dijous, 30 de desembre del 2010

Xec nadó

Ostres! aquest matí escoltant la radio, m'he adonat de que he fet tard en una cosa "bona" que havia fet el govern d'en ZP: el xec nadó! 
Casumlolla! Ja vaig tard. 1 de gener de 2011. Bbbbbrrrrrr !!!! Tinc 2 dies per intentar quedar prenyada, fer-ho realitat i que neixi la criatura, tot abans del dia 1 de gener que s'acaba això del "xec nadó", són 2500 euros !!! eh !!! Per una banda el govern s'estalviarà una pasta, però ja hi ha associacions de comerciants i de pares i mares que estan que treuen foc pels caixals. 
També n'hi ha de molt bèsties que volen avançar el part per no perdre aquests calers, posant en perill la vida de la mare i del nadó! En quin cony de societat vivim !!! [noticia Avui+]


De totes maneres, tampoc sé si al final ha servit per alguna cosa aquest incentiu econòmic: realment ha pujat la natalitat? Alguns mitjans de comunicació anuncien gairebé el mateix número de parts que el 2009. Ja em diràs!


Caaaaaaaaatxisssssssssss !!! Però és ben bé que m'ha passat per alt! Com pot ser?! Ara no puc formar part de les noies que havien d'haver col·laborat a fer créixer la natalitat autòctona d'aquest nostre país. 
Em sento malament. O no ?!

De fet, però, qui voldrà ser el primer nadó en néixer aquest 2011 ?! Total, perquè et recordin com a primer catalanet o primera catalaneta sense xec nadó!!!! Ja veus!!!!

Bona entrada al 2011!!!!  (amb o sense xec, i amb molt d'humor!)

dilluns, 27 de desembre del 2010

Co....llons quin fred!!!

Aquest matí, gairebé a les 8, just abans d'entrar a treballar. Una imatge val més que mil paraules, oi ? Doncs aquí la deixo! bbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrrrr

diumenge, 26 de desembre del 2010

Fent proves de com fer un bloc amb l'Elisa

Dia Sant Esteve, un quart d'una del matí, àtic de Can Pelic ....
l'Elisa vol aprendre a fer anar un bloc (jajajajajaja) perquè diu que s'ha apuntat a un curset i com una altra "iaia" que coneixem vol anar preparada, sobretot per la vida moderna! Els jubilats de Taradell aviat tindran pàgina web i bloc, i qui sap si Facebook !!! Com es deia en aquell anunci: "Els avis estan molt ocupats!"
Qui m'ho havia de dir que la meva mare em fotaria canya perquè no tinc el bloc actualitzat eh! otia! hehehehe
........

Un grup de jubilades en ple carnestoltes. Quina marxa !
Apa Elisa! la primera classe en marxa ! A veure com t'espaviles eh ara! Visca Catalunya !

dissabte, 25 de desembre del 2010

Matinal nadalenca al Matagalls

Després de llegir aquests dies que si atacs de cor, que si els ossos no sé què, que si els quilos per aquí, que si l'edat per allà ... i com que sóc d'idees fixes (diuen), quan se'm posa al cap que vull fer o vull anar, tremola Catalunya! Així que el nostrat Matagalls tenia tots els números. Et voilà!


I això, que ens hem llevat a una hora decent després de sopar ahir en família amb tapes vasques-argentines, "cochinillo" del bages, vi i cava del mar de la plata i postres amb "dulce de leche" (és que dir dolç de llet no em barrufa massa). Hem esmorzat uns cereals, ens hem abrigat i cap al peu de Coll Formic, a 1.145 metres d'alçada, on hem aparcat el subarill.


Quan faltaven 5 minuts per les onze del matí, i amb una mica de ventarulla, hem enfilat el GR 5-2, camí que puja ja bastant des del principi entre roures un xic glaçadets, i on la bufera ens ha putejat una mica.

El mar fent-se notar
Des del Pla de la Barraca, al fons Montserrat i La Mola
Arribats al Pla de la Barraca ens hem creuat amb coneguts i hem enfilat la butifarra pedregosa i desgastada que ens pujarà dalt del Turó Gros de Sant Andreu (no m'estranya que tingui aquest nom: és altíssim i ample!), crec que ja a uns 1.500 metres ... 



Entre foto i foto, i a mig camí aproximadament, hem anat planejant pel Collet de l'Estanyol i creuat el Collet dels llops on bufava un vent gèlid. I, decididament, enfilem l'última pujada fins que ja hem albirat la Creu de Matagalls, a 1.697 metres !!! Déu ni do la gent que hem anat trobant pel camí, tant d'anada com de tornada. I sorpresos hem arribat envoltats de pessebres de diferents centres excursionistes. Hem fet quatre fotos, entre ells del pessebre de la gent de Taradell desitjant-nos a tots unes bones festes, hem fotut caixalada a un parell de barretes de cereals i una mandarina, un glop d'aigua i avall va que fa baixada.


La nostra comarca d'Osona al fons amb les Pirineus blancs



De retorn, baixant pel Turó Gros, la Dolo "petita" al peu de la foto, amb el Pla de la Barraca al fons

Alguns trossos estaven glaçadets, havies de mirar on posaves el peu per no relliscar i en alguns hi creixien estalactites o estalagmites. Un detall.

A 2/4 de dues entravem al cotxe, en poc més de dues hores i mitja d'excursió, gairebé 10 quilòemtres i més de 550 metres de desnivell, hem cremat els turrons d'ahir i hem fet gana per dinar. Un dia diferent i especial. Bon Nadal!

divendres, 24 de desembre del 2010

Atacs de cor nadalencs

Amb tantes notícies en contra de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre país ... no m'estranya que creixi el número d'atacs de cor! Segons aquesta notícia, però, els propers dies són dels més perillosos, amb totes les característiques a favor, per morir d'un atac de cor. Menjar i beure en excés i poc exercici.
A la noticia se'm recomana un cert perímetre abdominal ... un estri més a tenir en compte! I si estic per sobre ? què ? buf!
Així que, un any més, he decidit que sortiré a fer una o altra caminada per fer lloc als canelons, l'ànec, alguna especialitat argentina, els turrons, el cava .... només de pensar-hi em poso malalta. Algú diria que quina sort que tinc, només haver de pujar o baixar un pis per les escales i fer-me passar la mona. La meva sort, en aquesta vida, és que ni bec ni fumo :) i orgullosa que me'n sento!
....  Penso en l'excursioneta. El Montseny té tots els números, per proximitat, un lloc com Matagalls o Sant Segimon .... O potser el Collsacabra ? Bé, segons el fred escolliré. 
Els qui em coneixen, saben, que no em barrufen gaire aquestes festes, no m'agraden les llargues sobretaules, ni l'abús del consumisme incontrolat -aquest any, no hi ha regals, decidit! Haurem d'esperar sa majestat els reis-. Quantes més festes seguides hi ha, segons el calendari de cada any, menys m'agraden aquestes dates. Enguany, com diuen a RAC105, les festes duren "de Nadal a Sant Esteve", just dissabte i diumenge. La vida continua.
De totes maneres, no deixaré de desitjar a tots els qui m'envolteu d'una manera o altra, unes bones festes, un bon Nadal i un millor any 2011.
Visca Catalunya! i visca el català!

dijous, 23 de desembre del 2010

Seño! seño! ... reintroduirem la "ñ" a les escoles catalanes?!!

Ostres! ostres! ostres! 
Quan sembla que tot va fent el seu camí, que poc a poc van tornant moltes coses al seu lloc .... patatxof! sentència del Tribunal Suprem dels collons i ens fot damunt la taula la patata calenta de "reintroduir el castellà com a llengua vehicular dins les escoles" des de la Generalitat .... no anem bé!!!! El català més vulnerable que mai?! La immersió de la nostra llengua a portada.
Com pot ser això ?! De quina mena d'atemptat estem parlant ? A qui se li ha girat l'olla? On s'és vist ! Aaaaaaaaarrrrrrrrggggghhhhhhhhhhh !!! No puc ni pensar-hi!!! Els únics que deuen somriure són els peperus, oi? Bbbbbrrr ! Tornar a sentir allò de .... Seño! seño! puedo ir al baño? aaaaaaaaaaiiiiii uix !!!! On anirem a parar!
[+ noticia]

Mas, diu que tant sols "és una sentència adreçada a uns casos molts concrets i particulars", que no és generalitzada. Més li val que així sigui, sino, entre els pactes que fa i el que li espera, potser no en surt tant ben parat com pugui semblar ...

dimecres, 22 de desembre del 2010

L'hivern i la loteria arriben junts


Doncs això, que avui arriba l'hivern (un dia plujós) i ve de bracet de milions d'alegries, de calers, d'ampolles de cava i de crits i il·lusions posades en un número. L'afortunat és el 79.250, i podem comprovar aquí si en som una mica o bé ens hem de dedicar, un any més, a celebrar que estem sans i estalvis i commemorar el dia mundial de la salut, jejeje
Després miraré què tal, a veure si amb una mica de sort ens esquitxa alguna cosa de les pedreres .... santa innocència! ens conformem amb poc eh! 
El cert és que el número del Club Atlètic Vic, almenys!, ens tornaran els calers! I alguna cosa és alguna cosa!

dimarts, 21 de desembre del 2010

Dema estaré en el món on els meus somnis es fan realitat ?

Quan vaig titular aquest bloc amb "El món on els meus somnis es fan realitat", en part, era per anar expressant quan i com tinc aquest sentiment de somniatruites (sí, sí, tots el tenim a dins, no fotem!). I demà, crec, que pot ser un gran dia (típica frase).
El cava és a la nevera. I si cal, tancaré les instal·lacions! Oi tant!
Els números hi són tots dins del bombo, oi? Oi ! Doncs res, quatre ciris i creuem els dits.
El número amb el que m'he gastat més calers, per descomptat, és el del Club Atlètic Vic, el 11.380

Així que ja sabeu! Si toca aquest, no em busqueu! De totes maneres, si ens toca algun dels altres dècims que tenim per casa, tampoc! jejejeje
Sort!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Solidaritat catalana

