dijous, 23 d’agost del 2012

Vacances a la francesa ...

Aquest any ha tocat Gap i Briançon, ja als Alps francesos i gairebé a la frontera amb Itàlia.
Quines muntanyotes!!!
Alguna imatge i la crònica al nostre bloc de viatges ...  aquí



Au revoire!

dimarts, 14 d’agost del 2012

"Tastet de Gospel", tret de sortida de la Fira d'Antiguitats de Vic

Això amics, per tots aquells qui no tingueu res a fer un dissabte d'agost a les 7 de la tarda, què millor que un Tastet de Gospel per alegrar la vetllada!
Aquest cop jo no podré acompanyar els meus companys tastets però en gaudiré de totes maneres encara que sigui a uns quants quilòmetres de distància! Bon concert família! Bon concert amics! i Bon Nadal!

[www.vicfires.cat]


18 d'Agost 2012

Concert d’inauguració de la FAV 2012
Actuació: Tastet de Gospel
Dia: Dissabte 18 d'agost
Hora: 19h
Lloc: Tarima de fusta de la Rambla del Passeig de Vic (Art de Pas)

Per donar el tret de sortida a la Fira d'Antiguitats de Vic, es farà un concert de Gospel a la tarima de fusta de la Rambla del Passeig, a Vic, el dissabte 18 d'agost, a les 19h, amb el grup “Tastet de Gospel” 

dimecres, 8 d’agost del 2012

Desgràcies llunyanes que em sento properes

Ahir al vespre se'm va posar la pell de gallina. No és una noticia que ens quedi propera: no és ni de la disminució del que em pagaran de l'atur, no és de cap més llista de retallades que ens faran els put....s polítics espanyols, no és del futbol, no és dels èxits dels "representants" que tenim a Londres, ni és cap augment desmesurat més de la prima de risc dels col....ns!. No! És de Nova Zelanda, del país el qual em té el cor robat. 
Cada vegada que m'arriba alguna noticia, em descontrolo emocionalment. Sí, és a l'altra punta del món. I què? Me'l sento part de mi. Curiós! I aquests dies hi estic més familiaritzada perquè m'estic llegint la fantàstica novel·la "Al país del núvol blanc" de Sarah Lark.


Les cendres cobreixen els voltants del volcà Tongariro, aquest dimarts,
a Nova Zelanda. NEW ZEALAND POLICE / HANDOUT | EFE
Doncs això, que ahir al TN de TV3 [video] van dir que el volcà Mt. Tongariro -al centre de l'illa nord de NZ- ha començat a treure fum i cendra. Es veu que, després de més de 115 anys quiet i callat, ha fer una erupció sense lava, de moment. Més informació al Periodico


Però és que es pot esperar el pitjor. A tot això possiblement segueixin més terratrèmols. És un no parar! I pensar que jo ho ho vaig trepitjar a l'octubre del 2010 ... 


Travessa del Tongariro Alpine Crossing (octubre 2010)
És acollonant el que en diuen les noticies del país, però m'ha cridat l'atenció el comentari d'un xicot quan expressava al diari NZHerald que "Mother nature seems to be giving NZ a good thrashing at the moment, but that's the price we pay for living in the pacific ring of fire!".... alguna cosa així com que "La mare natura sembla estar donant una bona pallissa NZ de moment, però aquest és el preu que paguem per viure en l'anell de foc del Pacífic!".

Aix! Suspir! Ja em va passar quan al febrer del 2011 hi va haver un greu terratrèmol a Chrischurch, on en Sam i jo havíem passejat feia uns mesos, i a les notícies ensenyaven imatges, entre elles, la catedral de la ciutat. Acollonant! Jo tenia feta la foto de feia poc més de 3 mesos ... bbbbbbrrrrrrrrr  (apunt al meu bloc).

I encara n'hi ha més! Buscant informació de l'erupció del Tongariro, encara he trobat més desgràcies d'avui. Coi de natura! Tant bona que és i tant dolenta que pot arribar a ser .... 
Al sud de l'illa sud, on hi ha la infinita meravella del Milford Sound, aquesta entrada del mar tant i tant espectacular s'ha vist afectada per una estranya marea negra i estan pendents que el gasoil i l'oli vessats d'una grua-vaixell no acabi afectant aquest paradís. Gggggggrrrrrrr !!!!
Quan m'hi vaig passejar jo, estava així de preciós tot plegat [bloc]  ....


