dilluns, 29 de novembre de 2010

cara i creu nocturna

Avui tenia una reunió. Hem hagut d'avançar l'hora pel partit. No suporto que aquests 22 grenyuts, una pilota i tres o quatre escarbats negres paralitzin el món d'aquesta manera.
He de confessar, però, que he sentit un tros de partit per la radio, mentre anava de Vic a Seva a buscar en Sam. El cert és que en poc més de 18 minuts que ha durat el trajecte -per cert, he circulat gairebé jo sola en tota l'autovia!-, doncs el Barça ha marcat de bon principi dos primers gols. Carai! Com hi van!
Ja arribats a casa, he sentit la meva mare, dos pisos més amunt, xisclar emocionada el tercer. I de la resta, ja se n'han encarregat els veins. L'últim, també l'he sentit per la radio. Una maneta. Es veu que fins i tot hi ha hagut merder a la banqueta amb el CR9 i en Pep. Quines reaccions!

Ara estic recordant un anunci a La Sexta en el que en Cristianu aquest malgasta l'estona anunciant el Banco Espíritu Santo o algo així! Redéu! Ja és mala sort, pobret. La seva frase diu "en este banco, es donde yo siempre gano". Sí, i potser l'únic lloc! jeje. La veritat, jo no hi confiaria pas els calers!

A RAC1 des del minut 16 han pronosticat gols de Villa, es veu que amb el marcador en contra, el Madrid canviaria el seu primer plantejament i el seu defensor, el provocador de les dents grosses de Crackòvia, el deixaria mig lliure perquè és tant dolent que se li pot guanyar bé l'esquena. Bé, això deien a la radio. Eufòrics els locutors deixaven anar un "nyam, nyam, nyaaaaammmm, menja'ts aquests tres!". I el que faltava encara.
El camp nou bullia, i el públic repetia musicalment un provocador "Mourinho ... sal del banquillo"...
A la premsa ja van sortint comentaris en contra del madrid, que a més d'humilar-se al Camp Nou, i de perdre el liderat, es veu que "La impotència s'ha apoderat de les figures, més de pessebre que no pas de futbol, dels madridistes" [3cat24]
Mmmmmmmmm, també he de reconèixer que ja m'agrada aquest marcador català i que ara mateix enviaria un parell de sms a un parell de blanquets que deuen treure foc pels caixals i que molt probablement demà fingeixin estar malalts per no haver d'aguantar les bromes dels seus companys de feina blaugranes, jejejeje  A veure quins titulars s'inventaran avui els periodistes. Ja tinc ganes de veure les portades. Res. Visca el Barça i Visca Catalunya!
Ara només resta posar quatre ciris a la moreneta perquè d'aquí unes hores, tota la Rambla segueixi d'empeus i no hi hagi "gaires" destrosses ni gaires detinguts. Pobres botiguers! AIXÒ i tot el que envolta aquest món de rivalitats futbolístiques és que el que em treu de polleguera, per això em nego a seguir la moda social. Bbbbbbbbbrrrrrrrrrrr.  Si tot plegat, almenys, aquesta nit, servís per fer augmentar la natalitat autòctona d'aquí nou mesos!!!
I el més curiós de tot plegat, és que m'encanta el futbol! Si pogués, encara hi jugaria! Sovint recordo molts matins de diumenge anant a veure els partit de la U.D.Taradell amb l'avi Francisco. En silenci. Amb la bossa de pipes. Sempre lluny dels crits. Des d'una banda, observant un per un els jugadors.
Haviem compartit tantes hores de partits! Al camp, per la tele, a la radio... Ell era capaç de veure un partit de futbol, escoltar les noticies a qualsevol emissora i llegir La Vanguardia. Això sí, si em quedava a fer-li companyia (era el meu hobbi!), ni se m'acudís dir res! Podies passar per davant la tele, podies tapar-li momentaniament la jugada, però! sobretot! ell volia escoltar la jugada. Amb el que deia el locutor, els noms dels jugadors, la situació, la pilota, el camp ... ell era capaç de col·locar-los tots al terreny de joc, acertar com aniria la jugada i gairebé cantar el gol abans d'hora o xiular un fora de joc.
Quin home!
A totes les dones de casa, ens ha agradat i hem jugat a futbol, l'Elisa, jo, la Bet, la Meri, bé, menys la Gemma. L'avi estaria satisfet d'aquestes deixebles, crec. Quico! Un petó des de Taradell!