Finalment, i amb el corresponent permís per participar-hi, ens hem decidit a prendre la sortida a la 9a Nocturna Clàssic Ral·li amb l'Autobianchi A112. Portem temps (quatre o cinc anys, ja, oi?) apareixent, vivint, sentint, pringant, gaudint ... els ral·lis de clàssics i regularitat des de les cunetes, des del cotxe escombra, des dels controls secrets, de nit, de dia, amb fred, amb calor, passant gana, passant son ... i demà serà el gran dia. Tenim el dorsal 51 !!! I condueixo jo !
Crec que només som dues dones les llençades. Sam, rei, no s'hi val a passejar pel Bages eh !!!! 16 trams, gairebé 11 hores de cotxe, no sé pas quants quilòmetres, crec que quatre comarques centrals (de diferents vegueries, segur!) que tindrem per endavant amb un sol, únic i molt important, objectiu: "disfrutar"!Sort Lola!
Com ja deixava intuir l'autor en les últimes pàgines del segon volum, la Salander no estava morta. Ni de broma! Quina dona! El millor que pots fer és caure-li molt i molt bé i no tenir-hi gaire relació, perquè a la que et despistes et té controlada la vida, el compte corrent, el correu electrònic i el batec del cor! Conclusió del misteri Salander: fes-te amic de la Lisbeth i sobreviuràs. Són més de tres-centes pàgines una altra vegada plenes de descripcions de la seguretat sueca, de la sed de revenja de la protagonista i d'una neteja "ètnica" més que professional que no deixa viu gairebé ni l'apuntador. Els miracles existeixen? Segur que sí. La Salander n'és una prova viva perquè després d'una bala al cervell i el munt d'ossos trencats i ferides que li van deixar en Zalachenko i companyia ... o és un miracle la seva recuperació o això és una novel·la! I avui, justament, he vist l'anunci de la pel·lícula d'aquest volum "La reina al palau dels corrents d'aire" i m'ha sobtat la imatge del protagonista masculí, en Mikael Blomkvist. No té res a veure amb la imatge que te'n dóna el llibre, un lligon professional que es tira tot allò que es mou. Malgrat tot, n'estan l'un de l'altre aquest parell. Em sembla que, després de tant Larsson, aquest últim llibre m'ha fet congelar la neurona amb el corrent d'aire, m'he cremat els dits amb els llumins i la benzina i, si jo fos home, estimaria les dones a diferència dels "dolents" de la sèrie. Ara només falta veure si em decideixo a veure'n les pelis. Alguna recomanació?
Ahir diumenge, a la Plaça Major de Vic, es va celebrar la quarta edició de la Fira VicSlot i trobada de cotxes clàssics. Nosaltres, un any més, vam donar un cop de mà en una de les paradetes de la fira, venent cotxes de tot tipus d'slot, scalextric ...
[Notícia1; Noticia 2] coneixeu algú a primera fila de les 2 fotos ¿?!!!!!
Però aquesta vegada, vam poder aparcar en un raconet de la plaça els dos nostres peques: l'Autobianchi i l'Honda S800. He de reconèixer que el més petitó va fer aturar-se a més d'un quan passaven pel davant. Es fa mirar el pillu! Foto: Meli (gràcies!)
Està el poble genial. Genial per les imatges i els raconets que es poden fotografiar. Però perillós pel gel que hi ha a tots els carrers i a moltes voreres. Alguns veïns l'hem anat netejant per deixar pas als vianants. D'altres esperen a que passi alguna màquina ... que s'esperin asseguts!
El sol ja comença a fondre part dels turons de neu, ja es pot començar a circular, malgrat per alguns carrers està complicada la cosa. Mireu, mireu, Taradell de postal :)
Una mica abans de 2/4 de 8 del matí he anat baixant cap a Vic, no hi havia cap problema ni als carrers de Taradell ni a la C17.
A l'arribar a les pistes d'atletisme, m'esperaca aquesta estampa. Les escales "verges" i al fons les pistes blanques. Com no! Al migdia he tornat a arribar a Taradell, i a la mateixa entrada ja pintava la cosa divertida.
He arribat a casa, m'he canviat i he sortit a fer fotos amb ma germana. Et voilà! Al voltant del golf, seguint el PR42 la cosa estava així...
Hem caminat poc més d'una hora fent un munt de fotos. Arribant a casa ens hem trobat aquest curiós personatge abandonat a qui hem saludat. Simpàtic ell!
Mentrestant seguia nevant, amb força i no tenia pinta de parar. El petit Autobianchi, en poc menys duna hora i mitja (temps de dinar) ha quedat així de decorat. Apunt per qualsevol rally d'hivern !!!!
I una última mostra del que ha caigut a dalt a la terrassa, una mica més de 45 centímetres damunt la taula !!!
8 de març. Dia de la dona treballadora. I una servidora és a la feina! com tooooooooooooota una dona! A 30 per hora per la carretera, xino xano i a primera hora cap a Vic falta gent. Aquestes són les imatges que m'he trobat pel camí.
Ahir, primer de març, vam començar de veritat el compte enrere (the final count down), estampant les nostres signatures en un paperot. Gràcies Auro i Jordi.
Crec que només som dues dones les llençades. Sam, rei, no s'hi val a passejar pel Bages eh !!!! 