No, no és cap partit polític independentista, no vull parlar de política. Vull expressar alguna cosa més interna. El que surt (o entra, no ho tinc clar) de mi avui és, dia de la Marató de TV3, un pensament de solidaritat. Un pensament convertit en aportació econòmica que acabo de fer, amb en Sam, per col·laborar en aquesta creació catalana tant meravellosa que serveix, any rere any, per ajudar a tantes i tantes causes de diferents tipus. 
Enguany es dedica a les lesions medul·lars. Qui més qui menys tenim algun amic, conegut o familiar afectat per aquest fet que, qualsevol dia, ens pot assenyalar a nosaltres.
Aquest matí hem celebrat a Vic, la segona edició de l’Eco-Mitja Marató d’Oson@corre. Els més de 650 atletes que han pres la sortida, han ajudat també a col·laborar amb un petit percentatge de les inscripcions a la causa que comento avui.
Aquesta tarda, des del sofà, he estat mirant una bona estona l’edició de la marató solidària que retransmet la televisió catalana. Un dia molt especial, proper a les festes nadalenques, farcit d’actuacions al plató, un munt d’accions solidàries per recollir diners arreu del país, milers de col·laboracions d’entitats socials, esportives i culturals a través dels seus actes pel dia d’avui, centenars de connexions, milers de trucades i, sobretot, testimonis colpidors que m’han fet arrencar unes quantes llàgrimes : )
Com tants dels missatges que han anat arribar per sms al programa de la marató, em sento orgullosa del país on visc, Catalunya, i sentir-me part d’aquest col·lectiu de gent solidària que esmerça el temps i els diners que faci falta per ajudar per una causa, la que sigui. Igual que qualsevol nit pot sortir el sol, també es pot fer de nit sense aparèixer la lluna, i, de fet, els números són tots dins del bombo i ens pot tocar a nosaltres.
Som catalans, sóm simpàtics, som solidaris, ho estem demostrant. Qui diu que som avars? Quan ens toquen la butxaca sense una causa, potser sí, no puc demostrar el contrari, però avui sí que queda demostrat que no ho som quan se'ns toca la fibra sensible. Solidaritat catalana!

Mira que bé, escoltant i mirant el telenotícies nit, acabo de descobrir que sóc una de les protagonistes de la frase “Al món, una de cada dotze persones té facebook”. Sóc de les onze que no apareixen a la frase, eh!

Visca Catalunya!

dijous, 16 de desembre del 2010

El cos aquí, el cap allà

És curiós, vaig voler creure'm que no em passaria, però ... voilà! Hi ha dies que tinc el cos aquí, però el cap allà. New Zealand. Tocant de peus a terra o potser dalt d'un núvol, no ho sé. El calendari del 2011 no és per buscar data per tornar-hi eh! (o sí?), però mira, m'ha fet gràcia. Porto NZ al cor. Al cap. I al cotxe jeje
Hi ha molts dies que encara estic pendent de les noticies d'aquell fantàstic país. Hi ha dies que remiro les fotos i penso en tot el que vam viure allà, amb tot el que vam veure, i amb tot el que ens va quedar pendent. Amb el ritme de vida que porten aquesta colla de kiwis (habitants de NZ). El paisatge. La natura. Els animals. La gent. El mar. Les platges. La fruita. Només els faltaria tenir uns bons embotits i una mica de pa amb tomàquet! :)
A veure si aquests dies que venen festes em poso davant l'ordinador i faig algun muntatge de fotos i video per poder-lo compartir, a més del bloc en el que ja vam deixar empremta. 
L'Edu ha tornat aquesta setmana i n'explica més coses, quina experiència! 9 mesos allà. Quina enveja, nen! jeje Benvingut a Taradell.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Setmana negra de l'atletisme, el dopatge

Sempre que sento una noticia relacionada amb el dopatge, crec que mai tocarà als atletes. Sovint s'emporta la palma el ciclisme. Però això aquests dies la cosa ha canviat i aquest dijous ens ha tocat el rebre. La setmana passada va esclatar entre l'atletisme espanyol. L'"operació llebrer" ha tocat de ple a atletes, entrenadors i metges (alguns repeteixen). Commoció. Imputats. Disposició judicial. Càrrecs suspesos. No fa gaires dies va "caure" en Blanco i se l'investiga. Ho admet, a veure com s'acabarà tot plegat!. Ara, atletes com la mateixa medallista Marta Domínguez. Ella encara avui nega tot el que es diu entre els mitjans de comunicació i, de fet, no se la pot acusar de res fins que se'n demostri el contrari.
No sé com anirà la cosa. Però crec que si algú l'ha "cagat", que surti a la llum i sigui el que sigui. Si s'han d'intensificar els controls, que així sigui. Potser el problema de tot plegat és que s'han deixat passar durant molt de temps tota mena de privilegis en l'esport en general. L'esport l'elit potser està massa al límit d'aquestes permisitivitats. Qui la fa, la paga. De totes maneres, m'agradaria, però, que l'atletisme no en surti tocat perquè ja només ens faltaria això! És un esport que ja està massa de banda de tot, que no sigui ara el centre d'una cosa com aquesta. Amén!

dimecres, 8 de desembre del 2010

Passejades per Taradell i Gurb

Aquests dies de festa, he aprofitat per passejar per dos llocs que m'agraden molt, hi vaig sovint, i propers a casa: el Castell d'En Boix de Taradell i La Creu de Gurb.
Malgrat estem en ple desembre, camí d'un altre hivern, les temperatures han acompanyat molt aquests dies. I mentre la majoria de gent intentava buscar aparcament a qualsevol dels molts carrers de la ciutat dels Sants per poder visitar un any més la nova edició del Mercat Medieval de Vic, jo me'n reia solitàriament dalt de la carena que, després de travessar la carretera de Viladrau, em portaria directe al Castell. Quines vistes! Llàstima que bufava el vent i no m'hi he estat gaire estona, feia fresca!
El mateix m'ha passat aquest matí de dimecres. He aparcat a l'església de Sant Andreu de Gurb, he seguit un bon tros del PR41 i m'he enfilat pel dret cap a dalt la Creu de Gurb. Un cop més, quines vistes! El Montseny imponent damunt la plana em donava la tranquilitat, solitària de nou, mentre el bullici de la ciutat s'emportava la palma. Quants cotxes! 
Algunes fotos fetes amb el telèfon mòvil per Taradell ...


