dilluns, 29 de novembre del 2010

cara i creu nocturna

Avui tenia una reunió. Hem hagut d'avançar l'hora pel partit. No suporto que aquests 22 grenyuts, una pilota i tres o quatre escarbats negres paralitzin el món d'aquesta manera.
He de confessar, però, que he sentit un tros de partit per la radio, mentre anava de Vic a Seva a buscar en Sam. El cert és que en poc més de 18 minuts que ha durat el trajecte -per cert, he circulat gairebé jo sola en tota l'autovia!-, doncs el Barça ha marcat de bon principi dos primers gols. Carai! Com hi van!
Ja arribats a casa, he sentit la meva mare, dos pisos més amunt, xisclar emocionada el tercer. I de la resta, ja se n'han encarregat els veins. L'últim, també l'he sentit per la radio. Una maneta. Es veu que fins i tot hi ha hagut merder a la banqueta amb el CR9 i en Pep. Quines reaccions!

Ara estic recordant un anunci a La Sexta en el que en Cristianu aquest malgasta l'estona anunciant el Banco Espíritu Santo o algo així! Redéu! Ja és mala sort, pobret. La seva frase diu "en este banco, es donde yo siempre gano". Sí, i potser l'únic lloc! jeje. La veritat, jo no hi confiaria pas els calers!

A RAC1 des del minut 16 han pronosticat gols de Villa, es veu que amb el marcador en contra, el Madrid canviaria el seu primer plantejament i el seu defensor, el provocador de les dents grosses de Crackòvia, el deixaria mig lliure perquè és tant dolent que se li pot guanyar bé l'esquena. Bé, això deien a la radio. Eufòrics els locutors deixaven anar un "nyam, nyam, nyaaaaammmm, menja'ts aquests tres!". I el que faltava encara.
El camp nou bullia, i el públic repetia musicalment un provocador "Mourinho ... sal del banquillo"...
A la premsa ja van sortint comentaris en contra del madrid, que a més d'humilar-se al Camp Nou, i de perdre el liderat, es veu que "La impotència s'ha apoderat de les figures, més de pessebre que no pas de futbol, dels madridistes" [3cat24]
Mmmmmmmmm, també he de reconèixer que ja m'agrada aquest marcador català i que ara mateix enviaria un parell de sms a un parell de blanquets que deuen treure foc pels caixals i que molt probablement demà fingeixin estar malalts per no haver d'aguantar les bromes dels seus companys de feina blaugranes, jejejeje  A veure quins titulars s'inventaran avui els periodistes. Ja tinc ganes de veure les portades. Res. Visca el Barça i Visca Catalunya!
Ara només resta posar quatre ciris a la moreneta perquè d'aquí unes hores, tota la Rambla segueixi d'empeus i no hi hagi "gaires" destrosses ni gaires detinguts. Pobres botiguers! AIXÒ i tot el que envolta aquest món de rivalitats futbolístiques és que el que em treu de polleguera, per això em nego a seguir la moda social. Bbbbbbbbbrrrrrrrrrrr.  Si tot plegat, almenys, aquesta nit, servís per fer augmentar la natalitat autòctona d'aquí nou mesos!!!
I el més curiós de tot plegat, és que m'encanta el futbol! Si pogués, encara hi jugaria! Sovint recordo molts matins de diumenge anant a veure els partit de la U.D.Taradell amb l'avi Francisco. En silenci. Amb la bossa de pipes. Sempre lluny dels crits. Des d'una banda, observant un per un els jugadors.
Haviem compartit tantes hores de partits! Al camp, per la tele, a la radio... Ell era capaç de veure un partit de futbol, escoltar les noticies a qualsevol emissora i llegir La Vanguardia. Això sí, si em quedava a fer-li companyia (era el meu hobbi!), ni se m'acudís dir res! Podies passar per davant la tele, podies tapar-li momentaniament la jugada, però! sobretot! ell volia escoltar la jugada. Amb el que deia el locutor, els noms dels jugadors, la situació, la pilota, el camp ... ell era capaç de col·locar-los tots al terreny de joc, acertar com aniria la jugada i gairebé cantar el gol abans d'hora o xiular un fora de joc.
Quin home!
A totes les dones de casa, ens ha agradat i hem jugat a futbol, l'Elisa, jo, la Bet, la Meri, bé, menys la Gemma. L'avi estaria satisfet d'aquestes deixebles, crec. Quico! Un petó des de Taradell!

