dijous, 30 de desembre de 2010

Xec nadó

Ostres! aquest matí escoltant la radio, m'he adonat de que he fet tard en una cosa "bona" que havia fet el govern d'en ZP: el xec nadó! 
Casumlolla! Ja vaig tard. 1 de gener de 2011. Bbbbbrrrrrr !!!! Tinc 2 dies per intentar quedar prenyada, fer-ho realitat i que neixi la criatura, tot abans del dia 1 de gener que s'acaba això del "xec nadó", són 2500 euros !!! eh !!! Per una banda el govern s'estalviarà una pasta, però ja hi ha associacions de comerciants i de pares i mares que estan que treuen foc pels caixals. 
També n'hi ha de molt bèsties que volen avançar el part per no perdre aquests calers, posant en perill la vida de la mare i del nadó! En quin cony de societat vivim !!! [noticia Avui+]


De totes maneres, tampoc sé si al final ha servit per alguna cosa aquest incentiu econòmic: realment ha pujat la natalitat? Alguns mitjans de comunicació anuncien gairebé el mateix número de parts que el 2009. Ja em diràs!


Caaaaaaaaatxisssssssssss !!! Però és ben bé que m'ha passat per alt! Com pot ser?! Ara no puc formar part de les noies que havien d'haver col·laborat a fer créixer la natalitat autòctona d'aquest nostre país. 
Em sento malament. O no ?!

De fet, però, qui voldrà ser el primer nadó en néixer aquest 2011 ?! Total, perquè et recordin com a primer catalanet o primera catalaneta sense xec nadó!!!! Ja veus!!!!

Bona entrada al 2011!!!!  (amb o sense xec, i amb molt d'humor!)

dilluns, 27 de desembre de 2010

Co....llons quin fred!!!

Aquest matí, gairebé a les 8, just abans d'entrar a treballar. Una imatge val més que mil paraules, oi ? Doncs aquí la deixo! bbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrrrr

diumenge, 26 de desembre de 2010

Fent proves de com fer un bloc amb l'Elisa

Dia Sant Esteve, un quart d'una del matí, àtic de Can Pelic ....
l'Elisa vol aprendre a fer anar un bloc (jajajajajaja) perquè diu que s'ha apuntat a un curset i com una altra "iaia" que coneixem vol anar preparada, sobretot per la vida moderna! Els jubilats de Taradell aviat tindran pàgina web i bloc, i qui sap si Facebook !!! Com es deia en aquell anunci: "Els avis estan molt ocupats!"
Qui m'ho havia de dir que la meva mare em fotaria canya perquè no tinc el bloc actualitzat eh! otia! hehehehe
........

Un grup de jubilades en ple carnestoltes. Quina marxa !
Apa Elisa! la primera classe en marxa ! A veure com t'espaviles eh ara! Visca Catalunya !

dissabte, 25 de desembre de 2010

Matinal nadalenca al Matagalls

Després de llegir aquests dies que si atacs de cor, que si els ossos no sé què, que si els quilos per aquí, que si l'edat per allà ... i com que sóc d'idees fixes (diuen), quan se'm posa al cap que vull fer o vull anar, tremola Catalunya! Així que el nostrat Matagalls tenia tots els números. Et voilà!


I això, que ens hem llevat a una hora decent després de sopar ahir en família amb tapes vasques-argentines, "cochinillo" del bages, vi i cava del mar de la plata i postres amb "dulce de leche" (és que dir dolç de llet no em barrufa massa). Hem esmorzat uns cereals, ens hem abrigat i cap al peu de Coll Formic, a 1.145 metres d'alçada, on hem aparcat el subarill.


Quan faltaven 5 minuts per les onze del matí, i amb una mica de ventarulla, hem enfilat el GR 5-2, camí que puja ja bastant des del principi entre roures un xic glaçadets, i on la bufera ens ha putejat una mica.

El mar fent-se notar
Des del Pla de la Barraca, al fons Montserrat i La Mola
Arribats al Pla de la Barraca ens hem creuat amb coneguts i hem enfilat la butifarra pedregosa i desgastada que ens pujarà dalt del Turó Gros de Sant Andreu (no m'estranya que tingui aquest nom: és altíssim i ample!), crec que ja a uns 1.500 metres ... 