Aquest país no deixarà de sorprendre'm mai. Si mai desapareixo, busqueu-me a Nova Zelanda!

dilluns, 6 d’agost del 2012

Provant el GPS outdoor

Doncs sí, després de molt de temps pensant-me seriosament si em comprava un GPS d'aquests per fer excursions a peu i en bici, finalment m'he decidit. 
Ahir a Andorra vaig adquirir un Garmin Dakota 20, un dels més senzillets, de bona adquisició econòmicament parlant i més que suficients per iniciar-te en aquest món.
He anat llegint articles de com funciona i he escollit tot el més senzill. 
Aquest matí, després de la preciosa pluja que ha caigut he sortit a provar-lo pels voltants de Taradell. I coi! Déu ni do! Me n'he sortit prou bé! hehehe
Aquest és el resultat. A partir d'ara ja podré anar publicant les meves sortides i compartir-les !!!!


Publicació del track a Wikiloc. 

Fa una estona també he après a carregar una ruta ja publicada i demà, si tot va bé, intentaré seguir-la. A veure si no em perdo!
Endavant les atxes Dolo!

dijous, 26 de juliol del 2012

Tastet de Gospel a Taradell, presentació del CD


El dia ‘D’ ja era aquí i confiàvem en nosaltres, tot sortiria bé. La sala tenia molt bona pinta, molt! Més de quatre-centres persones havien vingut a acompanyar-nos aquella tarda. És una mica allò de ser profeta a la teva terra, no? Cantem a casa ... i si no surt bé? I sí ? Què diran?
Traguet de Valdespino i amunt els cors!

Amb un “Amazing Grace” potent potent i des des fons de la sala, veies com la gent, sobtada i desorientada, es girava per mirar-nos. Com si d’esquena no ens escoltessin igual hehehehe. Fantàstic! Primeres vibracions i connexions. I primera condició autoimposada “No miris ningú, Dolo, no ho facis!”. De sobte, les primeres notes de la captivadora veu de la Vane dalt l’escenari fa girar tothom i es van col·locant a lloc. Buf! Comença l’espectacle!


Malgrat vam pujar tots un xics descoordinats –deu ser veritat que picar de mans, caminar i cantar és una mica massa complicat? Hehehe! A ritme d’un airós We praise You oh Lord .... we magnifiy your name .... we worship you oh Lord ... we magnify your name .... ocupem pausadament i amb palmes l’escenari. Aix! en Guillem ens indica la direcció del moviment i ens harmonitzem els uns i els altres i finalment engaltem un eufòric però controlat Every body clap your hands!

Mentre la magnífica interpretació de la Letícia com a solista dibuixava un impactant “Jesus is the answer”, el meu amic Jordi, amb el poder de la càmera de video perillosament a les seves mans, ens va anar repassant un a un a cadascú de nosaltres mentre sonava el Jesus de fons...  for the world today .... Above him there’s no other... Jesus is the answer!

Sooooomeeeeeee times ... cada vegada que canto i sento aquesta cançó penso en el meu Sam hehehe, i a Taradell un cop més, el vam tenir amb la càmera de fotos deixant-nos a tots plegats més que arretretats i preciosos.
La informalitat amb la que comença aquest “Lean on me” de la mà de la Vane i en David –felicitats companys!- va quedar plasmada dalt l’escenari.... when you are not strong .... i’ll be your friend ... I’ll help you carry on .... .. em va donar la sensació de fer prou bé els canvis que sempre ens demana en Guillem. You just call on me brother .. when you need a hand ... we all need soooomeeeee body to lean on!
Amb el merder final aconseguit amb els call me i el mercat de Calaf en pes, ja teníem una altra al sac. I l’ambient s’escalfava. Els fans incondicionals començaven a animar el cotarro!



Aprofitem per respirar a fons, relaxar-nos –que difícil!-. En Lluís i la Rosa ens van regalar un cop més un fantàstic “Let me wait” i diria que nosaltres, acaronant un angels around your soul... vam respondre amb un enèrgic waiting day and night!  ben bé a l’alçada de tota la vetllada. Genial! Let me wait for youuuuuuuuuuuuuuuu !!!! Let me see your faaaaaaaceeeeeee !!! come on Jeeeeeeeeeeeeeeeeeeesus live inside my praiiiseeeeeeeeeeee... in your holy presence I will wait.....  Uaaaauuuu !!!!

