dilluns, 30 d’agost del 2010

Pels voltants de Taradell

Ahir diumenge 29 d'agost, vam participar en un dels últims actes de la festa major d'enguany a Taradell, la caminada, organitzada pel CET.

La sortida va tenir lloc puntual a 2/4 de 9 del matí de la Plaça de les Eres. Es va anar seguint més de la meitat del recorregut del nou sender PRC-42.



Primer direcció nord-est enfilant-nos pel Pujol des d'on es podia veure aquesta imatge darrere nostre i direcció l'Enclusa després, sense arribar-hi, vam baixar fins al creuament a la collada amb la carretera de Viladrau on hi havia un habituallament. 





Vam continuar pujant de nou a l'alçada del Castell d'en Boix, sense arribar-hi tampoc, vorejant-lo i gaudint de cadascuna de les baumes que conviuen amb ell. 


Després del  Pi Gros, vam deixar el petit recorregut per redreçant-nos seguint unes cintes fins a arribar a la Plaça de l'Everest on ens esperava una mica de coca de forner, xocolata, sucs i aigua per agafar energies i poder arribar finalment fins a 

la Font Gran (la foto és d'avui, senge gent) on ens van donar un petit record, una "mariconera" que farà prou servei. Així, doncs, ja teníem un matí més caminant unes tres hores pels voltants del nostre poble.









Aquest matí, el dia acompanyava per fer alguna cosa i m'he dit, Dolo, i si segueixes el que vas deixar ahir a mitges ? I això he fet. He pujat fins a la Plaça de l'Everest i he continuat cap a Gasala el recorregut del PRC-42. 

He vorejat el Golf (ja tinc una altra piloteta més!) en el que he pogut saludar dos amiguets que veureu a la part inferior dreta de la foto 








i he seguit cap al bosc d'El Pujoló, en el que encara queden restes de brutícia, deixalles, papers, llaunes, ampolles ... del lloc on estaven situades les carpes musicals. També ho he fotografiat però no em ve de gust posar-ho aquí, ja ho enviaré on ho hagi d'enviar.
 
He seguit cap el tros del pont nou que m'ha fet entrar al poble per aquesta banda, pel costat del Molí de més aprop i de la indicació del Molí dels Capellans. 






Amb aquestes vistes de la torre del campanar de l'Església per arribar de nou a la Font Gran, qui no s'empadronaria a Taradell ara mateix ¿?!! eh !









Un cop aquí, m'he arribat fins a l'hort a saludar el pare, he seguit cap a la font de Masgrau, després m'he enfilat per La Serra i he baixat cap al camí que em portaria fins el Camping La Vall. 





Urbanització amunt, he creuat direcció l'Esquís per on he acabat desfilant voltant Les Pinediques i pel mig del bosc fins a casa.







Un altre matí gaudint de l'entorn que m'envolta, tres hores més caminant i obtenint aquestes imatges del meu Taradell.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Un altre Tocasons, el divuitè!

25 d'agost de 1993. La Festa del Bandoler Tocasons arriba per primera vegada a la nostra vila, Taradell. En aquella edició, tot era novetat durant tota la jornada de festa: qui era aquell personatge ? d'on havia sortit ? era real ? com es deia ? què passaria ? un judici? el penjarien? com?! innocent? Tot un munt de preguntes passaven per les nostres ments ...
En Jordi Peipoch va ser el primer en tenir l'honor de representar per unes hores aquell personatge que les llegendes i històries pintaven com a malvat, però que tant sols acabava fent el mal als uns per repartir-ho bé entre els altres ... com acabaria tot plegat? Culpable!
La gràcies de la festa, a part de les baralles entre sometents i bandolers, la festa, les sardanes, el teatre, el judici i el desenllaç final ... és veure la cara del Tocasons de l'any! A cada edició és una sorpresa fins el moment de la festa saber qui el representa, sempre un xicot del poble [fotos]
Amb el pas dels anys, la festa s'ha consolidat, i li ha tret protagonisme al patró del poble, Sant Genís. Estarà gelós?!


Divuit anys després, 25 d'agost de 2010, continuem sortint al carrer per esperar aquest dolentot bandoler que ha atracat pastisseries, ha robat bancs, gallines, ha violat joves mestresses, s'ha acarat amb tots els qui faci falta, i que és estimat per uns i odiat per altres. Avui, doncs, li donem una altra oportunitat per sortir al carrer.