Entre foto i foto, i a mig camí aproximadament, hem anat planejant pel Collet de l'Estanyol i creuat el Collet dels llops on bufava un vent gèlid. I, decididament, enfilem l'última pujada fins que ja hem albirat la Creu de Matagalls, a 1.697 metres !!! Déu ni do la gent que hem anat trobant pel camí, tant d'anada com de tornada. I sorpresos hem arribat envoltats de pessebres de diferents centres excursionistes. Hem fet quatre fotos, entre ells del pessebre de la gent de Taradell desitjant-nos a tots unes bones festes, hem fotut caixalada a un parell de barretes de cereals i una mandarina, un glop d'aigua i avall va que fa baixada.


La nostra comarca d'Osona al fons amb les Pirineus blancs



De retorn, baixant pel Turó Gros, la Dolo "petita" al peu de la foto, amb el Pla de la Barraca al fons

Alguns trossos estaven glaçadets, havies de mirar on posaves el peu per no relliscar i en alguns hi creixien estalactites o estalagmites. Un detall.

A 2/4 de dues entravem al cotxe, en poc més de dues hores i mitja d'excursió, gairebé 10 quilòemtres i més de 550 metres de desnivell, hem cremat els turrons d'ahir i hem fet gana per dinar. Un dia diferent i especial. Bon Nadal!

divendres, 24 de desembre de 2010

Atacs de cor nadalencs

Amb tantes notícies en contra de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre país ... no m'estranya que creixi el número d'atacs de cor! Segons aquesta notícia, però, els propers dies són dels més perillosos, amb totes les característiques a favor, per morir d'un atac de cor. Menjar i beure en excés i poc exercici.
A la noticia se'm recomana un cert perímetre abdominal ... un estri més a tenir en compte! I si estic per sobre ? què ? buf!
Així que, un any més, he decidit que sortiré a fer una o altra caminada per fer lloc als canelons, l'ànec, alguna especialitat argentina, els turrons, el cava .... només de pensar-hi em poso malalta. Algú diria que quina sort que tinc, només haver de pujar o baixar un pis per les escales i fer-me passar la mona. La meva sort, en aquesta vida, és que ni bec ni fumo :) i orgullosa que me'n sento!
....  Penso en l'excursioneta. El Montseny té tots els números, per proximitat, un lloc com Matagalls o Sant Segimon .... O potser el Collsacabra ? Bé, segons el fred escolliré. 
Els qui em coneixen, saben, que no em barrufen gaire aquestes festes, no m'agraden les llargues sobretaules, ni l'abús del consumisme incontrolat -aquest any, no hi ha regals, decidit! Haurem d'esperar sa majestat els reis-. Quantes més festes seguides hi ha, segons el calendari de cada any, menys m'agraden aquestes dates. Enguany, com diuen a RAC105, les festes duren "de Nadal a Sant Esteve", just dissabte i diumenge. La vida continua.
De totes maneres, no deixaré de desitjar a tots els qui m'envolteu d'una manera o altra, unes bones festes, un bon Nadal i un millor any 2011.
Visca Catalunya! i visca el català!

dijous, 23 de desembre de 2010

Seño! seño! ... reintroduirem la "ñ" a les escoles catalanes?!!

Ostres! ostres! ostres! 
Quan sembla que tot va fent el seu camí, que poc a poc van tornant moltes coses al seu lloc .... patatxof! sentència del Tribunal Suprem dels collons i ens fot damunt la taula la patata calenta de "reintroduir el castellà com a llengua vehicular dins les escoles" des de la Generalitat .... no anem bé!!!! El català més vulnerable que mai?! La immersió de la nostra llengua a portada.
Com pot ser això ?! De quina mena d'atemptat estem parlant ? A qui se li ha girat l'olla? On s'és vist ! Aaaaaaaaarrrrrrrrggggghhhhhhhhhhh !!! No puc ni pensar-hi!!! Els únics que deuen somriure són els peperus, oi? Bbbbbrrr ! Tornar a sentir allò de .... Seño! seño! puedo ir al baño? aaaaaaaaaaiiiiii uix !!!! On anirem a parar!
[+ noticia]

