La DIADA de pensament, paraula, obra i omissió!!!

Visca Catalunya lliure i independent !!!

Matinal a Sant Martí Xic

Per estirar una estona les cames, provar de seguir una ruta amb el gps i estrenar les samarretes publicitàries de la botiga de running de l'Aleix i la Gemma, Finisher Trishop (Sabadell), doncs hem sortit fins a Sant Martí Xic, damunt de Santa Cecília de Voltregà. Quina troballa!
Tot i tenir les indicacions trobades al web d'un taradellenc (Xevi, gràcies per la feina feta) he fet una mica el que m'ha semblat amb la ruta, i crec que no hem seguit ben bé la direcció, o almenys això em deia el Garmin. El cas és que ha fet un matí fantàstic, n'hem gaudit molt i el paisatge i la ruta són genials!
Res més, unes imatges ... 

Literatura sobre Nova Zelanda

Els qui em coneixeu, ja sabeu que estic enamorada d'aquest meravellós país a l'altra punta del món, Nova Zelanda. Gràcies a poder-la conèixer (era el meu somni vital!) n'estic al cas de moltes coses sempre que puc: notícies, gent que hi viu, gent que hi viatja una temporada, treballs musicals de nova zelandesos i, últimament, he tingut el goig de descobrir aquest parell de novel·les de les que us parlo ara mateix.

Per Sant Jordi em van caure als dits un parell de llibres (són totxus més aviat) de Sarah Lark, sobrenom d'una autora alemanya que va estar una bona temporada a Nova Zelanda. N'ha explicat una història romàntica amb fets de tots tipus: amors, desamors, odi, venjança, família, treballs, viatges, música, somnis europeus...  tot en el sí d'una extensa saga familiar que crea un vincle amb el país quan l'any 1852 arriba a NZ un vaixell carregat d'anglesos que inicien la història.

Dues noies de l'Anglaterra interior, l'una membre d'una família benestar aristòcrata i, l'altra, una senzilla institutriu que acompanya un grup de noies orfes. Totes tenen el mateix destí-objectiu: casar-se i formar una família en aquest nou país, immerses en un món d'homes!. Cap de les dones coneix al seu futur marit. Un destí ocult i incert les espera en aquest país per explorar. 

Els principis mai són fàcils per ningú, per la Helen i la Gwyneira tampoc ho serà, i cap de les dues té la vida de casada que havia somiat, pateixen molt! moltíssim! però tot s'arregla amb un final millor o pitjor. I uns anys més tard, les seves estimades nétes Elaine i Kura, protagonistes de la segona entrega, tampoc tindran una vida fàcil.


La història de cadascuna d'elles anirà passant per camins diferents, i ben diversos, però es van retrobant pels pobles de les dues illes, gràcies a l'amistat que es crea entre elles durant el llarg viatge d'ultramar.

La història s'inicia a la novel·la "Al país del núvol blanc". 
A Nova Zelanda hi viuen les tribus maoris i ells anomenen el país -dues grans illes- com a Aotearoa, el gran núvol blanc. 
Si la primera novel·la -situació al país, geogràficament sobretot, i coneixença de la cultura maorí- ja em va fer perdre hores de son, sobretot per descriure'm llocs on jo he estat i puc visualitzar-ho encara millor....
aquesta segona part, "La cançó dels maoris" on es viu molt de prop el dia a dia del poble miner i de la força dels esperits maorís, m'ha aconseguit captivar. 
Al girar pàgines i pàgines (entre les dues novel·les només són 1437 fulls) la història ha donat la volta a alguna de les primeres intuïcions, tot i que d'altres ja les preveus des de la primera lletra del capítol en qüestió.
Per internet ja n'havia llegit molt bones crítiques (una i altra), però és no n'hi ha per menys! 

Ja estic esperant si localitzo el material que en segueix, ja publicat amb alemany i apunt de traduir-se, "Der ruf des kiwis", alguna cosa així com la crida dels kiwis ....

Sortida en BTT cap a Tona, Hostalets, El Montanyà, Seva i Taradell

Primer dia diferent per a molta gent.
Pels uns, retorn a la feina després de les vacances ...
Per d'altres, amb el cabàs de la compra igual de ple que qualsevol dilluns però havent-ne pagat més pels productes per culpa de l'augment de l'IVA ...
Per mi, també ha estat diferent. 
Sembla que s'hagi acabat l'estiu, almenys ja no fa aquella calor ... però com que no he hagut de fitxar a cap feina aquest matí, he sortit a passejar una mica la bici després de dinar. M'he atrevit amb aquesta ruta [enllaç a wikiloc], gairebé 24 quilòmetres amb un parell d'horetes...