Volta a Osona, amb cotxes clàssics

Un cop més, el senyor Samuel va anar tard a l'hora de fer la inscripció, i ens vam quedar sense poder participar a la Volta a Osona amb el nostre petitó Autobianchi. Ara que ja és major d'edat i ja podem anar a totes!!! Bé, a veure quina serà la propera, però a mi, ja t'aviso Samuel !, m'agradaria participar al ral·lie de La Llana, que deu ser pel febrer ..... eh !!!!!

Cabaní, el guanyador d'aquesta edició. Felicitats!
Josep M. Carreras

El tema és que, com sempre, els companys que hi participaven, ens van trobar a les cunetes, de reporteros oficials, i aquí deixo unes quantes fotos que ha penjat en Sam al seu bloc. També hi ha algun video, però això ja porta més temps, viam si per festes m'hi poso i penjo toooooooooooooots els que tinc pendents.....

Vaig a donar una ullada als resums a Vilaweb de com ha anat tot plegat això de les ereccions catalanes jejeje. El pitjor de tot, és la pujada del PP.... ai Espanya que perilles!
Visca Catalunya !!!

divendres, 26 de novembre del 2010

Primeres gelades, primeres emblanquinades

Poc a poc va colant-se entre nosaltres, el punyeteru hivern de la Plana de Vic. Sí, sí! Aquí a Osona, a principis d'octubre van arribar les primeres boires matineres (entrada al bloc), i progressivament ha anat canviant el temps, les temperatures, l'entorn, el paisatge, els colors, les fulles ... 

Aquest matí, quan he arribat a les pistes d'atletisme de Vic, a les 8 del matí, m'he trobat aquest paisatge: blanc com si hagués nevat! De fet, el tartà, la part dels carrers on es córrer, que queda a primer pla, és vermell, jeje. Aix! Estava preciós, però a -3 graus, així que just he fet la foto, l'he enviat al temps de tv3 i m'he endreçat a l'oficina. Llons quina rasca!


dijous, 25 de novembre del 2010

2a Eco Mitja Marató Oson@corre, Ciutat de Vic

Per tots els qui us agrada patir fent una mitja marató, el proper diumenge 19 de desembre, teniu l'oportunitat de gaudir-ne d'una a Vic. L'organitzem des del Club Atlètic Vic i Oson@corre, la nova secció de curses populars, i ho fem respectant tant com podem el tema de l'ecologia i, a més, els productes i obsequis que donem a l'arribada, són ecològics i naturals.

Si en voleu saber més, us deixo l'enllaç on trobareu tota la informació i també on podeu fer les inscripcions. Animeu-vos! Us hi esperem.

Això sí, abrigueu-vos! que estareu a Vic, i serà a mig desembre, bbbrrrrr !!! Ens veiem!

Democràcia o dictadura irlandesa?

Llegint les notícies, he trobat aquesta de la RETALLADA que portaran a terme a Irlanda. I encara tremolo. Quina dictadura, no? Llegiu-la. Després, només em resta demanar-me: serà spain el proper a caure? Tot plegat fa fredor. Bbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrr!!!


Dublín. Irlanda reduirà el salari mínim i retallarà 25.000 llocs de treball públics, però manté en el 12,5% l'impost de societats

El govern irlandès ha confirmat els seus plans de reduir en 15.000 milions d'euros addicionals durant els quatre anys vinents el desequilibri dels comptes públics del país, dels quals 10.000 milions corresponen a una reducció de la despesa pública i els altres 5.000 milions, a la major recaptació per impostos. Tot i això, Dublín mantindrà en el 12,5% l'impost de societats i, per tant, no cedirà a les pressions de França i Alemanya perquè l'apugi. Aquestes són les propostes d'un govern que treballa coix després que els socis minoritaris l'abandonessin la setmana passada. Ara s'hauran de sotmetre aquestes propostes a la consideració del Parlament.


Entre les principals mesures previstes en el pla d'ajustament quadriennal que ha presentat el primer ministre irlandès, Brian Cowen, apareixen la reducció del salari mínim, així com la retallada de més de 24.750 llocs de treball públics i la pujada progressiva de l'IVA fins al 23% el 2014 .

D'altra banda, el pla d'ajustament del govern no preveu elevar l'impost de societats, que actualment se situa en el 12,5% i que ha estat molt criticat per diversos socis europeus d'Irlanda, especialment França i Alemanya, que el qualifiquen de competència deslleial.

Dublín nacionalitzarà la banca per aturar la crisi de l'euro 

El govern irlandès nacionalitzarà definitivament les principals entitats financeres de l'illa en un termini de 72 hores, segons fonts del govern citades per Bloomberg i per "The Irish Independent". Això suposa prendre la majoria de l'AIB i del Bank of Ireland, que ja estan parcialment nacionalitzats.

