dimarts, 31 de maig de 2011

"Españistan, un país que se'n va a la merda"

Ja fa dies, remenant per la xarxa, vaig trobar aquest vídeo del dibuixant Aleix Saló que resumeix molt bé el que ha passat en aquest país ... 



i la història continua aquí

dilluns, 30 de maig de 2011

Ral·li "Els Volcans" d'Olot

Bé, ja en tenim un altre a la butxaca.
Quina passada! Com m'agrada aquest ral·li, organitzat per en Meli i la gent del Motor Antic de la Garrotxa (MAG)... malgrat saber que hi ha algun "bucle" amb el que saps que patiràs... doncs dir que crec que és el millor tram que vam fer! constants quilòmetre a quilòmetre!
Vam arribar a Olot amb els companys de l'Associació Clàssics d'Osona (ACO), els uns participant i els altres col·laborant de control. Vam verificar, vam engalanar l'Autobianchi amb el dorsal 87 i vam anar a verificar.
Cony! ens hem equivocat de carretera Sam! No trobavem el punt d'inici del tram de calibratge... mmmm ... res, tornem enrere i anem a buscar la N260a (ens havíem oblidat de la "a"!). Total, correm de més uns 200 metres cada 5km ! Et tocarà fer sumes i restes, copi.
Al repassar el llibre de ruta, casumdena! en Meli ens l'ha donat tarat! Hi falten dues pàgines. Ah, i no tenim adhesiu del ral·li! No nem bé, no!
Al parc tancat, saludem als companys i coneguts, esmorzem una mica i esperem el nostre torn. En Toni i en Kike surten els segons! sort, nens! Posem els rellotges amb l'hora oficial i nosaltres també sortim puntuals. Al primer tram, Capsacosta, ja ens trobem el primer entrebanc: un tractor! Una mini recta a la vista; Sam, cop de gas?! Sí, sí! passa'l ara!

Mentre no hi ha canvis de mitges dins del tram, sembla que tot hauria de ser "fàcil", però no, el copi se'm lia i no l'acabem pas massa contents. És una mica rotllo sortir tant sols a mig minut, perquè sense aparells descontroles més sovint els quilòmetres, i amb els companys de davant i darrere, ens anavem trobant continuament, fent l'elàstic. Però continuem. Els enllaços són justets, però suficients. De conya. Ens concentrem. Comencem el segon tram, Santigosa. No nem bé, rei, però acabem.

Mmmmm, ens adonem que tenim les taules per fer trams de fins a 30 km, i si a sobre, afegeixes les marejades en ple tram del copi! de l'embolic mental de sumes i restes que es va fer sobretot al principi, dels canvis de mitja dins de tram! i d'algun ensurt al saltar-nos un gir sobtat a la carretera, provocant sortir del tram de Sant Jaume de Frontanyà un xic tard i acabant-lo massa d'hora ... (crec que em vas fer córrer massa, Sam! I també recordaré la ràpida baixada de La Trona bastant temps!!!) .... malgrat tot, vam acabar prou bé la primera secció del ral·li ! hahahaha. Sempre és bo saber que hi ha gent que va pitjor que un mateix!
Després de dinar, les coses es veuen diferents. I el cert és que vam començar prou bé. Dels trams de Montagut, Beuda, i Sant Miquel de noséquè, n'estem molt contents. I si no fos perquè sortint de Sant Joan de les Abadesses ens vam colar en una rotonda i això ens va fer començar el següent tram, Capsacosta 2, de baixada, amb dos minuts de retard (en Carles i l'Emma hi eren de control, crec que no ens van veure ni passar ! hahahaha), i haver-los de recuperar dins de tram !!!! Sam! gggggrrrrr !!! Sóc bona nena i faig el què em diuen, així que "GAS!". Pobre Autobianchi! Vam fer tot el que vam poder, però dins del tros aquell que tots sabem, i en què tots els organitzadors hi posen algun "tic" i la lien una mica per fer-nos aparèixer per un lloc o altre (crec que ja en coneixem 4 de diferents) a la nacional de nou, per baixar cap a Olot, no vam poder passar al cotxe de davant, i vam acabar passant mig minut tard pels controls ... perquè si no !!!! La qüestió era arribar a l'hora al proper tram i acabar amb dignitat. I així va ser. A Sant Pere Despuig, només vam pringar 2 i 3 segons als controls.

