Cada vegada que m'arriba alguna noticia, em descontrolo emocionalment. Sí, és a l'altra punta del món. I què? Me'l sento part de mi. Curiós! I aquests dies hi estic més familiaritzada perquè m'estic llegint la fantàstica novel·la "Al país del núvol blanc" de Sarah Lark.
Les cendres cobreixen els voltants del volcà Tongariro, aquest dimarts, a Nova Zelanda. NEW ZEALAND POLICE / HANDOUT | EFE |
Travessa del Tongariro Alpine Crossing (octubre 2010) |
Aix! Suspir! Ja em va passar quan al febrer del 2011 hi va haver un greu terratrèmol a Chrischurch, on en Sam i jo havíem passejat feia uns mesos, i a les notícies ensenyaven imatges, entre elles, la catedral de la ciutat. Acollonant! Jo tenia feta la foto de feia poc més de 3 mesos ... bbbbbbrrrrrrrrr (apunt al meu bloc).
I encara n'hi ha més! Buscant informació de l'erupció del Tongariro, encara he trobat més desgràcies d'avui. Coi de natura! Tant bona que és i tant dolenta que pot arribar a ser ....
Al sud de l'illa sud, on hi ha la infinita meravella del Milford Sound, aquesta entrada del mar tant i tant espectacular s'ha vist afectada per una estranya marea negra i estan pendents que el gasoil i l'oli vessats d'una grua-vaixell no acabi afectant aquest paradís. Gggggggrrrrrrr !!!!
Quan m'hi vaig passejar jo, estava així de preciós tot plegat [bloc] ....
Aquest país no deixarà de sorprendre'm mai. Si mai desapareixo, busqueu-me a Nova Zelanda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada