dilluns, 25 de juliol de 2011

De Folgueroles al Parador Nacional de Vic-Sau

La primera intenció és la que compta, sempre, però avui ha fallat uns metres. Casumlolla!
Bé, el cas és que l'objectiu era arribar a Sant Pere de Casserres pel camí de l'Abat Oliba GR-151 combinat amb el PR C-40 i admirar, pel camí, la meravellosa zona de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. 
De tota aquesta ruta jo ja n'havia fet trossets en diferents caminades i rutes, però mai l'havia fet sencer. Com que no prevèiem fer gaire més de 3,5 hores i com a màxim uns 15 quilòmetres, he pensat que abans d'inicar la ruta, el millor seria apropar algun cotxe fins a l'aparcament del Parador Nacional de Vic-Sau i així acabar més sencers.


La veritat és que el camí es fa molt i molt bé, és bastant planer, però estàr clar que no deixa d'haver-hi les seves baixades i pujades de turonets que tant bé caracteritza la comarca d'Osona. Val molt la pena pels poblets que atravesses i per les zones de paisatge tant variat que es va trobant.
Hi ha molts moments en els quals es creuen el Camí Vora Ter G-210 amb el camí de l'Abat Oliba i el PR C-40 que ve de Vic, coincidint també amb la ruta de l'aigua, el Camí de Sant Jaume direcció Montserrat i la ruta local dels paisatges de Mn. Cinto Verdaguer. Tot un embolic de cartells!
I així comença la ruta, sortint de Folgueroles cap a la zona esportiva i direcció l'Ermita de la Damunt.


Seguint les marques del petit recorregut hem creuat Tavèrnoles i la carretera que va al Parador Nacional de Vic-Sau, i ens hem endinsat en uns caminois que ens han apropat a Sant Feliu de Savassona.



Unes vistes fantàstiques!

 
 
 

Després de recuperar una mica de forces, hem continuat per anar passant cap a l'urbanizació de Fussimanya, on després de passar arran del restaurant, ja ens hem desviat direcció l'objectiu. 
Però al creuar la pista asfaltada que t'arriba gairebé a Sant Pere de Caserres, amb la colla hem decidit que ja n'hi havia prou, eren les 2 del migdia, el sol apretava, i començava haver-hi gana i ganes d'arribar a veure la fòrmula 1.
Així que hem girat a la dreta, on es separaven el GR151 direcció el monestir i el PR direcció el parador. Després de poc més d'un quilòmetre, ens esperaven els cotxes.


Hem passat per l'hort a "matar un enciam", hem fet una mica de pasta i hem recuperat forces tot fent una estona de sofà.


El protagonista de la jornada, aquest petitó, en Tro. Com ha triscat el tiu!
Ja en tenim una altra. Fins la propera.

dissabte, 23 de juliol de 2011

Queralbs-Núria en solitari


Queralbs-Núria en solitari, no vol dir que no hagi trobat ningú pel camí, més aviat el contrari! Vull dir que me n'hi he anat jo sola, amb la mínima companyia del trípode de la càmara, els pals de caminar i de la meva ombra que m'ha ben seguit el ritme la punyetera.


Aparcament de l'estació de cremallera de Queralbs. De fons se sent tocar el campanar, són 2/4 de 9 i ja m'ha caigut la primera gota de suor! 
El destí és el Santuari de la Vall de Núria; l'objectiu, arribar-hi el més aviat possible; el mitjà, les meves dues cames i una experiència que ja he fet més d'una vegada en aquest racó de món: la solitud. 

Des de la plaça de Queralbs, de festa major, el camí s'enfila ben aviat i més encara després de travessar la carretera que va direcció Fontalba. 


Després, la varietat de paisatge i de camí es fa palesa al llarg dels minuts de pujada. Els diferents pals indicadors t'ajuden a mentalitzar-te que ja falta menys i que cada vegada guanyes més alçada: Queralbs (1236m), Tartera amb la bifurcació Roc del Dui (1457m), Pont de cremal (1495m), Balma de Sant Rafel (1553), Salt del Sastre (1691m), Pla de Sallent (1775m), Torrent de la Coma de les Perdius (1935m) i la Creu d'en Riba i l'Ermita de Sant Gil (1983m)

 
 

I la veritat és que estic contenta, he triscat amb ganes, i amb poc més de 2h 16' m'he fet la foto d'arribada a la desitjada explanada verda arran d'aigua on al cap d'uns minuts m'abeureria i esmorzaria ben merescudament.


A vegades, en les excursions veus animalons; jo, avui, m'he trobat aquestes quatre mossotes pel camí, mira que és petit el món eh Judit, Solà!


Per no carregar-me el genoll, he baixat amb el cremallera fins a Queralbs on m'esperava el Corola. El tiquet, només de retorn!, m'ha costat 10,75€ i perquè amb el carnet de soci del RACC m'han fet descompte! És car, la veritat! Pèro també crec que val la pena de tant en tant per gaudir d'aquest magnífic entorn.


He agafat el que sortia a les 12.30 i aleshores s'anava omplint aquesta meravellosa explanada de gent que venia de visita, amb màniga curta i amb xancles (feia frescota! i arribaven nuvolades), el que vulgarment anomenem "fangues". N'hi havia de totes les edats i colors. Espectacular!

