dimecres, 30 de desembre del 2009

El llegat de Larsson

Sí, finalment he caigut en la temptació i he tingut la necessitat de llegir aquesta trilogia que tothom ha afalagat tant i tant. I de fet, no volia acabar l'any sense un apunt més de llibres.



Aquesta setmana vaig començar la saga amb "Els homes que no estimaven les dones" i he de confessar que m'ha enganxat, ja estic gairebé al final. La trama està molt ben construïda i no m'estranya que els entesos en diguin coses com aquesta: "
Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel.la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines"

D'entrada, el títol suposo que apareix d'entre alguna de les frases de la protagonista femenina, una jove poc adaptada socialment, molt bona investigadora, que té clar que de "capullos que no estimen les dones" n'hi ha un munt. Quant al protagonista masculí, en Mikael, és el primer que sembla no estimar-les, no sé si s'adona del que fa amb elles.


De moment això, aviam com s'acaba tot plegat. I després pels altres dos.




divendres, 25 de desembre del 2009

Nadal, natura i vici

Avui ha sortit el sol i hem decidit sortir a donar un tomb per la natura. La temperatura era molt agradable. Aparcat el cotxe als peus del Puig de Sant Feliuet, hem seguit un tros del sender PR-C 40 que passa per Sant Pere de Casserres.

Després hem passejat pel mig de les grans roques que vigilen la zona, on en Sam ha intentat aguantar-ne el pes d'una -la més petita!-.








I finalment hem pujat fins a dalt l'encantadora esglèsia de Sant Feliu de Sabassona, des d'on hi ha unes magnífiques vistes: per una banda, Osona i els diferents verds i marrons dels boscos;

(Joan, aquesta va per tu, seguint el teu estil de fotos .... )


per l'altre costat, Sau i el seu entorn.


I abans d'anar a dinar, hem fet un tomb pel Parador de Sau des d'on es veia així el pantà, amb la presa i el campanar al fons ben cobert d'aigua.

Després de dinar, més de tres hores de vici, caient a les mans del




... no es pot jugar amb els avis! sempre guanyen ...
Demà ... la revenja serà terrible !!!

dimarts, 22 de desembre del 2009

Un altres somni enlaire!

Sí sí! diuen que dins del "bombo" hi són totes ... però perquè no surt mai la meva ¿?!! eh !!!
Enguany la grossa a los madriles ... quina ràbia!
Jo que ja tenia damunt la taula la llista de coses per fer... encara hi és, damunt la taula.

No m'estranya que el dia del sorteig de la loteria sigui el dia internacional de la salud ... és per tornar-se boig amb tants flaixos després de cantar un engrescador "setenta y ocho mil dos cientos noventa y cuatro" .... "tres milloooooooones d'euuuuuuuuroooooooooooossss" ... T'imagines?! ara em ve al cap el pobre Núñez de Crackòvia ... èurus eh!

Malgrat tot, alguna cosa arreplegaré d'aquests que tenen les centenes igual que la grossa ... sí, sí ... per un sopar de pizzes i un cinema arribarà.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Això explota segur, eh!

Ostres, ostres, ostres !!!

Ja deia jo que això ha d'explotar per força!!

Doncs sí, avui dilluns 21 de desembre, la Queralt ha volgut aparèixer en aquest món envoltada d'un neuràlgic paisatge emblanquinat i fred, per caure en mans d'una família taradellenca espectacular i d'un bressol ben càlid.

Benvinguda a la família!
Felicitats Gemma i Toni.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Mercat Medieval de Vic

Sí, al final hi vaig treure el nas. Un Mercat Medieval de Vic exactament igual que els últims anys, ple de parades de menjar (pa, coques, turrons, fuet i llonganissa), arrecades i collars de totes les mides i colors haguts i per haver i fogueres amb entrepans de butifarra! Què vols que et digui! Ah ! i que no falti l'olivera plena a vessar de desitjos que per A o per B no es portaran a terme (alguns, per sort !).

No sé. Potser és que em cada dia em faig més gran i ja estic bé intentant fer coses diferents a la resta de la gent ....

Ara bé, he de confessar que va caure un bon tros d'aquesta coca, la meva perdició !!!!




Al matí, en Sam i jo,

vam anar fins al Castell de Taradell.





Llàstima que un tel emboirat no ens deixava veure gaire més enllà, però val la pena per l'ambient, aquella olor de terra humida, d'hivern ...