dijous, 30 de setembre de 2010

30 de 30 amb folre i manilles, i una cançó

Aquest mes de setembre em vaig plantejar, com un repte, crear un apunt per dia. D’aquí el 30 de 30, trenta dies, trenta apunts. No us penseu que té relació amb els castellers eh, però quedava bé com a títol (hehehehe).
Confesso que no m’ha costat gens portar el ritme d’un apunt per dia, perquè és una cosa que m’agrada, i tenia material, d’aquí el “folre i manilles”. De fet, amb tot el que ens arriba a passar, sentim i vivim diàriament, podríem escriure uns quants apunts de diferents temes cada dia. Plasmar amb paraules allò que sents i vius és un bon exercici eh! sobretot, d’humilitat, senzillesa i transparència amb un mateix.
Et voilà ! repte aconseguit Dolo! Ha estat un plaer.

Doncs, bé, la segona part del títol d’avui, és una cançó. Una cançó de la que no recordo el nom ni el grup i que vaig sentir ahir en un enterrament del pare d’un parell d’atletes del nostre club, una persona estimada entre nosaltres i dins del món de l’atletisme. Se’m van negar el ulls.
Aquesta cançó ara m’ha marcat un moment. I quan l’escolti, el recordaré. Com tants d’altres adéus que ja han passat abans... De tant en tant, va bé recuperar aquells moments viscuts amb els qui ja no tenim al nostre costat i pensar allò de "no és un adéu per sempre, és tant sols l'adéu per un instant ... "
Un dia ho comentava l’Uri en un apunt del seu bloc, i és ben cert, cada segon de la nostra vida està marcat per unes paraules, per una música, per un autor, per una lletra, per un silenci ....

dimecres, 29 de setembre de 2010

Serveis mínims? Piquets?

Avui no sabia si fer vaga del bloc o no, però m'he decidit a escriure. 

De moment no hi ha hagut ningú que em parés pel camí i no em deixés arribar a les pistes. I si ve algú a treure-me'n, vaig amb xandall per dir que estic entrenant (jeje).
De totes maneres, a l'entrada sud de Vic hi havia una patrulla del mossos, no sé si controlant que els piquets no tanquessin aquest accés a la ciutat o bé per parar-te si baixaves tota la recta de Malla per sobre dels 150 km/hora, que tot pot ser.
Al polígon sí que hi ha més d'un cotxe amb megafons i banderes de tot tipus, pendents, com els pit-bulls, de rebre la senyal d'atacar.

És ben bé que tal com està muntada la societat, avui mateix, et fan sentir un animal primer, per allò de sentir-te cridar "esquirol! esquirol!" si vas a exercir un dels teus drets com és l'anar a treballar; i una merda després, si el que fas és exercir l'altre dret, fer vaga, per haver-te d'encarar un dia o altre amb la resta de companys per haver-te posat de part del món o fins i tot amb el "jefe" perquè has exercit aquest segon dret.


Algú m'ho explica?!


No estic d'acord amb la reforma laboral que han posat sobre la taula, eh!, per descomptat, però no per això m'afegeixo a la vaga d'avui 29-S, perquè crec que no servirà de res. I si al final, amb el temps, serveix d'alguna cosa, doncs ganga! 
Pensant-ho bé, el resum d'aquesta reforma seria "acomiadaments més barats i més control als parats". Mmmmmmm ... la primera part m'indigna, sí, però la segona, ja m'agrada. La de gent que rebutja cursos i proves perquè no els dóna la gana de fotre res! Cobrar a final de mes i punt. Però nois! que tot lo bo s'acaba eh! i el paro només dura 2 anys! Aquestes coses m'indignen. 

Per cert, avui és un dia especial, un dia en que els qui fan d'alliberats dels sindicats TREBALLEN !

Seguiré fent la meva...

dimarts, 28 de setembre de 2010

Dates i més dates

Llegint la premsa aquest matí he vist que anuncien que avui 28-S, la premsa escrita ja comença la vaga general aquesta anunciada fa tants dies pel 29-S del 2010, arreu es veuen cartells i piquets que van a tocar allò que no sona pels polígons.
El cas és que m'han vingut al cap unes quantes dates així abreviades prou recents - o no-. Sempre ens movem pendents del calendari (aniversaris, sants, reunions, sortides, viatges, vacances, visites al metge ...). Com serien les nostres vides sense un calendari ? sense el temps ? sense el rellotge ? - bé, jo no porto rellotge des dels quinze anys i no arribo mai tard enlloc-.
Tanco els ulls i veig les esfereïdores imatges que tots recordem del 11-S del 2001 amb de la caiguda de les torres bessones de Nova York... un silenci.
També el 11-M del 2004 amb la gent intentant sortir d'entre la ferralla dels trens a Atocha... sense paraules.
Tirant més enrere, la famosa frase "Todos al suelo, coño" d'un Tejero acollonidor i aconseguint un cop d'Estat dins del Congrés dels Diputats el 23-F de 1981.
I un munt de dates més que segur que ens han marcat d'alguna manera o altra. Ara penso, doncs, que la millor en la meva vida va ser un 30-J, un juny de la collita del 72 en la que va aparèixer en aquest cruel món una petita taradellenca que lluita per viure la vida i deixar-la viure als altres constantment.

