dimarts, 17 de juny del 2014

Irlanda, paisatges impressionants

I aquest juny ha tocat visitar Ireland ! els paisatges irlandesos són genials. Contrastos impressionants que deixem reflectits al bloc de viatges  https://alaltrapuntadelmon.blogspot.com.
Sense paraules. Una imatge val més que ....










dimecres, 4 de juny del 2014

Un nadó fill de dos grups de gospel, a Calldetenes


Des d’aquella nit d’estiu musical a la fresca sota la llum de la lluna i els estels d’un cel blau de l’Empordà en què es va gestar aquesta idea d’un concert compartit.... i fins el dia  “D”... han passat poc més de nou mesos. Gairebé com un embaràs.
Com a membre d’una de les parts progenitores, no té preu haver viscut tota la gestació: saber que va prenent forma, sentir-lo bategar, tenir una data, un lloc, ecografia rere ecografia, escollir el nom... Ha estat un part molt emocionant, ple d’amor, de valentia, d’harmonia, amb llàgrimes però d’emoció, de felicitat.
Avui presumeixo d’una preciositat de criatura, una criatura musical, filla de persones unides pel gospel, amb ganes de viure i fer viure emocionant, compartint... un concert de collons !!!

El part no ha sigut fàcil, tampoc complicat, per tots era la primera vegada. Erem mares i pares primerencs. Però ara ens cau a tots la baba! Hem creat un nadó únic, i per sempre!

Dissabte, mitja tarda. Malgrat el temps semblava no acompanyar, hem hagut de córrer, teníem clara la nostra prioritat: donar vida a un nadó! Hem arribat a urgències amb contraccions i, com diuen els castellans, “sin prisa, però sin pausa”. Una anhelada d’aire després de l’altra. Sense nervis –sí, dona! Això és el que em pensava jo! Però la processó anava per dins-. Els preparatius s’han anat fent segons l’ordre i l’horari previst i l’emoció de poder donar a llum a aquest espectacular fill, tant desitjat, ha anat in crescendo a mida que l’energia fluïa entre el blanc i el negre, en comunió, compartint espais, compartint veus, compartint instruments...

El “Tastet” ja teníem apunt l’epidural (vegi’s poció màgica) per suportar el dolor i aparèixer a escena. Es tractava de no perdre el coneixement eh! Com a part progenitora, ens tocava pujar a l’escenari. Mentre ens acomodàvem a la sala de parts, hem tingut temps d’avisar a la família, els amics, els veïns i algun que altre desconegut, benvinguts tot, per descomptat! Volien ser amb nosaltres en aquest moment tant important.

La primera nota ha sonat i ens ha donat el tret de sortida.
Fora nervis. Amb un animat Blessed be the name of the Lord i un xispós Only a God Like You començava aquesta fantàstica aventura. Objectiu: empènyer!
Hem respirat suaument, acompanyats de teclat, baix, guitarra i bateria, a ritme de Take me back i buscant resposta en  Jesus is the answer. El metge en cap, que aquesta vegada vestia de negre, ha indicat a tots els seus ajudants que això no era cap broma, i que ja el teníem de camí. Una vida més!

Ens envaïa un anar i venir de sensacions, un intercanvi de mirades, de complicitat, de gestos, d’emocions, i l’energia brollava per tot arreu mentre estrenàvem  Mans of sorrow –llàgrimes emotives brillen en moltes cares, a la meva també-. Tots érem un, Friend of God, així ho hem notat, hem tret el millor de nosaltres.

Les paraules complementaven la bellesa del moment. Però, entre nota i nota d’un angelical violí acompanyant l’Agnus Dei, el més significatiu era el silenci que apareixia entre esbufecs, esforç i crits de dolor...un silenci que ens feia adonar de que el nostre objectiu, crear vida, cada cop era més ferm. Tot era de colors, colors nous i combinats que desconeixíem. Esgarrifances de plaer. Pell de gallina. Espurnes roges als ulls vidriosos. Energia estel·lar. Alegria i felicitat descontrolada i paraules encoratjadores del Happy aret he people. Cada cop faltava menys, el dolor era més punyent ... Gos is my everything!

Falsa alarma quan a la sala de parts s’ha sentit un ... veig el cap! Ja és aquí! Respirem. Uns moments de tranquil·litat, recol·locació, i felicitacions. Reconfortant. Adrenalina pura i dura.

Aleshores, unes punxades han donat el tret de sortida d’una nova etapa de contraccions, les definitives, les sublims, les emotives, les que ens han deixat sense alè, sense paraules. Ha entrat en escena TGV, l’altra part progenitora; l’ambient creat a la sala és impossible de descriure. Respecte. S’ha de viure. Ens hem sentit “els escollits” per formar part de l’escenari sense ser-hi. 

Quanta vibració! Aquells minuts, del que se’n desprenia, si en dic paraules d’amor, em quedo curta. Era un combinat màgic de tendresa, calidesa, amor i amistat des del fons del cor que ens ha arribat a la part més alta del galliner. La nostra resposta no podia ser en cap més moneda que la mateixa. Sense paraules! Comunió total.

El silenci tornava fer-se l’amo i senyor de tot, quan de sobte, un plor ens ha trencat una llàgrima més, una d’especial. El nadó arribava. Don’t cry, fill, don’t cry. Però el nadó, aferrat a la vida, i sense fer cas de ningú, ha esclatat en plors.

Ara sí que sí. El dia D s’acabava de fer realitat. La blancor immaculada de The Gospel Viu Choir  convidava a la foscor brillant de Tastet de Gospel a compartir escenari. Now behold de lamb ! Ha nascut i ja és aquí.  Hallelujah, salvation and glory, ell és meravellós!

Som pares! Un nadó fantàstic! Fet amb amor, des del respecte, des de la serenitat, la realitat, amb molt d’afecte. Somni realitzat! Un regal que no oblidarem mai. Ni els uns, ni els altres. Una experiència molt més que enriquidora. Les felicitacions d’amics i familiars ens han ajudat a acabar de fer més tangible que ho hem aconseguit, hem conjugat el verb sencer: jo m’emociono, tu t’emociones, ell s’emociona, nosaltres ens emocionem, vosaltres us emocioneu, ells s’emocionen.

Paraules sinceres que ens arriben de boca de molts d’ells.

Ser pares i mares és difícil, sí, però no té preu. 
Gràcies !!!!



-------------------------

Deixo alguna foto i algun video

Fotos