diumenge, 13 de novembre de 2011

Bellmunt des de Vidrà

Ens hem llevat potser una mica massa tard però al final hem decidit fer la sortida programada: pujar al Santuari de Bellmunt des de Vidrà. Hem seguit les indicacions que vaig trobar aquí.

Aparquem el cotxe al Coll de Vidrà, a poc més de 500 metres de l'entrada d’aquest particular i acollidor poblet damunt de la frontera entre les províncies de Barcelona i Girona. Just en aquest punt hi ha un indicador que ens assenyala la direcció a Bellmunt i Coll d’Hi-era-de-massa.


La pista que ens porta fins al coll és fàcil, envoltada ja de fagedes i, la part més assolellada i habitada de roures i alzines, ja ens regala meravelloses imatges del nostre objectiu, Bellmunt, i de la zona de Cabrera i El Pla d’Ayats. Fantàstic! Quines coloraines!





Un corriol empedrat, humit i ple de fulles ens enlaire fins el Santuari, i un cop a dalt ens regala unes vistes inoblidables, imatges com aquestes no es paguen amb diners. Llum. Aire fresc. 




Boira a la plana de Vic, tota la comarca s’amaga sota aquest mar esponjós. El sol va traient el caparró. El cel és gris. S’acosta aigua, segur. Fem un mos, quatre fotos i emprenem el camí de tornada avall.


La veritat és que fins a Bellmunt no hi veia cap problema, ja m’ho conec per totes bandes, però la resta de la possible ruta em feia estar atenta a tots els senyals, potser és per això que ens n’hem saltat algun i tot s’ha estroncat? Segons la descripció de la ruta, just al Coll d’Hi-era-de-massa, havíem d’agafar un trencall a la dreta que de baixada ens portaria direcció a la Tosca dels Degollats.



Doncs res, que no els hem trobat. En algun lloc ens hem passat algun pal sense marca que ens ha fet despistar i no hem trobat la tanca indicada, però de fet hem anat a espetegar a la pista forestal des d’on s’indicava el corriol que baixa al Salt del Molí, el pont de Salgueda i el Molí Nou. Com que anavem una mica justes de temps hem decidit fer cap a Vidrà per aquesta pista que ja no hem deixat fins a la plaça del poble.
Ho deixem pendent. Guardo el mapa de la ruta. Tornarem! No és una amenaça, eh, és una necessitat!
De retorn a Taradell plovia però nosaltres no ens hem mullat. Plovia. Plou. I encara ho fa. Tarda d’estar per casa, al sofà, i llegir una mica.

4 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Vaja, nosaltres avui dubtat entre pujar a Bellmunt o anar a la Grevolosa, i hem obtat per les faixedes.
Ja fa dos anys que per any nou anem a veure sortir el sol a d'alt de bellmunt i despres anem a esmorzar a vidrà. Enguany segurament també hi tornarem.

http://fonsdepantalla.blogspot.com/2011/01/com-anem.html

Dolo ha dit...

Ei Joan, doncs mira que ens hem creuat amb un munt de gent!
Jo alguns anys he anat a veure sortir el primer sol de l'any des d'El Cap de Creus. Sense paraules!
Mmmmm... Joan, hem de quedar un dia i fer una excursió plegats, no et sembla? Una abraçada tardorenca!

Joan Ayats ha dit...

El Cap de creus ha de ser molt maco, però si ja em costa convencer a la penya d'anar a Bellmunt que ho tenim aprop ...

Quan vulguis la caminada!

Dolors A ha dit...

nosaltres ahir vam ser a la gravolosa,aquests dies no et pots estar d'anar aquets paratges son fasinats.

el temps ens va respectar, quina sort!