divendres, 15 d’octubre del 2010

... ú !!!

tres ... dos ... ú !!!!
maletes tancades i al llindar del pes màxim ... la valeriana a la tauleta de nit ... tancar els ulls i fer realitat el meu somni ! res més!

Fins  a l'altra punta del món !!!

dijous, 14 d’octubre del 2010

... dos ...

compte enrere .... tres .... dos ....
la benvinguda s'apropa més, ja estic patint a l'hora de dormir (amb algun malson), pensaments que no para de fabricar el meu cap, recollint musiqueta, llibres, carregadors de tota mena, fent els últims preparatius i els últims descobriments ... resulta que mentre estarem per l'illa nord de Nova Zelanda, tindrà lloc una important cursa/ral·li anomenada "Dunlop Targa New Zealand" a la que en Sam ha obert més que els ulls. I ja és casualitat que just el dia que passem per allà sigui un dels dies que correran cotxes com aquests



... i  un munt d'altres que ha anat trobant, així que, ja sabeu que em tocarà!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ara sí !!! Tres ....

Bbbbbbbbrrrrrrrrrrrr !!!!!!!!!
Deixant temes tancats a la feina.
La paperassa apunt. Les maletes llestes. 
I els nervis a flor de pell !
Ara sí que sí ! 
El compte enrere s'ha engegat, i a tot drap. 
Tres ....

dilluns, 11 d’octubre del 2010

999 combinacions i la p...a maleta no s'obre!

No n'havia tingut mai de maletes com aquestes, són xules! Unes Roncato Ultra Light, amb "polycarbonate ABS"!, amb un munt de compartiments, ah! i amb combinació. Això em va matar, però vaig dir-me "Tranquil·la, Dolo, ja les provaràs". 
Aquest dissabte al matí, ja preparant una mica de roba i fent la llista de tot de coses que no vull oblidar-me, vaig atrevir-me a obrir i tancar la petitona, la que pots pujar dalt de l'avió. Així que, arremengada, vaig afrontar el repte de tancar la maleta i tornar-la obrir. Vaig llegir bé les instruccions. Et diuen que porten sempre una mateixa combinació (000), i perquè no facilitis la feina als fantàstics "lladres" et recomanen que canviïs la numeració. I em vaig dir "No sembla pas complicat, Dolo". Però jo primer vaig voler provar si es tancava bé sense fer cap canvi. I així va ser, però semblava que una de les anelles de la cremallera es resistia a entrar bé dins el passador i semblava no voler-se tancar bé del tot. Així que vaig intentar-ho amb la gran.
El cas és que la maleta gran es va tancar a la primera, PERÒ !!!!! no es va voler tornar a obrir!
Ni amb el 000 inicial, ni amb les 999 possibles combinacions següents !!! 
O...tiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa !!!! què passa aquí?!!! On és la gràcia ?!!!! eh ! bbbbbbrrrrrrrrrrrrrrr! Quina calor que em va venir de sobte.  Dues hores barallant-me amb les combinacions (sembla que jugués a la loto 6/49 però sense premi, perquè no hi va haver manera!).
Vaig fer el dinar, vaig agafar energia i a la tarda, amb més calma, i dient-me "un número o altre l'han tancat, no?! Doncs ja s'obrirà!", vaig tornar a començar: 000, click, res ....... 001, click, res ..... 002, click, res .... 099, click, res .... 172, click, res ..... al cap d'una estona ... 229, click, res .... 385, click, res .... 386, click, res .... 387, click, PLING!!! oleeeeeeeeeeeee! ole ! ole !!! la maleta s'ha obert! Sam !!!! 
Ostres noi! però qui coi va posar aquesta combinació amb la mer...a aquesta de números, perquè jo en cap moment vaig seguir les instruccions que expliquen com canviar-la.... potser el piuet en qüestió és massa sensible?  Ara estic dubtant de si tancar-les dissabte o bé posar-hi un candau o deixar-les tal com estan ... buf! una més!