Si encara hi ha gent que no té dates per celebrar, per recordar, o per oblidar, sempre tenim l'opció de mirar aquest web i trobar-ne alguna (el dia del cerveser, del taxista, del kinesiòleg, del futbolista, del diplomàtic, de la sogra! ... és acollonant)

dilluns, 27 de setembre de 2010

Nova Zelanda, a l'altra punta del món

Ja està decidit. El nou bloc del viatge que farem en Sam i jo, serà aquest   http://alaltrapuntadelmon.blogspot.com/


Esperem poder-lo anar actualitzant amb les conexions dels campings i espais wifi que anem trobant, per això ens emportem el petitó per anar fent el diari, ordenar fotos i escriure algun correu donant senyals de vida. 
Aix ! cada vegada falta menys ...

diumenge, 26 de setembre de 2010

Cursa dels Volcans, Olot

Aquest matí, com a primera sortida de tardor, ens hem arribat a un dels millors territoris del nostre petit país: la Garrotxa! Amb els nous túnels de bracons, he de reconèixer que no fa gens de pal arribar-se a Olot, amb menys de 40 minuts hi erem aparcats davant del recinte firal. Des d'allà tenia lloc la sortida de la 2a Cursa dels Volcans, en la que participava en Gabi, "el professional". Un cop allà, també hi hem trobant en Jordi, en Daniel i en Santi del nostre club.

 








Amb un matí espectacular, els hem fet quatre fotos a la sortida i amb el cotxe, ràpidament, ens hem arribat fins al volcà Montsacopa, el tercer que ells pujaven. 

El recorregut, esgotador només de veure'n el perfil, amb unes vistes boniques per nassos. Quins paisatges que tenim els catalans!


Després de la cursa, ens hem arribat fins al volcà del Croscat, on hem fet quatre fotos i ens n'hem apartat una mica, en un raconet ben tranquil, on hem parat la taula i hem atacat les carmanyoles. 

El sol acompanyava a fer una becaina, però el suau vent que s'ha girat ens n'ha tret del cap la idea i l'hem canviat per una dolça parada a Can Bastants on hem atacat un volcanet de postres i un cafetonet.

Un diumenge perfecte.



Tots els integrants del pícnic... 


dissabte, 25 de setembre de 2010

Sortir o no sortir, this is a question

Ahir divendres al vespre ens vam trobar una bona colla de gent dels qui “treballem” al club i pel club, en diferents temes: a la presidència i a la junta, a la gerència, a la secretaria, a manteniment, fent el butlletí, a fora damunt les pistes entrenant amb els joves i amb els infants, dins del gimnàs .... tots hi posem el que som i el que tenim, tot pel Club Atlètic Vic. Ens l’estimem. I el portarem a bon port tant com puguem.

Després de sopar, vam sortir a prendre alguna cosa a l’Indià de Vic, els uns una beguda suau (jo una tònica, com les iaies) per acabar de pair el sopar, els altres més forta per fer temps i continuar de marxa. Bé, de marxa, o a la caça i captura d’un bon parell de .... Quin perill! No van parar de mirar i remirar, d’escanejar literalment totes les femelles que ens passaven pel costat. Quina por! Jeje

No estic acostumada a sortir a prendre alguna cosa, de fet no ho he fet gaire mai, però vés per on que de tant en tant m’agrada. 
No bec alcohol normalment, però l’últim cop que vam sortir, i ja deu fer més d’un any!, va ser al City Arms i vam prendre un gin tònic. És de les poques barreges que em venen de gust. 
Ostres que bo que era!

divendres, 24 de setembre de 2010

Contrastos: riquesa i pobresa

A primera hora sempre intento saber què ha passat al món, a vegades per sentir que en formo part, d'altres per constatar que bé que visc sense fer cas de certes persones, de certes corrents, de certs pensaments. Quanta desgràcia i quanta merd.....a hi ha pel món! 
Ara mateix estic escoltant de fons, talls de programes de televisió en els que les opinions dels participants es veu que marquen una moda. Patètic!
I ja no vull ni saber de tots aquells en que els catalans i el nostre idioma no apareixem ni sota els crèdits de la pantalla... sense comentaris. Fa posar de mala llet tot plegat.