Taradell al fons, pujant pel nou traçat del PRC-42


I pujant avui a la Creu de Gurb ... 

amb el Montseny al fons dominant la Plana

la senyera de dalt a la Creu, amb vistes cap  el Cabrerès

La Creu de Gurb

Baixant pel turó que déu ni do!

diumenge, 5 de desembre del 2010

Titulars

Titulars com "Una àvia mor enverinada en un geriàtric d'Olot" [Diari de Girona], o bé "El director del geriàtric d'Olot dubta de la confessió del zelador" [Avui+], o el d' "Exumen vuit cadàvers pel cas del geriàtric d'Olot" [Nació Digital], o també "El jutge que investiga les morts al geriàtric d'Olot ordena l'exhumació de dos cossos més" [3cat24] entre tants d'altres molt semblants, fan que la notitia acabi essent un trencaclosques de proves, declaracions, judicis i analítiques de tot tipus.
Declaracions com "El monstre d'Olot: 'Em sentia Déu que els enviava a la plenitud'" fan posar els pèls de punta! I el millor era fer-los ingerir lleixiu i prenent-los el poc que els quedava? No home no!
No sé què pensar-ne de tot plegat, però el cert és que és una mica esgarrifós quan reps la notícia. I, la veritat, em dóna la sensació d'estar veient un episodi més de qualsevol sèrie del tipus "Mentes criminales", "Sin rastro", "Bones", "Navy", o fins i tot de les primeres "C.S.I." i totes les seves versions...., però amb la gran diferència que tot plegat ha estat passant a Olot, a La Garrotxa, cony! a menys de mitja hora pel túnel de Bracons!!!
Tenim un assassí en serie a casa? El que està clar, és que amb això passa com en tot: se'n parla, passa, i es repeteix! Estic pensant en els piròmans just a l'inici d'un estiu. El zelador del cas en qüestió potser era fan d'algunes d'aquestes sèries i el molt macabre va voler posar en pràctica alguna de les tècniques....
Durant els últims dies hem visitat més d'una àvia en diferents residències i quan veus el que viuen i com ho viuen, és difícil creure que una persona que els cuida, que els ajuda a continuar contents vivint el que els toca, que els fa companyia, que els escolta, que els ajuda en tasques diàries que sols se'ls faria impossible de fer ... els pugui fer aquestes bestieses. Els avis són feliços voltats de companys, alguns estan pitjor de salut, i només emeten radiacions de tendresa, amor i felicitat. Em sembla impossible pensar que això d'Olot hagi pogut passar... Qualsevol de nosaltres hi podria haver tingut els avis de casa, els pares dels nostres pares, aquelles dolces mans que ens van canviar els bolquers, que ens van pentinar amb colònia i que ens van acompanyar al parvulari durant els nostres primers anys d'escola; aquella suau veu a cau d'orella que ens va cantar alguna nana i que ens van donar els primers consells per no barallar-nos amb els germans i cosins; aquells "cangurs" que ens van donar pa amb nocilla per esmorzar, pa amb oli i sucre per berenar i que, quan convenia, ens van deixar anar un bon clatellot o una cossa al cul.
Innocents i indefensos, als nostres avis, els hem d'estimar (els hem estimat) fins que els hem vist "marxar". Un petó des de Taradell!

dijous, 2 de desembre del 2010

En marxa la 2a Eco-Mitja Marató Oson@corre, Ciutat de Vic

D'esquerra a dreta: Miquel Pujol, Víctor Vilalta, Montse Solà, Xavier Bonastre i Josep M. Antentas.
Moment de la presentació de l'Eco Mitja Marató, ahir al vespre, al Temple Romà de Vic.
[Més informació a Osona@corre]

dilluns, 29 de novembre del 2010

cara i creu nocturna

Avui tenia una reunió. Hem hagut d'avançar l'hora pel partit. No suporto que aquests 22 grenyuts, una pilota i tres o quatre escarbats negres paralitzin el món d'aquesta manera.
He de confessar, però, que he sentit un tros de partit per la radio, mentre anava de Vic a Seva a buscar en Sam. El cert és que en poc més de 18 minuts que ha durat el trajecte -per cert, he circulat gairebé jo sola en tota l'autovia!-, doncs el Barça ha marcat de bon principi dos primers gols. Carai! Com hi van!
Ja arribats a casa, he sentit la meva mare, dos pisos més amunt, xisclar emocionada el tercer. I de la resta, ja se n'han encarregat els veins. L'últim, també l'he sentit per la radio. Una maneta. Es veu que fins i tot hi ha hagut merder a la banqueta amb el CR9 i en Pep. Quines reaccions!