dijous, 7 d’octubre del 2010

Lluís Llongueras fa augmentar la llista de parats

Sí, sí, encara estic flipant quan he llegit la notícia: 
"Lluís Llongueras, acomiadat de la seva pròpia empresa per la seva filla amb un burofax" [font]
No n'he seguit mai massa cosa d'aquest personatge, però sempre l'he trobat carismàtic, curiós i en segons quines coses, envejable. Segurament que en d'altres, gens ni mica, pel que sembla de l'opinió pública del que he anat llegint avui.
Ell diu que el problema és que "Intentant ser un bon pare vaig repartir les accions" i ara tenen més poder els altres junts que un mateix. 
Recordo fa temps, una entrevista que li va fer l'Albert Om al programa "Jo vull ser" que feia a tv3 fa anys, on parlava de moltes coses del seu negoci,de la seva relació amb Dalí, de la seva família (un munt de fills per arreu) ... en la que també va sortir el tema del sexe tàntric -confesso que no n'havia sentit mai a parlar fins que ell ho va comentar-. I bé, si mirem altres programes en els que ha aparegut (Entrelinies, Divendres, El Club, No em ratllis!, Tvist...) arreu es mostra un tiu "curiós", i ja no diguem la veu característica que te.
Ai en Llongui, quin personatge! un Don Juan català! sempre amb la bandera de les dones per davant confesa que "el món que més m'agrada al món, són les dones!". I amb frases com "Voldria quedar-me embarassat" (El Club). Calla. I somriu.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

La fageda de la Grevolosa

Aquest matí he aconseguit gairebé un repte: reunir els amics de Ripoll i portar-los "enganyats" fins a la Fageda de la Grevolosa, prop de Sant Andreu de la Vola (hehehehehe!!!)




La fageda, amagada en mig d'un bosc de boix i pins, apareix com art de màgia, com aquell qui obra la porta de casa, i entra cap al menjador, cap dins d'un conte de fades i follets. És un dels meus llocs preferits. M'agrada molt, em relaxa. Em transmet una pau indescriptible, i el silenci que hi viu em convida a escoltar-lo -avui era difícil, per la nostra presència en grup i per l'esquellot d'una vaca que ens espiava entre les branques-.
 
I hi he portat aquesta colla d'amics i familiars per compartir-ho amb tots ells.



 


El fet de passejar pel bosc amb boletaires, o aspirants a recollidor de bolets -oi Elisa?!-, doncs és el que té, que tot plegat la veus estirgassada pel terra, entre matolls, recollint el que d'entrada semblava un rossinyol i alguna llanega blanca. Jo, per si les mosques no penso pas tastar-los, no fos cas!

dissabte, 2 d’octubre del 2010

10 pometes té el pomer ...

10 pometes té el pomer, de deu una, de deu una .... 10 pometes té el pomer, de deu una en caigué. 
Lalalalaraalllaaaaa ... 

Qui no l'ha cantat mai aquesta cançó infantil ? 

Doncs bé, ara fa una estona m'ha vingut al cap, quan el meu pare ha trucat el timbre per ensenyar-me, tot orgullós, les seves pomes de l'arbre d'aquí casa. 

I no deu pometes, no! 7 quilos de pomasses !!!! 
Mireu, mireu, que cofoi! 

divendres, 1 d’octubre del 2010

"No feu preguntes i no us diran mentides"

Perfecte! Una de les millors frases que he llegit últimament. I cada vegada més certa, perquè en vista de tal i com està el món -i ja ho deia el meu avi Francisco-, que quant menys saps, menys problemes tens i menys t'emprenyes amb els altres. Així que ... cadascú a casa seva i "andando que és gerundio".
Carai! quin seguit de frases fetes. La primera, "No feu preguntes i no us diran mentides", l'he trobat remenant entre els blocs que vaig seguint i és, concretament, de l'autor irlandés James Joyce del que vaig descobrint coses poc a poc (Ulises, Dublinesos, Retrato del artista adolescente, Finnegans Wake i alguns poemes...)

D'aquest font d'informació, en el següent enllaç, Diccitionari, de varis autors, hi podem trobar un munt de frases fetes, cites, frases cèlebres, jocs de paraules i un munt d'enllaços que fan passar una bona estona a aquells a qui ens agrada "perdre'ns" de tant en tant entre paraules i idees lingüístiques. És un no parar, d'un lloc a l'altre, absorbint paraules.

Algunes altres frases que criden l'atenció:

"L'amor és com el bridge, si no tens una bona parella més et val tindre una bona mà" de boca de Woody Allen

"El único lugar donde el éxito viene antes que el trabajo es en el diccionario" de Donald Kendall

[algunes més ] [ i més, a Proverbia]