Sense voler, he començat l'escrit al revés del que havia pensat ... parlant dels pobres. Pobresa cultural i educacional que, malauradament, ha augmentat massa el percentatge els últims temps. Em venen noms al cap de l'estil del pessebre aquell però que no vull ni anomenar per no caure en el que persegueixen ells, que el públic (que ja em diràs quin públic!!!!) en parli i es crei una moda i un filó d'on treure'n calers.

La contraportada a tot aquest "glamour" és la riquesa, però en aquest cas riquesa econòmicament parlant. He llegit que en Bill Gates continua essent l'home més ric dels Estats Units amb no sé pas quants mils de milions. I publiquen la llista dels 400 més rics. Fins aquí cap problema. Quina sort la d'ells, no ? El que m'enrabia és la frase del final de la notícia on diu que "Els 400 homes més rics dels Estats Units són aquest any encara més rics. En concret, un 8% més rics que l'any passat". [notícia a 3cat.24

On és la pu...a crisi, doncs? Per variar tot està mal repartit en aquest món. Ah! Molt en mans de pocs. Que trist. Perquè es posen a fer el rànquing dels "Homes i dones més pobres del món"? Segurament els ocuparia tota una vida ....

dijous, 23 de setembre de 2010

Hola ! Adéu !

Hola!
Un hola de bon matí perquè avui 23 de setembre és la data oficial d'entrada a l'esperada tardor. Aquell temps de menys calor. Aquelles estones de pluges. De llargues passejades acolorides i amb olor de bolets i de terra mullada. Aquells primers freds. Les primeres enceses de la llar de foc tots els foscos capvespres. Hores de lectura al costat de la finestra gronxant el balancí. Aix! La tardor! 
[Foto: Sant Marçal, El Montseny, octubre 2008]

Però per coses de la vida, enguany me'n perdré un mes sencer i el canviaré per un mes de primavera, de pluges fines a totes hores, de quilòmetres i quilòmetres de tota mena de paisatges, de fotos amb una llum molt diferent a la que conec fins ara. Serà qüestió de viure-ho tot a tope, perquè aquestes coses només solen passar una vegada.



Adéu!
Un adeú avui també perquè ens hem venut el Toyota Celica que teniem al garatge aturat feia uns mesos. A partir de demà serà un ciutadà asturià que recorrerà aquelles meravelloses carreteres cremant benzina del nord. Tot un caràcter aquest cotxe. M'agradava!

dimecres, 22 de setembre de 2010

1a Duató del Bandoler de Taradell

Ahir vaig penjar uns cartells de la 1a Duatló del Bandoler de Taradell el proper 3 d'octubre.
La prova l'organitza l'Associació Esportiva l'Enclusa de Taradell i forma part del circuit de Duatlons de Terra Endins
Aquesta primera edició constarà de 10 km en btt + 22 km córrer + 3 km en btt. Un desnivell de puja, baixa, puja, baixa ... apareixent vàries vegades a peu i dalt la bici davant la porta d'entrada del Castell d'En Boix. Pot ser un dels punts des d'on es vegi bona part del recorregut doncs, però si hi sóc per veure'ls passar, que no m'esperin allà, ja em buscaré algun altre raconet.

Més info i inscripcions a http://duatlotaradell.spaces.live.com/

dimarts, 21 de setembre de 2010

Una altra campana "uoquera"

Avui dimarts 21 de setembre, han donat el tret de sortida a un nou curs de la UOC. I una altra vegada faig el salt, faig campana de les "classes", bé, per dir-ne d'alguna manera ... són més aviat xats amb els companys, lectures a altes hores de la nit, hores i hores a la biblioteca, i nits sense gairebé dormir. 
Pintat d'aquesta manera, estudiar així, no "enganxa" gaire no, la veritat, però té el seu "què"!
Crec que ho he trobat a faltar els últims mesos, però només a estones, perquè he estat molt liada amb centenars de coses. El semestre passat per manca de temps i aquest perquè estaré fora un mes i perdria massa el ritme de tot plegat. 
Què passarà al febrer quan hagi de decidir de nou si segueixo amb la Filologia Catalana ... o no?!
Em conec i sé que els mesos de tardor-hivern em concentro més i m'espavilo més per estudiar. En canvi, a la primavera, qui és capaç de concentrar-se ¿?!! eh ?! 
Buf! No sé.... els companys i companyes de curs parlen d'assignatures, de segon grau, de treballs de final de carrera ... a mi em tocarà viure un canvi de pla d'estudis, per culpa de l'horrible Pla Bolonya... així que Déu dirà!

dilluns, 20 de setembre de 2010

Katie Melua posposa el seu concert a L’Auditori

Ost.....aaaaaaaaaaaaaaa !!!!
Encara no m'ho crec! Fa anys i panys que no vaig a un concert. Em deixo enganyar per anar a un a can fanga a mitjans d'octubre (he de reconèixer que em fa molta ilu eh! jejejeje). 
Et voilà!  
Ara que ja m'estic aprenent les noves cançons.... casumlolla!!!! 





