dimecres, 24 de juny de 2009

Nit de Sant Joan

La nit màgica per molts, la nit d'alegria, la nit més llarga, la nit més curta ...
Jo tinc clar que sóc un esperit de contradicció, però és que aquesta "festa" tampoc m'agrada, així que aquesta nit ens hem quedat a casa, tranquils, escoltant música, l'un preparant cotxes d'slot i l'altra repassant els apunts i exercicis de francès per la prova de demà dijous a la uoc.
Recordo amb certa "por" les fogueres i els petards de quan erem xics, a la terrassa de casa la iaia. Encara sort que aquest any hi ha crisi! La veritat és que no se n'han sentit tants com anys enrere ....
Reconec però que es posa molt rebé fer festa per Sant Joan :)
M'agrada la cançó d'en Sisa, com tantes d'altres d'aquest eixelebrat autor, i aquí la deixo.



NIT DE SANT JOAN [escoltar]

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames...

Jaume Sisa