diumenge, 29 d’abril del 2012

La Serra del Montsant pel Grau de Barrots.


L’aproximació a l’excursió d’aquest dissabte va durar poc més de 3 hores des de Taradell, passant per Sabadell i fins a La Morera de Montsant, un petit poblet de poc més de 100 habitants en ple Parc Natural. Aquesta serra la tinc pendent fa molt de temps i finalment m’hi he pogut passejar acompanyada d’en Sam, la Núria i en Sami. Gràcies!



Vam aparcar el cotxe en un aparcament al bell mig de La Morera de Montsant, just davant la seu del Centre d’Informació del Parc, punt d’inici als peus d’aquestes magnífiques cingleres d’un to vermellós que encara s’hi posen més si el dia acompanya i el sol les il·lumina. Jo ho he vist més aviat borrós perquè ha estat núvol gairebé tot el matí, ha bufat el vent i fins i tot ha pujat la boirina, però malgrat tot el dia ens ha acompanyat i el temps ens ha respectat. 

La Morera de Monsant al fons
Vam iniciar l’ascensió cap al mirador de la Serra Major del Montsant pel camí principal, trobant diversos exemplars de flors, i seguint uns pocs metres del GR-171, però ràpidament enfilant-nos direcció el Grau de Barrots. De barrots n'hi ha uns quants plantats a la paret, per on has de pujar un desnivell entre les roques. 






D’accessos al magnífic mirador de la Serra n’hi ha molts i variats: grau del Carabassal, del Carrasclet, de Salfores, de l'Annet, de la Grallera.... Per passar per algun d’aquests cingles gairebé fa falta fer escalada, són vies de diversa dificultat, alguns condicionats amb escales i passamans per pujar-hi ... Espectacular!
Després d'aquest esforç, la recompensa paisatgística des del Balcó del Priorat no té preu. Silenci. Quietud. Contemplació. Esgarrifant! 


  


Un cop dalt del bosquet, ens hem arribat fins al capdamunt del Grau de Carrasclet, potser uns dels més complicats i per on arribes així .... 


Després de contemplar les vistes d'un especial Priorat, hem seguit les marques d’un PR i ens hem endinsat cap a l’estranya Serra Major. Talment com un cràter llunàtic, sense massa vegetació, amb una mateixa vista tant si albires al nord com al sud, a l’est o a l’oest...







Ens hi hem passejat en direcció sud-est per anar a buscar el Piló dels Senyalets i així arribar a dues estrelles més de la jornada: el Pi del Cugat i l’oasi del Clot del Cirer. Jutgeu-ho! Per cert, tot i que sembla que s'hi hauria de trobar un cirerer, el que hi ha és una immensa noguera.





Sortint del Clot, vam tornar a pujar a la part alta de la Serra, i amb poc menys de 4 hores i mitja, amb parada inclosa per fer un mos per dinar, vam iniciar el descens empesos per la ventolera insistent i els núvols amenaçadors -per sort, s'ha quedat en una amenaça-. 



Hem anat seguint cap el Racó de Missa, punt enlairat des d'on es pot observar una remodelada Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei (s.XII- s.XIX) -encara en obres-, i hem acabat baixant per un espatllat i amb fort pendent Grau de Salfores. Coi de pedrotes! De retorn al cotxe, una clara ben fresqueta al bar-restaurant del poble s'ha posat de conya!





Ja en tenim una altra al sac. És ben cert que aquesta serra enganxa. Tornaré!

dimecres, 25 d’abril del 2012

Estrena del "Behold The Lamb" del Tastet de Gospel

Sobre les paraules ! Vagi de gust!




I unes quantes imatges del concert "Gospels d'Osona" amb el Gospel d'Orís, el Tam Tam i el Tastet de Gospel de Taradell. Quina canya!

dimarts, 24 d’abril del 2012

Si tu l'estires fort per aquí ...

.... si tu l'estires fort per allà ... segur que tomba, tomba, tomba !!! i ens podrem alliberar ... 
Deixem-nos de romanços, això sí que és una estelada amb totes les de la llei !
Durant tot el dia de Sant Jordi, aquests taradellencs donaven el bon dia d'aquesta manera a l'entrada del poble.
Sense paraules. 