Katie Melua posposa el seu concert a L’Auditori (RAC105)

Katie Melua s’ha vist forçada a suspendre fins després de Nadal tota la seva activitat professionaldiagnòstic d’esgotament, tal com informa la pròpia artista a la seva pàgina web oficial. Així doncs, el seu concert previst el dijous 14 d’octubre a L’Auditori, amb totes les localitats esgotades des de fa temps, queda ajornat fins a una data per confirmar el març de 2011. per prescripció mèdica a causa d’un

En breu es comunicarà el dia exacte de la nova actuació i les entrades de la primera convocatòria seran vàlides per a la segona. Les persones que no puguin assistir podran demanar la devolució de l’import de les mateixes en els punts de venda on van ser adquirides.
RAC105 et seguirà informant de les novetats que hi hagin sobre Katie Melua i la nova data del seu concert a Barcelona.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Dewey, el gatet de biblioteca que ha commogut el món

Aquest és el títol d'un dels llibres que ens vam comprar per Sant Jordi. En vaig sentir un dia per la radio, i em va semblar que ens podria agradar, tant a en Sam (pel tema dels gats que sempre li han agradat) com per mi (perquè tenia pinta de sensibleru i realment ho és!).
El vaig començar estant de vacances al camping, però l'havia abandonat i avui l'he repescat amb la intenció d'acabar-lo (en faltaven poques pàgines). 
En Dewey Readmore Books (aquest va ser el seu nom de bateig i té web i tot!) va aparèixer en una bústia per retornar els llibres d'una biblioteca. L'adopten i la biblioteca serà la seva nova casa, i la bibliotecària la seva nova mestressa. La gent del poble i els visitants dels llibres seran la seva família i es farà famós arreu del món.
És un gat carinyós per estrany que pugui semblar, però en el fons és gat i acaba fent la seva. Les seves habilitats el fan famós. Es passeja per les estanteries, per entre caixes i per entre els llibres com si en fós l'amo i senyor. Tothom l'estima. I bé, els gats es fan grans també i com tots, acaben com acaben. 
He de dir que he rigut a estones imaginant-me'l saltant entre els prestatges, o menjant-se les gomes elàstiques. També m'he emocionat quan ha estat malalt o ha donat vida a aquells qui el visitaven perquè gairebé ja no vivien. Una bona història humana protagonitzada per un animal, que té un sisè sentit i això el fa un gat molt especial
Durant els capítols del llibre, però, no només es parla del gat i les seves proeses i dolenteries, sinó també de les memòries de la seva mestressa, autora del llibre, Vicky Myron.
No està malament per passar l'estona, i és cert que a vegades no està malament que ens recordin que el món està ple de petites casualitats que et fan canviar la vida.
[llegir-ne més]

dissabte, 18 de setembre de 2010

Dos vicis compartits

Tots tenim vicis, i un dels d'en Sam és l'slot (altrament conegut com a scalextric). Així que aquest matí hem matinat per agafar el Corolla direcció la capital de la Noguera (au! vinga! fem anar els cervells! - i sant google!-) per participar en un dels ral·lis d'slot en els que treiem el nas de tant en tant. A un quart de deu erem a lloc, amb els cotxes afinats unes hores abans, per gaudir d'uns quants trams, gaudir en el sentit de riure, xerrar amb els companys, fer-los assistència, cantar, sortir dels carrils el menys possible i acabar amb el temps que fós. Objectiu principal, passar-ho bé!

Com podeu veure, he "jugat" amb un dels vehicles que més m'agraden, un Volkswagen "Escarbat" clàssic de colors llampants que s'enfila per on faci falta! Com he xalat! Al meu ritme, sense ningú que m'atabali eh! I bé, això hem estat fent fins tocades les tres del migdia.

A aquelles hores ja teniem gana, i encara rai que hem endrapat un entrepà a mig matí. Així que ens han recomanat un lloc a prop del pavelló anomenat "Tecsa" i hem dinat per 15€, jo he agafat xipirons a l'andalusa, rap i gambes a la planxa, postres i beguda.

Amb la panxa plena, hem desfet el camí cap a casa, PERÒ, a l'alçada d'Artés, he sortit de l'eix tranversal i he enfilat la carretera vella cap a Calders i Moià. Un altre objectiu, aquest improvisat, per saciar el meu vici: la xocolata! I ens hem parat a atracar la bomboneria "Àger", al carrer principal del centre del poble. És d'uns amics d'Oriol i ja feia temps que m'havia recomanat que hi paressim, doncs bé, un altre objectiu aconseguit!  Mireu-ne el resultat. Algú vol fer una dolça partideta al domino? jejejejejeje

divendres, 17 de setembre de 2010

El Perito Moreno cau a trossos

Un dels altres viatges que un dia o altre m'agradaria fer, és visitar Argentina, Buenos Aires i, per descomptat, la Patagònia! 
Amb el cunyat ho diem moltes vegades, ell, argentí de mena i català d'adopció, afincat a Catalunya ja fa vuit anys, no hi ha estat mai. Doncs, coi! anem-hi!