Que bons que som!!!!! Ei! i he tornat a ser l'unica dona al volant! N'hi havia una altra apuntada, però la meitat o més dels trams no els van fer, així que no compta. I em van felicitar per la meva conducció. Hahahahahaha! Em diu el xicot del cotxe del darrere: "ostres! la meva mestressa no condueix pas així! Ja m'agradaria!"....
 
Doncs res. Després, el tram espectacle el va fer en Sam, a mi no em barrufen aquestes coses.
I al final, 73ens, i tretzens del grup sense aparells; tot ha acabat bé, però, quan ja anavem cap a sopar, en Sam va veure que l'alternador no carregava, i no se la va voler jugar, així que vam evitar la possibilitat d'haver de tornar a les fosques fins a casa a altres hores de la nit. Vam arribar a casa just per veure el tercer gol del Barça. Un dia fantàstic.
Gràcies per les fotos Rafel. Una abraçada! I fins la propera.

Alguns companys han penjat l'enllaç a diferents videos on sortim tots els participants. El nostre Autobianchi, sortint del podi a Olot, minut 3'58.

dilluns, 23 de maig de 2011

L'endemà


Vista la campanya i els arguments que han fet servir, l’ensurt estava servit en safata. Ja fa molts mesos que des de Vic s’anunciava una revifalla des de les ultratombes d’un tipus d’individu xenòfob i fatxa per definició, racista de mena i amb els insults per bandera. Molts d'ells són immigrants que fa uns anys estaven en aquesta situació; d'altres, joves (o no tant joves) amb poca personalitat, molt influenciables, i amb uns ideals poc humanitzats. 
Ja s’apuntava des d’Osona que l’innombrable PxC atacaria per les municipals tota Catalunya i faria mal. Era un perill. Es va acusar l’ajuntament vigatà de racista, per proposar provar de canviar part d’un tràmit d’empadronament, i no se li va donar la raó quan anunciava el que ara s’ha fet realitat: la resurrecció, revifalla i alça apoteòsica dels militants plataformistes a molts pobles i ciutats del nostre país... els regidors de PxC tripliquen la representació!

Òstia! Ahir al vespre, a Vic era acollonant el ritme amb el qual apareixien els vots d’aquest partit amb la creu hitleriana per bandera, i el ritme s’encomanà cap als pobles més grans de la comarca i de les rodalies de la capital catalana.

Al meu poble, Taradell, han aconseguit un regidor. I quin un! Buf! Ja patirem. No ho entenc. El seu ditxós lema “Primer els de casa” em recórrer les entranyes i continuo sense entendre-ho, per molt que m’ho expliquin, no ho entenc; només tenim gairebé un 7% d’immigració, de fa anys, i està controlada. Bé, el cas és que CIU continua al capdavant, però perd la majoria. També ha aparegut SI i ha reculat ERC, com arreu de Catalunya. El gran derrotat. La mort anunciada després de tots els problemes dels tripartits catalans ....

Però no sé si em fa més por l’alça de PxC o la derrota a les espanyes del PSOE a favor del PP !!! Tremoleu catalans si aquests tornen a la Moncloa! Tinc malsons amb la musiqueta de fons d’aquests que ja demanen eleccions anticipades al país... ZP no baixis del burro! No cedeixis. I ara què? Ja no em servirà de res estudiar a fons la meva llengua, el català?! Què hauré de parlar a la meva terra? No vull ser protagonista d'una història com la que m'explicaven els meus avis i els meus pares, no vull! 
Ens hauríem d’atrinxerar de l’Ebre amunt...

De tot plegat, en quedaran frases les quals tant de bo poguéssim esborrar, llàgrimes i rialles contingudes, cors accelerats, nervis a flor de pell; però també en queden imatges inesborrables i comentaris a “ou” -alguns molt bons- per l’infracció del cap visible d’aquesta colla. Aparcant en una plaça per a discapacitats?! [noticia]
Que Déu ens agafi confessats a tots plegats!

diumenge, 22 de maig de 2011

GR-210 Camí Vora Ter, de Borgonyà a Les Masies de Voltregà

Aquest matí ens hem llevat tard, però amb la idea, encara, de fer una sortideta per la comarca que vaig escollir ahir: el tram entre Borgonyà i Les Masies de Voltregà, uns 16 quilòmetres al costat del nostrat Ter, que forma part del GR-210 Camí Vora Ter
El GR-210 et porta després de 61 quilòmetres des de La Farga fins a la presa de Sau i diuen que arribarà a l'Estartit.... ho veurem?

