Rellotge intern?

Quan una dona arriba a "certa" edat, el tema de conversa és "Què? No t'animes?!"
Mmmmmm .... anem per parts. Primer. Quina és l'edat que podem considerar "certa"? Ho busco al Sant Google i no apareix res que la defineixi, per tant, i segons les respostes dels informàtics més importants del món "si no ho trobes a internet, és que no existeix". I jo m'ho crec. No existeix.
Segon. Si m'animo a què?! Perquè jo, d'animada, n'estic molt! Sovint, massa! Del tema de donar vida, infantar, parir ... millor no parlar-ne. És una mena de sentiment que sempre m'ha fet molt de respecte. Sóc de les que pensa que de nens pel món n'hi ha molts. Si no, que li demanin a la Maribel, que està amb el seu Christian que no caga! Dissabte el coneixerem :)
Després et comencen amb els temes de que si "se't passarà l'arròs" ... perdona! però a mi m'agrada passat l'arròs :)
Que si "no notes el rellotge intern?". Quin rellotge! Però si jo fa més de 20 anys que no en porto! Ah! I mai faig tard eh! (Parlant de rellotges, canviem d'hora oi demà?)
Que si és una sensació tant agradable, immillorable, una experiència enriquidora, etc etc etc .... Mmmm ... no em deixaré enganyar pas. Jo, aquesta sensació, la vaig tenir pujant al Furios aquell de PortAventura fa quatre dies jejeje Total que no em deixo convèncer pas. Esquivaré tant com pugui les cigonyes.
A mi m'encanta la canalla: la dels altres i a estones. Però s'ha de fer un canvi tant important en la vida, que no sé si mai estaré apunt i disposada per fer-lo. Egoista? Potser sí, diguem-ne com vulgueu, però coherent, també! Per una cosa a la vida que et deixen triar! Ara, he de confessar que, si algun dia "arriba", benvingut serà, eh!


PD. Sort que a Taradell els correus sempre van tard, o no arriben! jejeje