El “Now behold the lamb” el vaig sentir a flor de pell des del principi, crec que no ens vam avançar massa, potser algun moviment a deshora, però es nota que cada vegada el tenim més interioritzat ... The precious lamb of God .... Mirades de compenetració i complicitat amb les companyes més properes. El canvi de to ha sortit de conya! i els Oooohhhh no semblaven sonar massa estridents. Ah ! i la Letícia i la Vane, fantàstiques! Neeeeveeee neeeever noooowww.... Si és que tenim uns i unes solistes !!!!!

Ei! I unes sopranos! I uns homes i uns nois! Ah ! i unes contralts! Tots plegats ho vam anar brodant, fins i tot el temut “Lord You are Good!”. From generation to generation !!! ... al·leluia! We worship you .... ! mans amunt! All the timeeeee ! you are good!  All the time ! you are good! El vam clavar? No? Mirades de complicitat!

Un silenci. Pell de gallina. Aquesta és la meva. Saliva empassada i veu a punt. “Take me back!”. I la Judit em treu de mi, no sé on sóc, canto, sí, però és com si algú m’hagués abduït, no toco de peus a terra, sóc a Can Costa, sí, voltada de tastets, i a ritme de repicar de dits..., veig la meva mare al fons, i més tard descobreixo que hi ha més gent (Gràcies Auro i "Ripoll family") –en vaig localitzant poc a poc mentre la Buscallà ens contamina amb el seu solo-... first believe ... I tried so hard to make it all alone ... I need your help just to make it home ... si la meva àvia em veiés! Hehehe. Ella, que havia passat tantes matinades treballant en aquests locals, quan això era la fàbrica tèxtil. Take me back!
Una mar d’aplaudiments, molt sentits, i acompanyats de xiulets d’agraïment i d’empatia i il·lusió ens arriben esbombats des del públic. Sí senyor! Apa som-hi!

En Guillem agafa la guitarra. Està gairebé sense veu i ja acompanyat de la Letícia com sempre, demana la col·laboració de la Vane per donar-hi èmfasi. Blessed be the name of the Lord!  Miro cap al costat dret i veig en Lluís gaudint del ritme –t’encanta! No ho pots negar!-. Més enllà detecto la Lídia “fent grup” hehehe

Un cop més la Vane ens ofereix un impressionant “Happy are the people” que brodem tots junts. Això és l’òstia! Ups! Hehehe. Homes! Haaaaappy are theeee peoopleeeeee ... nenes! Oju que entrem! .... whose God is the Lord !!!  La cançó avança i l’ambient també. Entre el públic detecto una altra cara coneguda, i fan, que ja es mou al nostre ritme amb la part final de peoooopleeeeeee i movimiento sexy , acompanyant-nos ja algú amb els nostres Uuuuuuhhhhh! i mans enlaire ! creant escola!
(Al video són boníssimes les cares d’alguns de nosaltres quan fem els “uuuhhh!” hahahahaha)

S’aixeca el teló i apareixen a capela el trio Vane, Ernest i Irene. L’Hosanna és una de les perles. Galina de piel. Nosaltres acompanyem només amb uns suaus i sentits “uuuhhh” de fons. La Sílvia em dóna la mà, i noto la potent energia que recórrer el seu cos, connectada també a les Judits, l’Eva, i la Maria. Apostoflant! Pugem el to poc a poc i cantem tots junts un Hosanna com mai havia sortit. Més d’una persona de la sala es va emocionar. No n’hi ha per menys! Felicitats tastets!



Comença la recta final. Llegim un petit text que en Guillem em va demanar per celebrar el cinquè aniversari del grup i que volia dedicar i compartir amb els assistents. Sense ells no seríem on som. Paraules. No és fàcil expressar el que sents, però va sortir. Emocions a flor de pell. Sí, ja ho té el gospel això! Gràcies!