Qui serà enguany l'afortunat que serà Tocasons per un dia ?!

Visca en Tocasons!

dimarts, 24 d’agost del 2010

Colls mítics, avisos francesos i coses vàries

Després de passar aquests dies voltejant per totes les bandes possibles el que per ells és un símbol, "Les Trois Becs", i pujar uns quants ports del Tour i d'un munt de rallis ... 




 
 
us deixo algunes fotos que parlen soles, sobre aquest simpàtic aneguet municipal que anunciava perill i recomanava prudència! Realment es feia mirar! Sí, senyor! Cuaaaaaaaac !







Col de Cabre, tornat de Gap cap a Die ....










Col de la Chaudière ....











Un senyor fent d'estàtua humana en ple centre de Dielefit i en dia de mercat, que al donar-li una moneda ens va dedicar uns minuts de mímica i ens va arrancar un somriure....






A tots els pobles de la part de Royans (Sant Jean, Sant Laurence, Santa Eulalie ....  estava infestat de vaques blaves penjades per tots els aparadors .... una mostra de la "Fête du Bleu 2010"








Una de les caminades (Ermita de Sant Médard) que vam fer, en ple sol, després de dinar la majoria de vegades (per allò de pair !!!!). Els francesos són així: estranys! 
Quan nosaltres ens estariem tranquil·lament sota una ombra, ells, acabats de dinar, es foten a caminar, passejar o fer qualsevol activitat en plena solana! Bbbbbbrrrrrrrrrrrr


I bé, el resum de tot plegat seria ... com es veurien les coses per un forat ?












[àlbum de Fotos]

dilluns, 23 d’agost del 2010

La riquesa de La Drôme


França de nou. Sí. 
Aquesta vegada una setmana descobrint La Drôme, zona situada entre Valence i Gap, en ple Parc Natural Regional de Vercors, entre els pobles de Crest, Saillans i Mirabel et Blacons.




amb el riu que li dóna nom, que els primers dies estava més sec, però que va acabar essent "plus sauvage" i voltats de boscos espectaculars,







muntanyes d’una pedra calcària color blanc esfereïdor, acompanyats d'immenses plantacions de centenars de "tournesols" ben alineats que buscaven el sol cada dia i d'un munt de camps de "lavanda" formant l'anomenada La Drôme Provençale i que desprenien aquella olor característica d'espígol per tota La Provença francesa.



cascades de més de 70 metres!, la chute de la Druise, al sud del Parc de Vercors, dins les Gorges de l'Omblèze, a la que s'arriba després de caminar uns 12 minuts de baixada pronunciada que es converteixen en més del doble de pujada amb un desnivell de més de cent metres.







pobles petits penjats dalt de turons i altiplans, on s’acaba la carretera, amb el seu castell, la Mairie i l’esglèsia o amb el que en queda de tot plegat ... Mirabel vieux,






Omblèze








Bourdeaux








medievals amb cascs antics plens de carrerons empedrats i amb plena vida de mercat que sosté l'economia de la zona, com Dieulefit, Le Poêt-Laval ...









carreterotes espectaculars, pintoresques panoràmicament, per la ruta de Les Grands et Petits Goulets

 




Combe Laval i el Col de Rousset (amb estació d'esquí inclosa a poc més de 1600 metres d'alçada)








plenes de revolts marc de trams de desenes de rallis i ports d’etapes del Tour de France, plens de cabres fonedisses productores d’un exquisit “fromage de chèvre”. 

Embadalits pel paisatge, i aprofitant per recórrer aquestes carreterotes amunt i avall, per davant i pel darrere, hem aprofitat per fer una classe pràctica de “Barrio Sésamo” de la meva infantesa: 

ahora estoy arriba ...... 









ahora estoy abajo....

Trobem les diferències? Quina canya !!!







Un any més, el nostre objectiu d’aquests dies era gaudir de la baixada del riu, La Drôme, amb caiac, i ho hem aconseguit! 


 Amb l’empresa de Saillans, a tocar del càmping Gervanne, Mirabel et Blacons que és on hem plantat el nostre campament base, 
 
i on hem descansat unes hores a les tardes...
 [seguirà...]

L'Ànec Donald, un vell verd

Uns dies de desconexió sempre són bons, però quan tornes, et trobes amb noticies d'aquest tipus, que et fan caure per terra els mites i els ídols d'infantesa: l'Ànec Donald.
El pitjor de tot és que l'aneguet dels pebrots ja té 76 anys, està fet un vell verd!