Mas, diu que tant sols "és una sentència adreçada a uns casos molts concrets i particulars", que no és generalitzada. Més li val que així sigui, sino, entre els pactes que fa i el que li espera, potser no en surt tant ben parat com pugui semblar ...

dimecres, 22 de desembre de 2010

L'hivern i la loteria arriben junts


Doncs això, que avui arriba l'hivern (un dia plujós) i ve de bracet de milions d'alegries, de calers, d'ampolles de cava i de crits i il·lusions posades en un número. L'afortunat és el 79.250, i podem comprovar aquí si en som una mica o bé ens hem de dedicar, un any més, a celebrar que estem sans i estalvis i commemorar el dia mundial de la salut, jejeje
Després miraré què tal, a veure si amb una mica de sort ens esquitxa alguna cosa de les pedreres .... santa innocència! ens conformem amb poc eh! 
El cert és que el número del Club Atlètic Vic, almenys!, ens tornaran els calers! I alguna cosa és alguna cosa!

dimarts, 21 de desembre de 2010

Dema estaré en el món on els meus somnis es fan realitat ?

Quan vaig titular aquest bloc amb "El món on els meus somnis es fan realitat", en part, era per anar expressant quan i com tinc aquest sentiment de somniatruites (sí, sí, tots el tenim a dins, no fotem!). I demà, crec, que pot ser un gran dia (típica frase).
El cava és a la nevera. I si cal, tancaré les instal·lacions! Oi tant!
Els números hi són tots dins del bombo, oi? Oi ! Doncs res, quatre ciris i creuem els dits.
El número amb el que m'he gastat més calers, per descomptat, és el del Club Atlètic Vic, el 11.380

Així que ja sabeu! Si toca aquest, no em busqueu! De totes maneres, si ens toca algun dels altres dècims que tenim per casa, tampoc! jejejeje
Sort!

diumenge, 19 de desembre de 2010

Solidaritat catalana

No, no és cap partit polític independentista, no vull parlar de política. Vull expressar alguna cosa més interna. El que surt (o entra, no ho tinc clar) de mi avui és, dia de la Marató de TV3, un pensament de solidaritat. Un pensament convertit en aportació econòmica que acabo de fer, amb en Sam, per col·laborar en aquesta creació catalana tant meravellosa que serveix, any rere any, per ajudar a tantes i tantes causes de diferents tipus. 
Enguany es dedica a les lesions medul·lars. Qui més qui menys tenim algun amic, conegut o familiar afectat per aquest fet que, qualsevol dia, ens pot assenyalar a nosaltres.
Aquest matí hem celebrat a Vic, la segona edició de l’Eco-Mitja Marató d’Oson@corre. Els més de 650 atletes que han pres la sortida, han ajudat també a col·laborar amb un petit percentatge de les inscripcions a la causa que comento avui.
Aquesta tarda, des del sofà, he estat mirant una bona estona l’edició de la marató solidària que retransmet la televisió catalana. Un dia molt especial, proper a les festes nadalenques, farcit d’actuacions al plató, un munt d’accions solidàries per recollir diners arreu del país, milers de col·laboracions d’entitats socials, esportives i culturals a través dels seus actes pel dia d’avui, centenars de connexions, milers de trucades i, sobretot, testimonis colpidors que m’han fet arrencar unes quantes llàgrimes : )
Com tants dels missatges que han anat arribar per sms al programa de la marató, em sento orgullosa del país on visc, Catalunya, i sentir-me part d’aquest col·lectiu de gent solidària que esmerça el temps i els diners que faci falta per ajudar per una causa, la que sigui. Igual que qualsevol nit pot sortir el sol, també es pot fer de nit sense aparèixer la lluna, i, de fet, els números són tots dins del bombo i ens pot tocar a nosaltres.
Som catalans, sóm simpàtics, som solidaris, ho estem demostrant. Qui diu que som avars? Quan ens toquen la butxaca sense una causa, potser sí, no puc demostrar el contrari, però avui sí que queda demostrat que no ho som quan se'ns toca la fibra sensible. Solidaritat catalana!

