Rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa

Sí, és llatí, i sona arcaic. Antic. Ho sé. Però ja som grans. 

I tot canvia. Tot s’acaba, desapareix. I tot evoluciona. 

I ara explico el perquè d’aquest enunciat.

Quan vaig voler seguir estudiant després de l’EGB (sé que sona prehistòric avui en dia), com que sempre m’havien agradat els números i, de fet, el càlcul m’encantava, a més de tenir ganes de treballar ben aviat, em vaig decantar cap una FP I d’Auxiliar Administratiu que representava de moment dos anys a “Can Maurici”, i ja es veuria.

M’agradava, m’anava molt bé i em van animar a continuar tres anyets més per treure’m el títol oficial. Mentrestant jo anava treballant i fent passos per posar en pràctica allò tant abstracte de la comptabilitat i plasmar-ho a la realitat.

Com que els ordinadors també m’agradaven i no em feien por, vaig estar fent cosetes d’informàtica, i testejant programes de comptabilitat.

Em vaig deixar inflar el cap per una de les professores de primària de Les Pinediques, la Bego, amb qui continuem tenint molt bona relació i amistat, i estalviant-me la prova de la selectivitat, vaig accedir a la universitat, a la UVIC -quin clatellot econòmicament parlant, redéu!-. Una previsió de tres anys per diplomar-me en Ciències Empresarials (coi, això també queda lluny), que es convertiren en quatre pel fet de “perdre hores treballant”. Ja veus! D’alguna manera o altra havia de pagar la carrera, no?!

El cas és que sempre m’han entretingut els números i sempre hi he treballat. Però alhora sempre m’han cridat l’atenció els llibres, els autors clàssics, les novel·les més contemporànies ... i vès per on que un bon dia vaig iniciar-me a la UOC, ni més ni menys que amb Filologia Catalana. Sí, senyora!

El meu ritme d’assignatures, bé, de crèdits, és lent, però es fa el que es pot. De fet, des de fa un any i mig que el ritme és nul. Entre el viatge i la feina ho vaig aparcar tot una mica.

El que volia dir, és que en la meva trajectòria escolar, mai  m’ha fet falta el llatí, ni m’ha tocat estudiar-lo. Sempre sentia els companys que passaven al BUP i COU allò famós de “Rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa”, sempre i quan si ho acabaven perquè ara la gran majoria no recorden res més que el “rosa, rosae” hahahaha!!!

 

A mi, em sonava a xinu. I aquest estiu m’he decidit a recular en el temps i posar-m’hi jo amb això de les declinacions, perquè una de les assignatures que un dia o altre reprendré és Llatí, així que, ja sé què em toca. 

Et voilà! Aquest juliol les hi fotaré, a veure com anirà...
De moment ja he anat llegint una mica d'història i tot això de les declinacions, i ja estic flipant en colors!