Publicitat

Aquests dies que tot comença (el curs, les temporades, les ofertes, els 3x1, els descomptes en matrícules, els tant per cent de descompte en quotes ... ) els "cobradors del frac" publicitaris estan a la que salta.
Aquest any no tenim pressupost per "invertir" en publicitat, però finalment ens hem decidit a fer campanya perquè m'han fet millor preu per un espai i un temps que hem considerat assequible. No podia ser d'una altra manera!
I aquest matí he flipat en colors.
Encara no havia sortit al carrer l'exemplar setmanal d'un dels mitjans gratuits que hi ha a la comarca (Osona), i que es fan la competència amb un altre de més tirada encara, i en el que ens vam decidir a plantificar la nostra oferta, que ja ens estaven trucant. A les 8 del matí !!! Jo encara no en tenia cap exemplar a les mans. Per descomptat m'he espavilat a localizar-ne un!
Al migdia, quan he entrat a la feina, les trucades i visites ja s'havien multiplicat exponencialment (a hores d'ara encara s'està multiplicant). És acollonant! I el més curiós de tot plegat, no és que la gent del carrer, els possibles usuaris de les nostres instal·lacions, s'han mogut per demanar més informació i interessar-se per fer-ne ús ... si no, l'allau de visites i trucades que com a resposta he rebut d'ALTRES MITJANS de PUBLICITAT oferint-me TAMBÉ la seva oferta! Fent-me 2x1, o regalant-me una edició extra, o un publireportatge, o oferint-me un espai de mitja pàgina amb descompte.
Encara no me'n sé avenir. Apostoflant!

Penguins crossing. Slow!

Aquest migdia, al meu balancí, estava llegint una estona la guia de Nova Zelanda, repassant coses que no voldria oblidar-me o no saber per no haver llegit amb atenció. I al final, en la part "essential", hi ha tot d'informacions i recomanacions (moneda, idioma, transport, sanitat, carreteres.... ). I ha sigut aquí, en l'apartat de carreteres, on he trobat aquesta senyal.

I he rigut. Somrigut. Sempre m'han agradat aquests animalons amb frac. M'he imaginat aquest parell de simpàtics "pingus" travessant el camí davant meu i jo havent de clavar frens a sac! Deixant pneumàtic a la carretera, amb aquella olor de cremat que fa tot plegat. Doncs sí. Se'ls ha de cedir el pas. Cal anar amb compte. 

Aix! Els "pingus"! Tinc curiositat per veure'ls passejar de les roques cap al mar, tot cofois ells, amb la family. A Nova Zelanda n'hi ha de molts tipus de pingüins: blaus, d'ulls grocs, amb bec taronja, als Fiords, a les platges ...

L'ora de pranzo, 1932 - Luch time 1932

L'hora d'esmorzar. Sí. Un grup de treballadors penjats dalt d'una biga a més de 244 metres d'alçada sobre la ciutat de Nova York. 

Un dels primers trencaclosques que vaig fer, en blancs, negres i grisos, dels que més m'agraden.

1000 peces repartides en 70x50 cm de la casa Ravensburger que ara ocupen un espai privilegiat al passadís de casa.
També existeix amb un grup d'ossets de goma -lleminadures- i amb famosos.
Un dia remenant per internet vaig trobar aquest enllaç en què s'explica d'on va sortir aquesta fotografia, doneu-hi una ullada.

De butifarra a butifarra i m'assento perquè em toca!

Buf!

Un matí de divendres entrenant a primera hora va ser el detonant d'unes sessions, esportivament parlant, molt atapeïdes. Per acabar d'esbargir-me uns quants quilòmetres amb bici em van deixar encara ganes per anar a la caminada nocturna (i sense lluna!) que organitzaven a la festa major de La Gleva. Poc més d'una hora i mitja de caminar en la fosca nit voltraganesa em van donar dret a un bon pam de butifarra i un préssec que es va posar de conya a les onze de la nit.

Aquest matí, a les 7 i encara de fosc, he canviat un costat del taulell per l'altre, fent foc a tota pastilla, tallant pa i coent butifarres per tenir uns 250 entrepans apunt pels participants i voluntaris de la nostra 2a Cursa de Muntanya Ciutat de Vic.

Ara, descansant per casa, acabo de passar una diada diferent, posant-me al dia de les noticies de totes les marxes i trobades independentistes i catalanistes d'arreu del país... Visca Catalunya!