Mira que bé, escoltant i mirant el telenotícies nit, acabo de descobrir que sóc una de les protagonistes de la frase “Al món, una de cada dotze persones té facebook”. Sóc de les onze que no apareixen a la frase, eh!

Visca Catalunya!

dijous, 16 de desembre de 2010

El cos aquí, el cap allà

És curiós, vaig voler creure'm que no em passaria, però ... voilà! Hi ha dies que tinc el cos aquí, però el cap allà. New Zealand. Tocant de peus a terra o potser dalt d'un núvol, no ho sé. El calendari del 2011 no és per buscar data per tornar-hi eh! (o sí?), però mira, m'ha fet gràcia. Porto NZ al cor. Al cap. I al cotxe jeje
Hi ha molts dies que encara estic pendent de les noticies d'aquell fantàstic país. Hi ha dies que remiro les fotos i penso en tot el que vam viure allà, amb tot el que vam veure, i amb tot el que ens va quedar pendent. Amb el ritme de vida que porten aquesta colla de kiwis (habitants de NZ). El paisatge. La natura. Els animals. La gent. El mar. Les platges. La fruita. Només els faltaria tenir uns bons embotits i una mica de pa amb tomàquet! :)
A veure si aquests dies que venen festes em poso davant l'ordinador i faig algun muntatge de fotos i video per poder-lo compartir, a més del bloc en el que ja vam deixar empremta. 
L'Edu ha tornat aquesta setmana i n'explica més coses, quina experiència! 9 mesos allà. Quina enveja, nen! jeje Benvingut a Taradell.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Setmana negra de l'atletisme, el dopatge

Sempre que sento una noticia relacionada amb el dopatge, crec que mai tocarà als atletes. Sovint s'emporta la palma el ciclisme. Però això aquests dies la cosa ha canviat i aquest dijous ens ha tocat el rebre. La setmana passada va esclatar entre l'atletisme espanyol. L'"operació llebrer" ha tocat de ple a atletes, entrenadors i metges (alguns repeteixen). Commoció. Imputats. Disposició judicial. Càrrecs suspesos. No fa gaires dies va "caure" en Blanco i se l'investiga. Ho admet, a veure com s'acabarà tot plegat!. Ara, atletes com la mateixa medallista Marta Domínguez. Ella encara avui nega tot el que es diu entre els mitjans de comunicació i, de fet, no se la pot acusar de res fins que se'n demostri el contrari.
No sé com anirà la cosa. Però crec que si algú l'ha "cagat", que surti a la llum i sigui el que sigui. Si s'han d'intensificar els controls, que així sigui. Potser el problema de tot plegat és que s'han deixat passar durant molt de temps tota mena de privilegis en l'esport en general. L'esport l'elit potser està massa al límit d'aquestes permisitivitats. Qui la fa, la paga. De totes maneres, m'agradaria, però, que l'atletisme no en surti tocat perquè ja només ens faltaria això! És un esport que ja està massa de banda de tot, que no sigui ara el centre d'una cosa com aquesta. Amén!

dimecres, 8 de desembre de 2010

Passejades per Taradell i Gurb

Aquests dies de festa, he aprofitat per passejar per dos llocs que m'agraden molt, hi vaig sovint, i propers a casa: el Castell d'En Boix de Taradell i La Creu de Gurb.
Malgrat estem en ple desembre, camí d'un altre hivern, les temperatures han acompanyat molt aquests dies. I mentre la majoria de gent intentava buscar aparcament a qualsevol dels molts carrers de la ciutat dels Sants per poder visitar un any més la nova edició del Mercat Medieval de Vic, jo me'n reia solitàriament dalt de la carena que, després de travessar la carretera de Viladrau, em portaria directe al Castell. Quines vistes! Llàstima que bufava el vent i no m'hi he estat gaire estona, feia fresca!
El mateix m'ha passat aquest matí de dimecres. He aparcat a l'església de Sant Andreu de Gurb, he seguit un bon tros del PR41 i m'he enfilat pel dret cap a dalt la Creu de Gurb. Un cop més, quines vistes! El Montseny imponent damunt la plana em donava la tranquilitat, solitària de nou, mentre el bullici de la ciutat s'emportava la palma. Quants cotxes! 
Algunes fotos fetes amb el telèfon mòvil per Taradell ...