I com a premi he comprat un parell de rajoles de xocolata amb ratafia que compartirem amb els de casa. Boníssima!

I aquí l'enllaç amb més fotos del camí. Recomanable 100x100 natura!

dilluns, 18 de juliol de 2011

Experiència Ferrari

Fa uns mesos, ens van regalar una “experiència Ferrari” amb l’empresa GTEmoción i aquest diumenge l’hem portat a terme. 

El circuit escollit va ser Calafat, un dels més llargs, el més antic però recentment asfaltat. 
A un quart de dotze, ens van tancar a tot el grup en un dels antics boxes del circuit, i ens van fer una mena de classe teòrica, explicant el com funcionava el cotxe (pedals, lleves, gas, fre, cavalls, motor, comportament, normes ... ) 

Hi ha gent que córrer amb un fòrmula, amb Lamborgini... Després et fan agafar una mena de xarxa al cap per col·locar-te el casc a mida per l’emocionant pràctica que farem cadascú de nosaltres, després de fer una volta de reconeixement amb un mastodonte llamado Hummer
 
En Sam ja es coneixia el traçat, de quan hi van córrer regularitat amb el Cèlica, ell anava amb avantatge per sobre de la resta de mortals. M'he sentit una mica important, com si tingués un paparazzi perseguint-me....
Ara venia el plat fort: el Ferrari 430 !!!! Ostia quants cavalls junts! Quin respecte!!! La veritat és que vaig xalar moltíssim, em va agradar molt. Vas acompanyat d’un pilot professional que et va indicant per on circular, a quina velocitat, i on li pots fotre canya. És una sensació inexplicable si t’agrada conduir, el cert és que et deixa gust de poc hehehehehe. Primer ha voltat en Sam.


 
 
I després jo. Només d’assentar-me i saludar-nos, em semblava ser a l’autoescola, el de sempre: posa’t el seient còmode i corda’t el cinturó. T’explica, o et recorda, com funciona això de les lleves (no té marxes!) a l’esportiu volant, el donar gas i el frenar. Si et comportes, t’ho agraeixen, i el “meu copi”, al final em va felicitar :)
 
 
 
 
Després teníem inclosa també una volta dins d’un BMW amb un pilot professional amb qui va haver bon rotllo i va acabar fent els revolts a tota castanya i fent drifting ... genial! 
 
 
I, finalment, tens l’oportunitat de “jugar” amb una mena de simulador i intentar fer la volta ràpida al joc en qüestió. Com que ens havien acompanyat la família de l’Ariel, els ho vam deixar fer a ells.
Abans de sortir del circuit ens van fer una mini entrevista, a veure si ens "penjaran" al web :) 
Ja tocada la una del migdia, li tocava el torn a l’Eduardo, a qui se li va regalar també, sorpresa, va emocionar-se. Ell també coneix el traçat i també en va gaudir a tope!

Flipàvem amb el moviment que hi havia durant tot el matí i així fent números ràpids... des de les 8 del matí fins gairebé les 2, entre 25 i 40 persones per torn (un torn cada mitja hora), a 100€ mínim la volta ... aviat és dit eh! No m’estranya que tinguessin unes 30 persones d’staff i tantes nenes vestides de curt i vermell !!!

Era hora de dinar, i la gana ens va fer moure. La Judit, la Sílvia, la Montse, en Gabi de pensaments, i en Sam i jo, ens en vam anar cap a L’Ametlla de Mar. Després d’un bon àpat mariner el vam anar a pair caminant descalços per la platja, les roques i el port per fer-ho baixar tot abans d’agafar de nou el cotxe de retorn a la comarca.

Nosaltres encara vam aprofitar, malgrat els núvols i l’aire frescot que es va anar girant, per fer un bany a la cala Sant Jordi, just per treure’ns l’escalforada de tot el dia i gaudir d’aquella sensació de benestar que et deixa un bon bany a l‘aigua del mar. Ens vam acomiadar de la família Torres i cap a Taradell falta gent!

Gràcies per aquesta jornada, ha estat fantàstica!

dissabte, 9 de juliol de 2011

PRC-43 Sender de Tona


Aquest matí ens hem arriscat, amb la calor que fa aquests dies, a provar de seguir el traçat del proper PRC-43 de Tona.
La veritat és que sort d'unes indicacions que vaig trobar en aquest web, malgrat la majoria del recorregut està ben assenyalat, no hem trobat les marques grogues i blanques que ens havien d'anar guiant, ni al principi del recorregut -just al Monument de la Sardana a la Plaça de l'Església de Tona-, ni al final del trajecte -hem arribat a lloc pel C/Tarragona i avall-.
El recorregut no és fàcil, és llarg, i algun tros un xic dur, tant de pujada com de baixada. La informació deia tenir uns 23,5 km i fer-se en unes 5 hores i mitja. Entre la mica que ens hem desviat de la ruta i parar-nos a fer fotos, al final hi hem invertit una mica més de 6 hores ben llargues. 
Això, sí, el millor de tot plegat: les vistes aèries de la comarca! 

 
 
 
 
 
Fantàstic! I el cel acompanyava. Més fotos!