diumenge, 24 de febrer de 2013

Necessitat de connectar


Ahir ens vam llevar així ....


  
i per sort, malgrat el vent deixava un ambient gèlid, el dia va ser assoleiat i vam gaudir-ne des del Lluçanès...

Fent fotos des de La Costa dels Gats -Perafita-
I aquest matí el sol ja ens ha acompanyat des de primera hora. Feia fred, però hem passejat amb sol pels voltants de Vic, Sentfores i Santa Eulàlia de Riuprimer. Dues hores i mitja estirant les cames i respirant aires de la comarca d'Osona, amb avantatges i desavantatges nassals, és clar.

Sant Sebastià i la Creu de Gurb al fons, quins turons!
Arribant a Sentfores - La Guixa -.
Sí. Mai havia tingut tant la necessitat de desconnectar, desconnectar del dia a dia a la feina –una fàbrica de fer hores mal pagades, malhumorades, amb un ambient crispat, amb llibertat i llicència per insultar i maltractar i sense respecte a les persones-.

Mai havia escoltat tantes vegades diàriament la frase “... i si no li agrada, li descomptaré!”. Tot ho arreglen així en aquell antro .... I el pitjor és que ho has d’acatar amb la frase per bandera i somrient “és el que hi ha, tal com està el pati avui en dia, és millor això que res. Què hi farem”. No! Quina mer....da!

El que no m’havia passat mai és tenir una necessitat de connectar amb la natura com aquests últims mesos. Sortir a passejar encara que sigui pel voltant del poble i descobrir nous camins i nous racons, o senzillament viure’ls amb uns colors i una mirada diferents.

Per exemple una pujada pel PR 49 amb volta circular fins la Creu de Gurb amb en Jordi i la Judit...


... una visita guiada per Sant Martí Xic amb la Vane i en Jordi ...



... visita a La Mola amb vistes a Montserrat amb en Joan Carles, la Fina, la Samba i la Targa




... un anar i tornar abans de dinar fins a la Fageda de la Grevolosa amb l’Ariel i la Bet ...
... una anada ràpida al cim del Puigsacalm ...

... i fa tres setmanes, uns 12 quilòmetres des de Sant Julià de Vilatorta a casa, pel pantà de Taradell un xic glaçadot en companyia d’en Guillem, la Letícia, la Montse, en Pep i en Bru.


I és que "El meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar, sempre es pot veure el campanar veí..." i amb els meus m'agrada compartir.

Són les 7 de la tarda, i estudiant un xic d’anglès, ja estic esperant el proper cap de setmana per respirar natura. Per poc que pugui, una mica de mar salada de l’Alt Empordà. Em ve de gust! 
Serà o no serà....

dissabte, 23 de febrer de 2013

El món canvia


... doncs sí ... el món canvia ... nosaltres canviem ...els qui ens envolten canvien, i el nostre entorn també...
no sempre ens agraden els canvis, però els hem d'acceptar (siguin bons, o no tant) per continuar vivint amb el nostre estil. I això és el que estic fent aquests últims mesos.

La feina "va". M'agrada, sí, és la meva (comptabilitat, factures, IVAs, xecs, costos, quilos de pinso i porquets a dojo) ... però .... sempre hi ha d'haver aquest ditxós però ... l'ambient no em barrufa. Els qui em coneixeu sabeu què sóc treballadora, i tant me fa treballar com fer feina, però hi ha uns límits. I un respecte per les persones. I això és el que no hi ha en aquell coi d'empresota... suposo que és així com es fan els calers... 

El cas és que aquests mesos m'estic adaptant a molts canvis i poc a poc dissenyo el meu dia a dia. I just per això també he decidit fer canvis aquí, al meu raconet, "El món on els meus somnis es fan realitat". He fet canvis de disseny -possiblement no siguin els definitius-, i també canvis de contingut, afegint una secció la qual va ser l'orígen de la creació d'aquest bloc, "els trencaclosques de la Dolo". Aquests propers dies l'aniré fent gran. Al fer recompte i fotos de tots els que tinc, dels que he regalat, i dels que tinc per fer, he descobert -flipant- que són molts !!!! I el millor de tot és que molts d'ells tenen una història particular al darrere :)

I com que "Els petits canvis són poderosos", continuarem el camí de la vida, amb il·lusió i felicitat, amb senzillesa. Estimant als meus. I compartint-ho amb la música... 


"Per cada minut que estàs enfadat, perds seixanta segons de felicitat" 
(Ralph Waldo Emerson)