I em pregunto ... qui deu haver-hi dins d'aquest personatge que "viu i treballa" al Parc Disney d'Orlando?! Qui es permet el luxe d'acabar amb les rialles que aquest "innocent" ànec de dibuix ens havia tret a molts de nosaltres?! Com ens hem de veure!

----------------------------------------
16/08/2010

Demanda a Disney per tocaments de l'Ànec Donald

Orlando (Estats Units).-  Una dona de 27 anys ha denunciat el parc Walt Disney World, a Orlando, i demana una indemnització de 50.000 dòlars (39.000 euros) perquè, segons afirma, l'Ànec Donald li va tocar els pits quan mirava d'aconseguir un autògraf per a un dels seus fills.

Segons el Daily Mail, la dona assegura que està "traumatitzada" des que van passar els fets denunciats. La víctima, April Magolo, acusa Disney de negligència i agressió.

Font: Avui

------------------------------

dijous, 12 d’agost del 2010

El món del Twitter

Buf! M'hi resistia, però finalment he indagat en aquest món tant alarmantment generador d'informació com és el Twitter i el seu entorn.

Un usuari, un web d'inici, uns a qui segueixes, i uns que et segueixen. Ara sóc http://twitter.com/gitanataradell

A partir d'aquí, bombardeig informatiu!

És absolutament indescriptible el que es pot arribar a seguir, i hi ha gent realment malalta d'aquest tipus de servei, com també és el Facebook però al que em resisteixo encara !
Remenant una mica i "espiant" els seguidors i fans dels qui he reconegut, he retrobat vells amics del #cat, alguns coneguts de la comarca i del poble, personatges carismàtics d'aquest món (Màrius Serra, Òscar Dalmau, Carles Capdevila, Jordi Évole ...) que ni els coneixes i un munt de polítics, futbolistes i mentiders varis :) que per sort no et coneixen!
Ai Déu meu on anirem a parar!

dilluns, 9 d’agost del 2010

2a Cursa de Muntanya, Ciutat de Vic

El proper 11 de setembre tenim una nova cita esportiva, amb la 2a Cursa de Muntanya, Ciutat de Vic, Trofeu Comarca d'Osona.
L'organitzem conjuntament la Unió Excursionista de Vic i el Club Atlètic Vic, dues entitats que treballem conjuntament per fer créixer la unió de l'esport i la natura.
Les inscripcions ja es poden anar fent aquí i trobareu més informació a
Oson@corre [info]
Unió Excursionista de Vic [info]
Club Atlètic Vic [info]

Nous circuits i minicursa
Us hi esperem a tots!

divendres, 6 d’agost del 2010

Antifutbol !


Qualsevol cadena de televisió que no té més d’un programa dedicat exclusivament i en horari “prime time” al futbol, amb humor o sense, amb retransmissions o sense, amb un ull crític o sense, no és un canal de televisió.
I el mateix passa amb les emissores de radio, exactament igual i a l’hora que sigui.

Encara no fa uns dies que s’ha acabat tota la mer.... de la roja dels pebrots (quan penso en la quantitat de prima que els donen a cada jugador/tècnic, em pica tot el cos. Quina ràbia!) i ja hi tornem a ser, ja estan bombardejant amb partits de pre-temporada, mundialets, amistosos i hòsties en vinagre.

Ah ! I no t’ho perdis! Com més lluny es viatja, millor ! I alguns juguen amb equips que no els coneixen ni a casa seva. Vinga gastar calers en viatges, en fitxes, en canvis de cromos, en comissions ... Aix ! És que em fa perdre els nervis !!!! No puc! I tot just comença de nou. 

Si mai caic en la temptació terrícola de fer-me membre del feisbuc aquell, crearé un espai anti futbol (això, si no existeix, és clar!). El més trist de tot és que el futbol, jugar-hi, m'agrada, però no puc conviure amb tot el que aquest esport ha aconseguit moure al seu voltant.

