dilluns, 28 de novembre de 2011

La Volta a Osona amb l'Autobianchi

Dissabte, les vuit del matí, una boira espessa i pixanera que no deixa entreveure res més endavant de poc més d'un metre. Mentre anem escalfant el petitó, fem parada tècnica a la benzinera, omplim i inflem les rodes. Ens dirigim directament a les verificacions a Manlleu, perquè ja tenim fet el calibratge i les taules modificades amb la petita diferència que tenim amb l'organització. Ja patirem al tram de taules imposades! Nosaltres anem a pèl, només amb el propi compta quilòmetres del vehicle i un cronòmetre del decathlon!



Anem veient els companys, fent fotos aquí i allà, esmorzem una mica, ens donen les últimes quatre indicacions, sobretot coses del roadbook i dels trams, i encara sota la boira es dóna sortida als primers vehicles. Nosaltres portem el dorsal 101. Encara falta. Aprofitem per acabar d'anotar coses als papers que ens acompanyaran fins les deu de la nit. Ho repassem tot: el full de ruta, el cronòmetre! la càmera! els llums! el llapis! i les taules de les diferents velocitats impreses dins la carpeta! Apa som-hi doncs!





Ens donen la sortida, només som dues dones "pilots", he de donar la talla. Ens dirigim cap a St. Sadurní d'Osormort, on la carretera vella que puja cap el Pla de les Arenes i el Coll de Revell, ens comporta els primers mals de cap: un camió fins a Malafogassa que me la juga una mica massa! Així no puc fer la mitja. C'est la vie. Paciència. El primer tram serveix per adaptar-me a l'Autobianchi i per concentrar-me.
El proper és "anar a girar a la rotonda de Sant Hilari Sacalm per la carretera de la Font Vella".



Continuem amb Cladells, que tot i baixar un bon tros darrere d'un tot terreny un xic lent, al final, el resultat va ser el millor de tots els nostres trams, amb contravolant inclòs en plenes paelles de baixada! Buf, quin ensurt! Hem anat veient cotxes abandonats per diferents motius. Creuem els dits.





El següent, després d'un bon tros d'enllaç, és una variant d'Osor, sortint des d'El Pasteral i anomenat "Els pantans". La mare que va par...r els pantans, les pujades, la terra, els rocs, els sots, els bassals, els camins mal girbats i tot plegat! Quina cagarela! A més de no enganxar de cap manera el ritme (per mi era impossible, i el terra a Osor estava massa delicat), de pujada en plena paella ens vam trobar un cotxe al mig de la traçada. Bbbbbrrrr !!!  Enllacem amb el següent (substituït Vilanova de Sau pel típic Collsaplana i que tant bé ens coneixem de tort i dret).


L'arribada a El Sucre, on es farà el tram espectacle, el reagrupament, una mica de dinar i una petita mitja part se m'entrevessa per vàries coses. La primera és que en Sam diu que el faci jo, el circuit. A mi no m'agrada! No vull fer ziga-zagues a la babalà tivant fre de mà! No en sé! Ni m'agrada. 






D'acord, surto jo a passejar doncs. Total, que ens donen la sortida, condueixo jo, i el cabr....n....s d'en Sam em comença a estivar fre de mà, i no dono l'abast a readreçar el petitó Autobianchi hahahahaha !!! Que bé que ens ho vam passar. Es nota ?




I segona, que quan ja estavem disposat a fotre caixalada a l'entrepà, casumlolla! No pugen els vidres! Ostia! No podem pas anar fins les 10 de la nit així per aquests móns de Déu !!!! No hi havia manera, però per sort, després d'una bona estona, i encara no sabem com, van acabar pujant. Buf! Ni tocar-los! Ens relaxem, dinem, fem un cafetonet, un pipí (per una vegada, i en aquest ambient més "d'homes" per dir-ho d'alguna manera, no era el lavabo de les noies el ple hehehehehe).


En Ferrarons, fidel, ens va venir a veure a la sortida i ens ha donat aquest regal. Gràcies Ramon!
Així que, concentrats, ens vam dirigir al proper tram, anomenat El Lluçanès, pujant des de St. Julià Sassorba per la carretera vella de Prats, un bucle pel mig i acabant gairebé a Sant Bartomeu del Grau. Taules imposades. Quin patir! Tal com estavem calibrat, nosaltres perdíem cinc metres per cada cent metres de recorregut. No en vam pas caçar ni una. De fet, ja es va veure al resultat final: el pitjor dels trams! Sense aquests punts de més, més d'un homenot s'hauria cagat en tot perquè una dona li passava la mà per la cara! hahahahahaha


Sobremunt era el següent objectiu, per unes pistes super divertides durant les quals havies d'estar ben alerta i no perdre't. Gairebé enganxaves el final d'un tram amb l'inici del següent, i aquí perdem un rival més, el cotxe de davant s'ha saltat la sortida i no sé pas què farà! S'ha de vigilar, sobretot quan s'ha de deixar la carretera principal per anar a parar a Orís. Un petit reagrupament a Manlleu, on vint minuts donen per molt (sobretot per prendre un redbull i donar-nos ales per acabar sencers), ens permet tranquilitzar-nos per acarar els dos últims trams: Bracons i Llaers. A Bracons, al pobre Autobianchi li faltaven uns quants cavalls, el vaig estirar tant com vaig poder des de Sant Pere de Torelló, pobret, i fins a Sant Privat d'en Bas. Com m'agrada aquesta carretera!!!!


I per acabar, ja cansats, collons amb el tramet de Llaers! No només és xunga la pujada fins a Vidrà (pista estreta i sense massa moments per relaxar-te), si nó que és pitjor el tros des de Sta. Maria de Besora passant per Llaers  anant a espategar a la carretera de Vallfogona del Ripollès. Sí, sí, hem acabat !!!! I com hem patit, redéu! Hem fet tot el trajecte, més de 40 kms, amb el llum de color taronja de la benzina fent el pamplines, ara dono positiu, ara m'amago. Buf! Just passat la pancarta de fi de tram, ens hem parat en un caminet i hem omplert el dipòsit! I tranquils, cap al final del ral·li.


Al final tot ha anat de conya, no ens hem perdut i déu ni do lo bé que ho hem fet! He arribat a casa amb una immensa planta que m'han donat per ser la "pilot" femenina dels 3 ral·lis aquest any (la Nocturna, els Volcans i la Volta), Ole! Gràcies!


Bloc i fotos d'en Sam

dijous, 24 de novembre de 2011

Matagalls pel Coll de Sant Marçal


Després d’una nit més sense gairebé dormir (típic d’una nit de dimecres a dijous, després de l’assaig de gospel), m’he despertat activa, he tret el cap per la finestra, he mirat el temps per internet, i he decidit sortir a passejar. 
Destí, el meu estimat Matagalls. Aquest cop, faré el cim pel Coll de Sant Marçal.



La pujada és pronunciada, continuada, i les pluges dels últims dies han deixat un camí tant marcat que aquesta part del trajecte sembla un riu. La primera mitja hora, endinsada dins la fageda que travesses serpentejant, he anat escoltant el concert del grup Tastet de Gospel a Santa Maria de L’Estany el passat mes d’octubre. En Lluís em va donar els cds per gravar-los i he aprofitat la nit per fer alguna cosa de bo.





Genial! El sol em saluda entre les branques i el suau vent fa caure al meu pas les fulles que encara no han caigut, soroll de fulles trepitjades, només el silenci s'escolta en mig dels arbres,  els ocells que m’acompanyen una estona i, a l’altra orella, l’auricular que em transmet les notes amb l’empenta que em fa falta per anar pujant a ritme gospelià. La veritat és que he fet el camí sola, ben sola, ho necessitava. 

 


Alguna imatge detonava tristesa, sol·litud, però m'hi he sentit, més aviat al contrari, amb un somriure als llavis. Només m’he trobat un parell de xicots que ja desfeien el trajecte, un parell més descansant al costat de la creu i una noia que ha arribat corrent. Tots nosaltres hem arribat al mateix lloc, però per camins diferents. Ai la natura! Jo fins i tot he vist el mar.


El millor de la caminada, ha sigut just quan he arribat a l'alçada de Coll Pregon, apareixent esplendorós, vestit amb una verda catifa, flonja i suau, davant dels meus ulls, així .... 





La creu dalt del cim m’esperava amb els braços oberts, presidint-lo amb aquella autoritat que té, assenyalant a una banda les majestuoses Agudes i el Turó de l’Home, i cap a l’altra, més enllà, els Pirineus, emblanquinats. El sol d’aquest matí escalfava l’ambient, i la veritat és que no n’hauria marxat mai d’allà dalt.
  






Al final, una hora vint-i-cinc de pujar i poc menys de 50 minuts a tot drap de baixar, i més de 600 metres de desnivell, seguint sempre el traçat del GR 5.2, m’han separat de la “Taula dels 3 bisbes” on he aparcat el cotxe.

Sense paraules. Take me back!

dimarts, 22 de novembre de 2011

Serra de Busa i la Mola del Lord

El passat dissabte l'havien pintat passat per aigua i no ens vam voler arriscar massa, així que vam pujar amb el "toi" fins a dalt del Pla de Busa, des d'on vam començar l'excursioneta. 

Vam fer un mos amb aquestes vistes i ben vigilats!

Després de passejar-nos per entre el bosc, vam treure el nas just davant la petita església de St. Cristòfol on unes bones banyes ens donaven el bon dia...





Seguint les indicacions de la Ruta de la Vall d'Ora i el Pla de Busa, recorrem la pista que ens aproparà a uns paratges impressionants, entre ells la presó del Capolatell -només d'imaginar-te les guerres i les experiències dels francesos en aquests racons, se't posa la pell de gallina-. Just quan traiem el nas al Mirador, una explosió de llum i d'immensitat em deixa encantada per uns moments. Sense paraules!




Travessat el pont construït a finals de 1991 tal com indica una mica de ciment al final del mateix pont, seguim les indicacions cap a la presó i cap al que anomenen Cova del diable. Perquè serà ? Es veu un tercer individu, a part dels dos Sams?
Ja de retorn cap al cotxe, desfent la ruta i ben a prop de la font de Busa, ens trobem les meves amigues.



Baixem per una pista un xic enfangadota, pel dret, cap al magnífic Sant Llorenç de Morunys, on busquem una petita fonda per dinar, La Catalana. I què millor per pair el menú que una caminadeta? Ens dirigim a les escales que ens pujaran a dalt el Santuari de Lord, un llogaret reclòs, allunyat, amb bones vistes, en silenci, perfecte per a una bona meditació. 



Ens hi apropem, fem quatre fotos per tal d'admirar la zona des d'on el matí havíem fet les fotografies. Impressionant! Al final, una bona jornada de dissabte esquivant la pluja i gaudint, en família, del nostra paisatge català. Visca Catalunya i el català! Una abraçada Sami i Núria. Busquem data per la propera ....

dimecres, 16 de novembre de 2011

3a Eco Mitja Marató Oson@corre Ciutat de Vic

Ja la tenim a la vista, la 3a edició de l'Eco Mitja Marató Oson@corre Ciutat de Vic. En ple desembre, el dia 18. Poc més de vint-i-un quilòmetres per asfalt sota baixes temperatures recorrent els carrers de la ciutat de Vic i els camins rurals que envolten la ciutat, Calldetenes, Malla ...
La sortida tindrà lloc a les 11 del matí des de les pistes d'atletisme de Vic, a la zona esportiva.
Algú demana, Eco? Sí, Eco d'ecològica, sobretot perquè els premis en material que es donen a molts participants són lots de producte ecològic de les primeres marques d'aquest sector, i també pel respecte i gaudi personal de la natura que ens envolta.
Més informació i reglament aquí, i les inscripcions aquí. Ànims!


Us convido a la roda de premsa de la presentació de la cursa el proper dimecres 30 de novembre a 2/4 de 8 del vespre al Temple Romà de Vic. Durant aquest acte aprofitarem per fer una xerrada "Interpretació de les alteracions del sistema múscul-esquelet". Com gaudir d'un bon rendiment esportiu prevenint les lesions, a càrrec de Miquel Àngel Cós Morera, fisioterapeuta i osteòpata de l'equip nacional d'atletisme i del CAR des de 1988.
Si el dia de la cursa voleu venir a donar-nos un cop de mà, serà molt ben vingut! Ens veiem! 

dimarts, 15 de novembre de 2011

Un ruixat potent

Al temps de tv3 acaben de dir que a les comarques del centre i nord-est, just a sobre d'Osona, a Taradell, hi ha hagut grans acumulacions de litres d'aigua.
La veritat és que no recordo si havia vist mai aquest tros de carrer d'aquesta manera .... aquí on hi ha l'acumulació hi passa una riera per sota, ben canalitzada, però que en aquests moments semblen les "Catarates de Taradell" (i no només pel soroll d'aigua corrent eh!)





I res, que a més a més la borrasca no fa net, ni el cap de setmana tampoc, just per fotre'ns els plans enlaire... C'est la vie!