El recorregut es pot fer en etapes accedint-hi des de diferents poblacions d'Osona i això és el que hem fet. Fan falta dos vehicles per no haver de recular el camí fet, així que hem deixat el Subaru just a l'arribada del trajecte, al costat de l'escola bressol de Les Masies, i hem seguit cap al punt de sortida. Hem aparcat el Corola sota el pont de Borgonyà, al costat del camp de futbol, i hem seguit ja les indicacions verticals del GR-210 (a estones s'havia d'anar seguint les senyals blanques i vermelles de sender de gran recorregut).

La ruta és fantàstica, ja tenim clar que farem els altres trams, però ens hem adonat que està molt deixada. Les males herbes mai moren, ni que ho diguis! Put...s ortigues! N'és bona la sopa, oi? Estic a punt de comprar-me una desbrossadora i fotra-les totes al riu! bbbbbrrrrrrrrr!!!

El recorregut és d'uns 16km (fitxa) i hi hem invertit gairebé quatre hores, amb parades i fotos incloses. Els paisatges són tant variats que al passar les fotos semblaven fetes en més d'una racó del nostre país. Aquí van!

Des de Borgonyà, passant pel costat del camp de futbol, i arran d'aigua hem anat seguint un bonic camí entre pollancres, que ens ha anat guiant fins gairebé a Torelló, travessant el canal un parell de vegades, vorejant rescloses com la de Vila-seca i polígons industrials.







A Torelló, ens hem embolicat una mica, per culpa d'una manifestació ecològica d'ortigues que s'han proposat no deixar-nos passar tranquil·lament entre elles, així que hem hagut de vorejar un tros del polígon i recuperar, finalment, el trajecte del GR. En aquest tros, hi havia molta gent passejant. Hem entrat al que era l'antiga colónia del Pelut d'Orís, per enfilar-nos dalt del cingle (quines vistes!) i, després de fer un mos, seguir cap a Conanglell.


 

Nota: tot aquest tros, gairebé quatre quilòmetres, es podrien estalviar, perquè segueixes ben bé el meandre del riu per dalt, però crec que són la gràcia d'aquesta raconada.

Arran d'aigua una altra vegada, hem anat seguint una arbreda i hortes que ens han apropat a la Coromina, i gairebé a Vinyoles. El camí s'enfila arran de la nova C17 i passes per davant del majestuós Mas Ordeig -avui estaven de manifest també- i per la Farga Lacambra. 



Travessant una passera, creuem la riera de Talamanca i seguim ben bé vorejant uns camps d'algun pagès per on el camí, amb poques indicacions, ens mena fins a una àrea de descans en terme de Les Masies.

Amb en Sam ho hem comentat: si tot això fos a França, aquest camí estaria tan ben senyalitzat, es podria fer a peu, amb bici, en cavall, hi hauria furgonetes taxi que et portarien des del final al principi i al revés, hi hauria xiringuitos amb beguda cada tres quilòmetres i s'haurien inventat algunes coves per visitar arran de llera. Però, no, això és Catalunya, i sovint sembla que no ens l'estimem gaire!
 
 



Des d'aquí, i per entre pollancres (gens recomenable pels al·lèrgics), hem anat vorejant el riu, gaudint de la zona de les dues illes de Gallifa i Les Gambires -on uns panells informatius ens han deleitat amb els tipus d'aus i peixos que hi podem trobar-, per seguir un camí de pedres que ja ens ha portat al final, just a l'escola bressol de Can Riva, a Les Masies de Voltregà, a tocar d'on es fa el mercat setmanal els diumenges. Amb el cotxe hem reculat per la C17 a recollir l'altre vehicle, i cap a casa, on un bon plat d'arròs i ou ferrat ens ha acollit al costat d'una Shandy ben fresca. 