Ara estic recordant un anunci a La Sexta en el que en Cristianu aquest malgasta l'estona anunciant el Banco Espíritu Santo o algo així! Redéu! Ja és mala sort, pobret. La seva frase diu "en este banco, es donde yo siempre gano". Sí, i potser l'únic lloc! jeje. La veritat, jo no hi confiaria pas els calers!

A RAC1 des del minut 16 han pronosticat gols de Villa, es veu que amb el marcador en contra, el Madrid canviaria el seu primer plantejament i el seu defensor, el provocador de les dents grosses de Crackòvia, el deixaria mig lliure perquè és tant dolent que se li pot guanyar bé l'esquena. Bé, això deien a la radio. Eufòrics els locutors deixaven anar un "nyam, nyam, nyaaaaammmm, menja'ts aquests tres!". I el que faltava encara.
El camp nou bullia, i el públic repetia musicalment un provocador "Mourinho ... sal del banquillo"...
A la premsa ja van sortint comentaris en contra del madrid, que a més d'humilar-se al Camp Nou, i de perdre el liderat, es veu que "La impotència s'ha apoderat de les figures, més de pessebre que no pas de futbol, dels madridistes" [3cat24]
Mmmmmmmmm, també he de reconèixer que ja m'agrada aquest marcador català i que ara mateix enviaria un parell de sms a un parell de blanquets que deuen treure foc pels caixals i que molt probablement demà fingeixin estar malalts per no haver d'aguantar les bromes dels seus companys de feina blaugranes, jejejeje  A veure quins titulars s'inventaran avui els periodistes. Ja tinc ganes de veure les portades. Res. Visca el Barça i Visca Catalunya!
Ara només resta posar quatre ciris a la moreneta perquè d'aquí unes hores, tota la Rambla segueixi d'empeus i no hi hagi "gaires" destrosses ni gaires detinguts. Pobres botiguers! AIXÒ i tot el que envolta aquest món de rivalitats futbolístiques és que el que em treu de polleguera, per això em nego a seguir la moda social. Bbbbbbbbbrrrrrrrrrrr.  Si tot plegat, almenys, aquesta nit, servís per fer augmentar la natalitat autòctona d'aquí nou mesos!!!
I el més curiós de tot plegat, és que m'encanta el futbol! Si pogués, encara hi jugaria! Sovint recordo molts matins de diumenge anant a veure els partit de la U.D.Taradell amb l'avi Francisco. En silenci. Amb la bossa de pipes. Sempre lluny dels crits. Des d'una banda, observant un per un els jugadors.
Haviem compartit tantes hores de partits! Al camp, per la tele, a la radio... Ell era capaç de veure un partit de futbol, escoltar les noticies a qualsevol emissora i llegir La Vanguardia. Això sí, si em quedava a fer-li companyia (era el meu hobbi!), ni se m'acudís dir res! Podies passar per davant la tele, podies tapar-li momentaniament la jugada, però! sobretot! ell volia escoltar la jugada. Amb el que deia el locutor, els noms dels jugadors, la situació, la pilota, el camp ... ell era capaç de col·locar-los tots al terreny de joc, acertar com aniria la jugada i gairebé cantar el gol abans d'hora o xiular un fora de joc.
Quin home!
A totes les dones de casa, ens ha agradat i hem jugat a futbol, l'Elisa, jo, la Bet, la Meri, bé, menys la Gemma. L'avi estaria satisfet d'aquestes deixebles, crec. Quico! Un petó des de Taradell!

Volta a Osona, amb cotxes clàssics

Un cop més, el senyor Samuel va anar tard a l'hora de fer la inscripció, i ens vam quedar sense poder participar a la Volta a Osona amb el nostre petitó Autobianchi. Ara que ja és major d'edat i ja podem anar a totes!!! Bé, a veure quina serà la propera, però a mi, ja t'aviso Samuel !, m'agradaria participar al ral·lie de La Llana, que deu ser pel febrer ..... eh !!!!!

Cabaní, el guanyador d'aquesta edició. Felicitats!
Josep M. Carreras

El tema és que, com sempre, els companys que hi participaven, ens van trobar a les cunetes, de reporteros oficials, i aquí deixo unes quantes fotos que ha penjat en Sam al seu bloc. També hi ha algun video, però això ja porta més temps, viam si per festes m'hi poso i penjo toooooooooooooots els que tinc pendents.....

Vaig a donar una ullada als resums a Vilaweb de com ha anat tot plegat això de les ereccions catalanes jejeje. El pitjor de tot, és la pujada del PP.... ai Espanya que perilles!
Visca Catalunya !!!

divendres, 26 de novembre del 2010

Primeres gelades, primeres emblanquinades

Poc a poc va colant-se entre nosaltres, el punyeteru hivern de la Plana de Vic. Sí, sí! Aquí a Osona, a principis d'octubre van arribar les primeres boires matineres (entrada al bloc), i progressivament ha anat canviant el temps, les temperatures, l'entorn, el paisatge, els colors, les fulles ... 

Aquest matí, quan he arribat a les pistes d'atletisme de Vic, a les 8 del matí, m'he trobat aquest paisatge: blanc com si hagués nevat! De fet, el tartà, la part dels carrers on es córrer, que queda a primer pla, és vermell, jeje. Aix! Estava preciós, però a -3 graus, així que just he fet la foto, l'he enviat al temps de tv3 i m'he endreçat a l'oficina. Llons quina rasca!


dijous, 25 de novembre del 2010

2a Eco Mitja Marató Oson@corre, Ciutat de Vic

Per tots els qui us agrada patir fent una mitja marató, el proper diumenge 19 de desembre, teniu l'oportunitat de gaudir-ne d'una a Vic. L'organitzem des del Club Atlètic Vic i Oson@corre, la nova secció de curses populars, i ho fem respectant tant com podem el tema de l'ecologia i, a més, els productes i obsequis que donem a l'arribada, són ecològics i naturals.

Si en voleu saber més, us deixo l'enllaç on trobareu tota la informació i també on podeu fer les inscripcions. Animeu-vos! Us hi esperem.

Això sí, abrigueu-vos! que estareu a Vic, i serà a mig desembre, bbbrrrrr !!! Ens veiem!

Democràcia o dictadura irlandesa?

Llegint les notícies, he trobat aquesta de la RETALLADA que portaran a terme a Irlanda. I encara tremolo. Quina dictadura, no? Llegiu-la. Després, només em resta demanar-me: serà spain el proper a caure? Tot plegat fa fredor. Bbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrr!!!


Dublín. Irlanda reduirà el salari mínim i retallarà 25.000 llocs de treball públics, però manté en el 12,5% l'impost de societats

El govern irlandès ha confirmat els seus plans de reduir en 15.000 milions d'euros addicionals durant els quatre anys vinents el desequilibri dels comptes públics del país, dels quals 10.000 milions corresponen a una reducció de la despesa pública i els altres 5.000 milions, a la major recaptació per impostos. Tot i això, Dublín mantindrà en el 12,5% l'impost de societats i, per tant, no cedirà a les pressions de França i Alemanya perquè l'apugi. Aquestes són les propostes d'un govern que treballa coix després que els socis minoritaris l'abandonessin la setmana passada. Ara s'hauran de sotmetre aquestes propostes a la consideració del Parlament.


Entre les principals mesures previstes en el pla d'ajustament quadriennal que ha presentat el primer ministre irlandès, Brian Cowen, apareixen la reducció del salari mínim, així com la retallada de més de 24.750 llocs de treball públics i la pujada progressiva de l'IVA fins al 23% el 2014 .

D'altra banda, el pla d'ajustament del govern no preveu elevar l'impost de societats, que actualment se situa en el 12,5% i que ha estat molt criticat per diversos socis europeus d'Irlanda, especialment França i Alemanya, que el qualifiquen de competència deslleial.

Dublín nacionalitzarà la banca per aturar la crisi de l'euro 

El govern irlandès nacionalitzarà definitivament les principals entitats financeres de l'illa en un termini de 72 hores, segons fonts del govern citades per Bloomberg i per "The Irish Independent". Això suposa prendre la majoria de l'AIB i del Bank of Ireland, que ja estan parcialment nacionalitzats.

Segons els analistes, el més urgent és tapar el forat del sector financer per aturar el contagi de la crisi de l'euro, que colpeja amb força Espanya i Portugal. L'AIB i el Bank of Ireland van perdre dimarts al voltant del 30% a la borsa i necessiten una injecció immediatament per no caure. Si això passés, la crisi financera irlandesa podria arrossegar altres bancs de l'eurozona molt exposats a la banca irlandesa, com és el cas del sistema financer britànic i alemany.

[Font 3cat24. notícia]

divendres, 19 de novembre del 2010

A qui coi s'ha de votar el proper 28N ?

Després d'un parentesi d'un mes, sense televisió, sense diaris, sense noticies ... arribo aquí i, com ja m'esperava, m'ataquen per totes bandes amb la propaganda electoral ... més que res, perquè és la recta final i tots corren a prometre allò que saben que no faran per enganyar algun votant despistat.
Només tinc clara una cosa: jo vull votar.
I tinc clar a qui no votaré, claríssim! Descarto opcions espanyolistes, autonomistes i feixistes. Però, ostres! no tinc ni idea a qui votar! Algunes alternatives semblen clares, però totes acaben tenint una mica de boira que ho embruta tot... Ja veieu, indecisió total. De fet, no tenia clar anar a les urnes (a mi m'agrada poder decidir a les municipals), però veient com va tota la campanya ... crec que necessito un massatge i una bona estona de balneari per poder escollir la papereta, sino, sempre em queda fer el sistema de tancar uns quants sobres amb cadascuna de les opcions finalistes dins, barrejar-les i escollir a l'atzar... com la vida mateixa.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Un mes a New Zealand

Aviat és dit! 
He esperat anys i anys per fer aquest viatge a New Zealand que tant he somiat, finalment va arribar ... i avui, ja sóc a casa, a Taradell, després de passar-hi gairebé un mes amb en Sam. Un mes que hem anat compartint via bloc "A l'altra punt del món" amb els amics i familiars, gairebé on-line.

Cada dia funcionava semblant: llevar-nos d'hora -a les sis i escatx del matí el sol ja lluia amb força-; fer uns quants quilòmetres; visitar els llocs que tocava segons la zona; fer les excursionetes del moment; dinar uns sanvitxos; captivar els moments i llocs amb la càmara; localitzar el càmping on aterrar aquella nit; una dutxa, preparar sopar (pasta, arròs, carn .... ), escriure la crònica del dia, descarregar les fotos, escollir-les i penjar-ho tot al bloc si el wifi ens ho permetia; muntar el llit de la furgoneta i descansar unes quantes hores. Quan nosaltres anavame a dormir, les deu o quarts d'onze màxim, la resta de gent del càmping ja feia estona que dormien, són com marmotes agallinades, a les 8 i picu, quan es ponia el sol, ja s'endressaven!

He vist ovelles, vaques, alpaques, cèrvols, ànecs, galls, i ocells de diferents tipus, tots en llibertat, pels camps i boscos... foques, dofins, pingüins a les platges i aigües d'aquest país ... arbres de més de 50 metres d'alt, platges solitàries, falls "cascades" d'aigua de tots els tipus, més i menys accessibles i turístiques, muntanyes nevades i glaceres, zones desèrtiques, fiords, geisers, i prats verds a dojo, mar d'un blau intens, illes de tots els tamanys i formes ... bústies tunejades de tota mena ... senyals de trànsit i d'avisos que mai havia vist i que possiblement només existeixin a Nova Zelanda... 

Si hagués d'escollir un moment, el millor, de tot el viatge, em seria impossible decidir-me, tots són especials, i diferents.

Si hagués de triar un lloc, on repetir l'experiència, o bé si l'illa nord o l'illa sud, tampoc em podria decidir.

Si hagués de fer a tamany natural, una de les sis mil fotografies que tenim, com a record, crec que tampoc podria decidir, però al final, us en deixo una que m'ha captivat el cor.

Perquè si he de difinir l'experiència només em queda dir que, per una vegada, la realitat supera la ficció, tot allò que jo ja havia vist o sentit, en directe, és molt millor; tot allò que m'havia imaginat, en directe, encara és més! I per postres, descobreixes llocs i gent, que encara t'ho fan ser tot més maco i arrodoneixen el viatge.

Sense res més a dir, gràcies a tots els qui m'heu ajudat a fer d'aquest somni una realitat i a tots els qui ho heu pogut compartir amb nosaltres, encara que hagi sigut via internet.

Una abraçada i ens anem veient!

En pingu!!!

divendres, 15 d’octubre del 2010

... ú !!!

tres ... dos ... ú !!!!
maletes tancades i al llindar del pes màxim ... la valeriana a la tauleta de nit ... tancar els ulls i fer realitat el meu somni ! res més!

Fins  a l'altra punta del món !!!

dijous, 14 d’octubre del 2010

... dos ...

compte enrere .... tres .... dos ....
la benvinguda s'apropa més, ja estic patint a l'hora de dormir (amb algun malson), pensaments que no para de fabricar el meu cap, recollint musiqueta, llibres, carregadors de tota mena, fent els últims preparatius i els últims descobriments ... resulta que mentre estarem per l'illa nord de Nova Zelanda, tindrà lloc una important cursa/ral·li anomenada "Dunlop Targa New Zealand" a la que en Sam ha obert més que els ulls. I ja és casualitat que just el dia que passem per allà sigui un dels dies que correran cotxes com aquests



... i  un munt d'altres que ha anat trobant, així que, ja sabeu que em tocarà!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ara sí !!! Tres ....

Bbbbbbbbrrrrrrrrrrrr !!!!!!!!!
Deixant temes tancats a la feina.
La paperassa apunt. Les maletes llestes. 
I els nervis a flor de pell !
Ara sí que sí ! 
El compte enrere s'ha engegat, i a tot drap. 
Tres ....

dilluns, 11 d’octubre del 2010

999 combinacions i la p...a maleta no s'obre!

No n'havia tingut mai de maletes com aquestes, són xules! Unes Roncato Ultra Light, amb "polycarbonate ABS"!, amb un munt de compartiments, ah! i amb combinació. Això em va matar, però vaig dir-me "Tranquil·la, Dolo, ja les provaràs". 
Aquest dissabte al matí, ja preparant una mica de roba i fent la llista de tot de coses que no vull oblidar-me, vaig atrevir-me a obrir i tancar la petitona, la que pots pujar dalt de l'avió. Així que, arremengada, vaig afrontar el repte de tancar la maleta i tornar-la obrir. Vaig llegir bé les instruccions. Et diuen que porten sempre una mateixa combinació (000), i perquè no facilitis la feina als fantàstics "lladres" et recomanen que canviïs la numeració. I em vaig dir "No sembla pas complicat, Dolo". Però jo primer vaig voler provar si es tancava bé sense fer cap canvi. I així va ser, però semblava que una de les anelles de la cremallera es resistia a entrar bé dins el passador i semblava no voler-se tancar bé del tot. Així que vaig intentar-ho amb la gran.
El cas és que la maleta gran es va tancar a la primera, PERÒ !!!!! no es va voler tornar a obrir!
Ni amb el 000 inicial, ni amb les 999 possibles combinacions següents !!! 
O...tiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa !!!! què passa aquí?!!! On és la gràcia ?!!!! eh ! bbbbbbrrrrrrrrrrrrrrr! Quina calor que em va venir de sobte.  Dues hores barallant-me amb les combinacions (sembla que jugués a la loto 6/49 però sense premi, perquè no hi va haver manera!).
Vaig fer el dinar, vaig agafar energia i a la tarda, amb més calma, i dient-me "un número o altre l'han tancat, no?! Doncs ja s'obrirà!", vaig tornar a començar: 000, click, res ....... 001, click, res ..... 002, click, res .... 099, click, res .... 172, click, res ..... al cap d'una estona ... 229, click, res .... 385, click, res .... 386, click, res .... 387, click, PLING!!! oleeeeeeeeeeeee! ole ! ole !!! la maleta s'ha obert! Sam !!!! 
Ostres noi! però qui coi va posar aquesta combinació amb la mer...a aquesta de números, perquè jo en cap moment vaig seguir les instruccions que expliquen com canviar-la.... potser el piuet en qüestió és massa sensible?  Ara estic dubtant de si tancar-les dissabte o bé posar-hi un candau o deixar-les tal com estan ... buf! una més!

dijous, 7 d’octubre del 2010

Lluís Llongueras fa augmentar la llista de parats

Sí, sí, encara estic flipant quan he llegit la notícia: 
"Lluís Llongueras, acomiadat de la seva pròpia empresa per la seva filla amb un burofax" [font]
No n'he seguit mai massa cosa d'aquest personatge, però sempre l'he trobat carismàtic, curiós i en segons quines coses, envejable. Segurament que en d'altres, gens ni mica, pel que sembla de l'opinió pública del que he anat llegint avui.
Ell diu que el problema és que "Intentant ser un bon pare vaig repartir les accions" i ara tenen més poder els altres junts que un mateix. 
Recordo fa temps, una entrevista que li va fer l'Albert Om al programa "Jo vull ser" que feia a tv3 fa anys, on parlava de moltes coses del seu negoci,de la seva relació amb Dalí, de la seva família (un munt de fills per arreu) ... en la que també va sortir el tema del sexe tàntric -confesso que no n'havia sentit mai a parlar fins que ell ho va comentar-. I bé, si mirem altres programes en els que ha aparegut (Entrelinies, Divendres, El Club, No em ratllis!, Tvist...) arreu es mostra un tiu "curiós", i ja no diguem la veu característica que te.
Ai en Llongui, quin personatge! un Don Juan català! sempre amb la bandera de les dones per davant confesa que "el món que més m'agrada al món, són les dones!". I amb frases com "Voldria quedar-me embarassat" (El Club). Calla. I somriu.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

La fageda de la Grevolosa

Aquest matí he aconseguit gairebé un repte: reunir els amics de Ripoll i portar-los "enganyats" fins a la Fageda de la Grevolosa, prop de Sant Andreu de la Vola (hehehehehe!!!)




La fageda, amagada en mig d'un bosc de boix i pins, apareix com art de màgia, com aquell qui obra la porta de casa, i entra cap al menjador, cap dins d'un conte de fades i follets. És un dels meus llocs preferits. M'agrada molt, em relaxa. Em transmet una pau indescriptible, i el silenci que hi viu em convida a escoltar-lo -avui era difícil, per la nostra presència en grup i per l'esquellot d'una vaca que ens espiava entre les branques-.
 
I hi he portat aquesta colla d'amics i familiars per compartir-ho amb tots ells.



 


El fet de passejar pel bosc amb boletaires, o aspirants a recollidor de bolets -oi Elisa?!-, doncs és el que té, que tot plegat la veus estirgassada pel terra, entre matolls, recollint el que d'entrada semblava un rossinyol i alguna llanega blanca. Jo, per si les mosques no penso pas tastar-los, no fos cas!

dissabte, 2 d’octubre del 2010

10 pometes té el pomer ...

10 pometes té el pomer, de deu una, de deu una .... 10 pometes té el pomer, de deu una en caigué. 
Lalalalaraalllaaaaa ... 

Qui no l'ha cantat mai aquesta cançó infantil ? 

Doncs bé, ara fa una estona m'ha vingut al cap, quan el meu pare ha trucat el timbre per ensenyar-me, tot orgullós, les seves pomes de l'arbre d'aquí casa. 

I no deu pometes, no! 7 quilos de pomasses !!!! 
Mireu, mireu, que cofoi! 

divendres, 1 d’octubre del 2010

"No feu preguntes i no us diran mentides"

Perfecte! Una de les millors frases que he llegit últimament. I cada vegada més certa, perquè en vista de tal i com està el món -i ja ho deia el meu avi Francisco-, que quant menys saps, menys problemes tens i menys t'emprenyes amb els altres. Així que ... cadascú a casa seva i "andando que és gerundio".
Carai! quin seguit de frases fetes. La primera, "No feu preguntes i no us diran mentides", l'he trobat remenant entre els blocs que vaig seguint i és, concretament, de l'autor irlandés James Joyce del que vaig descobrint coses poc a poc (Ulises, Dublinesos, Retrato del artista adolescente, Finnegans Wake i alguns poemes...)

D'aquest font d'informació, en el següent enllaç, Diccitionari, de varis autors, hi podem trobar un munt de frases fetes, cites, frases cèlebres, jocs de paraules i un munt d'enllaços que fan passar una bona estona a aquells a qui ens agrada "perdre'ns" de tant en tant entre paraules i idees lingüístiques. És un no parar, d'un lloc a l'altre, absorbint paraules.

Algunes altres frases que criden l'atenció:

"L'amor és com el bridge, si no tens una bona parella més et val tindre una bona mà" de boca de Woody Allen

"El único lugar donde el éxito viene antes que el trabajo es en el diccionario" de Donald Kendall

[algunes més ] [ i més, a Proverbia]