dimarts, 3 d’agost de 2010

Crisis de valors als estadis (d'atletisme)


Els qui em coneixeu, ja sabeu que faig atletisme des dels onze anys (buf!!!) i que sempre he fet llençaments (pes, disc i martell). Sempre m'ha agradat donar-lo a conèixer i treballar perquè els joves el vagin descobrint, i he portat el nom i els colors del Club Atlètic Vic arreu on he anat.
Ara llegia les notícies i he vist un titular que diu "Crisis de valor als estadis" (d'atletisme), publicat a El Periodico [noticia]
Això ho han vist ara, després de la cita de l’europeu a Barcelona? Que falta relleu gerenacional? Així nosaltres, els petits clubs de comarques, què som? Bruixots que preveiem el futur?
Ja fa anys que per això es treballa a marxes forçades amb la mainada a les escoles i instituts, i aquí a les pistes oferint una formació a través de l’escola d’atletisme, per educar uns valors, sobretot d’esforç i constància. I per donar una alternativa a molts nois i noies que tampoc tenen un futur brillant en d’altres esports. L’atletisme és el més complert dels esports, també un dels més sacrificats, però també un dels més "econòmics" i obert a tothom (alts, baixos, prims i no tant prims, joves i grans .... )

A vegades tens pares i mares dels petits que et demanen: “I així si plou o fa fred no es fa entrenament, oi ?”. Com que no ???!!! Oi tant que sí! I amb més coratge i il·lusió que mai, per fer passar el fred!  Es deuen pensar que l’esport només es fa dins d’un pavelló ben calentonet i còmode ....

S’ha d’anar donant a conèixer poc a poc. Hi ha gent que es pensa que l’atletisme és només córrer, i clar, això sempre fa mandra! Però no és així. També hi ha curses més curtes de velocitat, salts, llançaments .... Quan ho descobreixen queden meravellats. I ara estic pensant en que gràcies a jornades i campionats com l’europeu, com les olimpíades, com els mítings que es van portant a terme de tant en tant, poc a poc, van creant aquesta altra cultura esportiva i a nosaltres ens juga a favor donant a conèixer una mica més del món atlètic.

Crec que la gent que fa, i ha fet atletisme, i que hi segueix estant relacionat d’alguna manera o d’altra, té un altre tarannà i una altra predisposició davant les adversitats que la vida ens depara a tots, estem tallats d’un altre mena de patró, n’estic segura! Ja des de jove, crec que sempre he entrenat per sentir-me bé amb mi mateixa, perquè m'agrada estar a l'aire lliure, perquè hi ha hagut sempre bon ambient a les pistes, i per superar-me a mi mateixa. Que a més a més aconseguies marca personal, marca del club o arribaves a uns campionats, doncs molt millor! Ara, de més gran, i ja amb l'etiqueta de veterana fins que em mori, doncs segueixo amb la mateixa idea: superació constant!

Bé, jo seguiré apostant i treballant fort per tirar endavant l’atletisme a la comarca, per fer més gran el Club Atlètic Vic. Ànims!

2 comentaris:

Elisa ha dit...

Dolo ves fent llençaments que son com el vi com més vells més bons

Dolo ha dit...

Ei! jeje. Sí, mama! Jo sempre faig bondat (ejem!) i així seguiré fins que pugui. Als últims campionats de veterans hi havia una "iaia" de 72 anys competint, em queda molt per endavant!