Foto: Miquel Vilardell (Taradell bloc)

divendres, 13 d’abril del 2012

Concert "Gospels d'Osona"


Ja el tenim aquí! L'esperat concert de gospel conjunt amb tres grups de la comarca: "Tastet de Gospel", "Gospel Orís" i "Tam Tam Gospel".
Diumenge 22 d'abril a les 5 de la tarda a l'Orfeó de Vic.
La proposta és molt interessant perquè són tres estils diferents de cantar i viure el mateix. Els uns a capela, els altres amb un piano i els altres amb instruments i quatre músics.
Es podrà escoltar mitja horeta a cada grup i per acabar, un parell de cançons tots junts dalt de l'escenari !!!
Serà una nova experiència musical per mi i l'encaro amb moltes ganes i molta il·lusió.
Ah! i els Tastets celebrem el 5è aniversari! Ens haureu de felicitar especialment hehehehe
Us hi espero!

dimecres, 4 d’abril del 2012

Obrim inscripcions de la 7a Cursa Policia de Catalunya, La Recta Manlleu-Vic

Ja estan obertes les inscripcions
per la 7a edició de La Cursa Policia de Catalunya. 

Enguany algun canvi, anomenant-la ara "La Recta Manlleu-Vic" i acabant els 10 quilòmetres d'asfalt dins les pistes d'atletisme del Club Atlètic Vic.

1€ de cada inscripció anirà destinat a la campanya "En tens ganes" pel Banc d'aliments de la comarca d'Osona.

Recordeu !
El proper 13 de maig
No us la podeu perdre !


Inscripcions i més informació a

i ara també al Facebook !!!



dilluns, 2 d’abril del 2012

11a Nocturna Classic Ral·li


El primer dels quatre ral·lis de la copa catalana a la qual volem participar, ja el teníem aquí, dissabte 31 de març, La 11a Nocturna Classic Ral·li, organitzada per la secció esportiva del Motor Club del Bages.
En Sam, l’Autobianchi i jo hi érem apuntats des del primer dia d’obrir inscripcions i en teníem moltes ganes. És el format que més ens agrada. I a més a més, molt bon rotllo amb tots els participants (bé, gairebé tots). Les úniques dones al volant som la Tere amb el seu Porsche i de copi amb l’Anna, i jo amb el petit Autobianchi i en Sam a la dreta.
El cotxe estava apunt (Itv, assegurança, rodes....), vam arreplegar els estris (carpeta, bolis, cronòmetres, llums de tots els tipus, aigua i alguna barreta per sobreviure moments baixos) i gairebé a les deu ja havíem verificat, col·locat el dorsal i els adhesius de torn i entravem al parc tancat al centre de Manresa.
Salutacions a tots els coneguts que ens anem trobant en aquest tipus de proves, escoltem alguns aclariments de l’organització, ens donen tots els paperots i el road book i veiem sortir els primers cotxes. En Toni i en Quique són favorits i surten amb el dorsal 2. Nosaltres tenim el 63 i som els cinquens dels que anem sense aparells. A por ellos!
I quan dic sense, vull dir sense! El comptaquilòmetres del cotxe, un cronòmetre del Decathlon, unes taules de velocitats i distàncies –això sí, rectificades a ull- i, per més inri, no hem ni calibrat i tenim assumit que cada 10 quilòmetres desquadrem 500 metres. Toma ja! Som així de xulus! Total, des de la Nocturna al novembre passat les rodes són les mateixes i l’organitzador també.