Aquesta imatge de l'arc del glaciar, nosaltres, ja no la podrem fer amb les nostres càmares. 
Snif!
Ja tenim un motiu més per afanyar-nos a fer el viatge: el glaciar Perito Moreno, cau a trossos!!! (video) Cada hivern austral se'n desfà un trosset més.
En transporten un tros de més de 20.000 quilos fins a Buenos Aires, per una fira, dins d'un vehicle refrigerat (noticia). 
Mmmmmmmmm ..... i allà, com el conservaran? 

dijous, 16 de setembre de 2010

Mercat de Música Viva de Vic

Amb la tonteria, ja són vint-i-dues les edicions del famós Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), que s'enceta aquesta tarda al recent estrenat Teatre Atlàntida amb l'actuació d'un parell que els deuen conèixer a casa seva. 
I, com no pot ser d'altra manera, AVUI estan anunciades per avui i demà pluges a la meitat nord del nostre país, és a dir, localitzades sobre la Plana de Vic! Sempre estem igual! Tant el MMVV com el Mercat del Ram no existeixen de cap més manera que passats per aigua!
Cada any em passa el mateix, agreujant-se cada vegada més: em miro tranquil·lament el programa (pdf) per mirar de combinar alguna visita a algun dels espais i descobrir algun grup, però ... no conec ningú! cap grup em sona! bbbbbbbrrrrrrrr !!! 
Com passa el temps. No estic a la page, ho tinc claríssim. Ja s'ha acabat allò dels Pets, dels Lax'n, de Sopa de Cabra, d'en Tomeu, la Dharma (bé! aquests sí que hi són, per ells no passa el temps. O sí?!), etc ... 
Recordo nits fredes, hores i hores de peu, ballant (o fent-ho veure!), entrant en algun bar de tant en tant a escalfar-nos, voltant per la ciutat de racó en racó per descobrir quatre peluts rascant alguna guitarrota amb la que et deixaven bocabadat entonant quatre notes desordenades...

dimecres, 15 de setembre de 2010

Primeres boires ... primers llums vermells

Aquesta setmana, a Osona (com no!), ens hem llevat amb boira. A mig matí s'aixeca, però a primera hora la tenim present en tot el trajecte. Sí, fins i tot a Taradell. Bbbrrrr !!!
Aquest matí ha sigut exagerat. Hi havia boira, sí, i de la "pixanera", però res que no et permetés circular a la velocitat de sempre. A la C17 direcció Vic, m'he trobat en fila quatre vehicles SUPER LENTS pel carrer de dins, el suposadament "ràpid", a 80 km/hora i amb TOTS els LLUMS DISPONIBLES encesos. Tots! Semblaven naus espacials. Clar! Amb tanta lluminària, quan frenen, no te n'enteres fins que te'l menges perquè li veus les puces del clatell al conductor. 
Llons! Avanceu, però canvieu-vos cap a la dreta i deixeu passar, si us plau! Ah! I els llums del darrere no cal posar-los, us veiem eh ! Aquest llums haurien d'estar prohibits només per la nit i en ocasions extremes. Molesten molt! I el pitjor de tot, no t'ho perdis ... aquesta colla de gallifantes ... posen els llums ara al setembre i no els treuen fins l'estiu vinent eh! quan passen la ITV i els diuen que els engeguin.
Aix!

dimarts, 14 de setembre de 2010

Publicitat

Aquests dies que tot comença (el curs, les temporades, les ofertes, els 3x1, els descomptes en matrícules, els tant per cent de descompte en quotes ... ) els "cobradors del frac" publicitaris estan a la que salta.
Aquest any no tenim pressupost per "invertir" en publicitat, però finalment ens hem decidit a fer campanya perquè m'han fet millor preu per un espai i un temps que hem considerat assequible. No podia ser d'una altra manera!
I aquest matí he flipat en colors.
Encara no havia sortit al carrer l'exemplar setmanal d'un dels mitjans gratuits que hi ha a la comarca (Osona), i que es fan la competència amb un altre de més tirada encara, i en el que ens vam decidir a plantificar la nostra oferta, que ja ens estaven trucant. A les 8 del matí !!! Jo encara no en tenia cap exemplar a les mans. Per descomptat m'he espavilat a localizar-ne un!
Al migdia, quan he entrat a la feina, les trucades i visites ja s'havien multiplicat exponencialment (a hores d'ara encara s'està multiplicant). És acollonant! I el més curiós de tot plegat, no és que la gent del carrer, els possibles usuaris de les nostres instal·lacions, s'han mogut per demanar més informació i interessar-se per fer-ne ús ... si no, l'allau de visites i trucades que com a resposta he rebut d'ALTRES MITJANS de PUBLICITAT oferint-me TAMBÉ la seva oferta! Fent-me 2x1, o regalant-me una edició extra, o un publireportatge, o oferint-me un espai de mitja pàgina amb descompte.
Encara no me'n sé avenir. Apostoflant!

dilluns, 13 de setembre de 2010

Penguins crossing. Slow!

