzat ... The precious lamb of God .... Mirades de compenetració i complicitat amb les companyes més properes. El canvi de to ha sortit de conya! i els Oooohhhh no semblaven sonar massa estridents. Ah ! i la Letícia i la Vane, fantàstiques! Neeeeveeee neeeever noooowww.... Si és que tenim uns i unes solistes !!!!!

Ei! I unes sopranos! I uns homes i uns nois! Ah ! i unes contralts! Tots plegats ho vam anar brodant, fins i tot el temut “Lord You are Good!”. From generation to generation !!! ... al·leluia! We worship you .... ! mans amunt! All the timeeeee ! you are good!  All the time ! you are good! El vam clavar? No? Mirades de complicitat!

Un silenci. Pell de gallina. Aquesta és la meva. Saliva empassada i veu a punt. “Take me back!”. I la Judit em treu de mi, no sé on sóc, canto, sí, però és com si algú m’hagués abduït, no toco de peus a terra, sóc a Can Costa, sí, voltada de tastets, i a ritme de repicar de dits..., veig la meva mare al fons, i més tard descobreixo que hi ha més gent (Gràcies Auro i "Ripoll family") –en vaig localitzant poc a poc mentre la Buscallà ens contamina amb el seu solo-... first believe ... I tried so hard to make it all alone ... I need your help just to make it home ... si la meva àvia em veiés! Hehehe. Ella, que havia passat tantes matinades treballant en aquests locals, quan això era la fàbrica tèxtil. Take me back!

Una mar d’aplaudiments, molt sentits, i acompanyats de xiulets d’agraïment i d’empatia i il·lusió ens arriben esbombats des del públic. Sí senyor! Apa som-hi!

En Guillem agafa la guitarra. Està gairebé sense veu i ja acompanyat de la Letícia com sempre, demana la col·laboració de la Vane per donar-hi èmfasi. Blessed be the name of the Lord!  Miro cap al costat dret i veig en Lluís gaudint del ritme –t’encanta! No ho pots negar!-. Més enllà detecto la Lídia “fent grup” hehehe

Un cop més la Vane ens ofereix un impressionant “Happy are the people” que brodem tots junts. Això és l’òstia! Ups! Hehehe. Homes! Haaaaappy are theeee peoopleeeeee ... nenes! Oju que entrem! .... whose God is the Lord !!!  La cançó avança i l’ambient també. Entre el públic detecto una altra cara coneguda, i fan, que ja es mou al nostre ritme amb la part final de peoooopleeeeeee i movimiento sexy , acompanyant-nos ja algú amb els nostres Uuuuuuhhhhh! i mans enlaire ! creant escola!

(Al video són boníssimes les cares d’alguns de nosaltres quan fem els “uuuhhh!” hahahahaha)

S’aixeca el teló i apareixen a capela el trio Vane, Ernest i Irene. L’Hosanna és una de les perles. Galina de piel. Nosaltres acompanyem només amb uns suaus i sentits “uuuhhh” de fons. La Sílvia em dóna la mà, i noto la potent energia que recórrer el seu cos, connectada també a les Judits, l’Eva, i la Maria. Apostoflant! Pugem el to poc a poc i cantem tots junts un Hosanna com mai havia sortit. Més d’una persona de la sala es va emocionar. No n’hi ha per menys! Felicitats tastets!

Comença la recta final. Llegim un petit text que en Guillem em va demanar per celebrar el cinquè aniversari del grup i que volia dedicar i compartir amb els assistents. Sense ells no seríem on som. Paraules. No és fàcil expressar el que sents, però va sortir. Emocions a flor de pell. Sí, ja ho té el gospel això! Gràcies!

I ara sí, el medley final. Gooooooooooooooooooooooo! Tell it !!!  on the mountain ... un anar i tornar entre sopranos i contralts que arrodonien els tenors i baixos.

Canvi de registre! Soon and very Soon, dreta, esquerra ... al·leluia! We are going to see the King ...   Les sopranos engalten un mogut i estrident Goin to lay down my burden .. el públic segueix els cops de mà a instàncies del Dire ... I ain’t goin’t study war no mooorrreeeee.... Mans enlaire!! Aaaaaaa mmmmmeeeennnnn !!!! movimiento sexi cap a la dreta ... ara l’esquerra ... algú no controla ... reposicionem .... els nois treuen la veu dels peus amb un This little light of mine .... i les mossotes contestem un alegre I’m gonna let it shine ...  Aaaaammeeennn !!! aaammeennn! Aaaaammmeennnn!

El públic segueix. Anem parant. Aplaudiments! Xiulets! Crits!

I .... tornem-hiiiiiiii !!!!   aaaaammmeennnn !!!! hehehehe Aaaaammmeennnn !!! amen!

Com les natilles, repetimos!

I en Guillem pianista, amb el micro al davant engalta un When the Saints! I contestem tots plegats!!! I ara sí! Els uns a la dreta, els altres a l’esquerra. Tant és! El públic canta, balla i aplaudeix! Quinaaaaaaaaaa festaaaaaaaaa !!!!!!  Hi ha gent de peu a baix a les cadires, que s’han posat a fer la nostra “Z” mentre anem presentant els músics!

Iiiiuuuuhhhhhhuuuuuuuuuuuuu !!!!!  Go.... march.... ing .....

Com no podria ser de cap més manera, després de presentar en Guillem, en Xevi, l’Arnau i en Joan ... com tot un còmic va fer de les seves amb els seus monòlegs i acaba presentant el Dire. Hahahaha! Ep! I en Pove! I encara ens havíem guardat el .... innnnnn final” hahahahaha

Oooooohhhhhh haaaaaaappyyyyyyyyyy daaaaaaaaaaaayyyyyy !!!!! ooohhh ! Happy! Ieeeaaaaaaaaaaaaa!!!! Quines veus! Wheeeeeen Jesus washed !!!   Embogim tots plegats amb un intens  He taught me now! To wash! Figh and pray! Figh and pray ! And every day!!!!  Bojos de gospel!  La sala dreta ..... UuuuuuOooohhhh ! haaaaaaaaappyyyy daaaaayyyy !!! when Jesus washhhhhedddd !!!!  oooohhhh! Hhaaaaaa .... pppppyyyyyy ..... daaaaaa ....yyyyyyy !!!!

Estem crescuts. Fantàstic! I amb un estrany i curiós “I still haven’t found” (sí, U2 i en català) va servir per acomiadar un més que GENIAL concert. G de Gaudir! E d’energia! N de noblesa. I d’il·lusió. A d’Amor. L de laboriós. Hi penso i em cauen llàgrimes.

Tots són elogis i felicitacions, amb el cor a la mà. Nosaltres ja ens auto criticarem al setembre, hi ha molt per seguir millorant. Hem de somriure més!!! Happy are the people! El que compte és que ha estat un èxit. I el millor de tot és que ens ho hem passat teta!

He escrit això vint dies després, per intentar fer-ho més objectivament, però no puc hehehe. Ho escric i somric, sí, però també ploro. D’emoció! D’alegria! D’amor! I és que, què carai! Som els millors!

L’endemà del concert a les sis del matí vaig emigrar a la gran ciutat on he estat dues setmanes participant en un curs super intensiu i he fet publicitat del Tastet per tot Gràcia : )   -ja només em faltaria anar cantant pels passadissos del metro!-. He estès el CD per mitja Catalunya i el sud de França. Hem travessat fronteres!

Endavant les atxes “Tastet de Gospel” i bon estiu!

Una abraçada takemackera!