dissabte, 28 de març del 2009
Una hora més o menys
Així, doncs, els més joves, quan estigueu entrant a la disco, heu d'avançar una hora els vostres rellotges. D'aquesta manera perdeu una hora de marxa si és que a les 8 del matí heu de ser dins del llit, sinó, la perdreu de dormir.
Els que no som tant joves, hem de posar a el despertador, aixecar-nos endormiscats i avançar també una hora els rellotges de tooooooooooooooota la casa! No val deixar-nos-en cap! El despertador, la radio-despertador, el rellotge que porteu al canell, el dels diumenge, el mòbil (o mòbils), el rellotge del menjador, el de la cuina, el que teniu a l'habitació de convidats... Baixeu al garatge i canvieu els del(s) cotxe(s) i els dels contaquilòmetres de les bicis. Us poseu còmodes a la cadira del despatx, engegueu l'ordinador, accepteu la proposta de canvi d'hora que apareix a la pantalla i ja podeu tancar-lo. Total, dormirem una hora menys!
Encara rai, que als pobles, algú altre pujarà al campanar a canviar l'hora. Això estant una mica de sort, l'endemà diumenge, el capellà arribarà tard a missa de 12 si no està al lloro, d'aquí la frase d'"arribar a misses dites" jejeje
Amb tot, haureu perdut mitja hora com a mínim. El temps! És la joia més preuada d'aquesta nostra societat. Ditxosa societat! Sempre pendents del rellotge.
Ja us podeu tornar a posar al llit i ... dolços somnis!
divendres, 27 de març del 2009
Rellotge intern?
Quan una dona arriba a "certa" edat, el tema de conversa és "Què? No t'animes?!"
Mmmmmm .... anem per parts. Primer. Quina és l'edat que podem considerar "certa"? Ho busco al Sant Google i no apareix res que la defineixi, per tant, i segons les respostes dels informàtics més importants del món "si no ho trobes a internet, és que no existeix". I jo m'ho crec. No existeix.
Segon. Si m'animo a què?! Perquè jo, d'animada, n'estic molt! Sovint, massa! Del tema de donar vida, infantar, parir ... millor no parlar-ne. És una mena de sentiment que sempre m'ha fet molt de respecte. Sóc de les que pensa que de nens pel món n'hi ha molts. Si no, que li demanin a la Maribel, que està amb el seu Christian que no caga! Dissabte el coneixerem :)
Després et comencen amb els temes de que si "se't passarà l'arròs" ... perdona! però a mi m'agrada passat l'arròs :)
Que si "no notes el rellotge intern?". Quin rellotge! Però si jo fa més de 20 anys que no en porto! Ah! I mai faig tard eh! (Parlant de rellotges, canviem d'hora oi demà?)
Que si és una sensació tant agradable, immillorable, una experiència enriquidora, etc etc etc .... Mmmm ... no em deixaré enganyar pas. Jo, aquesta sensació, la vaig tenir pujant al Furios aquell de PortAventura fa quatre dies jejeje Total que no em deixo convèncer pas. Esquivaré tant com pugui les cigonyes.
A mi m'encanta la canalla: la dels altres i a estones. Però s'ha de fer un canvi tant important en la vida, que no sé si mai estaré apunt i disposada per fer-lo. Egoista? Potser sí, diguem-ne com vulgueu, però coherent, també! Per una cosa a la vida que et deixen triar! Ara, he de confessar que, si algun dia "arriba", benvingut serà, eh!
PD. Sort que a Taradell els correus sempre van tard, o no arriben! jejeje
dijous, 19 de març del 2009
Taradell. Passejades en família
A les envistes, el Montseny ... Sí! sí! és al fons, després dels cables i la torre de la p... MAT :(
Les deixem enrera, per no perdre el seny i agafar "mala llet" ....
seguim caminant i ens encarem cap al nord, direcció al Castell d'en Boix, un dels símbols dels taradellencs.
El dia és magnífic avui, fa sol, no fa encara caloreta -fins i tot passa una mica d'airet-, i després d'una foto de record, començar a baixar cap a casa a fer el dinar. Avui, arròs! Al passar per l'hort, trobem en Pelic, el meu pare, a l'ombreta: acaba de plantar centenars de cebes!
Feliç dia del pare! I de la mare! I del sogre! i dels fills! I de tot, tot i tot
dilluns, 16 de març del 2009
Un dissabte a Calafat
Havien de trobar un temps còmode pels dos per anar rodant quantes més voltes millor. L'Eduardo és competitiu però em feia cas, no com altres! eh Sam! :) Ell ho volia fer com més bé millor. El van vestir amb un monu, un casc i unes botes, tenia tant bona pinta de pilot que tothom li demanava el pedigrí ... Jo, amb la pissarra del Jean, els anava marcant a tots quatres -Eduardo i Sam, Tino i Jean Papon- si anaven lents o massa ràpids. Quina colla! Aquí deixo alguna foto i algun video.
http://www.youtube.com/watch?v=ekdl1SFTBFw
http://www.youtube.com/watch?v=pRxkRRC7zzs
http://www.youtube.com/watch?v=Wld784_C6Hk
Ara ja toca esperar les properes tandes a Castellolí.
divendres, 13 de març del 2009
Taradellencs amb seny
El "NO" ja es preveia -molt ben preparat el discurs final d'en Lluís-, en part pel moviment social que s'ha generat en poc més d'una setmana i en part per la sinceritat i el seny dels taradellencs: ni ens fa falta, ni hi té lloc, ni li volem.