Aquest migdia, al meu balancí, estava llegint una estona la guia de Nova Zelanda, repassant coses que no voldria oblidar-me o no saber per no haver llegit amb atenció. I al final, en la part "essential", hi ha tot d'informacions i recomanacions (moneda, idioma, transport, sanitat, carreteres.... ). I ha sigut aquí, en l'apartat de carreteres, on he trobat aquesta senyal.

I he rigut. Somrigut. Sempre m'han agradat aquests animalons amb frac. M'he imaginat aquest parell de simpàtics "pingus" travessant el camí davant meu i jo havent de clavar frens a sac! Deixant pneumàtic a la carretera, amb aquella olor de cremat que fa tot plegat. Doncs sí. Se'ls ha de cedir el pas. Cal anar amb compte. 

Aix! Els "pingus"! Tinc curiositat per veure'ls passejar de les roques cap al mar, tot cofois ells, amb la family. A Nova Zelanda n'hi ha de molts tipus de pingüins: blaus, d'ulls grocs, amb bec taronja, als Fiords, a les platges ...

diumenge, 12 de setembre de 2010

L'ora de pranzo, 1932 - Luch time 1932

L'hora d'esmorzar. Sí. Un grup de treballadors penjats dalt d'una biga a més de 244 metres d'alçada sobre la ciutat de Nova York. 
Un dels primers trencaclosques que vaig fer, en blancs, negres i grisos, dels que més m'agraden.
1000 peces repartides en 70x50 cm de la casa Ravensburger que ara ocupen un espai privilegiat al passadís de casa.
També existeix amb un grup d'ossets de goma -lleminadures- i amb famosos.
Un dia remenant per internet vaig trobar aquest enllaç en què s'explica d'on va sortir aquesta fotografia, doneu-hi una ullada.

dissabte, 11 de setembre de 2010

De butifarra a butifarra i m'assento perquè em toca!

Buf!
Un matí de divendres entrenant a primera hora va ser el detonant d'unes sessions, esportivament parlant, molt atapeïdes. Per acabar d'esbargir-me uns quants quilòmetres amb bici em van deixar encara ganes per anar a la caminada nocturna (i sense lluna!) que organitzaven a la festa major de La Gleva. Poc més d'una hora i mitja de caminar en la fosca nit voltraganesa em van donar dret a un bon pam de butifarra i un préssec que es va posar de conya a les onze de la nit.
Aquest matí, a les 7 i encara de fosc, he canviat un costat del taulell per l'altre, fent foc a tota pastilla, tallant pa i coent butifarres per tenir uns 250 entrepans apunt pels participants i voluntaris de la nostra 2a Cursa de Muntanya Ciutat de Vic.
Ara, descansant per casa, acabo de passar una diada diferent, posant-me al dia de les noticies de totes les marxes i trobades independentistes i catalanistes d'arreu del país... Visca Catalunya!

divendres, 10 de setembre de 2010

Premi SOMVIC pel Club Atlètic Vic

Esquerra Vic entrega el Premi SOM VIC al Club Atlètic Vic i a les Mares d’Enllaç de l’Escorial [noticia]

Amb aquest titular ens despertàvem ahir al matí en algun dels mitjans de la comarca. I com molt bé expliquen els responsables d’aquesta edició “SOM VIC és un premi que potencia la cultura, les tradicions i el patrimoni dels Països Catalans, així com defensa els valors republicans democràtics i nacionals. SOM VIC expressa el sobiranisme social en la seva dimensió d’emancipació i llibertat personal al que s’encamina la societat vigatana, davant el nacionalisme conservador que ha governat la ciutat de Vic en els últims anys.

El Premi SOM VIC vol destacar aquest canvi que s’està produint de manera natural, el seu objectiu és valorar els elements públics d’aquesta nova etapa i posar de relleu els referents que marquen el traspàs al sobiranisme social i al nou vigatanisme”.