Vaig a airejar-me una estona.

dimarts, 3 d’agost del 2010

Crisis de valors als estadis (d'atletisme)


Els qui em coneixeu, ja sabeu que faig atletisme des dels onze anys (buf!!!) i que sempre he fet llençaments (pes, disc i martell). Sempre m'ha agradat donar-lo a conèixer i treballar perquè els joves el vagin descobrint, i he portat el nom i els colors del Club Atlètic Vic arreu on he anat.
Ara llegia les notícies i he vist un titular que diu "Crisis de valor als estadis" (d'atletisme), publicat a El Periodico [noticia]
Això ho han vist ara, després de la cita de l’europeu a Barcelona? Que falta relleu gerenacional? Així nosaltres, els petits clubs de comarques, què som? Bruixots que preveiem el futur?
Ja fa anys que per això es treballa a marxes forçades amb la mainada a les escoles i instituts, i aquí a les pistes oferint una formació a través de l’escola d’atletisme, per educar uns valors, sobretot d’esforç i constància. I per donar una alternativa a molts nois i noies que tampoc tenen un futur brillant en d’altres esports. L’atletisme és el més complert dels esports, també un dels més sacrificats, però també un dels més "econòmics" i obert a tothom (alts, baixos, prims i no tant prims, joves i grans .... )

A vegades tens pares i mares dels petits que et demanen: “I així si plou o fa fred no es fa entrenament, oi ?”. Com que no ???!!! Oi tant que sí! I amb més coratge i il·lusió que mai, per fer passar el fred!  Es deuen pensar que l’esport només es fa dins d’un pavelló ben calentonet i còmode ....

S’ha d’anar donant a conèixer poc a poc. Hi ha gent que es pensa que l’atletisme és només córrer, i clar, això sempre fa mandra! Però no és així. També hi ha curses més curtes de velocitat, salts, llançaments .... Quan ho descobreixen queden meravellats. I ara estic pensant en que gràcies a jornades i campionats com l’europeu, com les olimpíades, com els mítings que es van portant a terme de tant en tant, poc a poc, van creant aquesta altra cultura esportiva i a nosaltres ens juga a favor donant a conèixer una mica més del món atlètic.

Crec que la gent que fa, i ha fet atletisme, i que hi segueix estant relacionat d’alguna manera o d’altra, té un altre tarannà i una altra predisposició davant les adversitats que la vida ens depara a tots, estem tallats d’un altre mena de patró, n’estic segura! Ja des de jove, crec que sempre he entrenat per sentir-me bé amb mi mateixa, perquè m'agrada estar a l'aire lliure, perquè hi ha hagut sempre bon ambient a les pistes, i per superar-me a mi mateixa. Que a més a més aconseguies marca personal, marca del club o arribaves a uns campionats, doncs molt millor! Ara, de més gran, i ja amb l'etiqueta de veterana fins que em mori, doncs segueixo amb la mateixa idea: superació constant!

Bé, jo seguiré apostant i treballant fort per tirar endavant l’atletisme a la comarca, per fer més gran el Club Atlètic Vic. Ànims!

diumenge, 1 d’agost del 2010

Qüestió de "pilotes"

Acabo d'arribar de córrer els meus 40 minuts gairebé diaris que des de fa uns mesos "intento" mantenir com a entrenament personal, a part d'algun dia de tècnica de llençaments, algunes peses i abdominals i, com no, les sortides amb la meva estimada btt (que per cert, no l'he presentada mai !!!!)
Diumenge, primer d'agost, molt piju golfo dolent sueltu eh !!!!!  Sí, sí. Escric aquesta entrada perquè he arribat a casa carregada fins les celles amb això que us mostro. 

VUIT pilotes de golf !!!! I totes de diferents marques. Sovint tinc la sort de recollir-ne alguna al voltant del camp de golf quan surto a córrer, però és que com avui, mai eh ! En dec tenir una caixa plena amb més de vuitanta exemplars recollides els últims mesos. Estic pensant de posar una paradeta, jeje. Amb dues paraules:
im - pressionant!

Doncs res, seguirem mirant per televisió les finals que resten per acabar l'europeu d'atletisme.

Platja, aigua, sol, sorra i caiac a l'Escala

Cap de setmana tranquil: partides de rummy ...









platja, aigua, sol, sorra ... i postes de sol incloses !!!
 








I un diumenge amb caiac a l'Escala! Sí, m'encanta. Aquesta vegada hem sortit de Cala Montgó, mirant el mar, cap a l'esquerra, direcció "Les tres baumes" 








i fins a l'Illa Mateua, espai paraidisíac pels submarinistes, on hem desembarcat i refrescat una bona estona. 

És preciós !!!