Ja en tenim una altra al pot! I com diu en Sami, "tot això és el que ens emportem", família! Ah! i aviat haurem de canviar les vambes també...

divendres, 20 de maig de 2011

Demà, el dia "D" de català

Sí, ja és aquí. Demà dissabte dia "D", de reflexió (políticament parlant), de recapacitació, de recuperació ... més aviat semblaria el dia "r". El cas és que per mi, serà el dia de la prova del Certificat D de català. Un xic complicat, ho reconec. I ... mmmmm ... no he estudiat gaire, així que a saber com anirà demà. 
El que tinc clar és que al matí a primera hora aniré cap a Vic per assistir a l'examen i veure com és, i quin ritme porta tot plegat; si no, ja sé què em toca l'any vinent: tornar a provar-ho, pagant 22€ una altra vegada... 
Demà intentaré gestionar bé els nervis que m'estan atacant aquests dies. I a més, intentar poder fer la part oral demà mateix, sinó, ho tinc difícil perquè la setmana següent participem al Ral·li dels Volcans i no ho podré combinar.
Així que, endavant les atxes!

dijous, 19 de maig de 2011

Cabrera des de Cantonigros i per les escales

Aquest matí, vist que el temps s'aguantaria bé, la Bet, l'Ariel i jo ens hem arribat fins a Cantonigrós. Hem aparcat el cotxe just a l'entrada del poble, on hi ha un restaurant.


Hem reculat per la carretera de Vic, fins passat el pont de La Rutllada, i hem seguit una pista que durant uns 20 minuts ens ha portat just davant la casa d'Ayats, a l'entrada del corriol que s'enfila amunt.


A partir d'aquí, unes marques blaves (algunes força esborradotes) ens han menat, després de mitja hora llarga de pujada, fins al Coll de Bram, just als peus de les escales de Cabrera.



Sí, nois, s'ha de pujar per aquí! Si no, no té gràcia arribar a Cabrera hehehehe. I bé, escales amunt!



Les escales, no les he comptat, però renoi com pugen! La sort de tot plegat, és la recompensa quan arribes a dalt: les vistes, avui, eren impressionants! Més que res perquè les últimes vegades que hi havia pujat m'havia hagut de barallar amb la "pubilla de la plana" perquè em deixés entreveure alguna cosa, ditxosa boira! 
Això és el que hem vist avui. Una vista en 360º hauria sigut el millor regal, però les coses van com van. El Montseny, tota La Plana de Vic, Montserrat, El Pedraforca, bona part d'El Berguedà, els Pirineus, El Puigsacalm, el Basegoda, amb una mica de sort, Roses i tot! Pugeu! Pugeu a treure-hi el nas, i comproveu-ho "insitu", és fantàstic!





Ja en tenim una altra al sac. Total, dues hores i mitja de pujar i baixar, que ens hem estalviat les escales, hem baixat per un corriol fins al Coll de Bram, després sí, hem desfet tot el camí fins al cotxe. 
I un altre dia ho combinarem amb "La Foradada", just a l'entrada del poble també, un lloc molt recomenat.

dimecres, 18 de maig de 2011

Matagalls, pel Coll de Bordoriol

Matagalls? Una altra vegada? Sí, vès, ho necessitava. Ahir al matí vaig pujar als 1696m dels fantàstic i meravellós Matagalls, però aquesta vegada des del Coll de Bordoriol (1.089m), per l'altra banda, per Viladrau.


És com fer una altra excursió, el paisatge no te res a veure. Això sí, la Creu la veus des de tot arreu, allà dalt, imponent! 
Només de començar, vas agafant alçada per una pista prou ampla amb la que després de poc més de 10 minuts, ja em va arribar el primer dilema, segons el cartell indicatiu: pel camí fàcil o per la Font dels Mosquits, més pendent ?!


Heus aquí que, molt motivada, i per conèixer nous camins, em vaig decidir per pujar per l'alternativa dels mosquits. Encara ara me n'arrepenteixo! Hehehe! Aix! No, és broma, però és que redéu amb la pujadeta! Res, que, feu cas de les indicacions, que per això hi són.


Per aquesta banda, les vistes no són la joia de la corona, no, però vaig conèixer la Font dels Llops i la dels Mosquits. Vaig entrar en una fageda (fresca, fresca) i crec que no en vaig sortir fins a dalt el Coll Pregon! Buf! Una hora i 5 minuts de pujadeta i d'anar fent. 

I amb poc més de 20 minuts, ja vaig albirar la Creu! Bon dia Matagalls, de nou vinc a fer un mos als teus peus.


Per variar, tampoc estava sola; hi havia un grup de persones de Taradell amb qui vaig intercanviar unes paraules de situació de les contrades que es poden admirar des d'allà dalt, entre elles, Les Agudes, segurament una de les properes individuals expedicions ...


 
De baixada, i amb una mica de pressa, vaig arribar al cotxe amb poc més d'una hora i deu minuts. Una matinal perfecte i amb aquestes imatges!