Premi SOMVIC pel Club Atlètic Vic

Esquerra Vic entrega el Premi SOM VIC al Club Atlètic Vic i a les Mares d’Enllaç de l’Escorial [noticia]

Amb aquest titular ens despertàvem ahir al matí en algun dels mitjans de la comarca. I com molt bé expliquen els responsables d’aquesta edició “SOM VIC és un premi que potencia la cultura, les tradicions i el patrimoni dels Països Catalans, així com defensa els valors republicans democràtics i nacionals. SOM VIC expressa el sobiranisme social en la seva dimensió d’emancipació i llibertat personal al que s’encamina la societat vigatana, davant el nacionalisme conservador que ha governat la ciutat de Vic en els últims anys.

El Premi SOM VIC vol destacar aquest canvi que s’està produint de manera natural, el seu objectiu és valorar els elements públics d’aquesta nova etapa i posar de relleu els referents que marquen el traspàs al sobiranisme social i al nou vigatanisme”.

Nosaltres, el Club Atlètic Vic, fa molt de temps que treballem per la ciutat, per la comarca, per l’esport, pels valors que comporten aquest esport, per fer grup, per fer amistat, per respecte a tot i a tothom. I fa més de 80 anys que ho estem fent. Aquest juny passat vam publicar el llibre “Vic. 100 anys d’atletisme. Club Atlètic Vic. 80 anys vertebrant l’atletisme a Osona”, i aquest també ha ajudat a donar-nos un punt més per rebre el premi SOM VIC.

Molt agraïts estem i, bé, continuarem amb aquesta tasca que portem exercint des de la creació del club. Visca la ciutat de Vic, visca Catalunya i visca el Club Atlètic Vic!

Ryanair i les declaracions del seu presi

Una vegada més n'ha fet una de les seves, el presi de Ryanair diu que voldria eliminar la figura del copilot en els seus vols. Buf! ziu ziu !!! No sé si és gaire bona idea. Entenc que la informàtica i la ciència pot amb tot i més, PERÒ també fallen les màquines, i si es descontrola gaire cosa i està un de sol al comandament, no sé jo com anirà tot plegat. Bé, no m'ho vull ni imaginar!

Quan he sentit la noticia, aquest matí a primera hora i de la veu de RAC105, era una de les estones d'aquelles en que qualsevol persona que veigués la situació, em titllaria segurament de desequilibrada mental: una noia, conduint, les mans al volant, els ulls mig aclucats, i rient bojament SOLA. Sí, sí. Però no reia de la noticia en sí (que ja veieu que no em fa massa gràcia!), si no més aviat dels comentaris d'en Peyu, el nou col·laborador de la secció "spams" del programa Fricandó Matiner (Rac105) del que sóc "clienta" fa molt de temps.

Us deixo la noticia  i  l'audio de la secció, riureu!

Ara pensava ... el sir aquest volia fer pagar per l'ús dels lavabos ... volia fer pagar si eres talla XXL .... volia eliminar algun seient i poder fer com al metro, el trajecte de peu .... mmmmm .... el dia que ens treguin els/les assafatus/es ... volar ja no serà el que és.
Ja fa un any o més que no hi viatjo amb aquesta companyia però entre tot el que se sent a dir, més el que t'explica la gent, més el que surt a la premsa, més els canvis que van fent (que pagues per TOT! i més!), més els canvis de sortida d'alguns vols cap a la gran capital ... no sé si em mereix confiança. Això que va bé per fer una escapada de tant en tant d'un parell o tres de dies amb poc pressupost, però! si no vigiles té raó l'última frase de l'article que adjunto "De vegades, amb Ryanair, un gram de més pot costar tant com un bitllet sencer" [Font: Avui] 

C'est la vie!

Ni-ni-ni ! Tres vegades Ni !

Avui he sentit a les notícies de la radio, que el percentatge de joves de la nova Generació Ni-ni creix a ritme estrepidant. Quina gràcia! Oh ! i doncs què es pensaven?! Que s'acabaria? Ara són els anomenats "ni-ni-ni" que NI estudien, NI treballen, NI en volen sentir parlar de res de tot això! 

Com ens hem de veure! Jo que em pensava que havia vist moltes coses (i les havia entès) del jovent que puja, vaig tenir clar després de fer zapping un dia pel programa anomenat així "Gerenación Ni-ni" que no en sé res de tot plegat! Em pensava que vomitaria de l'angunia que em van fer aquests set o vuit extraterrestres que convivien en una casa de l'estil del Gran Hermano.

Aquest coi de programa només va fer que animar-ne uns quants més a formar part d'aquest gruix de capa social, prou important per tirar endavant el país i la societat en la que vivim, com per deixar que se surtin amb la seva. Te'ls pintava joves que no fan res, no es mouen, no s'interessen per res que no sigui fer el manta, sortir de marxa, fumar i beure. Per sort, crec recordar haver llegit que aquesta massa no és representativa del jovent que tenim, però si que va fomentar augmentar-la.