Arribada la nostra de sortida, passen dos minuts de la una del migdia, arrenquem amb ganes de, sobretot, passar-ho bé, no perdre’ns i arribar a l’hora del sopar sans i estalvis tots tres. Els propòsits hi eren, però em sembla que no teníem el dia hehehehe
El primer tram marxa cap a la carretera antiga de Sant Salvador de Guardiola direcció Òdena. Ens el sabem, l’hem fet de tort i de través. Fins i tot recordem algun revolt on els companys d’altres cops ens van fer alguna foto. Quina canya! Creiem que ha sortit prou bé, sempre una mica per darrere.
Travessem Igualada pel polígon Maioles, agafem la carretera vella direcció Calaf, en Sam va mirant no sé què, quan tot d’una ens adonem que estem dins de tram i a més hi som abans de la nostra hora de sortida! Merda ! merda ! merda ! Just passat el punt quilomètric 18 ens aturem al voral i ens esperem, hem reaccionat bé i a temps. En Sam engega el cronòmetre a l’hora que ens toca, com si fóssim a baix al cartell d’start, ràpidament hem calculat que amb poc més de 1’22” hauríem de passar per aquí on som ara, deixem que corri el temps, i ara gas a la burra i que sigui el que Déu vulgui. Al final, la broma ens ha sortit bé perquè s’ha acabat anul·lant el tram per culpa dels mossos. Bé!
Nerviosos, continuem les indicacions cap al proper tram de regularitat, Aleny. Si continueu llegint no us creureu el que ens ha passat. Ara ric, però en aquells moments ens hem discutit, ens hem cridat, fins i tot he plorat, de ràbia, perquè quan ens creuem tots dos, la liem. En Sam s’ha emprenyat perquè jo he exigit mirar el road book perquè el copi m’ha liat i l’ha tirat enrere, cap al seient. Freno de cop. Baixo a buscar-lo perquè no hi arribava. Ostia! On és el llibret? Sam ! Cony! Tiu! On l’has fotut? Una mirada pel retrovisor i comprovat en directe, mirem tres-cents metres enrere i veiem un xicot amb el llibret a les mans, saludant-nos !!! No pot ser !!! Ha sortit disparat pels dos centímetres de l’obertura de la finestra del darrere de l’Autobianchi. Si no ho veig, no m’ho crec! Hahahaha
Catxis! Hi ha hagut una indicació que no l’hem seguit bé, però per sort, hem anat a parar un xic més amunt on també hem aparegut a la carretera que ens portaria cap al tram quatre. Tard! Anem tard! Sam, fem servir el mateix sistema d’abans, quan toqui, engega el crono i entrem de dret a tram, sense aturar-nos. Passem els companys dels dos cotxes que van darrere nostre que ja estaven ben aturats per començar l’Hostal Nou i ens saludem a correcuita. Ti-ti-tit! Adéu! Gas ! Per sort, als resultats finals veiem que només anàvem 3” fora de lloc. Buf!
No pot ser això, ens hem d’asserenar eh nen! Ens posem a lloc, direcció Solsona, més tranquils. Comencem el tram de Lloberola. D’aquesta zona conec moltes de les masies que trobem de quan jo passejava treballant per la Catalunya interior amb la Unió de Pagesos. Sí senyor! Quins records! Ja en tenim un altre a la butxaca i n’estem contents.

Foto Jaume Soler, Contra volant. Gràcies!
Seguim, tornem a travessar Torà i ens enfilem cap a Pinós, que durant els 33,5 quilòmetres de revolts, pujades, baixades i turons, voltegem el santuari per totes les cares possibles, fins que hi acabem passant arran, amb unes rampes del 8%. Hi trobem en Manel que ens fotografia riallers. Acabem el tram satisfets! Sí senyor! No hi ha res com l’experiència, i ja hem après a controlar els canvis de mitjana a mig tram.
Els que porten aparells, es passen una bona estona abans de començar el ral·li introduint tot de numerets a les piràmides, ordinadors, bluniks, ipads, carmanyoles i estris varis! Nosaltres, l’únic que fem és jugar amb els papers, retocant les taules d’en Tino. Gràcies!
De totes maneres, la mala notícia al final de ral·li és que aquest també l’acabaran anul·lant, perquè hi ha hagut molts participants que s’han equivocat i han seguit les pistes que no tocava! Fins i tot ens ha passat l’altre Autobianchi, perduts com un peix fora l’aigua. Serà possible! El que s’hauria de fer és que els qui l’acabem ens donessin, per exemple, un parell d’ampolles de cava i una bona llonganissa! Hehehehe
Redéu, són més de les cinc de la tarda i encara no hem dinat. El reagrupament el fem a Súria, on ens atipen amb un entrepà de botifarra i una taronja que entra de conya. També alimentem el petit Autobianchi posant-li benzina. Repassem els trams de la segona etapa...


