dilluns, 31 d’agost del 2009

Pitch i Putt

Golf? Pitx an pat ? Tant se val, tot és el mateix: fotre-li cops amb un pal a una bola que, en teoria, marxa un tros enllà. Això, mai! cap on tu havies pensat i desitjaves de tot cor. Bbbbbbrrrr !!!

De fet, d'un "esport" (per dir-ne d'alguna manera) en el que guanya qui deixa les pilotes dintre i el pal a fora ... no pot ser bo de cap de les maneres! jejeje


Doncs això, que m'he deixat enganyar, i aquest matí hem anat en Mane,

la Solà

i jo

a golfejar una mica, i sobretot riure una estona al Mas Gurumbau

He demanat un "cadi" però es veu que hi ha crisi, i apa! m'ha tocat portar a mi el carretó aquest

El millor de tot és que no hi havia massa gent i ens ho hem passat bé.

Mmmmm ... al final, en Mane (és un expert el pillu!) ha guanyat. Ara bé, és l'únic que ha tirat una pilota a l'aigua jejejeje

Els pilars de la Terra

Aquest agost he rellegit aquesta magnífica obra de Ken Follet, "Els pilars de la Terra".
Res! gairebé 1000 pàgines, i encara rai que tenia l'edició de butxaca! Em feien mal els canells d'aguantar-lo cada dia ! Però he de reconèixer que em va captivar l'embolic de personatges i el munt d'enrenous en els que es veuen embolicats.

El que em demano, és ... perquè sempre reben els mateixos?! En William i en Waleran van néixer per putejar a tots els altres ? El pobre Phillip ho portava escrit al front: a mi! a mi! que sóc un innocent monjo que no m'hi torno!
I ja no parlem de Tom, Jack o la mateixa Aliena .... tot plegat, un va i ve de cops de la vida que els fa guanyar a tots plegats.
I tot plegat ... mentre es contrueix una catedral. Per cert, ara no sabria dir si finalment la van acabar!
Una mica de resum del llibre:
Mestre indiscutible del thriller, Ken Follett s'endinsa, en aquesta novel·la, en el món complex i fascinant de l'edat mitjana. Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l'univers d'Els pilars de la Terra. Centrada en l'accidentada construcció d'una catedral gòtica, la novel·la de Follett és una recreació acolorida d'una època convulsa i violenta de la història d'Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable, tot ignorant les maquinacions dels poderosos. A banda de les apassionants intrigues que conformen la novel·la, l'autor recrea diferents aspectes de la vida medieval on l'amor i la mort s'entrellacen amb força en aquest magistral tapís. Els pilars de la Terra és l'obra mestra de Ken Follett i constitueix una evocació excepcional d'una època de violentes passions.

diumenge, 30 d’agost del 2009

Osona en BTT

Sí, ahir dissabte uns quants quilòmetres més que sumo als acumulats aquesta setmana. De fet, la mateixa volta que divendres, però retallada una mica. I en bona companyia. En Sam, la Bet i jo, vam fer poc més de vint-i-cinc mil metres damunt el seient i les dues rodes.


[La foto és de quan vam fer la Ruta del Ferro de Ripoll i vam arribar-nos a girar a Ogassa]

I avui, diumenge, m'he llevat d'hora i sant tornem-hi! A 1/4 de nou sortia de Taradell, per arribar a l'Alberg de Vic des d'on he enfilat la ruta 8 direcció Manlleu.


El trajecte és curiós, al bell mig de la Plana de Vic (m'imagino aquest traçat enmig de la nostrada boira.... bbbbbrrrrrr). No he portat la càmara; hauré de tornar a fer la volta jejeje. A l'arribar a l'entrada de Manlleu, he baixat pel costat del Ter direcció Roda de Ter, però com que no he pogut seguir el camí Vora el Ter, he resseguit bona part d'un GR que m'hi ha apropat, prop de la ruta dels Pous.
I després de pujar per les escales, amb la bici a coll, que m'han portat a dalt del pont de Roda que travessa el Ter, i travessar Les Masies, he enfilat el Camí Ral direcció Folgueroles. M'he desviat per la ruta dels Íbers per estalviar-me la pujadeta direcció Sant Julià, on després de les 7 fonts, per la carretera de Vilalleons, he pujat fins a Taradell pel traçat del camí que van arranjar fa un temps i que s'enfila per Rocafarigola, cap a la Roca i fins a casa. Un total de 47 quilòmetres i poc més de tres hores que sumo a les meves cames...

divendres, 28 d’agost del 2009

Una volta en bici

Avui he fet una mica més de 36 quilòmetres, seguint bona part de la ruta 5 marcada dels circuits de BTT Osona Turisme

Ruta 5, blava: Vic – Malla - Tona – Múnter – La Guixa – Vic

Aquesta ruta es dirigeix cap al municipi de Tona passant pels termes municipals de Malla i de Taradell. De tornada cap a la ciutat de Vic el recorregut travessa el nucli de Tona, passant per antigues cases senyorials modernistes i amb el castell de Tona de fons. Es segueix cap a Múnter, amb l’església de Sant Esteve, que conté a l’entrada un marc barroc de pedra picada. Llavors es continua cap a Malla des d’on es pot contemplar l’església romànica de Sant Vicenç del segle X, i nombroses masies renovades entre els segles XVIII i XIX.

