Un 2012 fàcil de superar. Imatges per recordar!

No m’agrada fer balanç anual, només ho faig en comptabilitat i amb els números a la mà, però tampoc serveix de massa.

Primer de gener. 2013. Plovisqueja. Sentiments de nostàlgia. Estreno ulleres.

Però em demano... cal fer un llistat de coses negatives que han passat al món, que l’han desgraciat, que han castigat milions de persones a ser menys feliç ? Cal fer una llista de tot el que “se'ns ha retallat” com a ciutadans? Cal fer una llista de tot el que ja no hi és i s’ha acabat? Cal fer una llista de tot allò que ara veig que he fet malament, o podria haver fet diferent? Cal fer una llista dels familiars, amics i coneguts amb qui ja no compartiré cap més cafè, cap dinar, ni un “bon dia” pel carrer?

Escric això i em venen al cap un seguit de moments concrets, una llarga llista de noms coneguts, unes noticies alarmants. Segurament per això la llista seria massa llarga i tampoc m’aportaria res de bo.

Per altra banda, crec que el millor és recordar i emportar-se les coses positives, i ara mateix, a ritme dels valsos del concert d’Any Nou des de Viena (i que tant em recorden a la iaia Maria, un petó!), prefereixo posar èmfasi en prendre apunts de tot això altre.

Amb en Sam hem fet algunes escapadetes per carregar piles:

Còrsega ! on vam canviar d’any cap al 2012 i hi vam passejar fins a Reis, gairebé sols, entre revolts i castanyers! Quina canya! El món és meu!

L’escapada a dues rodes el mes de juny fins a Formentera, una illa de contrastos i plena de racons sorprenentment captivadors!

Les vacances d’estiu a la França dels Alps, Gap (visita inclosa a la Benz) i Briançon, a cavall de la frontera italiana, passejant entre llacs i cims impossibles de reproduir!

La descoberta de l’Itàlia més ferrarista i bolonyesa (ho dic per la ciutat eh, no per la salsa) de fa un parell de mesos, entre vinyes i castells.

L’anada i tornada gairebé fugaç per veure uns quants ral·lis (amb tots els Botadeviracingteam, Joan Carles, Fina, Rafel, Martí ...) i compartint àpats, a tot el territori català i francès, fent fotos des de la cuneta, sota la pluja ... 

I parlant de cotxes, ara mateix ens veig dalt del podi havent guanyat la categoria sense aparells en la Copa Catalana de Ral·lis (La Nocturna, el Volcans, el Vallespir i la Volta Osona), amb el nostre estimat Autobianchi. Sí, senyor! Ser regular i constant té recompensa.

Sóc incapaç de fer una llista del pilot de sortides, descobertes i excursions (jo soleta, amb en Sam, o amics i familiars) que he fet aquest 2012, per compartir amb la natura el millor que ens han donat, la vida! Tot Taradell i voltants del PRC-42, a peu i en bici, i les escapades amb btt per la comarca fent proves amb el nou GPS; 

tot el Montseny, Sant Segimon, el Matagalls, les Agudes; els Gorgs de la Cabana de Campdevànol, glaçats al febrer o amarats d’aigua al maig; 

la Foradada de Cantonigros; la nevada del febrer a Taradell; la visita al Món Màgic del Tren a Santa Eugènia; la pujada a Cabrera; la Serra del Montsant; els llacs de les Bouillouses;

una ruta per la Tosca i el Molí de Brotons del Moianès; la Cala Montjoi de Roses; una matinal a Sant Martí Xic; les anades a buscar bolets; el fantàstic Puigsacalm; la Creu de Gurb; i l’escapada a la Mola per tancar l’any...

Una de les millors vivències d’aquest 2012, per descomptat, l’adopció d’en Muffin, ara el rei de la casa !!!  

I una altra notícia que ens alegrà el dia, va ser la il·lusió de l’anunci del naixement del meu primer nebot, un argentino-catalanet que serà amb nosaltres a cavall entre el març i l’abril. Quins nervis! 

I com no, tota la moguda catalana de la Diada del 11 de setembre per la independència del nostre país, Catalunya!

A nivell d’emocions, negatives per descomptat, no puc deixar de pensar en tota la moguda que vaig tenir al CAVIC amb la nova junta amb qui no vaig congeniar i van acabar acomiadant-me i posant-me a la llarga i densa llista de l’atur. Van ser uns mesos molt dolents, molt. La sort és que és un lloc on vaig passar molts bons moments, amb molta gent que encara estimo i amb qui vam compartir molt (Montse, Víctor, Roser, Teresa, Joan, Jordi, Dan, Tomàs, Montse, Judit, Sandra, Toni, i una llarga llista de noms amb cara i ulls....) I això, i els bons moments i èxits de tot el que vam organitzar és el que m’emporto! 

Mig any després de tota la moguda, estic tancant ferides i el millor és que ja torno a ser dins del mercat laboral. Una altra cosa positiva !

El 2012 tampoc el podré oblidar per una fita prou important en la vida d’una persona, i és el fet de traspassar la barrera psicològica dels 40 !!!! 

I l’acompanyament de la lectura d’uns quants llibres, sobretot penso en la descoberta de l’escriptora Sarah Lark amb les novel·les de Nova Zelanda, “El país del núvol blanc” i “La cançó dels maorís”...

Buf! I com a emocions positives i que m’estan donant els millors moments de la meva vida, em venen al cap cadascun dels assajos compartits amb els tastets de Gospel; el meu primer concert a l’espai ETC de Vic; la participació en un parell de tallers i concerts de fantàstics grups com Gospel Viu; i cadascun dels concerts d’enguany, però sobretot, el concert a Taradell amb la presentació del CD (que vam gravar el mes de maig, quin cap de setmana!). 

El gospel és més que música, és més que paraules, és més que notes, és companyonia, és amor, són quilos i quilos d’emocions que treuen de cadascú de nosaltres el millor i que ens permet compartir-ho.

Visca el Tastet de Gospel de Taradell !

Em deixo coses. Em deixo moments. Em deixo persones, i em deixo cares. Però sé que ho tinc dins meu i que m’ho emporto amb mi, vagi on vagi.

Del 2013 no espero res, no té bona pinta, però el que tinc clar és que el que m’aporti, i jo doni, serà el millor de mi, d’una Dolo forta, amb coratge i amb empenta, alegre, amb il·lusió, amb ganes de ser millor persona, millor esposa, millor filla, millor germana, millor cunyada, millor neboda, millor cosina, millor jove, millor amiga!

Feliç Any Nou !