Nosaltres, el Club Atlètic Vic, fa molt de temps que treballem per la ciutat, per la comarca, per l’esport, pels valors que comporten aquest esport, per fer grup, per fer amistat, per respecte a tot i a tothom. I fa més de 80 anys que ho estem fent. Aquest juny passat vam publicar el llibre “Vic. 100 anys d’atletisme. Club Atlètic Vic. 80 anys vertebrant l’atletisme a Osona”, i aquest també ha ajudat a donar-nos un punt més per rebre el premi SOM VIC.

Molt agraïts estem i, bé, continuarem amb aquesta tasca que portem exercint des de la creació del club. Visca la ciutat de Vic, visca Catalunya i visca el Club Atlètic Vic!

dijous, 9 de setembre de 2010

Ryanair i les declaracions del seu presi

Una vegada més n'ha fet una de les seves, el presi de Ryanair diu que voldria eliminar la figura del copilot en els seus vols. Buf! ziu ziu !!! No sé si és gaire bona idea. Entenc que la informàtica i la ciència pot amb tot i més, PERÒ també fallen les màquines, i si es descontrola gaire cosa i està un de sol al comandament, no sé jo com anirà tot plegat. Bé, no m'ho vull ni imaginar!

Quan he sentit la noticia, aquest matí a primera hora i de la veu de RAC105, era una de les estones d'aquelles en que qualsevol persona que veigués la situació, em titllaria segurament de desequilibrada mental: una noia, conduint, les mans al volant, els ulls mig aclucats, i rient bojament SOLA. Sí, sí. Però no reia de la noticia en sí (que ja veieu que no em fa massa gràcia!), si no més aviat dels comentaris d'en Peyu, el nou col·laborador de la secció "spams" del programa Fricandó Matiner (Rac105) del que sóc "clienta" fa molt de temps.

Us deixo la noticia  i  l'audio de la secció, riureu!

Ara pensava ... el sir aquest volia fer pagar per l'ús dels lavabos ... volia fer pagar si eres talla XXL .... volia eliminar algun seient i poder fer com al metro, el trajecte de peu .... mmmmm .... el dia que ens treguin els/les assafatus/es ... volar ja no serà el que és.
Ja fa un any o més que no hi viatjo amb aquesta companyia però entre tot el que se sent a dir, més el que t'explica la gent, més el que surt a la premsa, més els canvis que van fent (que pagues per TOT! i més!), més els canvis de sortida d'alguns vols cap a la gran capital ... no sé si em mereix confiança. Això que va bé per fer una escapada de tant en tant d'un parell o tres de dies amb poc pressupost, però! si no vigiles té raó l'última frase de l'article que adjunto "De vegades, amb Ryanair, un gram de més pot costar tant com un bitllet sencer" [Font: Avui] 

C'est la vie!

dimecres, 8 de setembre de 2010

Ni-ni-ni ! Tres vegades Ni !

Avui he sentit a les notícies de la radio, que el percentatge de joves de la nova Generació Ni-ni creix a ritme estrepidant. Quina gràcia! Oh ! i doncs què es pensaven?! Que s'acabaria? Ara són els anomenats "ni-ni-ni" que NI estudien, NI treballen, NI en volen sentir parlar de res de tot això! 
Com ens hem de veure! Jo que em pensava que havia vist moltes coses (i les havia entès) del jovent que puja, vaig tenir clar després de fer zapping un dia pel programa anomenat així "Gerenación Ni-ni" que no en sé res de tot plegat! Em pensava que vomitaria de l'angunia que em van fer aquests set o vuit extraterrestres que convivien en una casa de l'estil del Gran Hermano.

Aquest coi de programa només va fer que animar-ne uns quants més a formar part d'aquest gruix de capa social, prou important per tirar endavant el país i la societat en la que vivim, com per deixar que se surtin amb la seva. Te'ls pintava joves que no fan res, no es mouen, no s'interessen per res que no sigui fer el manta, sortir de marxa, fumar i beure. Per sort, crec recordar haver llegit que aquesta massa no és representativa del jovent que tenim, però si que va fomentar augmentar-la.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Ruixats i baixada de temperatures per començar un bon curs escolar

Faltaven poc més de 10 minuts per les quatre de la tarda d'avui 7 de setembre, inici del curs escolar. 
I a Vic, ja han arribat els anunciats "Ruixats que poden caure arreu, sobretot a la meitat nord, i temperatures més baixes" [www.3cat24.cat]

Tot fosc. Pinta tempesta. Uns quants trons. Aigua al cantu! I una mica de pedra i tot! Localment podrien ser intenses ... ja et dic jo que sí! sobretot aquí sobre les pistes. Als mapes del temps de tv3 i al meteocat, Osona, sempre surt amagada sota un llamp d'aquest de tempestes
A aquest ritme hauré de canviar d'esport, deixar l'atletisme i passar-me a la natació. Oh! i potser canviar de cotxe si me l'abonyega aquesta bèstia!