Jo he fet l'inici de la ruta a Taradell, baixant pel dret fins a Montrodon direcció Tona on ja he seguit aquest circuit. A mig aire, he escursat sense arrribar a Vic, i he pujat per Santa Eugènia, Montrodon, Seva i he enganxat un tros de la ruta 11 per tornar a Taradell.
Com que no tinc cap aparell per medir res, més que un cronòmetre i un biciclòmetre, només puc dir que algun tros feia pujada i he bufat! jejeje


Demà ... més!

dijous, 27 d’agost del 2009

Tetris humà !

La penya flipa per un tubu! Doneu una ullada a aquesta fantàstica màquina de tetris humà, sí! sí! "persones humanes" .... si és que hi ha gent per tot! Visca el tetris !


El Matagalls, El Montseny

Aquest matí, l'Aurora i jo, hem començat a caminar direcció el Cim del Matagalls (1697 m),

i ho hem fet des del vessant més oriental. Deixant el cotxe a l'aparcament de la carretera de Sant Marçal, on hi ha la taula dels tres bisbes, hem enfilat direcció a Coll Pregon,



primer per un tros de camí força assoleiat i després endinsant-nos en una formidable fageda que serpentejant et porta al coll.


Després de poc més d'una hora de camí, i d'un xic més de desnivell, des del Coll de l'Home Mort ja gairebé divisavem la creu de Matagalls, que com sempre ja tenia algun que altre visitant embadalit pel paisatge que domina aquest cim tant nostrat.

Vic i comarca, sota la boira;

Les Agudes i El Turó de l'Home tant altius com sempre; els cingles de Bertí tant ufanosos .... un matí magnífic!

[ més fotos ]

dimarts, 25 d’agost del 2009

Avui, en Toca-Sons arriba a Taradell...

25 d'agost. Festa Major. En Toca-Sons arriba a Taradell, ja se n'olora la ferum i l'olor de pòlvora entre les parades del mercat que hi haurà durant tot el dia al voltant de la Sagrera i l'Esglèsia de Sant Genís...
Els seus seguidors i trabucaires infectaran l'aire pur del poble a partir de les sis de la tarda.
L'esperem amb ganes!

[més...]

dijous, 20 d’agost del 2009

Campionat del Món d'Atletisme, Berlín 2009

IAAF World Champions [http://berlin.iaaf.org]

És esfereïdor el ritme i el nivell que tenen molts d'aquests atletes, tant i tant complerts. Pels qui fem atletisme, és una alegria visual poder veure la competició d'aquesta colla de super atletes. En cadascuna de les disciplines destaca el "súper atleta". I segur que molta gent, des del sofà estant, els admira per televisió tota aquesta setmana. Només per dir alguns noms... l'extraterrestre i únic Usain Bolt establint nous récords constantment i, segons alguns entesos, "marcant el límit de l'home", que tant fàcilment ha guanyat 160.000 dòlars en 9"58 [
video]
I com no, els de "casa", la gran Marta Domínguez [video] guanyant l'or dels 3000 metres obstacles, Mario Pestano en llançament de disc, Manuel Martinez en pes, Jackson Quiñónez en els 110 metres tanques, Reyes Estevez en els 1500 llisos, i la jove Berta Castells en martell ...
A mi, personalment, i ho he de confessar -potser per deformació "professional" atlèticament parlant, jeje- m'agraden les proves de llançaments (disc, pes, martell i javelina), malgrat reconec que no són les més espectaculars com ho poden ser el salt de llargada, de perxa a més de 5 metres d'alt, uns explosius 100 metres llisos o uns 3000 obstacles passats per aigua...
I pensar que les noies han estat fent llançaments de disc amb intents de més de 60 metres... o els de pes a més enllà de 20 metres... aix! No ens queda res! Dolços somnis!

dimecres, 19 d’agost del 2009

Cévennes, Millau, el Tarn, la Dourbie, camping, natura ... c'est la vie!

Això, precisament, és el que vam fer aquests 15 dies de vacances:
en plena regió dels causses, "kaiak" per les gorges dels rius Tarn i Dourbie, que coincideixen en l'enclavament a Millau, entre l'Aveyron i el Parc Natural de Cévennes, i on vam fer parada i fonda al camping Côte Sud.
Pobles menuts, poètics i encantadors, on hi arribes després de quilòmetres i quilòmetres de carreteres
amples de quina manera!, petits poblets gorges del Tarn amunt com
Castelbouc, Florac, Saint Énimie i Meyrueis

Le Rozier

Saint Roman de Tarn, Peyre ...

des d'on tens aquesta perspectiva del famós viaducte de Millau

algun avenc, Armand, i coves plenes d'estalactites i estalacmites centenàries. I després, per la Dourbie avall, pobles i paisatges com Montpellier Le Vieux


(busqueu en Sam!)


i el Mont Aigoual (1567 metres des d'on vigila l'ull de Meteo France)
les Corniches de Cévennes, Saint Jean de Gard, Le Vigan, Cantobre...

i fins i tot Roquefort, sí! sí! el famós (i podrit!) formatge on ens van deixar degustar-ne tres varietats diferents -després de pagar 3€ d'entrada eh!-.

I ja una mica desplaçadets, vam arribar-nos a Rodez, Conques, en ple Chemin de Saint Jacques, i els llacs de Lévézou.


En fi, que aquí deixo més fotos. À bientôt!