L'exposició no sé si va ser del tot correcte. Crec que va faltar-hi algun altre punt de vista, potser més econòmic, o d'algun polítics dels implicats a favor del sí; em va agradar saber-ne més coses per acabar de formar-me l'opinió en contra a la que em vaig adherir signant. Malgrat tot, en certs moments em vaig sentir una mica titella, com quan es fa una reunió per la gent gran i se'ls intenta col·locar un joc de mantes elèctriques que fan massatge a l'esquena mentre et rasquen l'esquena i et transmeten una dosi de tranquil·litat ... és a dir, contents i enganyats! De reunió informativa en va tenir ben poc, tot eren testimonis en contra. Suposo que en el fons, aquesta "consulta popular" de l'opinió dels taradellencs i taradellenques serà, d'aquí un parell d'anys, un punt a favor per la nova campanya per l'alcaldia. De totes maneres, per més testimonis a favor o en contra que hi ha haguessin hagut, dubto que a molts dels que erem a la sala -gairebé 600 persones- no ens haurien fet canviar d'opinió.
Ens van imposar la MAT per un costat, unes torres que fan fredor! Ens volen encolomar el traçat d'una carretera que no servirà ni per fer dreçera. Ara un aeroport? Com es deia, un aeroport és una cosa de futur, que s'ha de gestionar a nivell comarcal, i potser fa falta, sí, però no s'ha de fer un nyap, ara, de sobte, perquè a un dels governants li hagi sortit un gra al ....
Una pista ASFALTADA de 2000 metres en mig d'aquells camps¿? On s'és vist! I els pagesos que hi viuen i en viuen? I els turons que tenim com a protegits ? Entrant pel sud de pet pel Colomer i sortint cap al nord de cara el Clascar de Malla ... En Lluís i l'Eudald ho van explicar molt clar i català. I també tenien raó quan es deia que abans fa falta una bona comunicació via tren, no un aeroport per "pijus i ricatxus" i que segurament mai cap de nosaltres podrà utilitzar...
Ara ja podem dormir tranquils!
oi?
Bé, un recull d'informació i d'opinions arreu de la xarxa...
El 9 nou (1)
El 9 nou (2)
Vilaweb.cat (1)
Vilaweb.cat (2)
3cat24 (1)
Taradell Bloc
El Ter.net
dilluns, 9 de març del 2009
NO A L'AEROPORT !!!
Dimecres tots a reunió i a cridar ben fort NO A L'AEROPORT!
Més info:
http://www.el9nou.cat/noticies.php?codi_noticia=8073&ed_ov=o
http://www.osona.com/?seccio=noticies&accio=veure&id=12593
Manifest en contra, llegiu-lo!
diumenge, 8 de març del 2009
Taradell, passejant pel PRC-42
Aquest matí, l’Aurora i jo, ens hem passejat pel recorregut del PRC-42 que ens volta Taradell. Aquest petit recorregut local es va inaugurar el juliol de l’any passat, té poc més de 14 quilòmetres i es fa en unes quatre horetes i mitja de camí. L’hem agafat d’oest a est, començant per la part baixa del trajecte -la Font Gran, el Pujoló, el camp de Golf-, ens hem anat enfilant cap a Gasala, la Tomba i encaminant-nos cap a la zona més alta -el Castell de Taradell, l’Enclusa, les Coves de Rocaguinarda- des d’on hem pogut albirar, esmaperdudes i amb un cert alt grau de ràbia continguda, aquells “homes de ferro” on ja arriben els fils connectats d’una torra a l’altra que van enllaçant la imparable línia MAT i que ara ens separen del meravellós i indescriptible Montseny.
Des del Castell d’En Boix –visitat per un bon número de “dominguerus”- es podien observar uns Pirineus en perfecte estat més que enfarinat. Un espectacle embadalidor. Des d’aquest punt se te’n va la vista cap al campanar de l’església de Taradell, és corprenedor.
Una llàstima oblidar la càmera de fotos, amb el dia que feia avui !!!
divendres, 6 de març del 2009
Una nova vida
A mi se'm va parar el cap i vaig decidir "tastar" el món de la política local, posant-me a una de les llistes de l'Ajuntament de Taradell -recomanable com a experiència i, crec, necessària perquè, ni que fós uns dies, tots els ciutadans hi poguessin passar. Després, es veuen les coses d'una altra manera, i tot plegat aniria millor-.
Durant aquesta època, doncs, vaig tenir l'oportunitat, l'honor, la il·lusió i l'alegria de poder fer quelcom que no tothom pot fer: "CASAR" algú! I així ho vaig fer. Un 31 de maig del 2002 -crec recordar- l'Anna i en Marc van dir "Sí vull !" davant meu i tota la seva família! :)
I el millor de tota la història: aquest dimarts dia 3 de març del 2009, ha sortit a la llum el petit Pol! Nen, no saps pas on has anat a parar! jejeje Ja tinc ganes de veure-us! Una abraçada des d'aquí!