dissabte, 4 de juliol de 2009

Tothom té una història

Dissabte tranquil. Al matí, tram de la Trona del Ral·li Osona. Dinar lleuger.
S'apropava tempesta però ens n'hem salvat. He sortit a córrer mitja horeta, al costat del golf...
Ara, al balancí, a les mans els últims capítols de "El conte número tretze", música de fons (Cafè del Mar, Dreams) [escoltar]
Llegia i aquest fragment m'ha fet pensar...
"Tothom té una història. Quan m'explicarà la seva? (..) El silenci no és un entorn natural per a les històries. Necessiten paraules. Sense, creixen grises, emmalalteixen i moren. I després et persegueixen".
Em sembla que sí, tots tenim una història i potser a voltes n'escrivim trossets, a voltres n'amaguem moments, com si en tinguessim por. Por de repetir aquells mesos, anys, instants. Por de reviure aquell fet que ens va marcar. Ganes d'esborrar el passat? Sí, a vegades, però el passat, passat és, i hem de viure amb ell també :)
Cada vegada més em faig meu allò de "Carpediem!", aprofita el dia, el moment. No tornarà a passar. I potser per això escric la meva història, bé, fragments... Un any més de la meva vida que comparteixo amb els qui m'envolten.


En aquest best seller que tinc als dits aquests dies, hi apareix sovint una punxant frase: "Digui'm la veritat", tres paraules que treuran suc d'un seguit d'assassinats, bessons, runes, dues dones atrapades pel seu misteriós i terrorífic passat ... que volen deixar per escrit abans de morir ...

Paraules ! Tothom té una història!


imatge feta amb Worldle