Segons els analistes, el més urgent és tapar el forat del sector financer per aturar el contagi de la crisi de l'euro, que colpeja amb força Espanya i Portugal. L'AIB i el Bank of Ireland van perdre dimarts al voltant del 30% a la borsa i necessiten una injecció immediatament per no caure. Si això passés, la crisi financera irlandesa podria arrossegar altres bancs de l'eurozona molt exposats a la banca irlandesa, com és el cas del sistema financer britànic i alemany.

[Font 3cat24. notícia]

divendres, 19 de novembre del 2010

A qui coi s'ha de votar el proper 28N ?

Després d'un parentesi d'un mes, sense televisió, sense diaris, sense noticies ... arribo aquí i, com ja m'esperava, m'ataquen per totes bandes amb la propaganda electoral ... més que res, perquè és la recta final i tots corren a prometre allò que saben que no faran per enganyar algun votant despistat.
Només tinc clara una cosa: jo vull votar.
I tinc clar a qui no votaré, claríssim! Descarto opcions espanyolistes, autonomistes i feixistes. Però, ostres! no tinc ni idea a qui votar! Algunes alternatives semblen clares, però totes acaben tenint una mica de boira que ho embruta tot... Ja veieu, indecisió total. De fet, no tenia clar anar a les urnes (a mi m'agrada poder decidir a les municipals), però veient com va tota la campanya ... crec que necessito un massatge i una bona estona de balneari per poder escollir la papereta, sino, sempre em queda fer el sistema de tancar uns quants sobres amb cadascuna de les opcions finalistes dins, barrejar-les i escollir a l'atzar... com la vida mateixa.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Un mes a New Zealand

Aviat és dit! 
He esperat anys i anys per fer aquest viatge a New Zealand que tant he somiat, finalment va arribar ... i avui, ja sóc a casa, a Taradell, després de passar-hi gairebé un mes amb en Sam. Un mes que hem anat compartint via bloc "A l'altra punt del món" amb els amics i familiars, gairebé on-line.

Cada dia funcionava semblant: llevar-nos d'hora -a les sis i escatx del matí el sol ja lluia amb força-; fer uns quants quilòmetres; visitar els llocs que tocava segons la zona; fer les excursionetes del moment; dinar uns sanvitxos; captivar els moments i llocs amb la càmara; localitzar el càmping on aterrar aquella nit; una dutxa, preparar sopar (pasta, arròs, carn .... ), escriure la crònica del dia, descarregar les fotos, escollir-les i penjar-ho tot al bloc si el wifi ens ho permetia; muntar el llit de la furgoneta i descansar unes quantes hores. Quan nosaltres anavame a dormir, les deu o quarts d'onze màxim, la resta de gent del càmping ja feia estona que dormien, són com marmotes agallinades, a les 8 i picu, quan es ponia el sol, ja s'endressaven!

He vist ovelles, vaques, alpaques, cèrvols, ànecs, galls, i ocells de diferents tipus, tots en llibertat, pels camps i boscos... foques, dofins, pingüins a les platges i aigües d'aquest país ... arbres de més de 50 metres d'alt, platges solitàries, falls "cascades" d'aigua de tots els tipus, més i menys accessibles i turístiques, muntanyes nevades i glaceres, zones desèrtiques, fiords, geisers, i prats verds a dojo, mar d'un blau intens, illes de tots els tamanys i formes ... bústies tunejades de tota mena ... senyals de trànsit i d'avisos que mai havia vist i que possiblement només existeixin a Nova Zelanda... 

Si hagués d'escollir un moment, el millor, de tot el viatge, em seria impossible decidir-me, tots són especials, i diferents.

Si hagués de triar un lloc, on repetir l'experiència, o bé si l'illa nord o l'illa sud, tampoc em podria decidir.

Si hagués de fer a tamany natural, una de les sis mil fotografies que tenim, com a record, crec que tampoc podria decidir, però al final, us en deixo una que m'ha captivat el cor.

Perquè si he de difinir l'experiència només em queda dir que, per una vegada, la realitat supera la ficció, tot allò que jo ja havia vist o sentit, en directe, és molt millor; tot allò que m'havia imaginat, en directe, encara és més! I per postres, descobreixes llocs i gent, que encara t'ho fan ser tot més maco i arrodoneixen el viatge.

Sense res més a dir, gràcies a tots els qui m'heu ajudat a fer d'aquest somni una realitat i a tots els qui ho heu pogut compartir amb nosaltres, encara que hagi sigut via internet.

Una abraçada i ens anem veient!

En pingu!!!