Vacances a la francesa ...

Aquest any ha tocat Gap i Briançon, ja als Alps francesos i gairebé a la frontera amb Itàlia.
Quines muntanyotes!!!
Alguna imatge i la crònica al nostre bloc de viatges ...  aquí

Au revoire!

"Tastet de Gospel", tret de sortida de la Fira d'Antiguitats de Vic

Això amics, per tots aquells qui no tingueu res a fer un dissabte d'agost a les 7 de la tarda, què millor que un Tastet de Gospel per alegrar la vetllada!
Aquest cop jo no podré acompanyar els meus companys tastets però en gaudiré de totes maneres encara que sigui a uns quants quilòmetres de distància! Bon concert família! Bon concert amics! i Bon Nadal!

[www.vicfires.cat]


18 d'Agost 2012

Concert d’inauguració de la FAV 2012

Actuació: Tastet de Gospel
Dia: Dissabte 18 d'agost
Hora: 19h
Lloc: Tarima de fusta de la Rambla del Passeig de Vic (Art de Pas)

Per donar el tret de sortida a la Fira d'Antiguitats de Vic, es farà un concert de Gospel a la tarima de fusta de la Rambla del Passeig, a Vic, el dissabte 18 d'agost, a les 19h, amb el grup “Tastet de Gospel” 

Desgràcies llunyanes que em sento properes

Ahir al vespre se'm va posar la pell de gallina. No és una noticia que ens quedi propera: no és ni de la disminució del que em pagaran de l'atur, no és de cap més llista de retallades que ens faran els put....s polítics espanyols, no és del futbol, no és dels èxits dels "representants" que tenim a Londres, ni és cap augment desmesurat més de la prima de risc dels col....ns!. No! És de Nova Zelanda, del país el qual em té el cor robat. 
Cada vegada que m'arriba alguna noticia, em descontrolo emocionalment. Sí, és a l'altra punta del món. I què? Me'l sento part de mi. Curiós! I aquests dies hi estic més familiaritzada perquè m'estic llegint la fantàstica novel·la "Al país del núvol blanc" de Sarah Lark.

Les cendres cobreixen els voltants del volcà Tongariro, aquest dimarts,
a Nova Zelanda. NEW ZEALAND POLICE / HANDOUT | EFE

Doncs això, que ahir al TN de TV3 [video] van dir que el volcà Mt. Tongariro -al centre de l'illa nord de NZ- ha començat a treure fum i cendra. Es veu que, després de més de 115 anys quiet i callat, ha fer una erupció sense lava, de moment. Més informació al Periodico. 

Però és que es pot esperar el pitjor. A tot això possiblement segueixin més terratrèmols. És un no parar! I pensar que jo ho ho vaig trepitjar a l'octubre del 2010 ... 

Travessa del Tongariro Alpine Crossing (octubre 2010)

És acollonant el que en diuen les noticies del país, però m'ha cridat l'atenció el comentari d'un xicot quan expressava al diari NZHerald que "Mother nature seems to be giving NZ a good thrashing at the moment, but that's the price we pay for living in the pacific ring of fire!".... alguna cosa així com que "La mare natura sembla estar donant una bona pallissa NZ de moment, però aquest és el preu que paguem per viure en l'anell de foc del Pacífic!".

Aix! Suspir! Ja em va passar quan al febrer del 2011 hi va haver un greu terratrèmol a Chrischurch, on en Sam i jo havíem passejat feia uns mesos, i a les notícies ensenyaven imatges, entre elles, la catedral de la ciutat. Acollonant! Jo tenia feta la foto de feia poc més de 3 mesos ... bbbbbbrrrrrrrrr  (apunt al meu bloc).

I encara n'hi ha més! Buscant informació de l'erupció del Tongariro, encara he trobat més desgràcies d'avui. Coi de natura! Tant bona que és i tant dolenta que pot arribar a ser .... 
Al sud de l'illa sud, on hi ha la infinita meravella del Milford Sound, aquesta entrada del mar tant i tant espectacular s'ha vist afectada per una estranya marea negra i estan pendents que el gasoil i l'oli vessats d'una grua-vaixell no acabi afectant aquest paradís. Gggggggrrrrrrr !!!!
Quan m'hi vaig passejar jo, estava així de preciós tot plegat [bloc]  ....

Aquest país no deixarà de sorprendre'm mai. Si mai desapareixo, busqueu-me a Nova Zelanda!