Taradell al fons, pujant pel nou traçat del PRC-42


I pujant avui a la Creu de Gurb ... 

amb el Montseny al fons dominant la Plana

la senyera de dalt a la Creu, amb vistes cap  el Cabrerès

La Creu de Gurb

Baixant pel turó que déu ni do!

diumenge, 5 de desembre de 2010

Titulars

Titulars com "Una àvia mor enverinada en un geriàtric d'Olot" [Diari de Girona], o bé "El director del geriàtric d'Olot dubta de la confessió del zelador" [Avui+], o el d' "Exumen vuit cadàvers pel cas del geriàtric d'Olot" [Nació Digital], o també "El jutge que investiga les morts al geriàtric d'Olot ordena l'exhumació de dos cossos més" [3cat24] entre tants d'altres molt semblants, fan que la notitia acabi essent un trencaclosques de proves, declaracions, judicis i analítiques de tot tipus.
Declaracions com "El monstre d'Olot: 'Em sentia Déu que els enviava a la plenitud'" fan posar els pèls de punta! I el millor era fer-los ingerir lleixiu i prenent-los el poc que els quedava? No home no!
No sé què pensar-ne de tot plegat, però el cert és que és una mica esgarrifós quan reps la notícia. I, la veritat, em dóna la sensació d'estar veient un episodi més de qualsevol sèrie del tipus "Mentes criminales", "Sin rastro", "Bones", "Navy", o fins i tot de les primeres "C.S.I." i totes les seves versions...., però amb la gran diferència que tot plegat ha estat passant a Olot, a La Garrotxa, cony! a menys de mitja hora pel túnel de Bracons!!!
Tenim un assassí en serie a casa? El que està clar, és que amb això passa com en tot: se'n parla, passa, i es repeteix! Estic pensant en els piròmans just a l'inici d'un estiu. El zelador del cas en qüestió potser era fan d'algunes d'aquestes sèries i el molt macabre va voler posar en pràctica alguna de les tècniques....
Durant els últims dies hem visitat més d'una àvia en diferents residències i quan veus el que viuen i com ho viuen, és difícil creure que una persona que els cuida, que els ajuda a continuar contents vivint el que els toca, que els fa companyia, que els escolta, que els ajuda en tasques diàries que sols se'ls faria impossible de fer ... els pugui fer aquestes bestieses. Els avis són feliços voltats de companys, alguns estan pitjor de salut, i només emeten radiacions de tendresa, amor i felicitat. Em sembla impossible pensar que això d'Olot hagi pogut passar... Qualsevol de nosaltres hi podria haver tingut els avis de casa, els pares dels nostres pares, aquelles dolces mans que ens van canviar els bolquers, que ens van pentinar amb colònia i que ens van acompanyar al parvulari durant els nostres primers anys d'escola; aquella suau veu a cau d'orella que ens va cantar alguna nana i que ens van donar els primers consells per no barallar-nos amb els germans i cosins; aquells "cangurs" que ens van donar pa amb nocilla per esmorzar, pa amb oli i sucre per berenar i que, quan convenia, ens van deixar anar un bon clatellot o una cossa al cul.
Innocents i indefensos, als nostres avis, els hem d'estimar (els hem estimat) fins que els hem vist "marxar". Un petó des de Taradell!

dijous, 2 de desembre de 2010

En marxa la 2a Eco-Mitja Marató Oson@corre, Ciutat de Vic

D'esquerra a dreta: Miquel Pujol, Víctor Vilalta, Montse Solà, Xavier Bonastre i Josep M. Antentas.
Moment de la presentació de l'Eco Mitja Marató, ahir al vespre, al Temple Romà de Vic.
[Més informació a Osona@corre]