La nostra hora de sortida és a les 6 i poc més, aviat se’ns farà fosc i ja posem a punt tota la instrumentació de nit, els llums dels xinos!
Sortim de Súria cap al nord i fem un tram que ja ens és conegut, des de Valls de Torroella direcció Saló i acabant a Callús després de gairebé 39 km gairebé en cercle. A mida que anem fent quilòmetres ens anem retardant, no sé què ha passat. Perdo opcions de seguir la mitjana quan ens trobem pujadotes envirollades, els cavalls del petitó no saben convertir-se en pura sangs encara, i les meves mans no donen per més. Passem pàgina!
Entrem de nou a Súria per enfilar-nos cap a Balsareny, per una carretera que ja coneixem. Tot va sortint prou bé. A l’inici del tram 9 també ens trobem els tres cotxes de sempre. En aquesta carreterota ens trobem una bona paella amb stop inclòs que ens fa perdre per un moment la mitjana, però l’acabem bé. Bones vibracions. Ja en tenim un altre al sac. Seguim cap a Viver, i a mig camí ens trobem un control de pas. Saludem –és al costat del càmping i els petits animen-. El desè tram arriba a Puig-Reig. Bé, bé! I ens fan arribar al pavelló de Balsareny on descansem i estirem les cames no gaire més de 10 minuts. Són gairebé les nou del vespre. Estem cansats!
I al sortir del reagrupament, ens donen les famoses, i temudes, taules imposades. Una llista de números, temps i quilòmetres que has de fer quadrar com puguis! Aquí l’hem calcat! Som uns cracs, bé Sam bé. És l’únic 0.0 de tot el nostre ral·li hehehehe. Quina ilu! N’hem après i tot ?!
Hem arribat a Avinyó i direcció Artés, on enfilarem el penúltim tram, el de l’urbanitzacío Vista Pirineu que ens enfilarà fins a la rotonda de Calders. Bé, bé, sembla que tot quadra.
Quan fas de copi, et falta espai dins de l’Autobianchi, i més si ets alt com en Sam, tot és estret, i amb tants papers t’acabes perdent o et cau tot amb els revolts. I, com no podia ser de cap més manera, també ens ha passat. En Sam ha perdut els papers hehehe. Com que ja sabíem la carretera ens hem relaxat una mica massa i tot d’una ja ens hem trobat dins del següent tram, el número 13 –casumlolla!-, justament un que ens podia sortir bé perquè coneixem la carretera! Ostia! Hem anat per Monistrol de Calders i fins a Mura-Talamanca, sense saber on erem, ni quan ens quedava. Hem intentat fer el mateix dels altres cops, engegar el cronòmetre quan tocava, però aquesta vegada no he pogut posar el comptaquilòmetres a zero, així que estàvem en mans de Déu. Fent càlculs hem tornar a donar per suposat el temps i els quilòmetres que hauríem de portar just al encreuament que indicava Mura-Talamanca, així que hem intentat passar per allà al minut que tocava. Al final, hem vist que anàvem 10” a l’avançada. C’est la vie!
Au vinga, que ja és l’últim: Estenalles power!
Estic desubicada, no sé per on l’afrontem, només sé que acabem a Navarcles, però ara mateix no sé per on hi arribo. Buf! Estic col·lapsada i sé que ens queden unes quantes paelles !!! És ben fosc! Hi ha molt públic. Flaixos. Paella! Gas! Compte! Gas! Segur que perdem temps, no en sé més! De totes maneres, havent perdut el cronòmetre entre el backet i la porta, i mirant els resultats, no anàvem tant desfasats! Hehehehe
Respiració profunda. Sospir. Aclucada d’ulls. Alenada d’aire fresc. Ens espera el sopar i cap a casa. Al travessar l'arc d'arribada ens donen el premi de la jornada. Gràcies!


Bé. Els números finals canten: els guanyadors absoluts, en Toni i en Quique! Són els millors! I nosaltres, finalment, 47a posició de 96 participants, i vuitens de la nostra categoria !!! Oooooooooooleeeeeeeeeeeeeee!!!  
No vull imaginar-me què hauria passat si arribem a tenir el dia ! hehehehe
La propera cita, 26 de maig al Ral·li dels Volcans a Olot!