dissabte, 30 de juny del 2012

La crisi dels quaranta...



Hi havia una vegada, en un poblet osonenc, una petita taradellenca que naixia per donar guerra a molts nivells.
Una mossa morena que va pujar sempre forta i rabassuda, a qui li ha agradat fer esport –futbol, bàsquet, atletisme, btt...- i que ha estimat i estima la natura, que adora la muntanya i frisa i xala pel mar, per les seves aigües.
Una enamorada de la lluna, i del silenci. Els números han estat fins ara la seva vida. Llegir i escriure són i seran la seva gran vocació. I últimament es refugia en el gospel.
Una dona que estima –i es fa estimar-.
No és cap història anònima. Aquesta mossa té un document nacional d’identitat, viu en una adreça concreta, té una família i uns amics, té nom i cognoms i avui, concretament avui, aconsegueix una fita més, molt important: creuar la línia –imaginària, o no?- dels quaranta!!!
Se n’ha escrit molt d’aquest moment vital. Se n’ha sentit de molts colors d’aquest tràmit. I sempre se n’ha sentit dir que la crisi dels quaranta ataca fort, i més a les dones. Però el que no li havien dit a la mossota aquesta és que a més a més, el mateix dia de fer els anys i caure en aquesta crisi (física, mental, anímica ... ), també començaria a formar part de l’empresa més gran del país ara mateix, els aturats. Ara mateix no li venia gens de gust aparèixer a les estadístiques televisives almenys un cop al mes. És dur tot plegat.
Ella creu que tenia previst obviar la mal anomenada crisi, passar-la per alt sense que l’afectés ... però ara, amb tots aquests condicionants, potser pensa: qui no hi cau si tot ho serveixen en safata?
El cert és que ella és valenta i té armes per contrarestar els atacs vèlics que faci falta.
Endavant les atxes, Dolo !

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Malgrat tots els condicionants negatius que puguis "semblar" tenir pensa en el més positiu:
"40 anys viscuts, amb les seves coses bones i no tan bones; amb les persones que aquests 40 anys t'han permès conèixer; amb tots els records emmagatzemats i que t'han ajudat a ser el que ara ets;..."
PER MOLTS ANYS!!!
Sigues molt feliç.
Segueix gaudint del dia a dia, de les coses petites, d'aquells que t'estimen i que estimes, en una paraula visquent intensament.

Dolors

GaZ ha dit...

El cert es que, s'en fa un gra massa d'això de la crisi dels 40. Això deu afectar mes a la gent que pateix per les arrugues, les canes, pel fet de veure que es fan grans i no ho volen acceptar..........recoi, no m'hagués imagina't mai viure els últims 10 anys, com el he viscut i amb qui els he viscut......per tant, pobre de tu que et vingui la crisi aquesta!Ja farem, ens mourem, passejarem, descubrirem i seguirem fent com fins ara, perque l'esperit i la voluntat es el que compte, i les arrugues i les canes, així vagin venint i poguem gaudir a veure-les ...........que cada una explica un dia viscut, disfrutat en magnifica companyia!

La teva mitja costelleta.......xD

Anònim ha dit...

Per molts anys " cuarentona ".

Crisis dels 40 ??? Ja fa algun dia que els vaig passar, i a dia d´avui, encara remeno sota al llit a veure si la trobo, tingues per segur, que amb la costelleta que tens de crisi nidels 40, ni 50....


Rafel