La cosa sembla que afluixa. Ah! no, falsa alarma, segueix plovent. Potser sí, doncs, que els pares recolliran els nens i nenes molls com ànecs a les escoles d'aquí una estona! Primer dia d'escola, primer embús de trànsit! No anem bé, no!

dilluns, 6 de setembre de 2010

Si multipliques uns ....

Aquest migdia, buscant una informació de matemàtiques ... he trobat aquesta curiositat:

Si multipliques 111.111.111 per 111.111.111, el resultat és 12.345.678.987.654.321 

Curiositat? 
casualitat? 
ciència? 
màgia? 

"qui lo sá"!

diumenge, 5 de setembre de 2010

Canvi d'imatge

Finalment, he trobat el que em defineix aquests dies i com que m'ha agradat molt el dibuix, m'identificarà en tot allò amb què en moc a la xarxa (bloc, msn, twitter i skype). Per una temporada seré una kiwibird catalana :)

 

Font:
Lizartbeth

dissabte, 4 de setembre de 2010

Nova Zelanda sacsejada

Otia! ara m'agafa el canguelis ... just aquests dies que estic més sensible a la informació que ve de les dues illes novazelandeses, em tiren aquest gerro d'aigua freda. 
Bbbbbbbbrrrrrr !!! Per sort, no hi ha hagut víctimes.
La reportera catalana kiwi Grau ha deixat palès al seu bloc i amb les imatges de la seva habitació que ha estat un bon ensurt però que no ha anat a més malgrat les rèpliques. Déu ni do un 7,2! Ho seguiré amb atenció, a veure com evoluciona...

[Foto NZHerald + info a 3cat24] [video]

divendres, 3 de setembre de 2010

Jugueu a bàsquet, si us plau!

Mundial de bàsquet a Turquia. L'equip prometia. Els jugadors, individualment, estaven en bona forma. O això semblava.
Però!, sempre hi ha un però. I sembla que, segons les crítiques i els entesos, fins ara no s'ha jugat a bàsquet. Es va perdre contra França i es va remuntar passant-se per la pedra als novazelandesos. 
Una de freda i una de calenta, d'aquesta manera, van deixar escapar una victòria davant Litruània, però la selecció de vermell es va animar i va matxacar als canadencs, obtenint així un bitllet cap a vuitens i finalment, fent els deures però amb dues derrotes a la motxilla. A veure si així aconsegueixen donar una altra imatge del conjunt, del que n'esperen els seus seguidors. SORT de les individualitats d'alguns dels jugadors, que són genials!
 

Ara es pot tornar a començar, de zero, passant a vuitens. I aquesta vegada, contra Grècia. A veure com anirà demà a les 9 del vespre. Ànims!
[Més info a Elsesports.cat]

dijous, 2 de setembre de 2010

Cada dia falta menys i tot comença a tremolar

Doncs sí. Cada dia falta menys ... per quedar capgirats una estona a l'altra banda del món ... Nova Zelanda ens espera, i tant de bo que sigui amb els braços oberts! 
Aquests últims mesos vaig seguint els blocs d'alguns catalans i taradellencs que hi estan una temporada estudiant i treballant, i d'altres de visita uns dies, i el cert és que va bé per anar prenent nota de llocs i coses que cal o no cal oblidar-se de visitar :) però em va "malament" perquè no deixo de pensar-hi i de canviar la ruta constantment prevista amb la furgoneta entre les dues illes.
Aix! quins nervis! Em fa una por que amb el nostre anglès no ens entengui ni cristu....

dimecres, 1 de setembre de 2010

Un matí entretingut fent el "golfu"


Dimecres al matí, un cel un xic ennuvolat, però s’ha aguantat “de conya”!
M’ha recollit a casa el tiet Jaume i hem anat fins al Mas Gurumbau, el Pitch & Putt que hi davant l’Esclat de Malla.


Un silenci espatarrant. Ocells. 
Bones vistes. Estàvem sols!

Uns pals als dits, quatre consells ... 
no deixis de mirar la pilota, Dolo!  
Curiós, però si no feia cas d’això, la bola sortia disparada arran de terra o rebotant i sense seguir la trajectòria més correcte, tenint un final més aviat embardissat i fins i tot moll. 

Quina paciència que s’ha de tenir amb els que portem la “L” !!! jejejeje

Ens han atrapat un parell de grups d’avis, els homes per un costat i les dones per un altre. Els hem deixat passar perquè jo anava acumulant tocs i anava intentant entendre quin pal tocava fer servir i el perquè, em concentrava i anava fent preguntes al “Gran handicap 9” que tenim a la família!


Total, després de suar (sí, sí, es sua eh jugant al golf aquest!) i gairebé 3 hores de joc, hem acabat els 18 forats del camp amb Jaume 66 i Dolo 103. 
No està malament, oi?!


Una altra experiència. Gràcies tiuc!