I ara sí, el medley final. Gooooooooooooooooooooooo! Tell it !!!  on the mountain ... un anar i tornar entre sopranos i contralts que arrodonien els tenors i baixos.
Canvi de registre! Soon and very Soon, dreta, esquerra ... al·leluia! We are going to see the King ...   Les sopranos engalten un mogut i estrident Goin to lay down my burden .. el públic segueix els cops de mà a instàncies del Dire ... I ain’t goin’t study war no mooorrreeeee.... Mans enlaire!! Aaaaaaa mmmmmeeeennnnn !!!! movimiento sexi cap a la dreta ... ara l’esquerra ... algú no controla ... reposicionem .... els nois treuen la veu dels peus amb un This little light of mine .... i les mossotes contestem un alegre I’m gonna let it shine ...  Aaaaammeeennn !!! aaammeennn! Aaaaammmeennnn!
El públic segueix. Anem parant. Aplaudiments! Xiulets! Crits!
I .... tornem-hiiiiiiii !!!!   aaaaammmeennnn !!!! hehehehe Aaaaammmeennnn !!! amen!
Com les natilles, repetimos!
I en Guillem pianista, amb el micro al davant engalta un When the Saints! I contestem tots plegats!!! I ara sí! Els uns a la dreta, els altres a l’esquerra. Tant és! El públic canta, balla i aplaudeix! Quinaaaaaaaaaa festaaaaaaaaa !!!!!!  Hi ha gent de peu a baix a les cadires, que s’han posat a fer la nostra “Z” mentre anem presentant els músics!
Iiiiuuuuhhhhhhuuuuuuuuuuuuu !!!!!  Go.... march.... ing .....

Com no podria ser de cap més manera, després de presentar en Guillem, en Xevi, l’Arnau i en Joan ... com tot un còmic va fer de les seves amb els seus monòlegs i acaba presentant el Dire. Hahahaha! Ep! I en Pove! I encara ens havíem guardat el .... innnnnn final” hahahahaha

Oooooohhhhhh haaaaaaappyyyyyyyyyy daaaaaaaaaaaayyyyyy !!!!! ooohhh ! Happy! Ieeeaaaaaaaaaaaaa!!!! Quines veus! Wheeeeeen Jesus washed !!!   Embogim tots plegats amb un intens  He taught me now! To wash! Figh and pray! Figh and pray ! And every day!!!!  Bojos de gospel!  La sala dreta ..... UuuuuuOooohhhh ! haaaaaaaaappyyyy daaaaayyyy !!! when Jesus washhhhhedddd !!!!  oooohhhh! Hhaaaaaa .... pppppyyyyyy ..... daaaaaa ....yyyyyyy !!!!

Estem crescuts. Fantàstic! I amb un estrany i curiós “I still haven’t found” (sí, U2 i en català) va servir per acomiadar un més que GENIAL concert. G de Gaudir! E d’energia! N de noblesa. I d’il·lusió. A d’Amor. L de laboriós. Hi penso i em cauen llàgrimes.
Tots són elogis i felicitacions, amb el cor a la mà. Nosaltres ja ens auto criticarem al setembre, hi ha molt per seguir millorant. Hem de somriure més!!! Happy are the people! El que compte és que ha estat un èxit. I el millor de tot és que ens ho hem passat teta!

He escrit això vint dies després, per intentar fer-ho més objectivament, però no puc hehehe. Ho escric i somric, sí, però també ploro. D’emoció! D’alegria! D’amor! I és que, què carai! Som els millors!
L’endemà del concert a les sis del matí vaig emigrar a la gran ciutat on he estat dues setmanes participant en un curs super intensiu i he fet publicitat del Tastet per tot Gràcia : )   -ja només em faltaria anar cantant pels passadissos del metro!-. He estès el CD per mitja Catalunya i el sud de França. Hem travessat fronteres!
Endavant les atxes “Tastet de Gospel” i bon estiu!
Una abraçada takemackera!

diumenge, 1 de juliol del 2012

Formentera a dues rodes!

Premeu i gaudiu!

La setmana passada en Sam i jo vam ser a la petita de les Illes Pitiüses i vam recórrer Formentera a dues rodes. 
La crònica al nostre bloc de viatges!
I un recull de les imatges a l'àlbum de fotos

Presentació del CD "Un (1) Tastet de Gospel" a Taradell


Benvolguts parents, amics i coneguts,
us matxaco una vegada més per presentar-vos el proper concert que farem amb el Tastet de Gospel.

Aquesta vegada, a casa, a Taradell, al Centre Cultural Can Costa el proper diumenge 8 de juliol a les 8 del vespre.


No us ho podeu perdre!!!! 

Perquè sereu testimonis del concert del 5è aniversari i de la presentació del nostre primer CD "Un (1) Tastet de Gospel".

Més informació a www.tastetdegospel.cat i també al facebook...


Ajudeu-me a fer-ne difusió. Merci!
El dia 8, m'agradaria que hi fossiu cadascú de vosaltres.
Una abraçada! Gràcies!
Dolo.