Ahir al vespre, pujant cap a Taradell i mirant direcció a El Montseny, tenia davant meu una gran i preciosa bola excel·lentment ben dibuixada, ben rodona ... m'estava cridant feia dies ... m'observa ... em reclama atenció ... és una mena d'atracció fatal la que tinc amb la lluna plena. I aquest mes de març estava especialment bonica.
Sóc incapaç de plasmar amb paraules el que sento quan la miro, i la màquina de fer fotos que tinc, tampoc m'hi ajuda a plasmar-la amb imatges (no dóna més!).
El fet és que ja en tenim una altra de passada! (fases lluna plena 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada