divendres, 31 de juliol de 2009

Tancat per vacances ...

Doncs sí, tot arriba; les vacances, també!

oh, La France ... mon amour!

divendres, 24 de juliol de 2009

Canvis que comporten canvis...

Sí! Canvis que comporten uns altres canvis, que de cap manera jo havia previst. És la gràcia de la vida, la improvització! A mi, que tant poc m'agrada. Fa encara no dos anys vaig decidir JO, a voluntat meva, canviar de feina. Ara, m'ha caigut l'oportunitat de tornar a canviar, però no de lloc, sinó de tasca.
El gerent deixa el seu lloc i la junta me l'ha ofert, que de bon grat he acceptat. Tot aquest moviment de peces, semblant a un jocs d'escacs, comporta que "algú" haurà de fer part de la feina que jo tenia encomanada fins ara ... així que ja ens veus, en plenes envistes de les vacances, buscant un auxiliar administratiu per aquí a recepció. Bbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrr. En dos dies més de 150 curriculums. Ggggggggrrrrrrr. Setembre, mes de canvis.
Viam si estem de sort i l'acertem.

Quan a més canvis, també m'ha influit en l'elecció d'assignatures pel proper semestre a la Uoc, perquè fins a finals d'any hi ha unes quantes mogudes atlètiques i no sé què em comportarà tot plegat. Per això he optat per agafar-ne un parell i que sigui el que Déu vulgui!

També tenia, i dic tenia, pensat tirar endavant el Certificat D de català. I començar a barallar-me amb el llatí ara que he trobat profe .... tot plegat, a saber com acabarà!

Ara m'ha vingut al cap el lema del capità enciam "Els petits canvis són poderosos!". Així sigui!

[Ostres, acabo de mirar el significat exacte de canvi, i déu ni do si n'hi ha de situacions en la que els vivim. Enllaç al DIEC]

dimecres, 8 de juliol de 2009

Un curs més

Buf! Avui "ens han donat les notes" de la Uoc. Quin patir! encara sort que no he de fer exàmens, no vull ni pensar-hi. Coi de nervis! Després del resultat de l'avaluació continuada -satisfactori- i de les proves de validació (és el sistema de control que fa servir la universitat a distància catalana per tal d'assegurar-se que ets tu qui ha fet els exercicis durant el curs, et demanen que facis una parrafada d'algun dels temes o exercicis presentats, i llestos!) -bo-, el balanç de notes és més que positiu. D'aquesta manera es veu el treball, resultats, i sacrifici, obtingut durant els tres mesos d'hores sense dormir, de passar males estones informàticament parlant, de molt llegir i escriure, d'hores de biblioteca, de caps de setmana "hipotecats"...
Amb l'assignatura de francès he patit, sí, però també hi he disfrutat moltíssim. La Mercè
desBenz des d'Aix-en-Provence n'ha rebut les esquitxades -mails amunt i avall jejeje-. Ara me tocaria aventurar-me amb l'assignatura Introducció a la literatura francesa, però ... no m'atreveixo! Crec que esperaré un temps i així, mentrestant, algun estiu o altre, aprofitaré per llegir-me alguns dels llibres que recomanen i/o exigeixen de treballar durant l'assignatura.
De totes maneres, crec que hauré d'aparcar un xic el francès, potser canviar-lo per l'anglès una temporada i pel llatí! Sí, sí! Una altra creu! Jo vaig passar per l'antiga FP, de dret a la universitat, sense fer Bup i Cou, per tant, no n'he fet mai, a part de les cançons que cantavem amb en Climent.
Ara penso: a aquest jovent que ens ha de mantenir d'aquí uns anys -jajajajaja!!!!-, no els deu pas sonar de res aquestes inicials de FP, Bup i Cou ... ara és allò d'un munt de cursos d'ESO i uns quants més de Batxillerat.



Curiós tot plegat!

dissabte, 4 de juliol de 2009

Tothom té una història

Dissabte tranquil. Al matí, tram de la Trona del Ral·li Osona. Dinar lleuger.
S'apropava tempesta però ens n'hem salvat. He sortit a córrer mitja horeta, al costat del golf...
Ara, al balancí, a les mans els últims capítols de "El conte número tretze", música de fons (Cafè del Mar, Dreams) [escoltar]
Llegia i aquest fragment m'ha fet pensar...
"Tothom té una història. Quan m'explicarà la seva? (..) El silenci no és un entorn natural per a les històries. Necessiten paraules. Sense, creixen grises, emmalalteixen i moren. I després et persegueixen".
Em sembla que sí, tots tenim una història i potser a voltes n'escrivim trossets, a voltres n'amaguem moments, com si en tinguessim por. Por de repetir aquells mesos, anys, instants. Por de reviure aquell fet que ens va marcar. Ganes d'esborrar el passat? Sí, a vegades, però el passat, passat és, i hem de viure amb ell també :)
Cada vegada més em faig meu allò de "Carpediem!", aprofita el dia, el moment. No tornarà a passar. I potser per això escric la meva història, bé, fragments... Un any més de la meva vida que comparteixo amb els qui m'envolten.


En aquest best seller que tinc als dits aquests dies, hi apareix sovint una punxant frase: "Digui'm la veritat", tres paraules que treuran suc d'un seguit d'assassinats, bessons, runes, dues dones atrapades pel seu misteriós i terrorífic passat ... que volen deixar per escrit abans de morir ...

Paraules ! Tothom té una història!


imatge feta amb Worldle