divendres, 23 de novembre del 2012

De nou al mercat laboral

Dijous passat em van cridar per fer una entrevista, en una empresa càrnica i escorxador, i després de parlar una bona estona -i de fer-me moltes preguntes de l'època en què vaig treballar al món de la comptabilitat i els costos dels pagesos-, vaig sortir de l'oficina amb bones vibracions. Ho vaig comentar a casa. No volia esperar res per no emportar-me una decepció, però alguna cosa em deia que "aquesta sí!".
Et voilà! Aquest dilluns passat em van trucar que si jo volia, la feina era meva. I aquí estic! Avui he començat, amb la meva bata blanca, a comptabilitzar quilos de pinso, porcs d'engreix, garrins, truges, medicaments ... és com un "dejavue". Però jugo amb avantatge!
Després de poc més de 4 mesos i mig de formar part de les estadístiques dels aturats, he aconseguit deixar el mal temps enrere i tornar entrar a la roda del mercat laboral.
La feina té bona pinta, potser un xic massa d'hores i el sou massa ajustat, però és el que hi ha. Hi ha bon ambient. I si tot va bé, ja hi haurà opcions de fer canvis. Així que, endavant les atxes !

diumenge, 18 de novembre del 2012

De dol per un pallasso


Avui diumenge, un dia trist, fosc, fresquet, de plena tardor ... m'he despertat amb una mala notícia. Estic de dol per un pallasso. Un pallasso de la tele. Sí, "Miliki" ha mort [notícia Diari Ara], l'últim de la saga dels "pallassos de la tele" dels anys 70... ídols d'infància que mai s'oblidaran, i de la boca dels quals va sortir allò de "cómo estan usteeeeedeeessss ???!!!!" Inoblidable!


Això sí, sempre ens quedarà un disc editat fa uns anys. Que aixequi el dit qui no el tingui !



dijous, 15 de novembre del 2012

dissabte, 3 de novembre del 2012

Ullades de sol entre els núvols...

Sí, ullades de sol entre els núvols ... i no precisament em refereixo al temps físicament, metereològicament, si no al meu estat físic-psíquic. Des que ha començat la tardor encara no l'he pogut gaudir, amb el que a mi m'agrada sortir a passejar !!!! M'ha tocat viure'n el seu aspecte més negatiu, de manca de llum, de temps canviant, de tristesa, de canvis...
Ja fa tres setmanes que he anat arreplegant un encostipat rere un altre, sense cursar-se'm, com em va passar fa gairebé dos anys. I el resultat final ha estat el mateix: porto una setmana sense sortir de casa per culpa de la pneumònia dels dallonses!!!

Els últims mesos m'han passat coses. Les he viscut, algunes en directe i d'altres en la distància. Algunes les he assumit i, pel que sembla, d'altres no tant, o gens. I aquí estan. Manifestant-se ! Obligant-me a parar. Sí, reposaré, oi tant, jo que sóc tant activa i moguda, però ho faré, sí, per força, per prescripció mèdica! Que trist! 

Avui escric perquè veig ullades de sol entre els núvols que hi ha a Taradell, sí. Malgrat tot, cada dia surt el sol. Respiracions forçades, amb xiulet inclòs. Mocositats. Tos. I més tos. Monotonia. La sort és que aquests dies també han passat algunes coses diferents: concerts de "Tastet de gospel" a Calldetenes i a Alpens, algun ral·li, el lliurament dels meus exercicis de la UOC, activitats amb els nanos del centre obert, partides inacabables de parxís, tardes llarguíssimes davant la llar de foc ...., fins i tot l'operació d'esterilització d'en Muffin...

Aix! Ser una "fàbrica de mocs" amb potes no és gens agradable. Em sento malament quant contínuament m'ofego i necessito treure les mocositats com fan alguns avis amb aspiracions sorollosa i fastigosament enèrgiques. Perdoneu, però algú ho havia de dir. M'hi va la vida, la respiració. 



I bé, demà diumenge dia 4 de novembre, el Cirviànum de Torelló vestirà elegantment de negre i vermell, acollint un altre concert gratuït de Tastet de Gospel. Sí, sí, a Torelló, al Cirviànum! Us hi esperem a les 7. Veniu a gaudir-ne! Bé, jo hi seré entre el públic si tot va bé, i si la tos em respecta... Endavant les atxes!